Berberisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
The "Berber flag" adopted by the Amazigh World Congress (CMA, Agraw Amadlan Amazigh) in 1998.

Berberisme (berber: Taẓermaziɣt) o amazighisme[1] és un moviment político-cultural berber de nacionalisme ètnic, geogràfic o cultural, iniciat principalment a Cabília, Algèria, i al Marroc i més tard es va estendre a la resta de les comunitats berbers del nord d'Àfrica. Un grup de berbers, els tuaregs, han estat en rebel·lió contra Mali des de 2012, i va establir temporalment un estat independent de facto anomenat Azawad, que es va identificar com a "berber".

El moviment bereberista a Algèria i al Marroc s'oposa a la islamisme que vol imposar una arabització cultural, i al panarabisme. A Azawad (nord de Mali), el moviment tuareg-bereberista també és secular i s'oposa tan a l'arabisme com a la discriminació percebuda contra el tuaregs nòmades per altres grups i el govern de Mali.

Congrés Mundial Amazic[modifica]

El Congrés Mundial Amazic (CMA Agraw Amaḍlan Amaziɣ) és una organització no governamental internacional sorgida amb la finalitat de proporcionar una estructura i representació internacional de la diversitat cultural i interessos polítics berbers. Es va formar al setembre de 1995 a Sent Roma de Dolanh (Losera). Ha celebrat trobades en intervals irregulars en 1997, 1999, 2002, 2005 i 2011.[2]

Algèria[modifica]

Panells de carretera a Algèria, mostrant evidències de disputes en els noms si han d'estar escrits en àrab o berber

El berberisme treballa per al reconeixement de les diferents identitats berbers a Algèria. Els partits polítics i els moviments considerats bereberistes són:

El MAK exalta una única identitat cabilenca contra la identitat berber universal, també coneguda com a cabilisme.

Azawad i Mali[modifica]

Els tuaregs de Mali s'han rebel·lat nombroses vegades durant el segle XX obligant a les forces armades malianes a retirar-se per sota de la demarcació de la línia Azawad des del sud de Mali durant la rebel·lió del 2012. El 6 d'abril de 2012, el Moviment Nacional per l'Alliberament de l'Azawad va emetre una declaració d'independència per al territori que reclama com a pàtria per als tuareg, al·legant la discriminació contra els pobles indígenes d'Azawad pel govern de Mali.[3]

Marroc[modifica]

El Partit Democràtic Amazic Marroquí va ser fundat en 2005 a Rabat per promoure la identitat berber, el secularisme polític, i els drets culturals berbers inclòs el reconeixement del berber com a idioma oficial del Marroc. El partit va ser prohibit el 2008 pel govern marroquí, però no dissolt.[4][5] El seu president, Ahmed Adghirni, va anunciar un recurs judicial contra el govern. El partit es va reorganitzar per formar Izigzawen Partit Ecologista Marroquí-Verds in 2006.

Illes Canàries[modifica]

Article principal: Nacionalisme canari
Bandera del MPAIAC

A partir del MPAIAC d'Antonio Cubillo a començaments de la dècada del 1970 algunes organitzacions nacionalistes canàries han donat suport al berberisme per tal d'emfatitzar la diferència cultural dels nadius guanxes envers els espanyols denunciar el "colonialisme espanyol".[6][7] Tot i que els moviments van atreure simpaties entre els canaris locals, les accions terroristes violentes perpetrades inicialment pel moviment de Cubillo van provocar un rebuig general.[8] Per tant, fins i tot després que Cubillo va renunciar públicament a la lluita armada l'agost de 1979, no va aconseguir inspirar gaire suport popular.[9]

Actualment algunes organitzacions de les Illes Canàries com el Congrés Nacional de Canàries (CNC), el FREPIC-AWAÑAK, Partit Nacionalista Canari (PNC),[10] Nueva Canarias (NC),[11] Alternativa Popular Canària (APC),[12] Alternativa Nacionalista Canària (ANC),[13] Unidad del Pueblo (UP), Inekaren i Azarug defensen la causa proberber en major o menor grau.[14] Alguns dels símbols i colors de les banderes de les organitzacions independentistes canàries[15] així com l'ús de la paraula 'Taknara' (rebutjada pel propi Cubillo) per referir-se a l'arxipèlag, tracten de representar les arrels culturals berbers.[16]

Referències[modifica]

  1. KabylHeritage. «Amazigh North Africa, The West, And The Arab-Islamic Tyranny», 12-04-2012. [Consulta: 10 abril 2017].
  2. Web oficial del CMA
  3. «Déclaration D’Indépendance De L'Azawad» (en francès). Mnlamov.net. [Consulta: 6 abril 2012].
  4. Dissolution du Parti démocrate amazigh marocain : la communauté berbère condamne, afrik.com, 22 d'abril de 2008
  5. La justice confirme l’illégalité du «Parti démocrate amazigh»
  6. Carlos Calvet, Geschichte und Mythen der Kanaren, Bohmeier Verlag, Leipzig 2007, ISBN 978-3-89094-517-0
  7. «Historia: Canarias: Guanches». [Consulta: 10 abril 2017].
  8. Dorta, Ancor. «Mencey Macro: 1975-1980 Años convulsos en la hístoria de Canarias», 25-09-2011. [Consulta: 10 abril 2017].
  9. País, Ediciones El. «Antonio Cubillo, expulsado del MPAIAC.», 30-08-1979. [Consulta: 10 abril 2017].
  10. «Partido Nacionalista Canario - Por la construcción NACIONAL de Canarias». [Consulta: 10 abril 2017].
  11. Administrator. «Nueva Canarias». [Consulta: 10 abril 2017].
  12. «Canarian Popular Alternative». [Consulta: 10 abril 2017].
  13. «Alternativa Nacionalista Canaria». [Consulta: 10 abril 2017].
  14. «Alasbarricadas - Foros • Ver Tema - Curso de Tamazigh en Ansite.». [Consulta: 10 abril 2017].
  15. «History». [Consulta: 10 abril 2017].
  16. «ABOUT THE MADE UP NAME TAKNARA USED AMONG SEVERAL NATIONALIST CIRCLES». [Consulta: 10 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]