Josep Sunyol i Garriga
Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - serra de Guadarrama, Castella, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC a les Congrés de Diputats el 1931, 1933 i 1936. Així mateix també fou president del RACC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, nacionalista català.
Taula de continguts |
President del FC Barcelona [modifica]
El primer contacte directe amb el FC Barcelona va ser l'any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l'entitat a causa d'una demostració espontània al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera. L'aquell moment president de l'entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Sunyol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l'any 1934, Anna Maria Martínez Sagi, a instàncies de Josep Sunyol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.
El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidència del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Així i tot se li demana que proposi un president i així ho fa: Josep Sunyol proposa a Esteve Sala, qui presidí el club durant un any amb resultats molt positius. L'any següent aquest deixa la presidència per motius de salut i Josep Sunyol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l'entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.[1]
Vida política [modifica]
Simpatitzant amb diferents col·lectius i partits que defensaven la identitat de tots els catalans. Va ser un destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 28 de juny de 1931 es presenta a les eleccions a diputats al Congrés dels Diputats. El triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i Josep Sunyol surt diputat. Repeteix com a diputat l'any 1933 i també l'any 1936.
Impulsor de la premsa republicana de masses, fundà el 1930 La Rambla, una publicació que pretenia lligar els conceptes d'esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, i oferí la seva folgada posició econòmica en el compromís social i polític a partir de la defensa i la dignitat de la persona. En aquesta faceta periodística a La Rambla, Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. Va ser una publicació polèmica i va ser suspesa per ordre del govern espanyol durant alguns anys. En el darrer article que publicà en la seva vida, el juliol de 1936, reafirmava la seva fe en els principis de llibertat i de democràcia social.
Assassinat [modifica]
Es desconeix on es trobava el dia de l'Alzamiento Nacional (18 de juliol), però es creu que creuà accidentalment el front dins d'un automòbil en el decurs del 6 d'agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ.[2] Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l'aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939.
Reconeixements [modifica]
Com a homenatge al seu barcelonisme i catalanitat, una penya barcelonista de Palafolls duu el seu nom.
El 3 de desembre del 2011, el FC Barcelona li reté un homenatge al Camp Nou, abans d'un partit contra el Llevant.
Referències [modifica]
- ↑ Llorens, Carles. «Josep Sunyol. L'altre president afusellat». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 26-41. ISSN: 1695-2014.
- ↑ catradio.cat. La mort de Josep Sunyol [podcast]. Catalunya Ràdio (06/02/2011). [Consulta: 12 de febrer 2011].
Bibliografia [modifica]
- Solé i Sabaté, Josep Maria; Finestres, Jordi. El Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle Editorial, 2006. ISBN 84-96521-18-4.
- Badia, Jordi. Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2011. ISBN 978-84-9975-130-6.
Enllaços externs [modifica]
| Precedit per: Esteve Sala |
President del FC Barcelona 1935–1936 |
Succeït per: Comissió gestora |
