955.594
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»
Salta a la navegació
Salta a la cerca
m
Plantilles
m (Robot treu puntuació penjada després de referències) |
m (Plantilles) |
||
|
Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la [[batalla de Hastings]], derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons M. Simó <ref name=":1"/> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèltics, anomenades els ''Mabinogi''. Però sí que hom disposa de nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com ''Historia Regum Britanniae'', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el ''Roman de Brut'', de Wace (1155). A mitjan segle XII, Geoffrey de Monmouth va escriure l'obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' ('Història dels reis de Bretanya'), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí]]; el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir (un rei britó preromà en què [[William Shakespeare|Shakespeare]] es va basar per fer posteriorment [[El Rei Lear]]).
Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae'' ('Sobre la ruïna de Britània''<nowiki/>'''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref> Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' ('La història eclesiàstica del poble anglès') un text just i imparcial segons els experts. D'autoria anònima, a principis del {{segle
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
| |||