Pomera comuna
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Malus domestica Borkh.1803 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món. L'any 2005 com a mínim es van produir, a tot el món, 55 milions de tones amb un valor de 10.000 milions de dòlars. La República Popular de la Xina va ser el principal productor seguit del Estat Units, Iran,i Turquia, Rússia, Itàlia i Índia. L'origen d'aquesta espècie sembla estar al Caucas i les vores de la Mar Càspia, el centre de diversitat del gènere Malus és a Turquia. Actualment n'existeixen i se'n creen moltes varietats.
És una arbre caducifoli de mida mitjana d'uns 12 metres d'alçada però en conreu és molt més baix, sovint menys de 2 metres per tal de facilitar-ne el cultiu i especialment la recol·lecció del fruit. En estat natural (sense esporgar) presenta la capçada arrodonida o oberta amb nombroses branques gairebé horitzontals. Les fulles són de forma ovada, dentades a les vores i de color glauc amb el revers de la fulla pubescent.
Les flors, hermafrodites, tenen una corona 5 pètals blancs, arrodonits sovint amb betes vermelles o rosades, amb peduncle. El calze té cinc sèpals i amb nombrosos estams. Les flors formen agrupacions en corimbes. Floreix a principi de primavera i els fruits, les pomes maduren a principi de la tardor (n'hi ha varietats que maduren l'estiu). La pomera comuna silvestre té la pell del seu fruit de color groguenc i el gust més agre.
Taula de continguts |
[modifica] Genètica
Entre els progenitors de la pomera comuna Malus domestica es troben les espècies silvestres Malus sieversii M.Roem., de les muntanyes d'Àsia central, al sud del Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Xinjiang (Xina).[1] Amb aquesta espècie es treballa per crear varietats de pomera comuna més resistents a plagues i malalties i la tolerància al fred. També es creu, però no és tan segur, que les espècies Malus baccata i Malus sylvestris podrien haver intervingut en la formació de la pomera comuna.
El 2010, un consorci italià va anunciar que havia descodificat el genoma complet de la pomera comuna (del cultivar Golden delicious).[2] Té uns 57.000 gens, el nombre més alt entre qualsevol planta estudiada fins ara i més que els 30.000 gens del genoma humà.[3]
[modifica] Cultiu
La pomera es pot cultivar en climes temperats essent un dels fruiters adaptats a zones relativament fredes i d'estiu poc càlid però les pomes de calibre més gros s'obtenen en zones d'estiu càlid i en regadiu (com el de la Terra Ferma (ponent de Catalunya).
La pomera requereix que es faci una aclarida dels fruits quan aquests tenen la mida d'una avellana, deixant el de la part central del corimbe. Presenten el fenomen de la contranyada o alternància de producció, si un any no s'aclareixen els fruits, l'any següent la producció serà molt baixa.
La pol·linització és per insectes (anemòfila), per això si es produeix un període de pluges continuades durant la florida la producció de pomes pot davallar molt.
Els vergers de pomeres es formen generalment amb plantes adquirides en un viver empeltades en els patrons adequats, molts d'ells formen plantes poc vigoroses, de mida molt petita i de ràpida entrada en producció. Les formes amb les que es cultiven les pomeres són les anomenades obligades (palmeta, bandera, fus etc) que permeten una gran densitat de plantes per hectàrea i tenen molts avantatges pel cultiu (sobretot facilitat pels tractament fitoparasitaris i de recollida del fruit). Aquestes plantes empeltades tenen una vida molt curta (d'uns 20 anys) que contrasta amb les pomeres originades per llavors que poden viure al voltant de cent anys però que poden trigar més de 10 anys a entrar en producció.
[modifica] Plagues i malalties
Les pomeres comunes són susceptibles a l'atac de nombrosos tipus de fongs i bacteris a més de plagues d'insectes.
- Mildiu: fong caracteritzat per les taques grises pulverulentes a les fulles, brots i flors
- Àfids: normalment anomenats pugons. Diverses espècies ataquen les pomeres, són vectors d'altres malalties i redueixen el vigor dels arbres.[4]
- Mal del foc bacterià
Altres:
[modifica] Varietats
Hi ha més de 7.500 cultivars de pomera comuna. En pomera hi ha una constant ccreació de noves varietats, algunes deixen d'utilitzar-se i se n'adopten de noves. Es poden agrupar les varietats pel color de la pell del fruit en vermelles (per exemple Starking) i grogues (del nombrós grup Golden)
[modifica] Rècords
El llibre Guinness dels Rècords Mundials informa que la poma més pesant coneguda era una que pesava 1,849 kg i va ser cultivada a Hirosaki, Japó l'any 2005.[5]
[modifica] Referències
- ↑ "An essay on the apple (Malus x domestica, Rosaceae tree"
- ↑ «An Italian-led international research consortium decodes the apple genome» (en anglès). AlphaGallileo. [Consulta: 29 agost 2010].
- ↑ «The Science Behind the Human Genome Project» (en anglès). Human Genome Project Information. US Department of Energy, 26 març 2008. [Consulta: 24 setembre 2010].
- ↑ Coli, William et al.. «Apple Pest Management Guide» (en anglès). University of Massachusetts Amherst. [Consulta: 3 març 2008].
- ↑ "Plant World - Heaviest Apple"
[modifica] Enllaços externs
- Error en el títol o la url.«» (en anglès). Institute of Food Research.
- «National Fruit Collection» (en anglès).
- «Brogdale Farm» (en anglès).
- «Tree Guide - Lodi Apple» (en anglès).
- «Tree Guide - Red Delicious Apple» (en anglès).
- «Tree Guide - Jonathan Apple» (en anglès).
- «Tree Guide - Winesap Apple» (en anglès).
- «Tree Guide - Yellow Delicious» (en anglès).
- «Grand Valley State University digital collections» (en anglès). Diary of Ohio fruit farmer Theodore Peticolas, 1863.ca:Poma
