Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Plantilles
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Plantilles)
Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la [[batalla de Hastings]], derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons M. Simó <ref name=":1"/> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèltics, anomenades els ''Mabinogi''. Però sí que hom disposa de nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com ''Historia Regum Britanniae'', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el ''Roman de Brut'', de Wace (1155). A mitjan segle XII, Geoffrey de Monmouth va escriure l'obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' ('Història dels reis de Bretanya'), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí]]; el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir (un rei britó preromà en què [[William Shakespeare|Shakespeare]] es va basar per fer posteriorment [[El Rei Lear]]).
 
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae'' ('Sobre la ruïna de Britània''<nowiki/>'''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref> Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' ('La història eclesiàstica del poble anglès') un text just i imparcial segons els experts. D'autoria anònima, a principis del {{segle |IX}}, ens arriba ''Historia britonum'' ('Història dels bretons')'', ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d'un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
955.594

modificacions

Menú de navegació