Papa Soter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 45: Línia 45:
Sant '''Soter''' ([[Campània]] o [[Fondi]], ? - [[Roma]], c. [[175]]) va ser bisbe de Roma entre c. [[166]]/[[167]] - [[174]]/[[175]].{{sfn|Chapman|any=1913}}
Sant '''Soter''' ([[Campània]] o [[Fondi]], ? - [[Roma]], c. [[175]]) va ser bisbe de Roma entre c. [[166]]/[[167]] - [[174]]/[[175]].{{sfn|Chapman|any=1913}}


Era italià, probablement originari de la [[Campània]],{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} alguns el fan néixer a [[Fondi]], actualment al [[Laci]], ciutat propera a [[Gaeta]].{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}} Va succeir al papa [[Anicet I]] vers el [[166]]. Durant el seu pontificat la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] es va convertir en una festivitat anual.{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} També se li atribueix el precepte de fer rebre l'[[Eucaristia]] en [[Dijous Sant]] a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}}
Era italià, probablement originari de la [[Campània]],{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} alguns el fan néixer a [[Fondi]], antiga ciutat campana i actualment al [[Laci]], ciutat propera a [[Gaeta]].{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}} El [[Liber Pontificalis|''Liber Pontificalis'']] diu que el seu pare es deia Concordi.{{sfn|Scorza Barcellona|any = 2000}}


Va succeir al papa [[Anicet I]] vers el [[166]].{{sfn|Guiley|any = 2001|p = 309}} Segons Eusebi de Cesarea, succeí a Anicet l'any 168 i va regnar fins el 177.{{sfn|Scorza Barcellona|any = 2000}}
S'ha conservat un fragment d'una carta dirigida a ell per [[Dionís de Corint (bisbe)|sant Dionís de Corint]], en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,{{sfn|Chapman|any=1913}} ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La respota de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la ''Segona Epístola de Climent''.{{sfn|Chapman|any=1913}}
Durant 9 anys va haver de lluitar contra els [[Montanisme|montanistes]], una secta cristiana seguidora de [[Montà (profeta)|Montà]], que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}} Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de [[Pepuza]], a [[Regió de Frígia|Frígia]]. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'[[Esperit Sant]]. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una [[encíclica]] explicant els errors d'aquests.{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}}


Durant el seu pontificat la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] es va convertir en una festivitat anual.{{sfn|Guiley|any = 2001|p = 309}} També se li atribueix el precepte de fer rebre l'[[Eucaristia]] en [[Dijous Sant]] a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any = 1986|p = 147}}
Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].{{sfn|Chapman|any=1913}}{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}}{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}}

S'ha conservat un fragment d'una carta, dirigida a ell per [[Dionís de Corint (bisbe)|sant Dionís de Corint]], en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,{{sfn|Chapman|any = 1913}} ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;{{sfn|Guiley|any = 2001|p = 309}} donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La resposta de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la ''Segona Epístola de Climent''.{{sfn|Chapman|any = 1913}} Aquesta carta la recorda Eusebi de Cesarea,{{sfn|Scorza Barcellona|any = 2000}} i hauria estat llegida suposadament a la sessió dominical a Corint.

Durant 9 anys va haver de lluitar contra els [[Montanisme|montanistes]], una secta cristiana seguidora de [[Montà (profeta)|Montà]], que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any = 1986|p = 147}} Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de [[Pepuza]], a [[Regió de Frígia|Frígia]]. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'[[Esperit Sant]]. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una [[encíclica]] explicant els errors d'aquests.{{sfn|Guiley|any = 2001|p = 309}}

Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].{{sfn|Chapman|any = 1913}}{{sfn|Guiley|any = 2001|p = 309}}{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any = 1986|p = 147}} La commemoració de Soter com a sant apareix per primera vegada al Martirologi Adonis, celebrant-se el 21 d'abril, però després en el romà es va traslladar al dia 22. No obstant això, el 1969, la festivitat de Soter fou esborrada del calendari romà, perquè tot sembla indicar que no fou màrtir i, d'altra banda, es desconeix el dia de la seva mort.{{sfn|Scorza Barcellona|any = 2000}}


== Referències ==
== Referències ==
Línia 59: Línia 64:
* {{ref-llibre|cognom=Guiley|nom=Rosemary|títol=The Encyclopedia of Saints|pàgines=309|lloc=Nova York|editorial=Visionary Living|any=2001|url=http://books.google.es/books?id=ABkgU0GOBbcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Guiley|nom=Rosemary|títol=The Encyclopedia of Saints|pàgines=309|lloc=Nova York|editorial=Visionary Living|any=2001|url=http://books.google.es/books?id=ABkgU0GOBbcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}
*{{ref-llibre|cognom=Masoulfe|nom=A.J.M|cognom2=Masoulfe|nom2=J.K|títol=Saint Companions for Each Day|lloc=[[Bombai]]|editorial=St Pauls|any=1986|url=http://books.google.es/books?id=dnSDWuSTKrEC&pg=PA147&dq=saint+soter&hl=ca&sa=X&ei=F-U5U9WcI6n9ywPTroCoAg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=saint%20soter&f=false|llengua=anglès}}
*{{ref-llibre|cognom=Masoulfe|nom=A.J.M|cognom2=Masoulfe|nom2=J.K|títol=Saint Companions for Each Day|lloc=[[Bombai]]|editorial=St Pauls|any=1986|url=http://books.google.es/books?id=dnSDWuSTKrEC&pg=PA147&dq=saint+soter&hl=ca&sa=X&ei=F-U5U9WcI6n9ywPTroCoAg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=saint%20soter&f=false|llengua=anglès}}
*{{ref-web|cognom=Scorza Barcellona|nom=Francesco|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/santo-sotero_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/|consulta=20 juliol 2014|títol=Sotero, santo|obra=Enciclopedia dei Papi|editor=Treccani: l'enciclopedia italiana|llengua=italià|any=2000}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Papa|Anicet I|[[166]] - [[175]]|Eleuteri I}}
{{Papa|Anicet I|[[166]] - [[175]]|Eleuteri I}}

Revisió del 03:34, 10 gen 2015

Plantilla:Infotaula Papa Sant Soter (Campània o Fondi, ? - Roma, c. 175) va ser bisbe de Roma entre c. 166/167 - 174/175.[1]

Era italià, probablement originari de la Campània,[2] alguns el fan néixer a Fondi, antiga ciutat campana i actualment al Laci, ciutat propera a Gaeta.[3] El Liber Pontificalis diu que el seu pare es deia Concordi.[4]

Va succeir al papa Anicet I vers el 166.[2] Segons Eusebi de Cesarea, succeí a Anicet l'any 168 i va regnar fins el 177.[4]

Durant el seu pontificat la Pasqua es va convertir en una festivitat anual.[2] També se li atribueix el precepte de fer rebre l'Eucaristia en Dijous Sant a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.[3]

S'ha conservat un fragment d'una carta, dirigida a ell per sant Dionís de Corint, en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,[1] ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;[2] donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La resposta de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la Segona Epístola de Climent.[1] Aquesta carta la recorda Eusebi de Cesarea,[4] i hauria estat llegida suposadament a la sessió dominical a Corint.

Durant 9 anys va haver de lluitar contra els montanistes, una secta cristiana seguidora de Montà, que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.[3] Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de Pepuza, a Frígia. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'Esperit Sant. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una encíclica explicant els errors d'aquests.[2]

Probablement perseguit per Marc Aureli, tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que sant Gai.[1][2][3] La commemoració de Soter com a sant apareix per primera vegada al Martirologi Adonis, celebrant-se el 21 d'abril, però després en el romà es va traslladar al dia 22. No obstant això, el 1969, la festivitat de Soter fou esborrada del calendari romà, perquè tot sembla indicar que no fou màrtir i, d'altra banda, es desconeix el dia de la seva mort.[4]

Referències

Bibliografia

  • Chapman, Henry Palmer. «Popes Sts. Caius and Soter». A: The Catholic Encyclopedia (Wikisource) (en anglès), 1913 [Consulta: 31 març 2014]. 
  • Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001, p. 309. 
  • Masoulfe, A.J.M; Masoulfe, J.K. Saint Companions for Each Day (en anglès). Bombai: St Pauls, 1986. 
  • Scorza Barcellona, Francesco. «Sotero, santo» (en italià). Enciclopedia dei Papi. Treccani: l'enciclopedia italiana, 2000. [Consulta: 20 juliol 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Soter


Precedit per:
Anicet I
Papa
166 - 175
Succeït per:
Eleuteri I