Zoonosi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 168: Línia 168:
* [[Encefalitis equina occidental]].<ref>{{ref-publicació|cognom= APHC |títol= Western Equine Encephalitis |publicació= Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department |pàgines=pàgs: 2|volum= 2017; Jun 16 (rev) |url= https://phc.amedd.army.mil/PHC%20Resource%20Library/WesternEquineEncephalitis_FS_18-045-0317.pdf |llengua= anglès| consulta= 16 juliol 2019|}}</ref>
* [[Encefalitis equina occidental]].<ref>{{ref-publicació|cognom= APHC |títol= Western Equine Encephalitis |publicació= Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department |pàgines=pàgs: 2|volum= 2017; Jun 16 (rev) |url= https://phc.amedd.army.mil/PHC%20Resource%20Library/WesternEquineEncephalitis_FS_18-045-0317.pdf |llengua= anglès| consulta= 16 juliol 2019|}}</ref>
* [[Encefalitis equina veneçolana]].<ref>{{ref-publicació|cognom= De la Hoz Restrepo, F |títol= Encefalitis equina venezolana |publicació= Revista MVZ Córdoba |pàgines=pp: 18-22|volum= 2000 Gen-Jun; 5 (1) |issn= 0122-0268 |url= http://www.redalyc.org/pdf/693/69350103.pdf |llengua= castellà| consulta= 14 juliol 2019|}}</ref>
* [[Encefalitis equina veneçolana]].<ref>{{ref-publicació|cognom= De la Hoz Restrepo, F |títol= Encefalitis equina venezolana |publicació= Revista MVZ Córdoba |pàgines=pp: 18-22|volum= 2000 Gen-Jun; 5 (1) |issn= 0122-0268 |url= http://www.redalyc.org/pdf/693/69350103.pdf |llengua= castellà| consulta= 14 juliol 2019|}}</ref>
* [[Encefalitis]] pel virus de La Crosse.<ref>{{ref-publicació|cognom= CDC |títol= La Crosse Encephalitis |publicació= National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, Division of Vector-Borne Diseases. US Department of Health & Human Services |pàgines=pàgs: 2|volum= 2019; Feb 5 (rev) |url= https://www.cdc.gov/lac/index.html |llengua= anglès| consulta= 30 juliol 2019|}}</ref>
* Erisipeloide.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brooke CJ, Riley TV |títol= ''Erysipelothrix rhusiopathiae'': bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen |publicació= J Med Microbiol |pàgines=pp: 789-799|volum= 1999 Set; 48 (9) |pmid= 10482289 |issn= 1473-5644 |doi= 10.1099/00222615-48-9-789 |url= https://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/48/9/medmicro-48-9-789.pdf?expires=1564334857&id=id&accname=guest&checksum=D1BF7F09C9FB5846D1029ABB71861D6A | llengua= anglès| consulta= 28 juliol 2019|}}</ref>
* Erisipeloide.<ref>{{ref-publicació|cognom= Brooke CJ, Riley TV |títol= ''Erysipelothrix rhusiopathiae'': bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen |publicació= J Med Microbiol |pàgines=pp: 789-799|volum= 1999 Set; 48 (9) |pmid= 10482289 |issn= 1473-5644 |doi= 10.1099/00222615-48-9-789 |url= https://www.microbiologyresearch.org/docserver/fulltext/jmm/48/9/medmicro-48-9-789.pdf?expires=1564334857&id=id&accname=guest&checksum=D1BF7F09C9FB5846D1029ABB71861D6A | llengua= anglès| consulta= 28 juliol 2019|}}</ref>
* [[Febre groga]].
* [[Febre groga]].
Línia 203: Línia 204:
* [[Malaltia del bosc de Kyasanur]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, ''et al'' |títol= Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions |publicació= Front Cell Infect Microbiol |pàgines= pp: 149|volum= 2018 Maig 9; 8 |pmid= 29868505 |pmc= 5954086 |doi= 10.3389/fcimb.2018.00149 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5954086/ | llengua= anglès| consulta= 15 juliol 2019|}}</ref>
* [[Malaltia del bosc de Kyasanur]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, ''et al'' |títol= Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions |publicació= Front Cell Infect Microbiol |pàgines= pp: 149|volum= 2018 Maig 9; 8 |pmid= 29868505 |pmc= 5954086 |doi= 10.3389/fcimb.2018.00149 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5954086/ | llengua= anglès| consulta= 15 juliol 2019|}}</ref>
* [[Malaltia de Chagas]].
* [[Malaltia de Chagas]].
* Malaltia pel virus del riu Ross.<ref>{{ref-publicació|cognom= Harley D, Sleigh A, Ritchie S |títol= Ross River Virus Transmission, Infection, and Disease: a Cross-Disciplinary Review |publicació= Clin Microbiol Rev |pàgines=pp: 909-932|volum= 2001 Oct; 14 (4) |pmid= 11585790 |doi= 10.1128/CMR.14.4.909-932.2001 |pmc= 89008 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC89008/ | llengua= anglès| consulta= 30 juliol 2019|}}</ref>
* [[Malaltia per esgarrapada de gat]].
* [[Malaltia per esgarrapada de gat]].
* [[Malaltia de Lyme]] i altres [[borreliosi]]s.
* [[Malaltia de Lyme]] i altres [[borreliosi]]s.

Revisió del 02:57, 30 jul 2019

Plantilla:Infotaula malaltiaZoonosi
Un gos amb ràbia.
Tipusmalaltia animal, Interacció hoste-patogen i malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió entre espècies Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0152174 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB28555
MeSHD015047 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0043528 Modifica el valor a Wikidata

Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals (normalment vertebrats) als humans. La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia).[1][2]

Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip per influenzavirus A són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus, bacteris, fongs o paràsits. Dels 1.415 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics.[3] Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles que de forma habitual impliquen una transmissió d'animal a humà.[4]

Les zoonosis tenen diferents modes de transmissió. En la zoonosi directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire (grip) o a través de mossegades i saliva (ràbia).[5] En altres casos, la transmissió es fa via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat. Quan els humans infecten altres animals s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi.[6]

Tècnicament és una malaltia que existeix normalment en animals, però que també infecta humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals paràsits. La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment i la transmeten els mosquits.

La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública, i integra la medicina humana, la veterinària i les ciències mediambientals.

Història

Durant bona part de la prehistòria la humanitat estava formada per petites comunitats de caçadors i recol·lectors, amb grups que rarament eren més grans de 150 individus. Aquest isolament provocava que les malalties epidèmiques tendissin a desaparèixer de després de la primera passada per una població, ja que les epidèmies depenen d'una afluència constant d'humans que no hagin desenvolupat una resposta immunitària. Per a persistir a la població, un patogen havia de produir una infecció crònica, romanent viva i infecciosa dins l'hoste durant llargs períodes, o bé havia de tenir un reservori no humà on sobreviure fins a tenir contacte amb nous hostes. De fet, en moltes malalties humanes, l'humà és de fet una "víctima accidental" i un hoste final, ja que no poden transmetre-la a ningú més. Aquest és el cas la ràbia (malaltia), l'àntrax, la tularèmia[7] i el virus del Nil Occidental. Per això la major part de l'exposició dels humans a malalties infeccioses ha estat zoonòtica.

Moltes malalties modernes, fins i tot malalties epidèmiques, començaren com a malalties zoonòtiques. És difícil assegurar quines malalties saltaren des dels animals cap als humans, però cada cop hi ha més evidències, gràcies a la seqüenciació de l'ADN i l'ARN, que el xarampió, la verola, la grip, el VIH i la diftèria arribaren a l'ésser humà d'aquesta manera. L'anomenat refredat comú i la tuberculosi també són adaptacions de soques originades en altres espècies.

Les zoonosis són d'interès perquè sovint són malalties no conegudes prèviament o que han augmentat la seva virulència en poblacions sense immunitat. El virus del Nil Occidental aparegué als Estats Units el 1999 en l'àrea de la ciutat de Nova York i es dispersà per tot el país l'estiu de 2002, provocant força alarma social. La pesta bubònica és una malaltia zoonòtica,[8] igual que la salmonel·la, la febre de les muntanyes Rocalloses[9] i la malaltia de Lyme.

Un factor important que contribueix a l'aparició de nous patògens zoonòtics en poblacions humanes és el contacte més gran entre els humans i la fauna salvatge.[10] Això pot ser provocat bé per la intrusió de l'activitat humana en àrees salvatges, bé pel moviment d'animals salvatges cap a àrees amb activitat humana. Un exemple d'això és el brot d'henipavirus a la Malàisia peninsular el 1999, quan s'introduí la ramaderia intensiva de porcí a l'hàbitat natural de ratpenats frugívors infectats. La infecció no identificada dels porcs va amplificar la força de la infecció, provocant la transmissió del virus als ramaders i ocasionant 105 morts humanes.[11]

De forma similar, en temps recents la grip aviària i el virus del Nil Occidental han aparegut en poblacions humanes probablement a causa d'interaccions entre l'hoste portador i animals domèstics. Els animals altament mòbils com els ratpenats i els ocells poden representar un risc més alt de transmissió zoonòtica que altres animals a causa de la facilitat amb què es poden moure cap a àrees habitades.

A finals de la dècada de 1990 es va descriure per primera vegada la presència del nematode paràsit Trichinella papuae a porcs selvàtics i domèstics de Papua Nova Guinea, una espècie desconeguda fins llavors i que ha estat la causant de diversos brots de triquinel·losi a Taiwan i Tailàndia.[12] El 1999 fou comprovada la patogenicitat del bacteri Ehrlichia ewingii en humans i no solament en gossos com abans es pensava.[13]

Les malalties com l'esquistosomosi africana, l'oncocercosi i l'elefantiasi no són es consideren zoonòtiques, tot i que poden ser transmeses per insectes o altres vectors, perquè depenen de l'hoste humà per a completar el seu cicle vital.

Intoxicacions alimentàries

Els patògens zoonòtics més significatius que provoquen intoxicacions alimentàries són l'Escherichia coli O157:H7, els Campylobacter, els Caliciviridae (sobretot del gènere Norovirus)[14] i les Salmonella.[15][16][17] Diverses espècies del gènere Arcobacter es consideren una font emergent d'infeccions zoonòtiques adquirides a través de l'alimentació.[18] El 2006, en una conferència celebrada a Berlín centrada en els efectes dels patògens zoonòtics sobre la seguretat alimentària, es va instar els governs a intervenir, i la població a estar alerta dels riscos de contraure malalties d'origen alimentari consumint aliments de la granja a taula.[19]

Molts brots epidèmics d'origen alimentari es poden vincular a patògens zoonòtics. Una gran varietat d'aliments poden contaminar-se amb gèrmens d'origen animal. Alguns aliments de consum habitual lligats a contaminacions zoonòtiques són els ous, el marisc, la carn, els làctics i fins i tot algunes verdures.[20] Els brots epidèmics d'origen alimentari han de ser gestionats mitjançant plans preestablerts per a prevenir brots generalitzats i per contenir amb eficiència i eficàcia els brots.

Agents zoonòtics en humans

Inclou una llista parcial d'agents que poden portar organismes contagiosos. En general tot el bestiar i els animals domèstics són agents zoonòtics potencials.

Llista d'agents infecciosos

Les zoonosis es poden classificar segons l'agent infecciós:

Llista de zoonosis

Referències

  1. «Zoonoses». [Consulta: 18 desembre 2014].
  2. «Zoonosi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Taylor LH, Latham SM, Woolhouse ME «Risk factors for human disease emergence». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 356, 1411, Juliol 2001, pàg. 983–9. DOI: 10.1098/rstb.2001.0888. PMC: 1088493. PMID: 11516376.
  4. Marx, PA; Apetrei, C; Drucker, E «AIDS as a zoonosis? Confusion over the origin of the virus and the origin of the epidemics». Journal of Medical Primatology, 33, 5-6, octubre 2004, pàg. 220–6. DOI: 10.1111/j.1600-0684.2004.00078.x. PMID: 15525322.
  5. «Zoonosis». Medical Dictionary. [Consulta: 30 gener 2013].
  6. Messenger, AM; Barnes, AN; Gray, GC «Reverse zoonotic disease transmission (zooanthroponosis): a systematic review of seldom-documented human biological threats to animals». PLoS One, 9, 2, 2014, pàg. e89055. DOI: 10.1371/journal.pone.0089055. PMID: 24586500 [Consulta: 18 desembre 2014].
  7. Snowden J, Simonsen KA «Tularèmia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 21; NBK430905 (rev), pàgs: 4. PMID: 28613655 [Consulta: 14 juliol 2019].
  8. Meerburg BG, Singleton GR, Kijlstra A «Rodent-borne diseases and their risks for public health». Crit Rev Microbiol, 35, 3, 2009; Jul, pàg. 221–270. DOI: 10.1080/10408410902989837. ISSN: 1040-841X. PMID: 19548807.
  9. Dantas-Torres, F «Rocky Mountain spotted fever» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2007 Nov; 7 (11), pp: 724-732. DOI: 10.1016/S1473-3099(07)70261-X. ISSN: 1473-3099. PMID: 17961858 [Consulta: 15 juliol 2019].
  10. Daszak P, Cunningham AA, Hyatt AD «Anthropogenic environmental change and the emergence of infectious diseases in wildlife». Acta Trop, 78, 2, Feb 2001, pàg. 103–116. DOI: 10.1016/S0001-706X(00)00179-0. PMID: 11230820.
  11. Field H, Young P, Yob JM, Mills J, Hall L, Mackenzie J «The natural history of Hendra and Nipah viruses». Microbes Infect, 3, 4, Abril 2001, pàg. 307–314. ISSN: 1286-4579. PMID: 11334748.
  12. Khumjui C, Choomkasien P, Dekumyoy P, Kusolsuk T, et al «Outbreak of Trichinellosis Caused by Trichinella papuae, Thailand, 2006» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2008 Des; 14 (12), pp: 1913-1915. DOI: 10.3201/eid1412.080800. PMC: 2634638. PMID: 19046519 [Consulta: 26 juliol 2019].
  13. Buller RS, Arens M, Hmiel SP, Paddock CD, et al «Ehrlichia ewingii, a newly recognized agent of human ehrlichiosis» (en anglès). N Engl J Med, 1999 Jul 15; 341 (3), pp: 148-155. DOI: 10.1056/NEJM199907153410303. ISSN: 1533-4406. PMID: 10403852 [Consulta: 26 juliol 2019].
  14. Hardstaff JL, Clough HE, Lutje V, McIntyre KM, et al «Foodborne and Food-Handler Norovirus Outbreaks: A Systematic Review» (en anglès). Foodborne Pathog Dis, 2018 Oct; 15 (10), pp: 589-597. DOI: 10.1089/fpd.2018.2452. PMC: 6201779. PMID: 30109958 [Consulta: 25 juliol 2019].
  15. Humphrey, Tom et al. «Campylobacters as zoonotic pathogens: A food production perspective». International Journal of Food Microbiology, 117, 3, 2007, pàg. 237–257. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2007.01.006 [Consulta: 25 novembre].
  16. Cloeckaert, Axel «Introduction: emerging antimicrobial resistance mechanisms in the zoonotic foodborne pathogens Salmonella and Campylobacter». Microbes and Infection, 8, 7, 2006, pàg. 1889–1890. DOI: 10.1016/j.micinf.2005.12.024. PMID: 16714136 [Consulta: 25 novembre].
  17. Frederick, A. Murphy «The Threat Posed by the Global Emergence of Livestock, Food-borne, and Zoonotic Pathogens». Ann N Y Acad Sci. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1999.tb08039.x.
  18. Caruso M, Latorre L, Santagada G, Fraccalvieri R, et al «Arcobacter spp. in bovine milk: An emerging pathogen with potential zoonotic risk» (en anglès). Ital J Food Saf, 2019 Feb 8; 7 (4), pp: 7685. DOI: 10.4081/ijfs.2018.7685. PMC: 6379690. PMID: 30854340 [Consulta: 25 juliol 2019].
  19. Med-Vet-Net. «Priority Setting for Foodborne and Zoonotic Pathogens» (PDF). [Consulta: 25 novembre].
  20. «Investigating Foodborne Outbreaks» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention, 15-09-2011. [Consulta: 5 juny 2013].
  21. Werner K, Gartrell B, Norton SA «Erysipeloid (Erysipelothrix rhusiopathiae Infection) Acquired From a Dead Kakapo» (en anglès). Arch Dermatol, 2011 Des; 147 (12), pp: 1456-1458. DOI: 10.1001/archderm.147.12.1456-b. ISSN: 0003-987X. PMID: 22184776 [Consulta: 29 juliol 2019].
  22. Pearson, RD «Babesiosis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Feb (rev), pàgs: 5 [Consulta: 14 juliol 2019].
  23. Schuster FL, Ramirez-Avila L «Current world status of Balantidium coli» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2008 Oct; 21 (4), pp: 626-638. DOI: 10.1128/CMR.00021-08. PMC: 2570149. PMID: 18854484 [Consulta: 27 juliol 2019].
  24. Vega López, CA; Ariza Andraca, R «Bartonelosis: espectro clínico actual de un viejo patógeno» (en castellà). Med Int Mex, 2008 Maig-Jun; 24 (3), pp: 217-223. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 14 juliol 2019].
  25. Public Health England «Chlamydia abortus: epidemiology, transmission and prevention» (en anglès). Infectious Diseases Guidances, UK Department of Health and Social Care, 2019; Gen 4 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 28 juliol 2019].
  26. Levison, ME «Coriomeningitis linfocítica» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Jul (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 juliol 2019].
  27. Moore LSP, Leslie A, Meltzer M, Sandison A, et al «Corynebacterium ulcerans cutaneous diphtheria» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2015 Set; 15 (9), pp: 1100-1107. DOI: 10.1016/S1473-3099(15)00225-X. ISSN: 1473-3099. PMID: 26189434 [Consulta: 28 juliol 2019].
  28. Otsuji K, Fukuda K, Endo T, Shimizu S, et al «The first fatal case of Corynebacterium ulcerans infection in Japan» (en anglès). JMM Case Rep, 2017 Ag 10; 4 (8), pp: e005106. DOI: 10.1099/jmmcr.0.005106. PMC: 5610708. PMID: 29026633 [Consulta: 28 juliol 2019].
  29. Sánchez Klinge, ME; Calvo Robayo, P; Mutis Barreto, CA «Dirofilaria immitis: Una zoonosis presente en el mundo» (en castellà). Rev Med Vet, 2011 Jul-Des; 22, pp: 57-68. DOI: 10.19052/mv.560. ISSN: 0122-9354 [Consulta: 14 juliol 2019].
  30. Bush, LM; Pérez, MT «Infección por Escherichia coli O157:H7 y otras E. coli enterohemorrágicas (EHEC)» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Maig (rev), pàgs: 3 [Consulta: 14 juliol 2019].
  31. Baig B, Mehta T, Khalid N, Chhabra L «Eastern equine encephalitis: a classical case» (en anglès). Conn Med, 2014 Oct; 78 (9), pp: 529-531. ISSN: 0010-6178. PMID: 25675592 [Consulta: 16 juliol 2019].
  32. APHC «Western Equine Encephalitis» (en anglès). Fact Sheet 18-045-0317, U.S. Army Medical Department, 2017; Jun 16 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
  33. De la Hoz Restrepo, F «Encefalitis equina venezolana» (en castellà). Revista MVZ Córdoba, 2000 Gen-Jun; 5 (1), pp: 18-22. ISSN: 0122-0268 [Consulta: 14 juliol 2019].
  34. CDC «La Crosse Encephalitis» (en anglès). National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases, Division of Vector-Borne Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Feb 5 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 30 juliol 2019].
  35. Brooke CJ, Riley TV «Erysipelothrix rhusiopathiae: bacteriology, epidemiology and clinical manifestations of an occupational pathogen» (en anglès). J Med Microbiol, 1999 Set; 48 (9), pp: 789-799. DOI: 10.1099/00222615-48-9-789. ISSN: 1473-5644. PMID: 10482289 [Consulta: 28 juliol 2019].
  36. Gárgano, C; Piaz, A «Fiebre hemorrágica argentina. Conflictos y desafíos para la ciencia en el ámbito rural» (en castellà). Asclepio, 2017 Gen-Jun; 69 (1), pp: 178. DOI: 10.3989/asclepio.2017.10. ISSN: 0210-4466 [Consulta: 27 juliol 2019].
  37. Patterson M, Grant A, Paessler S «Epidemiology and Pathogenesis of Bolivian Hemorrhagic Fever» (en anglès). Curr Opin Virol, 2014 Abr; 5, pp: 82-90. DOI: 10.1016/j.coviro.2014.02.007. PMC: 4028408. PMID: 24636947 [Consulta: 18 juliol 2019].
  38. APHC «Korean Hemorrhagic Fever» (en anglès). Fact Sheet 18-0422-0317, U.S. Army Medical Department, 2017; Jun 20 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
  39. CDC «Omsk Hemorrhagic Fever» (en anglès). NCEZID/DHCPP, Viral Special Pathogens Branch. US Department of Health & Human Services, 2013; Des 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 14 juliol 2019].
  40. Madani TA, Abuelzein EM, Jalalah SM, Abu-Araki H, et al «Electron Microscopy of Alkhumra Hemorrhagic Fever Virus» (en anglès). Vector Borne Zoonotic Dis, 2017 Mar; 17 (3), pp: 195-199. DOI: 10.1089/vbz.2016.2064. ISSN: 1530-3667. PMID: 28051359 [Consulta: 27 juliol 2019].
  41. Briese T, Paweska JT, McMullan LK, Hutchison SK, et al «Genetic detection and characterization of Lujo virus, a new hemorrhagic fever-associated arenavirus from southern Africa» (en anglès). PLoS Pathog, 2009 Maig; 5 (5), pp: e1000455. DOI: 10.1371/journal.ppat.1000455. PMC: 2680969. PMID: 19478873 [Consulta: 27 juliol 2019].
  42. de Manzione N, Salas RA, Paredes H, Godoy O, et al «Venezuelan hemorrhagic fever: clinical and epidemiological studies of 165 cases» (en anglès). Clin Infect Dis, 1998 Feb; 26 (2), pp: 308-313. DOI: 10.1086/516299. ISSN: 1537-6591. PMID: 9502447 [Consulta: 18 juliol 2019].
  43. De Vries, F «Lábrea Fever» (en anglès). Hepatitis News, 2014; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 15 juliol 2019].
  44. WHO «Marburg virus disease» (en anglès). Fact sheet. Mediacentre, 2018; Feb 15, pàgs: 7 [Consulta: 14 juliol 2019].
  45. Banerjee S, Gupta N, Kodan P, Mittal A, et al «Nipah virus disease: A rare and intractable disease» (en anglès). Intractable Rare Dis Res, 2019 Feb; 8 (1), pp: 1-8. DOI: 10.5582/irdr.2018.01130. PMC: 6409114. PMID: 30881850 [Consulta: 15 juliol 2019].
  46. Sakkas H, Bozidis P, Franks A, Papadopoulou C «Oropouche Fever: A Review» (en anglès). Viruses, 2018 Abr 4; 10 (4), pii: E175. DOI: 10.3390/v10040175. PMC: 5923469. PMID: 29617280 [Consulta: 14 juliol 2019].
  47. Palacios Z, Fernández M, López-Cortés LE, Suárez A «Joven cazador con fiebre elevada, artritis migratoria y lesiones maculares en palmas y plantas» (en castellà). Rev Clin Esp, 2012 Nov; 212 (10), pp: e79-e81. DOI: 10.1016/j.rce.2012.04.005. ISSN: 0014-2565. PMID: 22658838 [Consulta: 29 juliol 2019].
  48. WHO «Rift Valley fever» (en anglès). Fact sheet. Mediacentre, 2018; Feb 19, pàgs: 9 [Consulta: 15 juliol 2019].
  49. Pearson, RD «Giardiasis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Feb (rev), pàgs: 3 [Consulta: 14 juliol 2019].
  50. ECDC «Transmission of Foot and Mouth disease to humans visiting affected areas» (en anglès). Publications: TER-RRA, 2012; Feb 21, pàgs: 4 [Consulta: 18 juliol 2019].
  51. López Zaragoza, I; Vences Carranza, M; Navarrete Franco, G «Granuloma de las piscines» (en castellà). Rev Cent Dermatol Pascua, 2008 Maig-Ag; 17 (2), pp: 58-61. ISSN: 2310-2799 [Consulta: 28 juliol 2019].
  52. CDC «B Virus (herpes B, monkey B virus, herpesvirus simiae, and herpesvirus B)» (en anglès). National Center for Immunization and Respiratory Diseases, Division of Viral Diseases. US Department of Health & Human Services, 2019; Gen 31 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 14 juliol 2019].
  53. Doceul V, Bagdassarian E, Demange A, Pavio N «Zoonotic Hepatitis E Virus: Classification, Animal Reservoirs and Transmission Routes» (en anglès). Viruses, 2016 Oct 3; 8 (10), pii: E270. DOI: 10.3390/v8100270. PMC: 5086606. PMID: 27706110 [Consulta: 28 juliol 2019].
  54. Del Giudice P, Hubiche T, Roger PM «Extensive Cutaneous Larva Migrans» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2018 Ag; 99 (2), pp: 246. DOI: 10.4269/ajtmh.18-0101. PMC: 6090348. PMID: 30076694 [Consulta: 19 juliol 2019].
  55. Fontenla, JR; Grau, M; Pita, D «Afección ocular en las enfermedades por helmintos» (en castellà). Med Integral, 2003; 41 (2), pp: 88-95. ISSN: 1578-8814 [Consulta: 19 juliol 2019].
  56. Winders WT, MenkinSmith L «Toxocara Canis (Visceral Larva Migrans, Toxocariasis)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 27; NBK538524 (rev), pàgs: 4. PMID: 30860759 [Consulta: 19 juliol 2019].
  57. Domínguez Carmona, M «Listeriosis. Una zoonosis emergente de transmisión alimentaria» (en castellà). A: Aspectos higiénicos de los alimentos microbiológicamente seguros, Cap. 7. Monografías de la RANF, 2010; Monografia XXXI, pp: 181-218. ISSN: 1697-4271 [Consulta: 28 juliol 2019].
  58. Shah SZ, Jabbar B, Ahmed N, Rehman A, et al «Epidemiology, Pathogenesis, and Control of a Tick-Borne Disease- Kyasanur Forest Disease: Current Status and Future Directions» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2018 Maig 9; 8, pp: 149. DOI: 10.3389/fcimb.2018.00149. PMC: 5954086. PMID: 29868505 [Consulta: 15 juliol 2019].
  59. Harley D, Sleigh A, Ritchie S «Ross River Virus Transmission, Infection, and Disease: a Cross-Disciplinary Review» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2001 Oct; 14 (4), pp: 909-932. DOI: 10.1128/CMR.14.4.909-932.2001. PMC: 89008. PMID: 11585790 [Consulta: 30 juliol 2019].
  60. Smith ME, Gossman WG «Glanders And Melioïdosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 1; NBK448110 (rev), pàgs: 6. PMID: 28846298 [Consulta: 14 juliol 2019].
  61. Ginzburg VE, Liauchonak I «Human orf: Atypical rash in an urban medical practice» (en anglès). Can Fam Physician, 2017 Oct; 63 (10), pp: 769-771. ISSN: 0008-350X. PMC: 5638474. PMID: 29025803 [Consulta: 15 juliol 2019].
  62. Arashima Y, Kumasaka K «Pasteurellosis as zoonosis» (en anglès). Intern Med, 2005 Jul; 44 (7), pp: 692-693. DOI: 10.2169/internalmedicine.44.692. ISSN: 1349-7235. PMID: 16093587 [Consulta: 28 juliol 2019].
  63. Gómez Sánchez, MM; Gómez Sánchez, MC «Rickettsiosis: fiebre botonosa mediterránea» (en castellà). Med Integral, 2001 Jul-Ag; 38 (3), pp: 110-115. ISSN: 1578-8814 [Consulta: 29 juliol 2019].
  64. Snowden J, King KC «Rickettsial Infection» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK431127 (rev), pàgs: 3. PMID: 28613765 [Consulta: 14 juliol 2019].
  65. Mackay IM, Arden KE «MERS coronavirus: diagnostics, epidemiology and transmission» (en anglès). Virol J, 2015 Dec 22; 12, pp: 222. DOI: 10.1186/s12985-015-0439-5. PMC: 4687373. PMID: 26695637 [Consulta: 29 juliol 2019].
  66. Gupta M, Oliver TI «Rat-bite Fever (Streptobacillus moniliformis, Sodoku, Spirillum Minor)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Mar 18; NBK448197 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846362 [Consulta: 15 juliol 2019].
  67. Pelkonen S, Lindahl SB, Suomala P, Karhukorpi J, et al «Transmission of Streptococcus equi Subspecies zooepidemicus Infection from Horses to Humans» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2013 Jul; 19 (7), pp: 1041-1048. DOI: 10.3201/eid1907.121365. PMC: 3713971. PMID: 23777752 [Consulta: 28 juliol 2019].
  68. Wertheim HF, Nghia HD, Taylor W, Schultsz C «Streptococcus suis: An Emerging Human Pathogen» (en anglès). Clin Infect Dis, 2009 Mar 1; 48 (5), pp: 617-625. DOI: 10.1086/596763. ISSN: 1537-6591. PMID: 19191650 [Consulta: 16 juliol 2019].
  69. Lloret Caballería, A; Segarra Martínez, C; Bosque Vall, M «Microsporum canis: características y diagnóstico» (en castellà). Revisiones temàticas: Micología. Programa CCS, 1998; Jun 1, pàgs: 3 [Consulta: 16 juliol 2019].
  70. CDC «Mycobacterium bovis (Bovine Tuberculosis) in Humans» (en anglès). Fact sheet. Division of Tuberculosis Elimination, National Prevention Information Network, 2018; Abr 9 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 16 juliol 2019].
  71. Public Health England «Monkeypox: The epidemiology, symptoms, diagnosis and management of monkeypox virus infections» (en anglès). Infectious Diseases Guidances, UK Department of Health and Social Care, 2018; Oct 5 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 juliol 2019].
  72. Mikheev, AO «Borna disease virus and its role in the pathology of animals and humans» (en anglès). Regul Mech Biosyst, 2017 Des 28; 8 (1), pp: 3-10. DOI: 10.15421/021701. ISSN: 2520-2588 [Consulta: 29 juliol 2019].
  73. SA Health «Barmah Forest virus infection - including symptoms, treatment and prevention» (en anglès). Department for Health and Wellbeing, Goverment of South Australia, 2019; Jul 2 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 16 juliol 2019].
  74. Mauldin MR, Antwerpen M, Emerson GL, Li Y, et al «Cowpox virus: What's in a Name?» (en anglès). Viruses, 2017 Maig 9; 9 (5), pii: E101. DOI: 10.3390/v9050101. PMC: 5454414. PMID: 28486428 [Consulta: 18 juliol 2019].
  75. Fuertes-Rodríguez A, Atutxa-Bizkarguenaga L, Aranegui-Lasuen P, Zubia-Olaskoaga F «Nefropatía epidémica por el virus Puumala: a propósito de un caso» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2014 Ag-Set; 32 (7), pp: 472-473. DOI: 10.1016/j.eimc.2013.09.010. ISSN: 1578-1852. PMID: 24969100 [Consulta: 14 juliol 2019].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoonosi