La donna del lago

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La dama del llac
Títol original: La donna del lago
Llengua original: italià
Gènere: Opera seria
Música: Gioachino Rossini
Llibret: Andrea Leone Tottola
Font literària: poema de Walter Scott
Actes: dos
Estrena: 24 d'octubre de 1819
Teatre: Teatro San Carlo de Nàpols
Estrena a Catalunya: 17 de maig de 1823, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Personatges:

S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena

La donna del lago és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini, amb llibret italià d'Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.[1]

Origen i context[modifica | modifica el codi]

L'obra de Rossini estableix un ajustat llaç d'unió entre el Barroc i el Romanticisme. Va obrir el camí que després transitaria Bellini i Donizetti, abans que aquests encomanessin el testimoni de l'òpera italiana a Verdi. A més, en la seva etapa francesa Rossini va modernitzar la tragèdia lírica francesa i va plantar les bases de la grand-opéra. El 1819 dóna a conèixer a Nàpols La donna del lago, assumpte agafat de Walter Scott, l'escriptor romàntic per excel·lència, anunciant així la nova estètica que s'apoderarà de la música occidental. És simptomàtica en aquest sentit la cançó amb la qual Elena apareix en escena. La melodia O mattutini albori és d'essència ineluctablement romàntica, reapareixent com una espècie de leitmotiv abans de temps en successius moments de la partitura. Igualment, les trompes i les arpes evocant la natura escocesa, teló de fons de la història, i aporten un clima inequívocament romàntic.

The Lady of the Lake transcorria a l'Escòcia del segle XVI. Publicada el 1810, Walter Scott feia coincidir, com era habitual en la seva obra, una història d'amor amb la gran Història, a través de la rivalitat entre el rei Jaume V d'Escòcia i el clan dels Douglas. El sobirà apareix -tant en el poema de Scott com en l'òpera rossiniana- d'incògnit al principi de la història i, inevitablement, s'enamora d'Ellen Douglas, la "dama del llac" que el socorre quan s'ha extraviat durant una cacera i que poc té a veure amb el mite artúric del mateix nom. Però el cor d'Ellen ja té amo: Malcolm Graeme, així com un futur i no desitjat espòs: Roderick Rhu, l'home que ha ajudat a James Douglas, proscrit pel rei. Per una vegada les coses acabaran bé, encara que des del punt de vista d'Ellen i Malcolm, que obtindrà el perdó del rei, ja desposseït de la seva identitat falsa. El llibret d'Andrea Leone Tottola seguia, amb la necessària simplificació de la trama i els canvis de nom en alguns personatges, la mateixa història.

La cridanera absència d'obertura contrasta amb algunes estructures típiques del compositor, com el duo Helena-Uberto. Obra oblidada durant el període de secà de l'obra rossiniana, va recuperant presència, sempre que pugui servir-se de dos tenors de les exigències que convergeixen en Uberto-Carlo (un agut, contraltino) i Rodrigo (un baritenor), no sent tampoc fàcil trobar protagonistes per Elena (escrit per la singular vocalitat de la Isabella Colbran) i Malcolm, contralto in travesti.

Representacions[modifica | modifica el codi]

Benedetta Rosmunda Pisaroni per Giovanni Antonio Sasso. Fou la contralt que va crear el paper de Malcolm Groeme

En l'estrena al Teatro San Carlo de Nàpols[2] van participar Isabella Colbran (Elena), Benedetta Rosmunda Pisaroni (Malcolm) i Giovanni David (Rei Jaume).[3] A Londres es va presentar al febrer de 1823, i a Nord-amèrica es va estrenar a Nova Orleans, al juny de 1829.[3] L'obra va ser oblidada gairebé durant un segle, fins a la seua recuperació a Florència l'any 1958.[3] L'any 1969 es va representar al Camden Festival de Londres, amb la soprano Kiri Te Kanawa en el paper principal.

L'any 1981, després d'una absència de gairebé 150 anys, es va tornar a representar a Nord-amèrica, aquesta vegada a la Houston Grand Opera, amb Frederica von Stade, Marilyn Horne i Rockwell Blake, sota la direcció de Claudio Scimone.[4] La mateixa producció es va presentar posteriorment al Covent Garden. L'any 1983, el Festival Rossini de Pesaro va programar-la amb Katia Ricciarelli, Lucia Valentini Terrani i Samuel Ramey.

L'any 1992, coincidint amb el bicentenari del naixement de Rossini, La Scala va programar-la per primera vegada en 150 anys, amb un repartiment de cantants especialistes en bel canto: June Anderson, Rockwell Blake i Chris Merritt, sota la direcció escènica de Werner Herzog i musical de Ricardo Muti.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
  2. Viking Opera Guide ed. Holden (Viking, 1993)
  3. 3,0 3,1 3,2 J. Warrack and E. West, The Oxford Dictionary of Opera (1992).
  4. OPERA: HOUSTON DIGS UP ROSSINI 'DONNA DEL LAGO', Donald Henahan, New York Times, 17 d'octubre de 1981.