L'ocell de foc (Emili Teixidor)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'ocell de foc
Editor Cruïlla
Autor Emili Teixidor
Títol original L'ocell de foc
Llengua català
Gènere Novel·la històrica i d'aventures
Data de publicació 1972[n. 1]
ISBN 84-7629-041-1

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.[1] La novel·la està ambientada a inicis del segle XIII, en la infantesa del Jaume el Conqueridor i durant la croada albigesa. A la novel·la també s'esmenten personatges històrics com Simó IV de Montfort, Pere el Catòlic i Ramon Roger Trencavell.

Argument[modifica | modifica el codi]

Un joglaret principiant d'uns onze anys anomenat Ocell de foc recorre el món amb els joglars el Cec de Cabrera, el Cavaller Salvatge i Soldadera sense saber on viure ni qui és. Quan es planteja la seva identitat ha de marxar i cercar protecció del prior del monestir de Sant Benet de Bages, Berenguer de Foix. Al llarg del llarg viatge per Provença descobreix la història del jove rei Jaume el Conqueridor i la lluita contra els càtars, l'ofici dels cavallers i la vida dels monestirs.[2]

Temes[modifica | modifica el codi]

Com que l'obra està ambientada a l'època medieval, hi predominen els elements feudals i trobadorescs. Així, el llibre s'hi poden trobar cançons de trobadors i joglars i s'hi descriuen fets com la croada albigesa, la pesta negra, la vida dels monjos dels monestirs i dels bruixots, entre altres. També hi són presents la temàtica amorosa, l'amistat, la fidelitat, la traïció, l'afany de superació i la recerca de la pròpia identitat.[2]

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Ocell de foc. Protagonista de la història. És un joglar principiant que somia que les seves obres seran cantades arreu del món. És fill d'Aicart de Carcassona, un trobador. Al final del llibre es descobreix la possibilitat que es converteixi en un cavaller que va cantant les seves gestes. En cap moment de l'obra es descriu el seu físic.
  • Arnau de Rocablanca. Company de viatge de l'heroi, l'Ocell de foc. Jove que somia convertir-se en cavaller i lluitar contra els moriscos al costat del rei Jaume el Conqueridor. Està enamorat de la filla del vescomte de Peguera, anomenada Carmesina.
  • Cec de Cabrera. Mestre joglar de l'Ocell de foc, que li serveix de pigall. Es va quedar cec quan la ciutat on es trobava va ser presa pels francesos. És un trobador del noble Ramon Roger Trencavell.
  • Roc Destraler. És un lladre oportú; va ajudar l'Ocell de foc a escapar dels homes del vescomte de Peguera i després els el va lliurar als monjos del monestir de Sant Benet de Bages (on l'Ocell de foc va estar fora de perill) a canvi d'una recompensa.
  • Cavaller Salvatge. És un soldat castellà encarregat de protegir l'Ocell de foc, amb qui viatjava. Té un ós i es converteix en l'acròbata del grup mentre compleix la seva ordre.
  • Soldadera. S'anomena Matilde i, igual que el Cavaller Salvatge, és l'encarregada de cuidar l'Ocell de foc. Mentre compleix la seva missió es va convertint en joglaressa. És l'única que coneix qui era el pare de l'Ocell de foc.
  • Vescomte de Peguera. És l'amo d'un castell situat a la zona on es desenvolupa la història. Aconsegueix quedar bé amb els seus convidats regalant-los coses que després els roba quan se'n van. És un dels nobles que pretén lluitar contra el rei Jaume.
  • Rasclet. Home savi, que coneix la naturalesa i les seves virtuts. És un defensor dels seus ideals, viu apartat de la societat perquè el consideren un bruixot.
  • Escarnidor d'ocells. És un antic membre de la colla del Cec de Cabrera.
  • Berenguer de Foix. Prior del monestir de Sant Benet de Bages.

Recepció[modifica | modifica el codi]

Amb més de trenta edicions, l'obra L'ocell de foc s'ha convertit en un clàssic de la literatura juvenil en català.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Diferents fonts divergeixen en la data de publicació de L'ocell de foc: la Gran Enciclopèdia Catalana afirma que és de l'any 1972, el web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana apunta a l'any 1969 i el web «Qui és Qui de les Lletres Catalanes» de la Institució de les Lletres Catalanes, el 1979.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «L'obra d'Emili Teixidor en 10 títols». diari Ara, 19 de juny de 2012. [Consulta: 20 de juny de 2012].
  2. 2,0 2,1 «L'ocell de foc». AELC. [Consulta: 20 de juny de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]