Zoonosi: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 168: | Línia 168: | ||
* [[Encefalitis equina occidental]].<ref>{{ref-publicació|cognom= APHC |títol= Western Equine Encephalitis |publicació= Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department |pàgines=pàgs: 2|volum= 2017; Jun 16 (rev) |url= https://phc.amedd.army.mil/PHC%20Resource%20Library/WesternEquineEncephalitis_FS_18-045-0317.pdf |llengua= anglès| consulta= 16 juliol 2019|}}</ref> |
* [[Encefalitis equina occidental]].<ref>{{ref-publicació|cognom= APHC |títol= Western Equine Encephalitis |publicació= Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department |pàgines=pàgs: 2|volum= 2017; Jun 16 (rev) |url= https://phc.amedd.army.mil/PHC%20Resource%20Library/WesternEquineEncephalitis_FS_18-045-0317.pdf |llengua= anglès| consulta= 16 juliol 2019|}}</ref> |
||
* [[Encefalitis equina veneçolana]].<ref>{{ref-publicació|cognom= De la Hoz Restrepo, F |títol= Encefalitis equina venezolana |publicació= Revista MVZ Córdoba |pàgines=pp: 18-22|volum= 2000 Gen-Jun; 5 (1) |issn= 0122-0268 |url= http://www.redalyc.org/pdf/693/69350103.pdf |llengua= castellà| consulta= 14 juliol 2019|}}</ref> |
* [[Encefalitis equina veneçolana]].<ref>{{ref-publicació|cognom= De la Hoz Restrepo, F |títol= Encefalitis equina venezolana |publicació= Revista MVZ Córdoba |pàgines=pp: 18-22|volum= 2000 Gen-Jun; 5 (1) |issn= 0122-0268 |url= http://www.redalyc.org/pdf/693/69350103.pdf |llengua= castellà| consulta= 14 juliol 2019|}}</ref> |
||
* [[Encefalitis]] pel virus de La Crosse.<ref>{{ref-publicació|cognom= CDC |títol= La Crosse Encephalitis |publicació= National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, Division of Vector-Borne Diseases. US Department of Health & Human Services |pàgines=pàgs: 2|volum= 2019; Feb 5 (rev) |url= https://www.cdc.gov/lac/index.html |llengua= anglès| consulta= 30 juliol 2019|}}</ref> |
|||
* Erisipeloide.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brooke CJ, Riley TV |títol= ''Erysipelothrix rhusiopathiae'': bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen |publicació= J Med Microbiol |pàgines=pp: 789-799|volum= 1999 Set; 48 (9) |pmid= 10482289 |issn= 1473-5644 |doi= 10.1099/00222615-48-9-789 |url= https://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/48/9/medmicro-48-9-789.pdf?expires=1564334857&id=id&accname=guest&checksum=D1BF7F09C9FB5846D1029ABB71861D6A | llengua= anglès| consulta= 28 juliol 2019|}}</ref> |
* Erisipeloide.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brooke CJ, Riley TV |títol= ''Erysipelothrix rhusiopathiae'': bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen |publicació= J Med Microbiol |pàgines=pp: 789-799|volum= 1999 Set; 48 (9) |pmid= 10482289 |issn= 1473-5644 |doi= 10.1099/00222615-48-9-789 |url= https://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/48/9/medmicro-48-9-789.pdf?expires=1564334857&id=id&accname=guest&checksum=D1BF7F09C9FB5846D1029ABB71861D6A | llengua= anglès| consulta= 28 juliol 2019|}}</ref> |
||
* [[Febre groga]]. |
* [[Febre groga]]. |
||
Línia 203: | Línia 204: | ||
* [[Malaltia del bosc de Kyasanur]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, ''et al'' |títol= Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions |publicació= Front Cell Infect Microbiol |pàgines= pp: 149|volum= 2018 Maig 9; 8 |pmid= 29868505 |pmc= 5954086 |doi= 10.3389/fcimb.2018.00149 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5954086/ | llengua= anglès| consulta= 15 juliol 2019|}}</ref> |
* [[Malaltia del bosc de Kyasanur]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, ''et al'' |títol= Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions |publicació= Front Cell Infect Microbiol |pàgines= pp: 149|volum= 2018 Maig 9; 8 |pmid= 29868505 |pmc= 5954086 |doi= 10.3389/fcimb.2018.00149 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5954086/ | llengua= anglès| consulta= 15 juliol 2019|}}</ref> |
||
* [[Malaltia de Chagas]]. |
* [[Malaltia de Chagas]]. |
||
* Malaltia pel virus del riu Ross.<ref>{{ref-publicació|cognom= Harley D, Sleigh A, Ritchie S |títol= Ross River Virus Transmission, Infection, and Disease: a Cross-Disciplinary Review |publicació= Clin Microbiol Rev |pàgines=pp: 909-932|volum= 2001 Oct; 14 (4) |pmid= 11585790 |doi= 10.1128/CMR.14.4.909-932.2001 |pmc= 89008 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC89008/ | llengua= anglès| consulta= 30 juliol 2019|}}</ref> |
|||
* [[Malaltia per esgarrapada de gat]]. |
* [[Malaltia per esgarrapada de gat]]. |
||
* [[Malaltia de Lyme]] i altres [[borreliosi]]s. |
* [[Malaltia de Lyme]] i altres [[borreliosi]]s. |
Revisió del 02:57, 30 jul 2019
Un gos amb ràbia. | |
Tipus | malaltia animal, Interacció hoste-patogen i malaltia infecciosa |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Patogènia | |
Transmissió patògena | transmissió entre espècies |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0152174 |
DiseasesDB | 28555 |
MeSH | D015047 |
UMLS CUI | C0043528 |
Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals (normalment vertebrats) als humans. La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia).[1][2]
Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip per influenzavirus A són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus, bacteris, fongs o paràsits. Dels 1.415 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics.[3] Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles que de forma habitual impliquen una transmissió d'animal a humà.[4]
Les zoonosis tenen diferents modes de transmissió. En la zoonosi directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire (grip) o a través de mossegades i saliva (ràbia).[5] En altres casos, la transmissió es fa via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat. Quan els humans infecten altres animals s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi.[6]
Tècnicament és una malaltia que existeix normalment en animals, però que també infecta humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals paràsits. La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment i la transmeten els mosquits.
La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública, i integra la medicina humana, la veterinària i les ciències mediambientals.
Història
Durant bona part de la prehistòria la humanitat estava formada per petites comunitats de caçadors i recol·lectors, amb grups que rarament eren més grans de 150 individus. Aquest isolament provocava que les malalties epidèmiques tendissin a desaparèixer de després de la primera passada per una població, ja que les epidèmies depenen d'una afluència constant d'humans que no hagin desenvolupat una resposta immunitària. Per a persistir a la població, un patogen havia de produir una infecció crònica, romanent viva i infecciosa dins l'hoste durant llargs períodes, o bé havia de tenir un reservori no humà on sobreviure fins a tenir contacte amb nous hostes. De fet, en moltes malalties humanes, l'humà és de fet una "víctima accidental" i un hoste final, ja que no poden transmetre-la a ningú més. Aquest és el cas la ràbia (malaltia), l'àntrax, la tularèmia[7] i el virus del Nil Occidental. Per això la major part de l'exposició dels humans a malalties infeccioses ha estat zoonòtica.
Moltes malalties modernes, fins i tot malalties epidèmiques, començaren com a malalties zoonòtiques. És difícil assegurar quines malalties saltaren des dels animals cap als humans, però cada cop hi ha més evidències, gràcies a la seqüenciació de l'ADN i l'ARN, que el xarampió, la verola, la grip, el VIH i la diftèria arribaren a l'ésser humà d'aquesta manera. L'anomenat refredat comú i la tuberculosi també són adaptacions de soques originades en altres espècies.
Les zoonosis són d'interès perquè sovint són malalties no conegudes prèviament o que han augmentat la seva virulència en poblacions sense immunitat. El virus del Nil Occidental aparegué als Estats Units el 1999 en l'àrea de la ciutat de Nova York i es dispersà per tot el país l'estiu de 2002, provocant força alarma social. La pesta bubònica és una malaltia zoonòtica,[8] igual que la salmonel·la, la febre de les muntanyes Rocalloses[9] i la malaltia de Lyme.
Un factor important que contribueix a l'aparició de nous patògens zoonòtics en poblacions humanes és el contacte més gran entre els humans i la fauna salvatge.[10] Això pot ser provocat bé per la intrusió de l'activitat humana en àrees salvatges, bé pel moviment d'animals salvatges cap a àrees amb activitat humana. Un exemple d'això és el brot d'henipavirus a la Malàisia peninsular el 1999, quan s'introduí la ramaderia intensiva de porcí a l'hàbitat natural de ratpenats frugívors infectats. La infecció no identificada dels porcs va amplificar la força de la infecció, provocant la transmissió del virus als ramaders i ocasionant 105 morts humanes.[11]
De forma similar, en temps recents la grip aviària i el virus del Nil Occidental han aparegut en poblacions humanes probablement a causa d'interaccions entre l'hoste portador i animals domèstics. Els animals altament mòbils com els ratpenats i els ocells poden representar un risc més alt de transmissió zoonòtica que altres animals a causa de la facilitat amb què es poden moure cap a àrees habitades.
A finals de la dècada de 1990 es va descriure per primera vegada la presència del nematode paràsit Trichinella papuae a porcs selvàtics i domèstics de Papua Nova Guinea, una espècie desconeguda fins llavors i que ha estat la causant de diversos brots de triquinel·losi a Taiwan i Tailàndia.[12] El 1999 fou comprovada la patogenicitat del bacteri Ehrlichia ewingii en humans i no solament en gossos com abans es pensava.[13]
Les malalties com l'esquistosomosi africana, l'oncocercosi i l'elefantiasi no són es consideren zoonòtiques, tot i que poden ser transmeses per insectes o altres vectors, perquè depenen de l'hoste humà per a completar el seu cicle vital.
Intoxicacions alimentàries
Els patògens zoonòtics més significatius que provoquen intoxicacions alimentàries són l'Escherichia coli O157:H7, els Campylobacter, els Caliciviridae (sobretot del gènere Norovirus)[14] i les Salmonella.[15][16][17] Diverses espècies del gènere Arcobacter es consideren una font emergent d'infeccions zoonòtiques adquirides a través de l'alimentació.[18] El 2006, en una conferència celebrada a Berlín centrada en els efectes dels patògens zoonòtics sobre la seguretat alimentària, es va instar els governs a intervenir, i la població a estar alerta dels riscos de contraure malalties d'origen alimentari consumint aliments de la granja a taula.[19]
Molts brots epidèmics d'origen alimentari es poden vincular a patògens zoonòtics. Una gran varietat d'aliments poden contaminar-se amb gèrmens d'origen animal. Alguns aliments de consum habitual lligats a contaminacions zoonòtiques són els ous, el marisc, la carn, els làctics i fins i tot algunes verdures.[20] Els brots epidèmics d'origen alimentari han de ser gestionats mitjançant plans preestablerts per a prevenir brots generalitzats i per contenir amb eficiència i eficàcia els brots.
Agents zoonòtics en humans
Inclou una llista parcial d'agents que poden portar organismes contagiosos. En general tot el bestiar i els animals domèstics són agents zoonòtics potencials.
Llista d'agents infecciosos
Les zoonosis es poden classificar segons l'agent infecciós:
Llista de zoonosis
- Àntrax.
- Ancilostomosi.
- Ascariosi.
- Arbovirus.
- Babesiosi.[22]
- Balantidiosi.[23]
- Bartonel·losi.[24]
- Esquistosomosi.
- Brucel·losi.
- Campilobacteriosi.
- Candidosi.
- Clamidiosi ovina.[25]
- Còlera.
- Coriomeningitis limfocítica.[26]
- Criptosporidiosi.
- Diftèria, tant cutània com respiratòria, per Corynebacterium ulcerans.[27][28]
- Dirofilariosi.[29]
- Dengue.
- Equinococcosi o hidatidosi.
- Escherichia coli O157:H7.[30]
- Encefalitis equina oriental.[31]
- Encefalitis equina occidental.[32]
- Encefalitis equina veneçolana.[33]
- Encefalitis pel virus de La Crosse.[34]
- Erisipeloide.[35]
- Febre groga.
- Febre hemorràgica argentina.[36]
- Febre hemorràgica boliviana.[37]
- Febre hemorràgica de Crimea-Congo.
- Febre hemorràgica coreana.[38]
- Febre hemorràgica de l'Ebola.
- Febre hemorràgica d'Omsk.[39]
- Febre hemorràgica pel virus Alkhumra.[40]
- Febre hemorràgica pel virus Lujo.[41]
- Febre hemorràgica veneçolana.[42]
- Febre de Lábrea o febre negra de Làbrea. Essencialment, és una coinfecció pels virus de l'hepatitis B i D que provoca hepatitis fulminants en àmplies zones amazòniques.[43]
- Febre de Lassa.
- Febre de Marburg.[44]
- Febre Nipah.[45]
- Febre Oropouche.[46]
- Febre per mossegada de rata.[47]
- Febre Q o coxiel·losi.
- Febre de la vall del Rift.[48]
- Giardosi.[49]
- Glossopeda (malaltia animal, la seva transmissió als humans és extremadament rara però possible).[50]
- Granuloma de les piscines (o dels aquaris)[51]
- Grip aviària.
- Hantavirus.
- Herpes B.[52]
- Henipavirus.
- Hepatitis E (per VHE-3, 4 i 7).[53]
- Larva migrant cutània.[54]
- Larva migrant ocular.[55]
- Larva migrant visceral.[56]
- Leishmaniosi.
- Leptospirosi.
- Listeriosi.[57]
- Malaltia del bosc de Kyasanur.[58]
- Malaltia de Chagas.
- Malaltia pel virus del riu Ross.[59]
- Malaltia per esgarrapada de gat.
- Malaltia de Lyme i altres borreliosis.
- Malaltia de Creutzfeldt-Jakob, causada per l'encefalopatia espongiforme bovina o "mal de les vaques boges".
- Malària.
- Melioidosi.[60]
- Orf (malaltia animal que pot originar zoonosis ocupacionals).[61]
- Pasteurel·losi.[62]
- Pesta bubònica.
- Psitacosi o ornitosi o clamidiosi o "febre dels lloros".
- Ràbia.
- Rickettsiosi (febre botonosa mediterrània,[63] tifus exantemàtic, febre de les muntanyes Rocalloses).[64]
- Salmonel·losi.
- Sarna.
- Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà.[65]
- Sodoku.[66]
- Streptococcus equi, subesp. zooepidemicus.[67]
- Streptococcus suis.[68]
- Tinya (per Micosporum canis).[69]
- Toxoplasmosi.
- Triquinosi.
- Tuberculosi bovina.[70]
- Tularèmia o "febre dels conills".
- Verola dels simis.[71]
- Virus de la família Bornaviridae.[72]
- Virus del bosc Barmah.[73]
- Virus Cowpox.[74]
- Virus Hendra.
- Virus del Nil occidental.
- Virus Puumala.[75]
Referències
- ↑ «Zoonoses». [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ «Zoonosi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Taylor LH, Latham SM, Woolhouse ME «Risk factors for human disease emergence». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 356, 1411, Juliol 2001, pàg. 983–9. DOI: 10.1098/rstb.2001.0888. PMC: 1088493. PMID: 11516376.
- ↑ Marx, PA; Apetrei, C; Drucker, E «AIDS as a zoonosis? Confusion over the origin of the virus and the origin of the epidemics». Journal of Medical Primatology, 33, 5-6, octubre 2004, pàg. 220–6. DOI: 10.1111/j.1600-0684.2004.00078.x. PMID: 15525322.
- ↑ «Zoonosis». Medical Dictionary. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ Messenger, AM; Barnes, AN; Gray, GC «Reverse zoonotic disease transmission (zooanthroponosis): a systematic review of seldom-documented human biological threats to animals». PLoS One, 9, 2, 2014, pàg. e89055. DOI: 10.1371/journal.pone.0089055. PMID: 24586500 [Consulta: 18 desembre 2014].
- ↑ Snowden J, Simonsen KA «Tularèmia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 21; NBK430905 (rev), pàgs: 4. PMID: 28613655 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Meerburg BG, Singleton GR, Kijlstra A «Rodent-borne diseases and their risks for public health». Crit Rev Microbiol, 35, 3, 2009; Jul, pàg. 221–270. DOI: 10.1080/10408410902989837. ISSN: 1040-841X. PMID: 19548807.
- ↑ Dantas-Torres, F «Rocky Mountain spotted fever» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2007 Nov; 7 (11), pp: 724-732. DOI: 10.1016/S1473-3099(07)70261-X. ISSN: 1473-3099. PMID: 17961858 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Daszak P, Cunningham AA, Hyatt AD «Anthropogenic environmental change and the emergence of infectious diseases in wildlife». Acta Trop, 78, 2, Feb 2001, pàg. 103–116. DOI: 10.1016/S0001-706X(00)00179-0. PMID: 11230820.
- ↑ Field H, Young P, Yob JM, Mills J, Hall L, Mackenzie J «The natural history of Hendra and Nipah viruses». Microbes Infect, 3, 4, Abril 2001, pàg. 307–314. ISSN: 1286-4579. PMID: 11334748.
- ↑ Khumjui C, Choomkasien P, Dekumyoy P, Kusolsuk T, et al «Outbreak of Trichinellosis Caused by Trichinella papuae, Thailand, 2006» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2008 Des; 14 (12), pp: 1913-1915. DOI: 10.3201/eid1412.080800. PMC: 2634638. PMID: 19046519 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ Buller RS, Arens M, Hmiel SP, Paddock CD, et al «Ehrlichia ewingii, a newly recognized agent of human ehrlichiosis» (en anglès). N Engl J Med, 1999 Jul 15; 341 (3), pp: 148-155. DOI: 10.1056/NEJM199907153410303. ISSN: 1533-4406. PMID: 10403852 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ Hardstaff JL, Clough HE, Lutje V, McIntyre KM, et al «Foodborne and Food-Handler Norovirus Outbreaks: A Systematic Review» (en anglès). Foodborne Pathog Dis, 2018 Oct; 15 (10), pp: 589-597. DOI: 10.1089/fpd.2018.2452. PMC: 6201779. PMID: 30109958 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Humphrey, Tom et al. «Campylobacters as zoonotic pathogens: A food production perspective». International Journal of Food Microbiology, 117, 3, 2007, pàg. 237–257. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2007.01.006 [Consulta: 25 novembre].
- ↑ Cloeckaert, Axel «Introduction: emerging antimicrobial resistance mechanisms in the zoonotic foodborne pathogens Salmonella and Campylobacter». Microbes and Infection, 8, 7, 2006, pàg. 1889–1890. DOI: 10.1016/j.micinf.2005.12.024. PMID: 16714136 [Consulta: 25 novembre].
- ↑ Frederick, A. Murphy «The Threat Posed by the Global Emergence of Livestock, Food-borne, and Zoonotic Pathogens». Ann N Y Acad Sci. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1999.tb08039.x.
- ↑ Caruso M, Latorre L, Santagada G, Fraccalvieri R, et al «Arcobacter spp. in bovine milk: An emerging pathogen with potential zoonotic risk» (en anglès). Ital J Food Saf, 2019 Feb 8; 7 (4), pp: 7685. DOI: 10.4081/ijfs.2018.7685. PMC: 6379690. PMID: 30854340 [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Med-Vet-Net. «Priority Setting for Foodborne and Zoonotic Pathogens» (PDF). [Consulta: 25 novembre].
- ↑ «Investigating Foodborne Outbreaks» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention, 15-09-2011. [Consulta: 5 juny 2013].
- ↑ Werner K, Gartrell B, Norton SA «Erysipeloid (Erysipelothrix rhusiopathiae Infection) Acquired From a Dead Kakapo» (en anglès). Arch Dermatol, 2011 Des; 147 (12), pp: 1456-1458. DOI: 10.1001/archderm.147.12.1456-b. ISSN: 0003-987X. PMID: 22184776 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Pearson, RD «Babesiosis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Feb (rev), pàgs: 5 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Schuster FL, Ramirez-Avila L «Current world status of Balantidium coli» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2008 Oct; 21 (4), pp: 626-638. DOI: 10.1128/CMR.00021-08. PMC: 2570149. PMID: 18854484 [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ Vega López, CA; Ariza Andraca, R «Bartonelosis: espectro clínico actual de un viejo patógeno» (en castellà). Med Int Mex, 2008 Maig-Jun; 24 (3), pp: 217-223. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Public Health England «Chlamydia abortus: epidemiology, transmission and prevention» (en anglès). Infectious Diseases Guidances, UK Department of Health and Social Care, 2019; Gen 4 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Levison, ME «Coriomeningitis linfocítica» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Jul (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Moore LSP, Leslie A, Meltzer M, Sandison A, et al «Corynebacterium ulcerans cutaneous diphtheria» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2015 Set; 15 (9), pp: 1100-1107. DOI: 10.1016/S1473-3099(15)00225-X. ISSN: 1473-3099. PMID: 26189434 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Otsuji K, Fukuda K, Endo T, Shimizu S, et al «The first fatal case of Corynebacterium ulcerans infection in Japan» (en anglès). JMM Case Rep, 2017 Ag 10; 4 (8), pp: e005106. DOI: 10.1099/jmmcr.0.005106. PMC: 5610708. PMID: 29026633 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Sánchez Klinge, ME; Calvo Robayo, P; Mutis Barreto, CA «Dirofilaria immitis: Una zoonosis presente en el mundo» (en castellà). Rev Med Vet, 2011 Jul-Des; 22, pp: 57-68. DOI: 10.19052/mv.560. ISSN: 0122-9354 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Bush, LM; Pérez, MT «Infección por Escherichia coli O157:H7 y otras E. coli enterohemorrágicas (EHEC)» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Baig B, Mehta T, Khalid N, Chhabra L «Eastern equine encephalitis: a classical case» (en anglès). Conn Med, 2014 Oct; 78 (9), pp: 529-531. ISSN: 0010-6178. PMID: 25675592 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ APHC «Western Equine Encephalitis» (en anglès). Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department, 2017; Jun 16 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ De la Hoz Restrepo, F «Encefalitis equina venezolana» (en castellà). Revista MVZ Córdoba, 2000 Gen-Jun; 5 (1), pp: 18-22. ISSN: 0122-0268 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ CDC «La Crosse Encephalitis» (en anglès). National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, Division of Vector-Borne Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Feb 5 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ Brooke CJ, Riley TV «Erysipelothrix rhusiopathiae: bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen» (en anglès). J Med Microbiol, 1999 Set; 48 (9), pp: 789-799. DOI: 10.1099/00222615-48-9-789. ISSN: 1473-5644. PMID: 10482289 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Gárgano, C; Piaz, A «Fiebre hemorrágica argentina. Conflictos y desafíos para la ciencia en el ámbito rural» (en castellà). Asclepio, 2017 Gen-Jun; 69 (1), pp: 178. DOI: 10.3989/asclepio.2017.10. ISSN: 0210-4466 [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ Patterson M, Grant A, Paessler S «Epidemiology and Pathogenesis of Bolivian Hemorrhagic Fever» (en anglès). Curr Opin Virol, 2014 Abr; 5, pp: 82-90. DOI: 10.1016/j.coviro.2014.02.007. PMC: 4028408. PMID: 24636947 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ APHC «Korean Hemorrhagic Fever» (en anglès). Fact Sheet 18-0422-0317, U.S. Army Medical Department, 2017; Jun 20 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ CDC «Omsk Hemorrhagic Fever» (en anglès). NCEZID/DHCPP, Viral Special Pathogens Branch. US Department of Health & Human Services, 2013; Des 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Madani TA, Abuelzein EM, Jalalah SM, Abu-Araki H, et al «Electron Microscopy of Alkhumra Hemorrhagic Fever Virus» (en anglès). Vector Borne Zoonotic Dis, 2017 Mar; 17 (3), pp: 195-199. DOI: 10.1089/vbz.2016.2064. ISSN: 1530-3667. PMID: 28051359 [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ Briese T, Paweska JT, McMullan LK, Hutchison SK, et al «Genetic detection and characterization of Lujo virus, a new hemorrhagic fever-associated arenavirus from southern Africa» (en anglès). PLoS Pathog, 2009 Maig; 5 (5), pp: e1000455. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000455. PMC: 2680969. PMID: 19478873 [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ de Manzione N, Salas RA, Paredes H, Godoy O, et al «Venezuelan hemorrhagic fever: clinical and epidemiological studies of 165 cases» (en anglès). Clin Infect Dis, 1998 Feb; 26 (2), pp: 308-313. DOI: 10.1086/516299. ISSN: 1537-6591. PMID: 9502447 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ De Vries, F «Lábrea Fever» (en anglès). Hepatitis News, 2014; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ WHO «Marburg virus disease» (en anglès). Fact sheet. Mediacentre, 2018; Feb 15, pàgs: 7 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Banerjee S, Gupta N, Kodan P, Mittal A, et al «Nipah virus disease: A rare and intractable disease» (en anglès). Intractable Rare Dis Res, 2019 Feb; 8 (1), pp: 1-8. DOI: 10.5582/irdr.2018.01130. PMC: 6409114. PMID: 30881850 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Sakkas H, Bozidis P, Franks A, Papadopoulou C «Oropouche Fever: A Review» (en anglès). Viruses, 2018 Abr 4; 10 (4), pii: E175. DOI: 10.3390/v10040175. PMC: 5923469. PMID: 29617280 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Palacios Z, Fernández M, López-Cortés LE, Suárez A «Joven cazador con fiebre elevada, artritis migratoria y lesiones maculares en palmas y plantas» (en castellà). Rev Clin Esp, 2012 Nov; 212 (10), pp: e79-e81. DOI: 10.1016/j.rce.2012.04.005. ISSN: 0014-2565. PMID: 22658838 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ WHO «Rift Valley fever» (en anglès). Fact sheet. Mediacentre, 2018; Feb 19, pàgs: 9 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Pearson, RD «Giardiasis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Feb (rev), pàgs: 3 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ ECDC «Transmission of Foot and Mouth disease to humans visiting affected areas» (en anglès). Publications: TER-RRA, 2012; Feb 21, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑
- ↑ CDC «B Virus (herpes B, monkey B virus, herpesvirus simiae, and herpesvirus B)» (en anglès). National Center for Immunization and Respiratory Diseases, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Gen 31 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Doceul V, Bagdassarian E, Demange A, Pavio N «Zoonotic Hepatitis E Virus: Classification, Animal Reservoirs and Transmission Routes» (en anglès). Viruses, 2016 Oct 3; 8 (10), pii: E270. DOI: 10.3390/v8100270. PMC: 5086606. PMID: 27706110 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Del Giudice P, Hubiche T, Roger PM «Extensive Cutaneous Larva Migrans» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Ag; 99 (2), pp: 246. DOI: 10.4269/ajtmh.18-0101. PMC: 6090348. PMID: 30076694 [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ Fontenla, JR; Grau, M; Pita, D «Afección ocular en las enfermedades por helmintos» (en castellà). Med Integral, 2003; 41 (2), pp: 88-95. ISSN: 1578-8814 [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ Winders WT, MenkinSmith L «Toxocara Canis (Visceral Larva Migrans, Toxocariasis)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 27; NBK538524 (rev), pàgs: 4. PMID: 30860759 [Consulta: 19 juliol 2019].
- ↑ Domínguez Carmona, M «Listeriosis. Una zoonosis emergente de transmisión alimentaria» (en castellà). A: Aspectos higiénicos de los alimentos microbiológicamente seguros, Cap. 7. Monografías de la RANF, 2010; Monografia XXXI, pp: 181-218. ISSN: 1697-4271 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, et al «Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2018 Maig 9; 8, pp: 149. DOI: 10.3389/fcimb.2018.00149. PMC: 5954086. PMID: 29868505 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Harley D, Sleigh A, Ritchie S «Ross River Virus Transmission, Infection, and Disease: a Cross-Disciplinary Review» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2001 Oct; 14 (4), pp: 909-932. DOI: 10.1128/CMR.14.4.909-932.2001. PMC: 89008. PMID: 11585790 [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ Smith ME, Gossman WG «Glanders And Melioïdosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 1; NBK448110 (rev), pàgs: 6. PMID: 28846298 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Ginzburg VE, Liauchonak I «Human orf: Atypical rash in an urban medical practice» (en anglès). Can Fam Physician, 2017 Oct; 63 (10), pp: 769-771. ISSN: 0008-350X. PMC: 5638474. PMID: 29025803 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Arashima Y, Kumasaka K «Pasteurellosis as zoonosis» (en anglès). Intern Med, 2005 Jul; 44 (7), pp: 692-693. DOI: 10.2169/internalmedicine.44.692. ISSN: 1349-7235. PMID: 16093587 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Gómez Sánchez, MM; Gómez Sánchez, MC «Rickettsiosis: fiebre botonosa mediterránea» (en castellà). Med Integral, 2001 Jul-Ag; 38 (3), pp: 110-115. ISSN: 1578-8814 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Snowden J, King KC «Rickettsial Infection» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK431127 (rev), pàgs: 3. PMID: 28613765 [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Mackay IM, Arden KE «MERS coronavirus: diagnostics, epidemiology and transmission» (en anglès). Virol J, 2015 Dec 22; 12, pp: 222. DOI: 10.1186/s12985-015-0439-5. PMC: 4687373. PMID: 26695637 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Gupta M, Oliver TI «Rat-bite Fever (Streptobacillus moniliformis, Sodoku, Spirillum Minor)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Mar 18; NBK448197 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846362 [Consulta: 15 juliol 2019].
- ↑ Pelkonen S, Lindahl SB, Suomala P, Karhukorpi J, et al «Transmission of Streptococcus equi Subspecies zooepidemicus Infection from Horses to Humans» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Jul; 19 (7), pp: 1041-1048. DOI: 10.3201/eid1907.121365. PMC: 3713971. PMID: 23777752 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Wertheim HF, Nghia HD, Taylor W, Schultsz C «Streptococcus suis: An Emerging Human Pathogen» (en anglès). Clin Infect Dis, 2009 Mar 1; 48 (5), pp: 617-625. DOI: 10.1086/596763. ISSN: 1537-6591. PMID: 19191650 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ Lloret Caballería, A; Segarra Martínez, C; Bosque Vall, M «Microsporum canis: características y diagnóstico» (en castellà). Revisiones temàticas: Micología. Programa CCS, 1998; Jun 1, pàgs: 3 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ CDC «Mycobacterium bovis (Bovine Tuberculosis) in Humans» (en anglès). Fact sheet. Division of Tuberculosis Elimination, National Prevention Information Network, 2018; Abr 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ Public Health England «Monkeypox: The epidemiology, symptoms, diagnosis and management of monkeypox virus infections» (en anglès). Infectious Diseases Guidances, UK Department of Health and Social Care, 2018; Oct 5 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Mikheev, AO «Borna disease virus and its role in the pathology of animals and humans» (en anglès). Regul Mech Biosyst, 2017 Des 28; 8 (1), pp: 3-10. DOI: 10.15421/021701. ISSN: 2520-2588 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ SA Health «Barmah Forest virus infection - including symptoms, treatment and prevention» (en anglès). Department for Health and Wellbeing, Goverment of South Australia, 2019; Jul 2 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 16 juliol 2019].
- ↑ Mauldin MR, Antwerpen M, Emerson GL, Li Y, et al «Cowpox virus: What's in a Name?» (en anglès). Viruses, 2017 Maig 9; 9 (5), pii: E101. DOI: 10.3390/v9050101. PMC: 5454414. PMID: 28486428 [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ Fuertes-Rodríguez A, Atutxa-Bizkarguenaga L, Aranegui-Lasuen P, Zubia-Olaskoaga F «Nefropatía epidémica por el virus Puumala: a propósito de un caso» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2014 Ag-Set; 32 (7), pp: 472-473. DOI: 10.1016/j.eimc.2013.09.010. ISSN: 1578-1852. PMID: 24969100 [Consulta: 14 juliol 2019].
Bibliografia
- H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner: Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans. 3rd Edition, 456 pages. ASM Press. American Society for Microbiology, Washington DC., USA. 2003. ISBN 1-55581-236-8
- Florence Desachy. Las zoonosis. 2006, Mar; Ed. De Vecchi. 1ª ed. ISBN 84-315-3356-0 (castellà)
- Cloeckaert, Axel; Doublet, Benoît; Zygmunt, Michel S. Genetics of Acquired Antimicrobial Resistance in Animal and Zoonotic Pathogens (en anglès). Front Microbiol, 2017 Des 5; 8, pp: 2428. ISSN 1664-302X. DOI 10.3389/fmicb.2017.02428 [Consulta: 18 juliol 2019].
- Pal, Mahendra. Public Health Concern Due To Emerging and Re-Emerging Zoonoses (en anglès). Int J Livest Res, 2013 Gen; 3 (1), pp: 56-62. ISSN 2277-1964. DOI 10.5455/ijlr.20130305071351 [Consulta: 26 juliol 2019].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoonosi |
- Col·leccions AVMA: actualització de Zoonosis(anglès)
- FAO malalties tropicals i zoonosis(anglès)
- Detecció i anàlisi forènsica de malalties zoonòtiques i vida salvatge(anglès)
- Publicacions sobre malalties zoonòtiques i vida salvatge(anglès)
- Zoonosis. Agència de Salut Pública de Catalunya. Generalitat de Catalunya (darrera revisió 23/02/2017)