26 de gener: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Naixements: Correcció de format |
|||
| Línia 71: | Línia 71: | ||
** '''santa [[Paula de Roma]],''' deixebla de sant Jeroni; |
** '''santa [[Paula de Roma]],''' deixebla de sant Jeroni; |
||
** '''sant [[Alberic de Cîteaux]],''' abat i fundador de l'[[orde cistercenc]]; |
** '''sant [[Alberic de Cîteaux]],''' abat i fundador de l'[[orde cistercenc]]; |
||
** '''[[ |
** '''[[Teodofred de Corbie]],''' abat de Corbie; |
||
** '''[[Agustí de Nidaros]],''' bisbe; |
** '''[[Agustí de Nidaros]],''' bisbe; |
||
** '''[[Ansuri d'Orense]],''' bisbe; |
** '''[[Ansuri d'Orense]],''' bisbe; |
||
Revisió del 11:42, 24 gen 2015
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1641, Barcelona: batalla de Montjuïc, les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV, Guerra dels Segadors).
- 1812: Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.
- 1888, Barcelona: S'estrena l'òpera Carmen, el Liceu de Barcelona.
- 1939, Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat.[1]
- 1995, Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
- 2005, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys ( també ho van ser les del 1956, i el 1985).
- 2007: es funda Compromís pel País Valencià.
- Resta del món
- 1347, Praga, Txèquia: Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
- 1565: Batalla de Talikot Bidar, Ahmadnagar, Golconda i Bijapur, quatre estats musulmans es van col·ligar contra el regne hindú de Vijayanagar i el van derrotar.[2]
- 1616, Cap d'Hornos: fou descobert el Cap d'Hornos per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire.
- 1699, Karlovci, Vojvodina, Sèrbia i Montenegro: Firma del Tractat de Karlowitz
- 1825, Washington DC: Tractat de Washington City entre els Estats Units i els choctaws.
- 1841, Hong Kong: el Regne Unit ocupa aquest enclavament.[3]
- 1902, Eibergen, Berkelland, Menno ter Braak, escriptor, assagista i crític literari antifeixista neerlandès.
- 1926, Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov.[4]
- 1934, Alemanya i Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys.[5]
- 1956, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: Comencen els VII Jocs Olímpics d'Hivern.
Naixements
- Països Catalans
- 1806, Olot, província de Girona: Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
- 1950, Xirivella, l'Horta Oest: Juan Cotino Ferrer, empresari i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana a diversos governs del Partit Popular.
- 1960, París, França: Sergi Pàmies, escriptor en català.
- Resta del món
- 1821, Mota del Marqués, Espanya: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg.
- 1865, Abando, Bilbao: Sabino Arana, polític i ideòleg del nacionalisme basc.
- 1877, Delfshaven, Països Baixos: Kees van Dongen, pintor neerlandès.
- 1880, Little Rock, Arkansas, EUA: Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
- 1887, Aulnay-sur-Iton, França: François Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francès del Tour de França.
- 1904, París, França: Seán MacBride, cofundador d'Amnistia Internacional, Premi Nobel de la Pau el 1974
- 1918, (Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania.
- 1925, Shaker Heights, Ohio, Estats Units: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.
- 1944, Angela Davis
- 1949, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: David Strathairn, actor estatunidenc.
- 1953, Ginnerup Dinamarca: Anders Fogh Rasmussen, polític danès, 49è Primer Ministre de Dinamarca.
- 1962, Corral de Bustos, Córdoba, Argentina: Óscar Alfredo Ruggeri, futbolista i entrenador de futbol argentí.
- 1963, Setúbal, Portugal: José Mourinho, entrenador de futbol portuguès.
- 1964, Arahal, Andalusia: Manolo Jiménez, futbolista i entrenador de futbol que destacà al Sevilla FC.
- 1977, Daytona Beach, Florida, EUA: Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1971, Sabadell: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 1979, Barcelona: Martí Marcó i Bardella, activista polític català, militant de Terra Lliure (n. 1959).
- 1980, València: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2005, Barcelona: Ricard Viladesau i Caner, compositor de sardanes i havaneres.
- 2011, Albatera, Baix Segura: Manuel Berná García, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1915).
- Resta del món
- 1795, Leipzig, Alemanya: Johann Christoph Friedrich Bach, músic alemany, va ser el novè fill de Johann Sebastian Bach.
- 1823, Berkeley, Anglaterra: Edward Jenner, metge anglès va desenvolupar la vacuna de la verola.
- 1915, Madrid, Espanya: Francisco Moliner Nicolás, metge i polític valencià (n. 1851).
- 1929, Berlín, República de Weimar: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
- 1973, Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
- 1988, Saffron Walden, Essex, Anglaterra: Raymond Williams, intel·lectual del Regne Unit que formà part del Cercle de Birmingham (marxistes anglesos).
- 1992, Coral Gables, Florida, Estats Units: José Ferrer, actor, director i guionista porto-riqueny
- 2008, Amman, Jordània: George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (n. 1925).
Festes i commemoracions
- Santoral:
- Sant Timoteu, bisbe d'Efes;
- sant Titus, bisbe de Creta;
- santa Paula de Roma, deixebla de sant Jeroni;
- sant Alberic de Cîteaux, abat i fundador de l'orde cistercenc;
- Teodofred de Corbie, abat de Corbie;
- Agustí de Nidaros, bisbe;
- Ansuri d'Orense, bisbe;
- Alfons d'Astorga, llegendari bisbe.
- Diada del Soldat Català
Referències
- ↑ «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑ Manucci, Niccolao. Storia Do Mogor (en anglès). Editions Indian, 1965, p. 486.
- ↑ Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697.
- ↑ Kamm, Antony, and Malcolm Baird, John Logie Baird: A Life. Edinburgh: NMS Publishing, 2002. ISBN 1-901663-76-0, p. 69
- ↑ Tomasz Torbus, Nelles Guide Poland, Hunter Publishing, Inc, 1999, ISBN 3-88618-088-3 Google Books, p.25
