Sant Pere de Vilamajor
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Vallès Oriental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||||
| Gentilici | Vilamajorenc, vilamajorenca | ||||
| Superfície | 34,8 km² | ||||
| Altitud | 305 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
4.276 hab. 122,87 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 449240 4615034Coord.: 41° 41′ 8″ N, 2° 23′ 24″ E / 41.68556,2.39000 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
8 Martí Artalejo i Ferrer (CiU) |
||||
| Codi postal | 08458 |
||||
| Codi territorial | 082346 |
||||
| Agermanament |  Genté (França) |
||||
| Web | |||||
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població aproximada de 4.000 habitants. Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.
Taula de continguts |
Situació geogràfica [modifica]
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb un àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l´est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l´oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.
| Tagamanent | Montseny | Fogars de Montclús |
| Cànoves i Samalús |  |
Sant Esteve de Palautordera , Santa Maria de Palautordera |
| Cardedeu | Sant Antoni de Vilamajor | Llinars del Vallès |
Comunicacions [modifica]
La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d´allà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.
Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1'5Km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.
El municipi és atravessat pel sender de petit recorregut de 18 Km anomenat Sender del Pi Novell PR-C 139 [2] que uneix el municipi amb el Pla de la Calma connectant els senders de gran recorregut: GR 97 i GR 5.
No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'Estació de Llinars del Vallès i l'Estació de Palautordera.
Terme municipal [modifica]
El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una alçada de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 255 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els següents turons:
- el turó d´en Cuc amb 1225m,
- el turó del Pi Novell 1215m
- el turó de la Moixa (Roquet) amb 1168m
- el turó de la cova amb 1101m,
- el turó de Palestrins, 1060m
- el turó de Sant Elies amb 1003m.
Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l´activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La part sud del terme és més plana, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap el 90% de la població. L´activitat econòmica ha estat l´agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.
Cursos fluvials [modifica]
El terme de Sant Pere de Vilamajor té dues conques:
- La del riu Tordera on hi van a parar les aigües dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa.
- La del riu Mogent (riu Congost-riu Besòs) on hi van a parar les següents rieres:
- La riera de Vilamajor neix sota el turó de la Moixa (entre el turó del Samont i el turó de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Cortès fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Vallès. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l'Uixola i Palestrins i, per l´altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, després com a riera del Cortès, més avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).
- La riera de Vallserena
- La riera de Brugueres
Fonts de Sant Pere [modifica]
En el municipi de Sant Pere de Vilamajor hi ha un gran nombre de fonts que encara ragen de les quals destaquen:
- Font de Can Parròquia (325m) es troba al veïnat del Sot de L’om (Can Parròquia)
- Font de Mas Forts (400m) situada al veïnat de Canyes ( Els refugis del Montseny)
- Font del Ferro (710m) també al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
- Font del Sofre (725m) la podem trobar al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
- Font Borrell (760m) situada al veïnat de Canyes (prop del Cortès)
- Font de Mas Joan (760m) al veïnat de Santa Susanna (prop de l’església de Santa Susanna)
- Font del Cortès al veïnat de Canyes
- Font del Faig, a la falda nord del turó del Samont
- Font del Roure, al veïnat de Brugueres
- Font Fresca del Samont, al veïnat de Santa Susanna
Vilamajor (el gran terme municipal) [modifica]
El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la seva superfície. Al segle XIX, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3474 hectàrees, és a dir, 34'74 quilòmetres quadrats.
Els veïnats i els barris [modifica]
El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 7 veïnats:[3] el veïnat de Santa Susanna, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.
| Veïnat | Barris urbans que conté | Disseminats que conté | Habitants | |
|---|---|---|---|---|
| Santa Susanna | cap | Santa Susanna de Vilamajor, la Suïssa Catalana, el Samont, Vallmanya, Sant Elies de Vilamajor, el Terrer... | 30 | |
| Veïnat de Canyes | cap | El Cortès, Les Planes del Cortès, Els Refugis del Montseny, Can Planell, Can Surell, Can Gras, Can Vidal, Can Parera de Canyes | 70 | |
| El Sot de l'Om | cap | Can Parròquia, Can Sota, Torre Guillera, Can Santana, Cal Nen | 30 | |
| Boscassos i Vallserena | Vallserena, Can Vila, Can Ram | Can Gol del Bosc, Can Peu Alt, Can Quico Ribalta | 1552 | |
| El Pla de Vilamajor | La Força de Vilamajor, el Ripoll, l'Eixample, Can Derrocada, Can Llobera | Quatre Camins, Can Llinars, Can Ribes, Can Brau, Can Canal, Can Son, Can Clavell | 706 | |
| Les Brugueres | Les Faldes del Montseny, Can Sebastianet | Can Prat, Can Pau de Brugueres, Cal Gall, Can Parera de Brugueres | 1181 | |
| El Bruguer | Les Pungoles, Can Miret | Ca l'Ambràs, Cal Grill, Can Ribetes, Can Pinós | 58 | |
Història [modifica]
Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, car on actualment es troba l'església, va ser el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Alfons el Cast hi va néixer el 1154.
Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle IX hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que morí als 80 anys el 872 dC.
Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona En el segle XI, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que és conegut amb el nom de la Força. Parlem de la primera o segona (segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.
L'any 1384, el rei Pere el Cerimoniós concedí a Vilamajor el títol de Carrer i Braç de Barcelona i disposava que tots els veïns de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caçador comfirmava aquesta distinció afegint-hi el de membre de Barcelona.
Amb el pas del temps, Vilamajor va anar perdent importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.
Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent poc a poc població. A principis del segle XX amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caire modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.
Símbols Municipals[4][5][6] [modifica]
| Escut antic | Escut antic | Escut antic | Escut antic | Escut antic | Escut antic | Escut antic | Escut oficial | Bandera oficial |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Escut de la Batllia Reial de Vilamajor | Escut de la Reial Vila de Vilamajor | Escut de l´Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor | Escut de l´Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor | Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor | Alcaldia de La Força de Vilamajor | Escut de Sant Pere de Vilamajor | Escut oficial de Sant Pere de Vilamajor | Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor |
| 1761 i anterior | Principis del segle XIX | Mitjans segle XIX | Finals del segle XIX | II República Espanyola | Guerra Civil Espanyola. segle XX | Franquisme i finals del segle XX | Escut oficial actual | Bandera oficial actual |
Cultura [modifica]
Festes i tradicions [modifica]
Gegants [modifica]
| Gegants de Sant Pere de Vilamajor | |||
|---|---|---|---|
|
|||
| Any | Gegants 1989 i gegantons i capgrossos1991 | ||
| Població | Sant Pere de Vilamajor | ||
| Constructor | Els gegants, Josep Rosàs; els gegantons i capgrossos, en David Ventura. | ||
| Alçada | Alfons, 340; Loreto, 335; Quico, 235 | ||
| Pes | Alfons, 40; Loreto, 35; Quico, 25 | ||
| Propietari | Colla de Geganters i Grallers La Força | ||
| Detalls | Són padrins de naixement dels gegants de Sant Antoni de Vilamajor i padrins de casament dels gegants de Caldes d'Estrac (Maresme) | ||
| Gegants - Geganters - Bestiari popular català | |||
Els Gegants són l'element central de la festa major de Sant Pere de Vilamajor[7], que celebren la seva festa el dissabte més proper a la diada de Sant Pere, el 29 de juny. Actualment els 7 elements del folklore local [8] són dos gegants, dos gegantons, dos capgrossos i un drac.[9] Pertanyen a la Colla de Geganters i Grallers La Força, entitat associaciada a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.
Els gegants foren contruits per l'artista Josep Rosàs i es batejaren durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor, el 17 de juny de 1989. Els vestits actuals (2009) són còpies dels originals (1989). L'estructura del cos és de fibra de vidre i els cavallets són metàl·lics. Són:
- El gegant representa el rei Alfons el Cast, en record del seu naixement al castell de Vilamajor el 1157. Pesa 40Kg i medeix 3'40 metres d'alçada. El cabell bru és natural. Llueix un vestit de vellut grana i una capa negra amb un mantó. A les mans duu una espasa i una clau, símbol del municipi.
- La geganta representa la dida del rei, la Loreto de can Clavell. Pesa 35Kg i medeix 3'35 metres d'alçada. Llueix una jaqueta negra i una faldilla verda. Duu un mocador brodat.
Els dos gegantons de Sant Pere de Vilamajor són idèntics i se'ls coneix com a en Quico del Montseny. L'original (1991) fet de cartó pedra és exposat a les escales de l'ajuntament. La còpia activa és feta de fibra de vidre realitzada el 1999. Representen en Francesc Ribas Planas, fill adoptiu del municipi [10] i veí del poble del Montseny. Pesa 25Kg i medeix 2'35 metres d'alçada. Duu un sac i un bastó. Els gegantons foren contruits per l'artista David Ventura (Navata). L'original es batejà com a nan durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor el 1991 i el 1994 fou transformat en gegantó. El cavallet és de fusta.
El Grup La Força es creà el 1986 com a una comissió de festes que organitzava tots els actes festius de Sant Pere. Quan el 1989 van batejar els gegants es convertí en una colla gegantera, la Colla de Geganters i de Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor. La colla està formada per una cinquantena de geganters.
Festa Major [modifica]
La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...
Aplecs [modifica]
Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor:
- L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i
- l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest veïnat cada 11 d'agost.
Fira Medieval de Vilamagore [modifica]
La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als selges XI i XII on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...
Agermanament [modifica]
Genté (França), 1994. Cada any, alternativament, realitzen intercanvis culturals a través de les associacions d'agermanament d'ambdues poblacions.
Patrimoni arquitectònic [modifica]
El patrimoni arquitectònic de Sant Pere de Vilamajor és rellevant tant al nucli urbà com en el seu terme municipal:
- Dins del nucli urbà cal destacar:
- El nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, conegut com La Força, hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.
- El gran mas de Can Derrocada, masia del segle XVI, una de les més grans de la contrada.
- El pont medieval de Vilamajor.
- L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal, va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes:
- l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen preromànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi.
- l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle XV
- l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1683.
- També cal destacar les nombroses masies dispersades pel terme municipal:
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Serveis [modifica]
Centres educatius [modifica]
- Escola bressol El Pit Roig
- Escola d'ensenyament Infantil i Primària Torre Roja
- Escola d'ensenyament Infantil i Primària Vilamagore
- L'IES Vilamajor, malgrat estar ubicat al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor també dóna servei als alumnes de Sant Antoni de Vilamajor. L'Institut actual presta servei en barracons prefabricats, per això existeix un projecte no executat per construir la seu definitiva del centre en uns terrenys limítrofes entre els dos municipis.
- Escola de música Microsons
Centres sanitaris [modifica]
- Sant Pere disposa d'un Centre d'Atenció Primària integrat en l'Àrea Bàsica de Salut de l'Alt Mogent. (Casa de la Vila)
- L'Hospital de referència a Sant Pere de Vilamajor és el de Sant Celoni tot i trobar-se a la mateixa distància que l'Hospital General de Granollers
Centres esportius [modifica]
- Camp de futbol municipal
- Camp de futbol Emilio Siles (Faldes)
- Piscina municipal a Can Ram
- Pista poliesportiva del Pla
- Pista poliesportiva Faldes
- Pista poliesportiva Vallserena
- Rocòdrom Can Vila
- Pistes de petanca del carrer Comtes de Barcelona
- Pistes de petanca Can Vila
- Pistes de petanca Can Ram
- Pistes de petanca Faldes
- Pistes de petanca Vallserena
- Piscines Club de Tennis Montseny
Equipaments culturals [modifica]
- La Mongia (Punt d'Informació)
- Centre cívic El Pi Novell
- Centre cívic Les Faldes
- Local social Can Ram
- Local social Can Vila
- Centre d'Art La Rectoria
- Sala polivalent La Fàbrica (tancat per aluminosi)
- Casal de la Gent Gran 'L'Era de Can Llobera'
Altres equipaments municipals [modifica]
- Ajuntament
- Local de serveis (Oficines correus, serveis socials, servei d'aigües...)
- Cementiri Municipal
Fills il·lustres, honors i distincions [modifica]
El municipi de Sant Pere de Vilamajor, a través del Ple de l'ajuntament, concedeix a persones que han realitzat algun acte de rellevància pel municipi, d'acord amb el Reglament de Símbols i Distincions Municipals aprovat pel Ple.[11]
| Honor | Concessió | |
|---|---|---|
| Fill predilecte/adoptiu | Màxima distinció del municipi. Només poden haver-hi cinc persones vives ostentant el títol. Per ser concedit cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori i cap vot en contra. | |
| Insígnia de Vilamajor (categoria d'or) | Cal ser fill predilecte/adoptiu o haver estat elegit democràticament alcalde de Sant Pere de Vilamajor. | |
| Clau de Vilamajor | Només se'n pot concedir una per any. Per ser concedida cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori. | |
| Insígnia de Vilamajor (categoria d'argent) | Cal haver rebut la Clau de Vilamajor o haver estat elegit democràticament regidor de Sant Pere de Vilamajor. | |
| Insígnia de Vilamajor (categoria de bronze) | A discreció de l'alcalde a través d'un Decret d'alcaldia. | |
| Any de concessió | Honor concedit | Persona honorada | |
|---|---|---|---|
| 1989 | Fill predilecte |  Alfons I el Cast, rei (a títol pòstum) |
|
| 1989 | Filla predilecta | Loreto, dida reial (a títol pòstum) |
|
| 1991 | Fill adoptiu | Francesc Ribas Planas, muntaner (a títol pòstum) |
|
| 1994 | Clau de Vilamajor | Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat |
|
| 2004 | Clau de Vilamajor | José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant (a títol pòstum) |
|
| 2008 | Fill predilecte | Orila, prevere (a títol pòstum) |
|
| 2008 | Clau de Vilamajor |  Christian Valtaud, alcalde de Genté (França) |
|
| 2009 | Fill adoptiu | Ferran Gomà i Ginesta, químic |
|
Política [modifica]
L'alcaldia [modifica]
| legislatura | període | Partit polític | Nom de l'alcalde | |
|---|---|---|---|---|
| I | 1979-1983 | Agrupació Municipal Democràtica | Esteve Bruguera Arqué | |
| II | 1983-1987 | Agrupació Municipal Democràtica | Josep Brunell Gómez | |
| III | 1987-1991 | Convergència i Unió | Josep Brunell Gómez | |
| IV | 1991-1995 | Agrupació Municipal Democràtica | Josep Brunell Gómez | |
| V | 1995-1999 | Convergència i Unió | Joan Icart i Clos | |
| VI | 1999-2003 | Convergència i Unió | Joan Icart i Clos | |
| VII | 2003-2007 | Esquerra Republicana de Catalunya | Joan Bruguera Gras | |
| VIII | 2007-2011 | Convergència i Unió | Josep Maria Llesuy i Suñol | |
| IX | 2011-2012 | Convergència i Unió | Josep Maria Llesuy i Suñol | |
| IX | 2012-2015 | Convergència i Unió | Martí Artalejo Ferrer | |
legislatura 2011-2015 [modifica]
En les passades eleccions municipals es van presentar 6 candidatures: CiU, GISP, ERC-RI, ISP-ICV, PSC i PPC.
| Partit polític | vots | % | Escons | Regidors electes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 511 | 29'30 | 4 | Josep Maria Llesuy Suñol (2011-2012), Martí Artalejo Ferrer (2011-2015), Ma Carmen Lozano Jiménez (2011-2015), Patrícia Puig Montserrat (2011-2015), Irene Bonilla Garcia (2012-2015) | |
| Grup Independent de Sant Pere (GISP) | 397 | 23'2 | 3 | Joan Bosch Sillero (2011-2015), Grabriel Ezquerra Gracia (2011-2015), José Luís Bosque Gutiérrez (2011-2015) | |
| Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament | 340 | 19'8 | 2 | Joan Bruguera Gras (2011-2015), Joan Garcia Medrano (2011-2015) | |
| Independents de Sant Pere - Iniciativa per Catalunya | 226 | 13'2 | 1 | Dolores López Ávalos (2011-2015) | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 133 | 7'8 | 1 | Miguel Pérez González (2011-2015) | |
| Partit Popular de Catalunya | 106 | 6'2 | 0 | -- | |
| en blanc | 80 | -- | -- | ||
| nuls | 34 | -- | -- | ||
El 2012 l'alcalde Josep Maria Llesuy (CiU) va dimitir del càrrec i de l'acta de regirdor. Irene Bonilla (CiU) el substituí com a regidor i Martí Artalejo (CiU) fou elegit nou alcalde.
legislatura 2007-2011 [modifica]
S'hi van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.
| Partit polític | vots | % | Escons | Regidors electes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 363 | 21'62 | 3 | Josep Maria Llesuy Suñol (2007-2011), Navidad Nevado Garcia (2007-2009), Higini Herrero i Baró (2007-2009), Juan Antonio Moreno Rams (2009-2011), Carmen Domínguez Sánchez (2009-2011) | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 297 | 17'59 | 2 | Joan Bruguera Gras (2007), Cristina Romero Bruguera (2007-2011), David Álvarez Rovira (2007-2011) | |
| GISP | 279 | 16'62 | 2 | Joan Bosch Sillero (2007-2011), Grabriel Ezquerra Gracia (2007-2011) | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 192 | 11'44 | 1 | José Luís Yelo Hernández (2007-2009), José Punyed García (2009-2011) | |
| ISP | 169 | 10'07 | 1 | Dolores López Ávalos (2007-2011) | |
| Partit Popular de Catalunya | 112 | 6'67 | 1 | Pere Curto Calafell (2007-2011) | |
| Ciutadans - Partido de la Ciudadanía | 109 | 6'49 | 1 | José Luís Bosque Gutiérrez (2007-2011) | |
| Iniciativa per Catalunya | 83 | 4'94 | 0 | -- | |
| en blanc | 75 | 4'44 | -- | -- | |
| nuls | 9 | 0'53 | -- | -- | |
Els tinents d'alcalde Higini Herrero i Baró (CiU) i José Luís Yelo Hernández (PSC) i el regidor Joan Bruguera Gras (ERC) van dimitir per motius personals i foren substituïts pels regidors Juan Antonio Moreno Rams (CiU), José Punyed García (PSC) i David Àlvarez Rovira (ERC).
La tinent d'alcalde Navidad Nevado García (CiU) també va dimitir sense raonar els motius i fou substituida per la regidora Carmen Domínguez Sánchez (CiU).
legislatura 2003-2007 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Esquerra Republicana de Catalunya | 505 | 31'74 | 4 | |
| Convergència i Unió | 399 | 25'08 | 3 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 303 | 19'04 | 2 | |
| Partit Popular de Catalunya | 262 | 16'47 | 2 | |
| UCC | 105 | 6'60 | 0 | |
| en blanc | 17 | 1'06 | -- | |
| nuls | 7 | 0'44 | -- | |
legislatura 1999-2003 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 589 | 47'38 | 6 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 355 | 28'55 | 3 | |
| Partit Popular de Catalunya | 153 | 12'30 | 1 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 120 | 9'65 | 1 | |
| en blanc | 26 | 2'08 | -- | |
| nuls | 4 | 0'31 | -- | |
legislatura 1995-1999 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 317 | 30'45 | 3 | |
| Agrupació Independent d'Urbanitzacions | 295 | 28'33 | 3 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 212 | 20'36 | 2 | |
| Partit Popular de Catalunya | 130 | 12'48 | 1 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 62 | 5'95 | 0 | |
| en blanc | 25 | 2'37 | -- | |
| nuls | 10 | 0'95 | -- | |
legislatura 1991-1995 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| AMD | 383 | 54'87 | 5 | |
| Convergència i Unió | 221 | 31'66 | 3 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 78 | 11'17 | 1 | |
| en blanc | 16 | 2'29 | -- | |
| nuls | 0 | 0 | -- | |
legislatura 1987-1991 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | 383 | 89'28 | 7 | |
| en blanc | 46 | 10'09 | -- | |
| nuls | 27 | 5'92 | -- | |
legislatura 1983-1987 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| AMD | 307 | 67'32 | 5 | |
| Convergència i Unió | 74 | 16'23 | 1 | |
| UCD | 74 | 16'23 | 1 | |
| en blanc | 1 | 0'22 | -- | |
| nuls | 3 | 0'65 | -- | |
legislatura 1979-1983 [modifica]
| Partit polític | vots | % | Escons | |
|---|---|---|---|---|
| AMD | 307 | 81 | 6 | |
| UCD | 69 | 18'21 | 1 | |
| en blanc | 3 | 0'78 | -- | |
| nuls | 4 | 1'04 | -- | |
Partits locals [modifica]
AMD [modifica]
L'Agrupació Municipal Democràtica de Sant Pere de Vilamajor és una agrupació d'electors que es va presentar a les eleccions municipals de Sant Pere de Vilamajor els anys 1979, 1983 i 1991 i les tres vegades les guanyà amb majoria absoluta. L'equip d'AIU es presentar sota les sigles de CiU a les eleccions municipals del 1987 i va obtenir les totalitat dels regidors del consistori.
A les eleccions municipals de 1979 va obtenir 307 vots, el 80,13 % del cens electoral aconseguint 6 dels 7 regidors del consistori. L'altre regidor fou d'UCD. L'alcaldia va recaure en el cap de llista, l'Esteve Bruguera i Arqué.[12][13]
A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 307 vots, el 67 % del cens electoral aconseguint 5 dels 7 regidors del consistori. Els altres regidors foren per UCD (1) i per CiU (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.[14][15]
A les eleccions municipals de 1991 va obtenir 383 vots, el 55 % del cens electoral aconseguint 5 dels 9 regidors del consistori. Els altres regidors foren per CiU (3) i per PSC (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.[16]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sender del Pi Novell
- ↑ Ajuntament
- ↑ Escut municipal
- ↑ Bandera municipal
- ↑ Escuts antics
- ↑ Laglera Canals, Ascensi [et al]. Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, 1998. ISBN 978-84-606-2839-2.
- ↑ Colla Gegantera
- ↑ Ajuntament
- ↑ http://www.vilamajor.cat/LAjuntament/Simbols_municipals/Honors_i_distincions.htm Ajuntament]
- ↑ Ajuntament
- ↑ Alcaldes del Vallès Oriental
- ↑ Ajuntament
- ↑ Alcaldes del Vallès Oriental
- ↑ Ajuntament
- ↑ Ajuntament
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Vilamajor  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
