Sant Pere de Vilamajor

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vilamajorencs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pere de Vilamajor
Bandera de Sant Pere de Vilamajor Escut de Sant Pere de Vilamajor
(En detall) (En detall)
Localització

Sant Pere de Vilamajor is located in Catalunya
Sant Pere de Vilamajor is located in Catalunya

Localització de Sant Pere de Vilamajor respecte del Vallès Oriental


Municipi del Vallès Oriental
La Torre i l'església de Sant Pere de Vilamajor
La Torre i l'església de Sant Pere de Vilamajor
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental
Gentilici Vilamajorenc, vilamajorenca
Superfície 34,8 km²
Altitud 305 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
4.276 hab.
122,87 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 449240 4615034Coord.: 41° 41′ 8″ N, 2° 23′ 24″ E / 41.68556,2.39000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Martí Artalejo i Ferrer

(CiU)

Codi postal 08458
Codi territorial 082346
Agermanament Bandera de França Genté (França)
Web

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.

Taula de continguts

Situació geogràfica [modifica]

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb un àrea de 35  km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l´est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l´oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.

Tagamanent Montseny Fogars de Montclús
Cànoves i Samalús Brosen windrose-fr.svg Sant Esteve de Palautordera , Santa Maria de Palautordera
Cardedeu Sant Antoni de Vilamajor Llinars del Vallès

Comunicacions [modifica]

Marca de Sender de Petit Recorregut

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d´allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1'5Km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

El municipi és atravessat pel sender de petit recorregut de 18 Km anomenat Sender del Pi Novell  PR-C 139  [2] que uneix el municipi amb el Pla de la Calma connectant els senders de gran recorregut: GR 97 i GR 5.

No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'Estació de Llinars del Vallès i l'Estació de Palautordera.

Terme municipal [modifica]

Terme municipal de Sant Pere de Vilamajor

El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 255 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els següents turons:

Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l´activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La part sud del terme és més plana, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap el 90% de la població. L´activitat econòmica ha estat l´agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.

Cursos fluvials [modifica]

El terme de Sant Pere de Vilamajor té dues conques:

Fonts de Sant Pere [modifica]

En el municipi de Sant Pere de Vilamajor hi ha un gran nombre de fonts que encara ragen de les quals destaquen:

  • Font de Can Parròquia (325m) es troba al veïnat del Sot de L’om (Can Parròquia)
  • Font de Mas Forts (400m) situada al veïnat de Canyes ( Els refugis del Montseny)
  • Font del Ferro (710m) també al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
  • Font del Sofre (725m) la podem trobar al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
  • Font Borrell (760m) situada al veïnat de Canyes (prop del Cortès)
  • Font de Mas Joan (760m) al veïnat de Santa Susanna (prop de l’església de Santa Susanna)
  • Font del Cortès al veïnat de Canyes
  • Font del Faig, a la falda nord del turó del Samont
  • Font del Roure, al veïnat de Brugueres
  • Font Fresca del Samont, al veïnat de Santa Susanna

Vilamajor (el gran terme municipal) [modifica]

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la seva superfície. Al segle XIX, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3474 hectàrees, és a dir, 34'74 quilòmetres quadrats.

Els veïnats i els barris [modifica]

Els 7 veïnats de Sant Pere de Vilamajor

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 7 veïnats:[3] el veïnat de Santa Susanna, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.

Veïnats de Sant Pere de Vilamajor
Veïnat Barris urbans que conté Disseminats que conté Habitants
Santa Susanna cap Santa Susanna de Vilamajor, la Suïssa Catalana, el Samont, Vallmanya, Sant Elies de Vilamajor, el Terrer... 30
Veïnat de Canyes cap El Cortès, Les Planes del Cortès, Els Refugis del Montseny, Can Planell, Can Surell, Can Gras, Can Vidal, Can Parera de Canyes 70
El Sot de l'Om cap Can Parròquia, Can Sota, Torre Guillera, Can Santana, Cal Nen 30
Boscassos i Vallserena Vallserena, Can Vila, Can Ram Can Gol del Bosc, Can Peu Alt, Can Quico Ribalta 1552
El Pla de Vilamajor La Força de Vilamajor, el Ripoll, l'Eixample, Can Derrocada, Can Llobera Quatre Camins, Can Llinars, Can Ribes, Can Brau, Can Canal, Can Son, Can Clavell 706
Les Brugueres Les Faldes del Montseny, Can Sebastianet Can Prat, Can Pau de Brugueres, Cal Gall, Can Parera de Brugueres 1181
El Bruguer Les Pungoles, Can Miret Ca l'Ambràs, Cal Grill, Can Ribetes, Can Pinós 58

Història [modifica]

Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, car on actualment es troba l'església, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Alfons el Cast hi va néixer el 1154.[Quan?]

Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que morí als 80 anys el 872 dC.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona En el segle XI, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que és conegut amb el nom de la Força. Parlem de la primera o segona (segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.

L'any 1384, el rei Pere el Cerimoniós concedí a Vilamajor el títol de Carrer i Braç de Barcelona i disposava que tots els veïns de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caçador comfirmava aquesta distinció afegint-hi el de membre de Barcelona.

Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.

Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent poc a poc població. A principis del segle XX amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.

Símbols Municipals[4][5][6] [modifica]

Escut antic Escut antic Escut antic Escut antic Escut antic Escut antic Escut antic Escut oficial Bandera oficial
Escut de la Batllia Reial de Vilamajor Escut de la Reial Vila de Vilamajor Escut de l'Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor Alcaldia de la Força de Vilamajor Escut de Sant Pere de Vilamajor durant el franquisme Escut oficial Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor
Escut de la Batllia Reial de Vilamajor Escut de la Reial Vila de Vilamajor Escut de l´Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor Escut de l´Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor Alcaldia de La Força de Vilamajor Escut de Sant Pere de Vilamajor Escut oficial de Sant Pere de Vilamajor Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor
1761 i anterior Principis del segle XIX Mitjans segle XIX Finals del segle XIX II República Espanyola Guerra Civil Espanyola. segle XX Franquisme i finals del segle XX Escut oficial actual Bandera oficial actual

Cultura [modifica]

Festes i tradicions [modifica]

Gegants [modifica]

Gegants de Sant Pere de Vilamajor
La geganta Loreto, el gegantó Quico i el gegant Alfons, durant la festa major de 2009
{{{Llegenda}}}
Any Gegants 1989 i gegantons i capgrossos1991
Població Sant Pere de Vilamajor
Constructor Els gegants, Josep Rosàs; els gegantons i capgrossos, en David Ventura.
Alçada Alfons, 340; Loreto, 335; Quico, 235
Pes Alfons, 40; Loreto, 35; Quico, 25
Propietari Colla de Geganters i Grallers La Força
Detalls Són padrins de naixement dels gegants de Sant Antoni de Vilamajor i padrins de casament dels gegants de Caldes d'Estrac (Maresme)[cal citació]
Gegants - Geganters - Bestiari popular català

Els Gegants són l'element central de la festa major de Sant Pere de Vilamajor[7], que celebren la seva festa el dissabte més proper a la diada de Sant Pere, el 29 de juny. Actualment els 7 elements del folklore local [8] són dos gegants, dos gegantons, dos capgrossos i un drac.[9] Pertanyen a la Colla de Geganters i Grallers La Força, entitat associaciada a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Els gegants foren contruits per l'artista Josep Rosàs i es batejaren durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor, el 17 de juny de 1989. Els vestits actuals (2009) són còpies dels originals (1989). L'estructura del cos és de fibra de vidre i els cavallets són metàl·lics. Són:

  • El gegant representa el rei Alfons el Cast, en record del seu naixement al castell de Vilamajor el 1157. Pesa 40Kg i medeix 3'40 metres d'alçada. El cabell bru és natural. Llueix un vestit de vellut grana i una capa negra amb un mantó. A les mans duu una espasa i una clau, símbol del municipi.
  • La geganta representa la dida del rei, la Loreto de can Clavell. Pesa 35Kg i medeix 3'35 metres d'alçada. Llueix una jaqueta negra i una faldilla verda. Duu un mocador brodat.

Els dos gegantons de Sant Pere de Vilamajor són idèntics i se'ls coneix com a en Quico del Montseny. L'original (1991) fet de cartó pedra és exposat a les escales de l'ajuntament. La còpia activa és feta de fibra de vidre realitzada el 1999. Representen en Francesc Ribas Planas, fill adoptiu del municipi [10] i veí del poble del Montseny. Pesa 25Kg i medeix 2'35 metres d'alçada. Duu un sac i un bastó. Els gegantons foren contruits per l'artista David Ventura (Navata). L'original es batejà com a nan durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor el 1991 i el 1994 fou transformat en gegantó. El cavallet és de fusta.

El Grup La Força es creà el 1986 com a una comissió de festes que organitzava tots els actes festius de Sant Pere. Quan el 1989 van batejar els gegants es convertí en una colla gegantera, la Colla de Geganters i de Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor. La colla està formada per una cinquantena de geganters.

Festa Major [modifica]

La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...

Aplecs [modifica]

Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor:

Fira Medieval de Vilamagore [modifica]

La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als selges XI i XII on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

Agermanament [modifica]

  • França Genté (França), 1994. Cada any, alternativament, realitzen intercanvis culturals a través de les associacions d'agermanament d'ambdues poblacions.

Patrimoni arquitectònic [modifica]

Torre Roja de Vilamajor

El patrimoni arquitectònic de Sant Pere de Vilamajor és rellevant tant al nucli urbà com en el seu terme municipal:

Demografia [modifica]

Gràfica de la població de Sant Pere de Vilamajor des del 1900 al 2007
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
92 86 100 - 1.360 1.040 886 804 728 777
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
712 731 807 699 580 574 702 1.056 1.196 1.504
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.882 2.178 2.547 2.934 3.270 3.578 3.891 4.174 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Serveis [cal citació] [modifica]

Centres educatius [modifica]

  • Escola bressol El Pit Roig
  • Escola d'ensenyament Infantil i Primària Torre Roja
  • Escola d'ensenyament Infantil i Primària Vilamagore
  • L'IES Vilamajor, malgrat estar ubicat al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor també dóna servei als alumnes de Sant Antoni de Vilamajor. L'Institut actual presta servei en barracons prefabricats, per això existeix un projecte no executat per construir la seu definitiva del centre en uns terrenys limítrofes entre els dos municipis.
  • Escola de música Microsons

Centres sanitaris [modifica]

Centres esportius [modifica]

  • Camp de futbol municipal
  • Camp de futbol Emilio Siles (Faldes)
  • Piscina municipal a Can Ram
  • Pista poliesportiva del Pla
  • Pista poliesportiva Faldes
  • Pista poliesportiva Vallserena
  • Rocòdrom Can Vila
  • Pistes de petanca del carrer Comtes de Barcelona
  • Pistes de petanca Can Vila
  • Pistes de petanca Can Ram
  • Pistes de petanca Faldes
  • Pistes de petanca Vallserena
  • Piscines Club de Tennis Montseny

Equipaments culturals [modifica]

  • La Mongia (Punt d'Informació)
  • Centre cívic El Pi Novell
  • Centre cívic Les Faldes
  • Local social Can Ram
  • Local social Can Vila
  • Centre d'Art La Rectoria
  • Sala polivalent La Fàbrica (tancat per aluminosi)
  • Casal de la Gent Gran 'L'Era de Can Llobera'

Altres equipaments municipals [modifica]

  • Ajuntament
  • Local de serveis (Oficines correus, serveis socials, servei d'aigües...)
  • Cementiri Municipal

Fills il·lustres, honors i distincions [modifica]

El municipi de Sant Pere de Vilamajor, a través del Ple de l'ajuntament, concedeix a persones que han realitzat algun acte de rellevància pel municipi, d'acord amb el Reglament de Símbols i Distincions Municipals aprovat pel Ple.[11]

Honors i distincions de Vilamajor
Honor Concessió
Fill predilecte/adoptiu Màxima distinció del municipi. Només poden haver-hi cinc persones vives ostentant el títol. Per ser concedit cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori i cap vot en contra.
Insígnia de Vilamajor (categoria d'or) Cal ser fill predilecte/adoptiu o haver estat elegit democràticament alcalde de Sant Pere de Vilamajor.
Clau de Vilamajor Només se'n pot concedir una per any. Per ser concedida cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori.
Insígnia de Vilamajor (categoria d'argent) Cal haver rebut la Clau de Vilamajor o haver estat elegit democràticament regidor de Sant Pere de Vilamajor.
Insígnia de Vilamajor (categoria de bronze) A discreció de l'alcalde a través d'un Decret d'alcaldia.
Honors i distincions concedits
Any de concessió Honor concedit Persona honorada
1989 Fill predilecte Catalunya Alfons I el Cast, rei (a títol pòstum)
1989 Filla predilecta Catalunya Loreto, dida reial (a títol pòstum)
1991 Fill adoptiu Catalunya Francesc Ribas Planas, muntaner (a títol pòstum)
1994 Clau de Vilamajor Catalunya Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat
2004 Clau de Vilamajor Catalunya José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant (a títol pòstum)
2008 Fill predilecte Catalunya Orila, prevere (a títol pòstum)
2008 Clau de Vilamajor França Christian Valtaud, alcalde de Genté (França)
2009 Fill adoptiu Catalunya Ferran Gomà i Ginesta, químic

Política [modifica]

L'alcaldia [modifica]

Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor
legislatura període Partit polític Nom de l'alcalde
I 1979-1983 Agrupació Municipal Democràtica Esteve Bruguera Arqué
II 1983-1987 Agrupació Municipal Democràtica Josep Brunell Gómez
III 1987-1991 Convergència i Unió Josep Brunell Gómez
IV 1991-1995 Agrupació Municipal Democràtica Josep Brunell Gómez
V 1995-1999 Convergència i Unió Joan Icart i Clos
VI 1999-2003 Convergència i Unió Joan Icart i Clos
VII 2003-2007 Esquerra Republicana de Catalunya Joan Bruguera Gras
VIII 2007-2011 Convergència i Unió Josep Maria Llesuy i Suñol
IX 2011-2012 Convergència i Unió Josep Maria Llesuy i Suñol
IX 2012-2015 Convergència i Unió Martí Artalejo Ferrer

legislatura 2011-2015 [modifica]

En les passades eleccions municipals es van presentar 6 candidatures: CiU, GISP, ERC-RI, ISP-ICV, PSC i PPC.

Eleccions municipals 2007
Partit polític vots % Escons Regidors electes
Convergència i Unió 511 29'30 4 Josep Maria Llesuy Suñol (2011-2012), Martí Artalejo Ferrer (2011-2015), Ma Carmen Lozano Jiménez (2011-2015), Patrícia Puig Montserrat (2011-2015), Irene Bonilla Garcia (2012-2015)
Grup Independent de Sant Pere (GISP) 397 23'2 3 Joan Bosch Sillero (2011-2015), Grabriel Ezquerra Gracia (2011-2015), José Luís Bosque Gutiérrez (2011-2015)
Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament 340 19'8 2 Joan Bruguera Gras (2011-2015), Joan Garcia Medrano (2011-2015)
Independents de Sant Pere - Iniciativa per Catalunya 226 13'2 1 Dolores López Ávalos (2011-2015)
Partit dels Socialistes de Catalunya 133 7'8 1 Miguel Pérez González (2011-2015)
Partit Popular de Catalunya 106 6'2 0 --
en blanc 80 -- --
nuls 34 -- --

El 2012 l'alcalde Josep Maria Llesuy (CiU) va dimitir del càrrec i de l'acta de regirdor. Irene Bonilla (CiU) el substituí com a regidor i Martí Artalejo (CiU) fou elegit nou alcalde.

legislatura 2007-2011 [modifica]

S'hi van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.

Eleccions municipals 2007
Partit polític vots % Escons Regidors electes
Convergència i Unió 363 21'62 3 Josep Maria Llesuy Suñol (2007-2011), Navidad Nevado Garcia (2007-2009), Higini Herrero i Baró (2007-2009), Juan Antonio Moreno Rams (2009-2011), Carmen Domínguez Sánchez (2009-2011)
Esquerra Republicana de Catalunya 297 17'59 2 Joan Bruguera Gras (2007), Cristina Romero Bruguera (2007-2011), David Álvarez Rovira (2007-2011)
GISP 279 16'62 2 Joan Bosch Sillero (2007-2011), Grabriel Ezquerra Gracia (2007-2011)
Partit dels Socialistes de Catalunya 192 11'44 1 José Luís Yelo Hernández (2007-2009), José Punyed García (2009-2011)
ISP 169 10'07 1 Dolores López Ávalos (2007-2011)
Partit Popular de Catalunya 112 6'67 1 Pere Curto Calafell (2007-2011)
Ciutadans - Partido de la Ciudadanía 109 6'49 1 José Luís Bosque Gutiérrez (2007-2011)
Iniciativa per Catalunya 83 4'94 0 --
en blanc 75 4'44 -- --
nuls 9 0'53 -- --

Els tinents d'alcalde Higini Herrero i Baró (CiU) i José Luís Yelo Hernández (PSC) i el regidor Joan Bruguera Gras (ERC) van dimitir per motius personals i foren substituïts pels regidors Juan Antonio Moreno Rams (CiU), José Punyed García (PSC) i David Àlvarez Rovira (ERC).

La tinent d'alcalde Navidad Nevado García (CiU) també va dimitir sense raonar els motius i fou substituida per la regidora Carmen Domínguez Sánchez (CiU).

legislatura 2003-2007 [modifica]

Eleccions municipals 2003
Partit polític vots % Escons
Esquerra Republicana de Catalunya 505 31'74 4
Convergència i Unió 399 25'08 3
Partit dels Socialistes de Catalunya 303 19'04 2
Partit Popular de Catalunya 262 16'47 2
UCC 105 6'60 0
en blanc 17 1'06 --
nuls 7 0'44 --

legislatura 1999-2003 [modifica]

Eleccions municipals 1999
Partit polític vots % Escons
Convergència i Unió 589 47'38 6
Esquerra Republicana de Catalunya 355 28'55 3
Partit Popular de Catalunya 153 12'30 1
Partit dels Socialistes de Catalunya 120 9'65 1
en blanc 26 2'08 --
nuls 4 0'31 --

legislatura 1995-1999 [modifica]

Eleccions municipals 1995
Partit polític vots % Escons
Convergència i Unió 317 30'45 3
Agrupació Independent d'Urbanitzacions 295 28'33 3
Esquerra Republicana de Catalunya 212 20'36 2
Partit Popular de Catalunya 130 12'48 1
Partit dels Socialistes de Catalunya 62 5'95 0
en blanc 25 2'37 --
nuls 10 0'95 --

legislatura 1991-1995 [modifica]

Eleccions municipals 1991
Partit polític vots % Escons
AMD 383 54'87 5
Convergència i Unió 221 31'66 3
Partit dels Socialistes de Catalunya 78 11'17 1
en blanc 16 2'29 --
nuls 0 0 --

legislatura 1987-1991 [modifica]

Eleccions municipals 1987
Partit polític vots % Escons
Convergència i Unió 383 89'28 7
en blanc 46 10'09 --
nuls 27 5'92 --

legislatura 1983-1987 [modifica]

Eleccions municipals 1983
Partit polític vots % Escons
AMD 307 67'32 5
Convergència i Unió 74 16'23 1
UCD 74 16'23 1
en blanc 1 0'22 --
nuls 3 0'65 --

legislatura 1979-1983 [modifica]

Eleccions municipals 1979
Partit polític vots % Escons
AMD 307 81 6
UCD 69 18'21 1
en blanc 3 0'78 --
nuls 4 1'04 --

Partits locals [modifica]

AMD [modifica]

L'Agrupació Municipal Democràtica de Sant Pere de Vilamajor és una agrupació d'electors que es va presentar a les eleccions municipals de Sant Pere de Vilamajor els anys 1979, 1983 i 1991 i les tres vegades les guanyà amb majoria absoluta. L'equip d'AIU es presentar sota les sigles de CiU a les eleccions municipals del 1987 i va obtenir les totalitat dels regidors del consistori.

A les eleccions municipals de 1979 va obtenir 307 vots, el 80,13 % del cens electoral aconseguint 6 dels 7 regidors del consistori. L'altre regidor fou d'UCD. L'alcaldia va recaure en el cap de llista, l'Esteve Bruguera i Arqué.[12][13]

A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 307 vots, el 67 % del cens electoral aconseguint 5 dels 7 regidors del consistori. Els altres regidors foren per UCD (1) i per CiU (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.[14][15]

A les eleccions municipals de 1991 va obtenir 383 vots, el 55 % del cens electoral aconseguint 5 dels 9 regidors del consistori. Els altres regidors foren per CiU (3) i per PSC (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.[16]

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Vilamajor Modifica l'enllaç a Wikidata