Alpont

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alpuente)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlpont
Alpuente
Escut d'Alpont
Escut d'Alpont
Alpuente.jpg
Vista parcial d'Alpont

Localització
Localització d'Alpont respecte del País Valencià.png
39° 52′ 32″ N, 1° 00′ 49″ O / 39.875555555556°N,1.0136111111111°O / 39.875555555556; -1.0136111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Serrans
Població
Total 641 (2016)
• Densitat 4,63 hab/km²
Gentilici Alpontí, alpontina
Llengua Castellà
Geografia
Superfície 138,33 km²
Altitud 1000 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història
Festa major Mesos de maig i agost (trianual)
Patró Sant Blai
Organització i govern
Ajuntament 5 PPCV i 2 PSPV
• Alcaldessa María Amparo Rodríguez Sambonet
Economia
Pressupost 934.233,15 €
Indicatius
Codi postal 46178
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46036
Codi ARGOS 46036
Altres dades

Web www.alpuente.es
Modifica dades a Wikidata

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat al nord-oest de la província, en el límit amb Terol, al sud de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de nombrosos barrancs, especialment al sud. Les muntanyes estan molt erosionades; els principals són: la Mola (1.511 m.), Turó Negre (1.407 m.), Fonts (1.238 m.), el Pujol (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs de l'Aragall i Arquela són les principals vies fluvials, i arrepleguen les aigües d'altres subsidiaris, donant origen al riu de Xelva.

El clima és continental. Hi ha nombroses fonts. La vila d'Alpont s'alça en el tossal que unix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal d'Alpont es troben també els següents nuclis de població:

Despoblats
  • el Xop
  • els Fonts
  • el Canalet
  • la Canal Seca
  • la Carrasca
  • Vizcota
Poblats

Localitats limítrofes[modifica | modifica el codi]

El terme municipal d'Alpont limita amb les localitats següents: Ares dels Oms, Xelva, La Iessa, Titaigües i Toixa. També limita amb Arcos de las Salinas, a la província de Terol.

Accesos[modifica | modifica el codi]

S'accedix a esta localitat, des de València, prenent la CV-35 fins a enllaçar amb la CV-345.

Història[modifica | modifica el codi]

Amb evidents mostres de restes de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a prendre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'Al-Àndalus, aconseguix un notable creixement econòmic i cultural com a Regne de Taifes independent.

Alpont va ser un petit emirat musulmà a l'edat mitjana,[1] regit per la dinastia del Beni Kasim o Medinites. Els emirs de l'Emirat d'Alpont foren:

  • Abdallah I ben Kasim
  • Muhammad Yomm al-Dawlah
  • Ahmad Adad al-Dawlah ?-1092
  • Abdallah II Xanah al-Dawlah 1092-1103

El 1089 va quedar sota protectorat del Cid. El 1103 va ser ocupada pels Almoràvits i va passar a l'emirat de València el 1145. El 1172 va estar incorporada als dominis dels almohades fins al 1229 que va quedar integrada a l'emirat de Múrcia. El 1238 va ser conquerida pel rei de Catalunya i Aragó.

Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li van atorgar excepcional importància. Va ser vila reial amb vot en les corts i en ella es van celebrar Corts del Regne de València en 1319 i 1383. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres.[2]

En el segle XIX va ser reducte important dels carlins quedant destruïts els seus dos castells, el d'Alpont i El Pedrís.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.208 1.174 1.134 985 958 941 916 861 852 828

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura es basa en els cereals, ametlers, creïlles, llegums i vinya. La ramaderia és ovina i hi ha granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Hi ha unes quantes mines de caolí en les zones de la Talaia, Pujol i Baldovar. En la segona mitat del segle XX es va procedir a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos cellers.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Escudo de Alpuente.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alpont

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Alicia Pérez Debón 259 66,07% 5 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE.svg Fernando Piera Pascual 96 24,49% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Compromiso por Alpuente Compromís (isotip).svg Rosa María Chofre Fort 37 9,44% 0
Vots en blanc Transparent.gif 13 3,20%
Total vots vàlids i regidors 405 100 % 7
Vots nuls 19 4,48%**
Participació (vots vàlids més nuls) 424 69,90%**
Abstenció 183* 30,01%**
Total cens electoral 607* 100 %**
Alcalde: Alicia Pérez Debón (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 5 de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Abelardo Martínez Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Villar Peñalver PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Villar Peñalver PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Amparo Rodríguez Sambonet PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Amparo Rodríguez Sambonet PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Amparo Rodríguez Sambonet PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Amparo Rodríguez Sambonet PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Alicia Pérez Debón PP 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ajuntament d'Alpont

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Muralles. Conserva unes quantes torres i portes de la desapareguda muralla.
  • El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble. Encara que des de mitjans del segle XIX es troba en ruïnes, durant la majoria part de la història alpontina va donar refugi a les gents de la vila quan les muralles no podien resistir l'ímpetu dels asaltantes. Encara guarda, sota les seves esfondrades estructures, una valuosa informació arqueológica.
  • El Castell del Poyo, també conegut com a Fort del Collado, es troba al terme municipal d'Alpont a uns 12 quilòmetres al nord d'aquesta població, prop del llogaret del Collado.
  • Ajuntament. Edifici situat on va estar l'antiga aljama, de la que resta una torre emmerletada; en els baixos està el saló on es van celebrar les Corts del Regne de València en els anys 1319 i 1383.
  • Aqüeducte. Es diu que l'origen del nom d'Alpont prové d'aquest monument. Una vintena d'arcs ogivals componen l'aqüeducte, d'una llargària pròxima als 110 metres, per on passa el canal d'aigua que ve de la Font Nova fins a la vila. Els arcs són de maçoneria restaurada recentment. L'arc central fou destruït per una avinguda d'aigua i actualment ocupa aquest lloc una desafortunada peça de formigó.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Consolació, del segle XIV
  • Ermita de Santa Bàrbara, en Camp de Dalt
  • Ermita de la Puríssima Concepció, en Alpont
  • Ermita de Sant Roc, en Baldovar
  • Ermita de Sant Josep, en la Cuevarruz
  • Ermita de Sant Miquel Arcàngel, en el Collado

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Sabines monumentals. Sabines situades a la serra de les Sabines. La sabina més espectacular és la coneguda com la Juana, a la partida de Cañada Pastores.
  • Alt del Viso. Microrreserva de flora.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals.
  • Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, es realitza la "baixada" o trasllat de la Mare de Déu de la Consolació (trobada en 1614), des de l'església de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processó es reciten versos, (denominats a Alpont dichos), de súplica i agraïment a la imatge. Amb esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
  • Sant Blai, patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «taifa d’Alpont». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. ARGOS Generalitat Valenciana «Arxiu Històric Electoral». [Llíria], 2015.
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - l'Eliana», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alpont Modifica l'enllaç a Wikidata