Vés al contingut

Alpont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alpuente)
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlpont
Alpuente (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 52′ 32″ N, 1° 00′ 49″ O / 39.875555555556°N,1.0136111111111°O / 39.875555555556; -1.0136111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcala Serrania Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlpont Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població667 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,82 hab./km²)
Gentilicialpontina, alpontí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície138,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.000 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniBlai de Sebaste Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalMesos de maig i agost (trianual)
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaría Amparo Rodríguez Sambonet Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46178 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46036 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46036 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalpuente.es Modifica el valor a Wikidata

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

[modifica]

Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra del Sabinar, contrafort de la serralada de Javalambre. El terme és abrupte, conformat per un relleu tabular conegut com les Moles d'Alpont que han estat dibuixades per l'acció erosiva dels nombrosos barrancs, com el Reguero, la rambla de Baldovar i la rambla Arquela que arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

Les muntanyes o moles estan molt erosionades; els principals cims són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.).

El clima és continental. Hi ha nombroses fonts.

La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

Barris i pedanies

[modifica]

En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:

Despoblats
  • el Xop
  • els Fonts
  • el Canalet
  • la Canal Seca
  • la Carrasca
  • Vizcota
Poblats

Localitats limítrofes

[modifica]

El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Aras de los Olmos, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.

Accessos

[modifica]

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.

Història

[modifica]

Amb evidents mostres de restes de l'edat del bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana,[1] regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:

  • Abdallah I ben Kasim
  • Muhammad Yomm al-Dawlah
  • Ahmad Adad al-Dawlah ?-1092
  • Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103

El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.

En ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[2]

En el segle xix va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, es crea a la província de València el Partit Judicial d'Alpont, amb capital a Xelva i format pels municipis següents (segons text original): «Ademuz, Alpuente, Aras de Alpuente, Benagever, Casasaltas, Casasbajas, Castielfavit, Chelva (la capital), Layesa, Negron, Olmo, Puebla de San Miguel, Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo, Santos, Sesga, Sinarcas, Titaguas, Torrealta, Torrebaja, Tuejar, Val, Vallanca».[3]

Fills il·lustres

[modifica]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016
1.208 1.174 1.134 985 958 941 916 861 852 828 641

Economia

[modifica]

L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle xx es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alpont

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Alicia Pérez Debón 226 61,58% 5 ()
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Fernando Piera Pascual 114 31,06% 2 ()
Altres candidatures[a] 11 3,00% 0
Vots en blanc 16 4,36%
Total vots vàlids i regidors 367 100 % 7
Vots nuls 12 3,17%
Participació (vots vàlids més nuls) 379 67,32%**
Abstenció 184* 32,68%**
Total cens electoral 563* 100 %**
Alcaldessa: Alicia Pérez Debón (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP)
Fonts: JEC,[4] JEZ Llíria,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alpont és Alicia Pérez Debón del Partit Popular.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Villar Peñalver PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Villar Peñalver PP 17/06/1995 --
1999–2003 Amparo Rodríguez Sambonet PP 03/07/1999 --
2003–2007 Amparo Rodríguez Sambonet PP 14/06/2003 --
2007–2011 Amparo Rodríguez Sambonet PP 16/06/2007 --
2011–2015 Amparo Rodríguez Sambonet PP 11/06/2011 --
2015–2019 Alicia Pérez Debón PP 13/06/2015 --
2019-2023 Alicia Pérez Debón PP 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments

[modifica]
Ajuntament d'Alpont

Monuments civils

[modifica]
  • Muralles: Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
  • El Castell d'Alpont: S'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble. Encara que des de mitjans del segle xix es troba en ruïnes, durant la majoria part de la història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les muralles no podien resistir l'ímpetu dels assaltants. Encara guarda, davall de les estructures afonades, una valuosa informació arqueológica.
  • El Castell del Poyo: També conegut com a Fort del Collado, es troba al terme municipal d'Alpont, a uns 12 quilòmetres al nord de la població, prop del llogaret del Collado.
  • Ajuntament: Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la qual queda una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
  • Aqüeducte: Es diu que en l'aqüeducte hi ha l'origen del nom d'Alpont. Està compost per una vintena d'arcs ogivals de maçoneria restaurada recentment i té una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa el seu lloc una desafortunada peça de formigó.

Monuments religiosos

[modifica]
  • Església de la Consolació, del segle xiv
  • Ermita de Santa Bàrbara, en Camp de Dalt
  • Ermita de la Puríssima Concepció, en Alpont
  • Ermita de Sant Roc, en Baldovar
  • Ermita de Sant Josep, en la Cuevarruz
  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel, en el Collado

Llocs d'interés

[modifica]
  • Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
  • Alt del Viso. Microrreserva de flora.

Festes locals

[modifica]
  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
  • Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
  • Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.

Notes

[modifica]
  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (11 vots, 3,00%).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alpont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  3. ↑ Leyes, etc, España. Partidos Judiciales de la nueva division territorial de la Península é islas adyacentes aprobada por su R.M. en el Real Decreto de 21 de abril de 1934 (en castellà). Edición digital de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes por cortesía del CSIC, 21/04/1834 Original 2006. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. Alacant: Reproducción digital de la edición de Madrid, Imprenta Real 1834, 2006, 1834 original, p. 229. ISBN CDU: 352(460)"18". [Consulta: 5 maig 2018]. 
  4. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.454 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. ↑ Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 37 [Consulta: 31 març 2020].
  6. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 31 març 2020].
  7. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alpont», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  8. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alpont. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpont
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alpont&oldid=33798825»