Vés al contingut

Lluís Puig de la Bellacasa i Deu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:41, 20 des 2016 amb l'última edició de Castellbo (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLluís Puig de la Bellacasa i Deu
Biografia
Naixement1886
Barcelona
Mort1960
Barcelona
  Diputats al Congrés dels Diputats
2 de gener de 1921 – 15 de febrer de 1921
DistricteTorroella de Montgrí
  Diputat a les Corts Republicanes
29 de novembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
CircumscripcióBarcelona ciutat
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitLliga Catalana
Família
CònjugeCarme Bartrina Soler

Lluís Puig de la Bellacasa i Déu (Barcelona, 1886 - 1960) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonolleras i Anna Deu i Majuelo, es va casar amb Carme Bartrina Soler. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i treballà com a passant de Francesc Cambó i en el despatx de Ramon d'Abadal i Calderó. Ingressà a les Joventuts de la Lliga Regionalista, de les que en fou president, i el 1916 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona, on fou un dels promotors de la creació de la companyia d'autobusos. Fou escollit diputat per Torroella de Montgrí a les eleccions generals espanyoles de 1920 i formà part de la direcció de la refundada Lliga Catalana, amb la que fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933, on no destacà en cap intervenció. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la mateixa circumscripció pel Front Català d'Ordre.

En esclatar la guerra civil espanyola va veure amenaçada la seva vida per escamots incontrolats de la FAI i aconseguí marxar a França, gràcies al conseller de governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Espanya i Sirat. Després de viatjar per Suïssa i Bèlgica, tornà a Espanya i s'establí a Pamplona i Hondarribia. En acabar la guerra tornà a Barcelona i no participà en cap més activitat política.[1]

Referències

  1. Cèlia Cañelles Julià. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): Eleccions, partits i regidors. Ajuntament Barcelona Public, p. 239–. GGKEY:8RA88Z7DD1D.