Cordats: diferència entre les revisions
Línia 91: | Línia 91: | ||
El diagrama següent prové de la tercera edició de ''[[Vertebrate Palaeontology (Benton)|Vertebrate Palaeontology]]''.<ref>Benton, M.J. (2004). ''Vertebrate Palaeontology'', 3a edició. Blackwell Publishing, 472 pàg. [http://palaeo.gly.bris.ac.uk/benton/vertclass.html El sistema de classificació es pot consultar en línia]. {{en}}</ref> Les classes de cordats invertebrats provenen de ''[[Fishes of the World]]''.<ref>{{cite book | author = Nelson, J. S. | year = 2006 | title = Fishes of the World | publisher = John Wiley and Sons, Inc | location = Nova York | language = anglès | edition = 4a edició | pages = 601 pàg. | isbn = 0-471-25031-7}}</ref> Tot i que està estructurada de manera que reflecteixi les relacions evolutives (més o menys com un [[cladística|cladograma]]), també conserva els [[rang taxonòmic|rangs]] tradicionals de la [[taxonomia linneana]]. |
El diagrama següent prové de la tercera edició de ''[[Vertebrate Palaeontology (Benton)|Vertebrate Palaeontology]]''.<ref>Benton, M.J. (2004). ''Vertebrate Palaeontology'', 3a edició. Blackwell Publishing, 472 pàg. [http://palaeo.gly.bris.ac.uk/benton/vertclass.html El sistema de classificació es pot consultar en línia]. {{en}}</ref> Les classes de cordats invertebrats provenen de ''[[Fishes of the World]]''.<ref>{{cite book | author = Nelson, J. S. | year = 2006 | title = Fishes of the World | publisher = John Wiley and Sons, Inc | location = Nova York | language = anglès | edition = 4a edició | pages = 601 pàg. | isbn = 0-471-25031-7}}</ref> Tot i que està estructurada de manera que reflecteixi les relacions evolutives (més o menys com un [[cladística|cladograma]]), també conserva els [[rang taxonòmic|rangs]] tradicionals de la [[taxonomia linneana]]. |
||
[[Fitxer:Sea-tulip.jpg|thumb|right|230px|Els [[craniats]] són els parents més propers dels [[tunicats]] (aquí, una [[tulipa de mar]]).<ref name="pmid16495997">{{cite journal|author=Delsuc F., Brinkmann H., Chourrout D.; Philippe H.|title=Tunicates and not cephalochordates are the closest living relatives of vertebrates|journal=Nature|volume=439|issue=7079|pages=965–968|year=2006|month= |pmid=16495997|doi= 10.1038/nature04336|language = anglès}}</ref><ref name="pmid19003928">{{cite journal|author=Delsuc F., Tsagkogeorga G., Lartillot N.; Philippe H.|title=Additional molecular support for the new chordate phylogeny|journal=Genesis|volume=46|issue=11|pages=592–604| year=2008|month= |pmid=19003928|doi=10.1002/dvg.20450|language = anglès}}</ref><ref name="pmid19922605">{{cite journal|author=Singh T. R., Tsagkogeorga G., Delsuc F., Blanquart S., Shenkar N., Loya Y., Douzery E. J.; Huchon D.|title=Tunicate mitogenomics and phylogenetics: peculiarities of the Herdmania momus mitochondrial genome and support for the new chordate phylogeny|journal=BMC Genomics|volume=10|page=534|year=2009|month= |pmid=19922605|doi=10.1186/1471-2164-10-534|url=http://www.biomedcentral.com/1471-2164/10/534|pmc=2785839|language = anglès}}</ref> |
|||
* '''Fílum Chordata''' |
* '''Fílum Chordata''' |
||
** Subfílum '''[[Urochordata|Tunicata]]''' (Urochordata) — (tunicats; 3.000 espècies) |
** Subfílum '''[[Urochordata|Tunicata]]''' (Urochordata) — (tunicats; 3.000 espècies) |
Revisió del 17:31, 3 juny 2012
Chordata | |
---|---|
Període | |
Ediacarà —
| |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata William Bateson, 1885 |
Els cordats (Chordata) són un fílum d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats. Es caracteritzen pel fet que, en algun moment del seu cicle vital, tenen un notocordi,[2] una corda nerviosa dorsal buida, fenedures faríngies, un endostil i una cua postanal. El fílum dels cordats se subdivideix en tres subfílums: els urocordats, representats pels tunicats; els cefalocordats, representats per les llancetes; i els craniats, que inclou els vertebrats. S'ha proposat que els hemicordats formen un quart subfílum dels cordats, però actualment se'ls sol tractar com un subfílum distint. Les larves dels urocordats tenen un notocordi i una corda dorsal, però desapareixen a la fase adulta. Els cefalocordats tenen un notocordi i una corda dorsal però manquen de cervell i d'òrgans sensorials especialitzats, i tenen un aparell circulatori molt senzill. Els craniats són l'únic fílum del qual els membres tenen crani. En tots els craniats, tret dels mixinoïdeus, la corda nerviosa dorsal buida ha estat envoltada amb vèrtebres cartilaginoses o òssies i el notocordi ha estat generalment reduït; per tant, els mixinoïdeus no són considerats vertebrats. Els cordats i tres fílums germans, els hemicordats, els equinoderms i els xenoturbèl·lids, formen el grup dels deuteròstoms, un dels dos superfílums que engloben tots els animals d'una certa complexitat.
Els cordats, evolutivament parlant, són de gran importància. Són el grup amb una major diversitat de nínxols ecològics conquistats, i han demostrat al llarg de la seva història notables adaptacions, sobre tot al medi terrestre i al seu ambient, tot i que també al medi aquàtic o amfibi en els quals molts d'ells constitueixen els últims nivells tròfics dels seus ecosistemes.
En els cordats destaca la capacitat d'autorregulació i organització interna, l'elevació i manteniment constant de la temperatura del cos, tot i que aquesta és una qualitat que no es dona en tots ells, només en aus i mamífers. Aquests i altres factors han afegit complexitat a aquest grup d'animals, permetent un major control sobre les reaccions metabòliques i el desenvolupament d'un sistema nerviós complex.
Definició, subdivisions i parents més propers
Definició
Els cordats formen un fílum, un grup d'animals amb un pla corporal comú,[3] que es distingeixen perquè en algun moment de la seva vida presenten totes les característiques següents:[4]
- un notocordi, és a dir, una barra de teixit cartilaginós bastant rígida que s'estén al llarg de la part interior del cos. Dins el subgrup dels vertebrats, el notocordi es desenvolupa en la columna vertebral, i en les espècies completament aquàtiques ajuda els animals a nedar flexionant la cua.
- un tub neural dorsal. En els peixos i la resta de vertebrats, es converteix en la medul·la òssia, la via de comunicació principal del sistema nerviós.
- fenedures faríngies. La faringe és la part de la gola que està situada immediatament darrere la boca. En els peixos, les fenedures estan modificades per formar brànquies, però en alguns cordats formen part d'un sistema d'alimentació per filtratge que extreu partícules d'aliment de l'aigua en què viuen els animals.
- una cua muscular que s'estén cap enrere, des de darrere l'anus.
- un endostil. Es tracta d'un solc situat a la paret ventral de la faringe. En les espècies que s'alimenten per filtratge, produeix mucositat per atrapar partícules de menjar, contribuint a transportar-les a l'esòfag.[5] També emmagatzema iode, i podria ser el precursor de la glàndula tiroide dels vertebrats.[4]
Subdivisions
Existeixen tres grans subdivisions de cordats:
Els craniats tenen un crani distint. Michael J. Benton comenta que els "craniats es caracteritzen pel seu cap de la mateixa manera que els cordats, o possiblement tots els deuteròstoms, es caracteritzen per la seva cua."[6] La majoria són vertebrats, en què el notocordi és substituït per la columna vertebral.[7] Aquesta consisteix en una sèrie de vèrtebres cilíndriques òssies o cartilaginoses, generalment amb arcs neurals que protegeixen la medul·la òssia, i amb projeccions que uneixen les vèrtebres. Els mixinoïdeus tenen un neurocrani incomplet i manquen de vèrtebres, de manera que no se'ls considera vertebrats,[8] sinó com a membres dels craniats, el grup del qual es pensà que evolucionaren els vertebrats.[9] La posició de les llampres és ambigüa. Tenen un neurocrani complet i vèrtebres rudimentàries, de manera que se les pot considerar vertebrats i peixos autèntics.[10] Tanmateix, la filogènia molecular, que utilitza trets bioquímics per classificar els organismes, ha donat resultats que les agrupen amb els vertebrats i d'altres que les agrupen amb els mixinoïdeus.[11] | ||
Els cefalocordats són animals petits, "vagament pisciformes", que manquen de cervell, de cap clarament definit i d'òrgans sensorials especialitzats.[12] Aquests animals excavadors que s'alimenten per filtratge podrien ser o bé els parents vivents més propers dels craniats, o bé els membres supervivents d'un grup del qual haurien evolucionat tots els altres cordats.[13][14] | ||
La majoria de tunicats apareixen en dues grans formes a la fase adulta; les dues formes són bosses de gelatina que manquen de les característiques físiques dels cordats: els ascidis són sèssils i consisteixen principalment en bombes d'aigua i mecanismes d'alimentació per filtratge;[15] els sàlpids floten a l'aigua, alimentant-se de plàncton, i tenen un cicle bigeneracional en què una generació és solitària i l'altra forma colònies en forma de cadena.[16] Tanmateix, totes les larves de tunicats tenen les característiques estàndard dels cordats, incloent-hi llargues cues similars a les dels capgrossos; també tenen un cervell rudimentari, sensors lumínics i sensors d'inclinació.[15] El tercer grup principal de tunicats, els apendicularis (també conegut com a larvàcies) mantenen una forma similar a un capgròs i la capacitat de nedar durant tota la vida, i durant molt de temps es cregué que eren larves d'ascidis o sàlpids.[17] Degut a la llarga cua de les seves larves, els tunicats també són anomenats urocordats ("cordats de cua").[15] |
Taxonomia
El diagrama següent prové de la tercera edició de Vertebrate Palaeontology.[18] Les classes de cordats invertebrats provenen de Fishes of the World.[19] Tot i que està estructurada de manera que reflecteixi les relacions evolutives (més o menys com un cladograma), també conserva els rangs tradicionals de la taxonomia linneana.
[[Fitxer:Sea-tulip.jpg|thumb|right|230px|Els craniats són els parents més propers dels tunicats (aquí, una tulipa de mar).[20][21][22]
- Fílum Chordata
- Subfílum Tunicata (Urochordata) — (tunicats; 3.000 espècies)
- Classe Ascidiacea
- Classe Thaliacea
- Classe Appendicularia
- Classe Sorberacea
- Subfílum Cephalochordata (Acraniata) — (30 espècies)
- Classe Leptocardii
- Subfílum Vertebrata (Craniata) (vertebrats — animals amb columna vertebral; 57.674 espècies)
- Classe 'Agnatha' parafilètica (vertebrats sense mandíbula; >100 espècies)
- Subclasse Myxinoidea (65 espècies)
- Subclasse Petromyzontida (lamprees)
- Subclasse Conodonta†
- Subclasse Pteraspidomorphi (peixos sense mandíbula del Paleozoic)
- Order Anaspida
- Order Thelodonti (peixos sense mandíbula del Paleozoic)
- Classe 'Agnatha' parafilètica (vertebrats sense mandíbula; >100 espècies)
- Infrafílum Gnathostomata (vertebrats amb mandíbula)
- Classe Placodermi (formes cuirassades del Paleozoic)
- Classe Chondrichthyes (peixos cartilaginosos; >900 espècies)
- Classe Acanthodii ("taurons espinosos" del Paleozoic)
- Classe Osteichthyes (peixos ossis; >30.000 espècies)
- Subclasse Actinopterygii (peixos d'aletes radiades; aproximadament 30.000 espècies)
- Subclasse Sarcopterygii (peixos d'aletes lobulades: 8 espècies)
- Superclasse Tetrapoda (vertebrats de quatre potes; >28.000 espècies)
- Classe Amphibia (amfibis; 6.000 espècies)
- Classe Sauropsida (rèptils; >18.000 espècies)
- Classe Aves (ocells; 8.800–10.000 espècies)
- Classe Synapsida/Mammalia (rèptils mamiferoides i mamífers; >5.800 espècies)
- Subfílum Tunicata (Urochordata) — (tunicats; 3.000 espècies)
Orígens
La majoria d'animals més complexos que les meduses i altres cnidaris es divideixen en dos grups, els protòstoms i els deuteròstoms, i els cordats són deuteròstoms.[23] Sembla molt probable que Kimberella, de fa 555 milions d'anys, fou un protòstom.[24][25] Si fos cert, això implicaria que els llinatges dels protòstoms i els deuteròstoms se separaren un temps abans que aparegués Kimberella – fa com a mínim 558 milions d'anys, és a dir, molt abans que comencés el Cambrià.[23] El fòssil ediacarà Ernettia, de fa 549-543 milions d'anys, podria ser un animal deuteròstom.[26]
[[Fitxer:Haikouichthys4.png| thumb|right|200px|Haikouichthys, de la Xina de fa uns 518 milions d'anys, podria ser el peix més antic conegut fins ara.[27]]] Els fòssils d'un gran grup de deuteròstoms, els equinoderms (que avui en dia inclouen les estrelles de mar, els eriçons de mar i els crinoïdeus) ja eren bastant comuns a principis del període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys.[28] Un fòssil del Cambrià mitjà, Rhabdotubus johanssoni, ha estat interpretat com a hemicordat pteribranqui.[29] Les opinions difereixen sobre si un cert fòssil de la fauna de Chengjiang Yunnanozoon, del Cambrià inferior, era un hemicordat o un cordat.[30][31] Un altre fòssil provinent de Chenjiang, Haikouella lanceolata, ha estat interpretat com un cordat i possiblement un craniat, car presenta signes de tenir cor, artèries, filaments branquials, una cua, una medul·la espinal amb un cervell a l'extrem anterior, i possiblement ulls, tot i que també presentava petits tentacles al voltant de la boca.[31] Haikouichthys i Myllokunmingia, també de la fauna de Chengjiang, són considerats peixos.[27][32] Pikaia, descobert molt abans però provinent dels esquists de Burgess (Cambrià mitjà) també és considerat un cordat primitiu.[33] D'altra banda, els fòssils dels primers cordats són extremament rars, car els cordats no vertebrats no tenen ni ossos ni dents, i només se n'ha trobat un en tota la resta del Cambrià.[34]
|
Les relacions evolutives entre els grups de cordats i entre els cordats en general i els seus parents deuteròstoms més propers han estat debatudes des finals del segle XIX. Estudis basats en dades anatòmiques, embriològiques i paleontològiques han produïts diferents "arbres genealògics". Alguns traçaven una relació estreta entre es cordats i els hemicordats, però actualment aquesta idea és rebutjada.[5] La combinació d'aquestes anàlisis amb dades d'un petit conjunt de gens d'ARN ribosòmic eliminà algunes de les idees més antigues, però plantejà la possibilitat de que els tunicats (urocordats) siguin "deuteròstoms basals", és a dir, membres supervivents del grup a partir del qual evolucionaren els equinoderms, els hemicordats i els cordats.[36] La majoria d'investigadors estan d'acord que, dins els cordats, els craniats estan emparentats més pròximament amb els cefalocordats, però hi ha motius per considerar els tunicats com els parents més propers dels craniats.[5][37] Un altre fílum, el dels xenoturbèl·lids, sembla ser basal dins dels deuteròstoms, és a dir, més proper als deuteròstoms originals que els cordats, equinoderms i hemicordats.[35]
Com que els cordats han deixat un registre fòssil pobre, s'han fet intents de calcular les dates clau de la seva evolució per mitjà de tècniques de filogènia molecular, és a dir, analitzant les diferències bioquímiques, principalment en l'ARN. Un d'aquests estudis suggerí que els deuteròstoms aparegueren fa més de 900 milions d'anys, i els primers cordats fa uns 896 milions d'anys[37] Tanmateix, les estimacions moleculars de les dates solen contradir-se entre elles i amb el registre fòssil,[37] i la seva assumpció que el rellotge molecular funciona a una velocitat constant ha estat qüestionada.[38][39]
Referències
- ↑ The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
- ↑ «Cordats». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 3 juny 2012].
- ↑ Valentine, J. W.. On the Origin of Phyla (en anglès). Chicago: University Of Chicago Press, 2004, p. 7. ISBN 0226845486."Classifications of organisms in hierarchical systems were in use by the seventeenth and eighteenth centuries. Usually organisms were grouped according to their morphological similarities as perceived by those early workers, and those groups were then grouped according to their similarities, and so on, to form a hierarchy."
- ↑ 4,0 4,1 Rychel, A. L., Smith, S. E., Shimamoto, H. T. i Swalla, B. J. «Evolution and Development of the Chordates: Collagen and Pharyngeal Cartilage» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 23, 3, 2006, pàg. 541–549. DOI: 10.1093/molbev/msj055. PMID: 16280542.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ruppert, E. «Key characters uniting hemichordates and chordates: homologies or homoplasies?» (en anglès). Canadian Journal of Zoology, vol. 83, 2005, pàg. 8–23. DOI: 10.1139/Z04-158 [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ Benton, M. J.. Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution. Blackwell Publishing, 2000, p. 13. ISBN 0632056142 [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ «Morphology of the Vertebrates». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ «Introduction to the Myxini». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 28 octubre 2008].
- ↑ Campbell, N.A. i Reece, J.B.. Biology. 7ª. San Francisco, CA: Benjamin Cummings, 2005.
- ↑ «Introduction to the Petromyzontiformes». University of California Museum of Paleontology. [Consulta: 28 octubre 2008].
- ↑ Shigehiro Kuraku, S., Hoshiyama, D., Katoh, K., Suga, H, i Miyata, T. «Monophyly of Lampreys and Hagfishes Supported by Nuclear DNA-Coded Genes». Journal of Molecular Evolution, vol. 49, 6, Desembre 1999, pàg. 729–735. DOI: 10.1007/PL00006595.
- ↑ Benton, M. J.. Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution. Blackwell Publishing, 2000, p. 6. ISBN 0632056142 [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ Gee, H. «Evolutionary biology: The amphioxus unleashed». Nature, vol. 453, Juny 2008, pàg. 999–1000. DOI: 10.1038/453999a [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ «Branchiostoma». Lander University. [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Benton, M.J.. Vertebrate Palaeontology: Biology and Evolution. Blackwell Publishing, 2000, p. 5. ISBN 0632056142 [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ «Animal fact files: salp». BBC. [Consulta: 22 setembre 2008].
- ↑ «Appendicularia» (PDF). Australian Government Department of the Environment, Water, Heritage and the Arts. [Consulta: 28 octubre 2008].
- ↑ Benton, M.J. (2004). Vertebrate Palaeontology, 3a edició. Blackwell Publishing, 472 pàg. El sistema de classificació es pot consultar en línia. (anglès)
- ↑ Nelson, J. S.. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Nova York: John Wiley and Sons, Inc, 2006, p. 601 pàg.. ISBN 0-471-25031-7.
- ↑ Delsuc F., Brinkmann H., Chourrout D.; Philippe H. «Tunicates and not cephalochordates are the closest living relatives of vertebrates» (en anglès). Nature, vol. 439, 7079, 2006, pàg. 965–968. DOI: 10.1038/nature04336. PMID: 16495997.
- ↑ Delsuc F., Tsagkogeorga G., Lartillot N.; Philippe H. «Additional molecular support for the new chordate phylogeny» (en anglès). Genesis, vol. 46, 11, 2008, pàg. 592–604. DOI: 10.1002/dvg.20450. PMID: 19003928.
- ↑ Singh T. R., Tsagkogeorga G., Delsuc F., Blanquart S., Shenkar N., Loya Y., Douzery E. J.; Huchon D. «Tunicate mitogenomics and phylogenetics: peculiarities of the Herdmania momus mitochondrial genome and support for the new chordate phylogeny» (en anglès). BMC Genomics, vol. 10, 2009, pàg. 534. DOI: 10.1186/1471-2164-10-534. PMC: 2785839. PMID: 19922605.
- ↑ 23,0 23,1 Erwin, Douglas H.; Eric H. Davidson «The last common bilaterian ancestor» (en anglès). Development, vol. 129, 13, Juliol 2002, pàg. 3021–3032. PMID: 12070079.
- ↑ Plantilla:The Rise and Fall of the Ediacaran Biota
- ↑ Butterfield, N.J. «Hooking some stem-group "worms": fossil lophotrochozoans in the Burgess Shale» (en anglès). Bioessays, vol. 28, 12, 2006, pàg. 1161–6. DOI: 10.1002/bies.20507 [Consulta: 21 maig 2007].
- ↑ Dzik , J. «Organic membranous skeleton of the Precambrian metazoans from Namibia» (en anglès). Geology, vol. 27, 6, Juny 1999, pàg. 519–522. DOI: 10.1130/0091-7613(1999)027<0519:OMSOTP>2.3.CO;2 [Consulta: 22 setembre 2008]. Ernettia és de la formació de Kuibis, la data aproximada és oferida per Waggoner, B. «The Ediacaran Biotas in Space and Time». Integrative and Comparative Biology, vol. 43, 1, 2003, pàg. 104–113. DOI: 10.1093/icb/43.1.104 [Consulta: 22-09<2008].
- ↑ 27,0 27,1 Shu, D-G., Conway Morris, S., Han, J. et al. «Head and backbone of the Early Cambrian vertebrate Haikouichthys» (en anglès). Nature, vol. 421, Gener 2003, pàg. 526–529. DOI: 10.1038/nature01264; [Consulta: 21 setembre 2008].
- ↑ Bengtson, S. (2004), Early skeletal fossils, in Lipps, J. H.; Waggoner, B. M., "Neoproterozoic-Cambrian Biological Revolutions", Palentological Society Papers 10: 67–78, <http://www.cosmonova.org/download/18.4e32c81078a8d9249800021554/Bengtson2004ESF.pdf>. Consulta: 18 juliol 2008
- ↑ Bengtson, S.; Urbanek, A. «Rhabdotubus, a Middle Cambrian rhabdopleurid hemichordate» (en anglès). Lethaia, vol. 19, 4, Octubre 2007, pàg. 293–308. DOI: 10.1111/j.1502-3931.1986.tb00743.x [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ Shu, D., Zhang, X.; Chen, L. «Reinterpretation of Yunnanozoon as the earliest known hemichordate» (en anglès). Nature, vol. 380, Abril 1996, pàg. 428–430. DOI: 10.1038/380428a0 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ 31,0 31,1 Chen, J-Y., Hang, D-Y. i Li, C.W. «An early Cambrian craniate-like chordate» (en anglès). Nature, vol. 402, Desembre 1999, pàg. 518–522. DOI: 10.1038/990080 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ Shu, D-G., Conway Morris, S.; Zhang, X-L. «Lower Cambrian vertebrates from south China» (PDF) (en anglès). Nature, vol. 402, Novembre 1999, pàg. 42. DOI: 10.1038/46965 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ Shu, D-G., Conway Morris, S.; Zhang, X-L. «A Pikaia-like chordate from the Lower Cambrian of China» (en anglès). Nature, vol. 384, Novembre 1996, pàg. 157–158. DOI: 10.1038/384157a0 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ Conway Morris, S. (2008), "A Redescription of a Rare Chordate, Metaspriggina walcotti Simonetta and Insom, from the Burgess Shale (Middle Cambrian), British Columbia, Canada", Journal of Paleontology 82 (2): 424–430, doi:10.1666/06-130.1, <http://jpaleontol.geoscienceworld.org/cgi/content/extract/82/2/424>. Consulta: 28 abril 2009
- ↑ 35,0 35,1 Perseke M., Hankeln T., Weich B., Fritzsch G., Stadler P. F., Israelsson O., Bernhard D., Schlegel M. (2007) "The mitochondrial DNA of Xenoturbella bocki: genomic architecture and phylogenetic analysis". Theory Biosci. 126(1):35–42. Disponible en línia a [1] (anglès)
- ↑ Winchell, C.J., Sullivan, J., Cameron, C.B., Swalla, B.J.; Mallatt, J. «Evaluating Hypotheses of Deuterostome Phylogeny and Chordate Evolution with New LSU and SSU Ribosomal DNA Data» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 19, 5, Maig 2002, pàg. 762–776. PMID: 11961109 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ 37,0 37,1 37,2 Blair, J. E.; S. Blair Hedges, S. B. «Molecular Phylogeny and Divergence Times of Deuterostome Animals» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 22, 11, 2005, pàg. 2275–2284. DOI: 10.1093/molbev/msi225. PMID: 16049193 [Consulta: 23 setembre 2008].
- ↑ Ayala, F. J. «Molecular clock mirages» (en anglès). BioEssays, vol. 21, 1, 1999, pàg. 71–75. DOI: 10.1002/(SICI)1521-1878(199901)21:1<71::AID-BIES9>3.0.CO;2-B.
- ↑ Schwartz, J. H.; Maresca, B. «Do Molecular Clocks Run at All? A Critique of Molecular Systematics» (en anglès). Biological Theory, vol. 1, 2006, pàg. 357–371. DOI: 10.1162/biot.2006.1.4.357.
Bibliografia
- Colbert, E. H.; Morales, M., Minkoff, E. C.. Colbert's Evolution of the Vertebrates: A History of the Backboned Animals Through Time (en anglès). 5ena. Wiley-Liss, 2001. ISBN 978-0471384618.
- Kellicott, William E. Outlines Of Chordate Development (en anglès). Smyth Press, 2007. ISBN 978-1406743234.
- Maisey, J.; Maisey, J. G.. Discovering Fossil Fishes (en anglès). Basic Books, 2000. ISBN 978-0813338071.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordats |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
- Preguntes sobre els cordats
- Chordata - vista general dels cordats i de les seves característiques (alemany)
- Els cordats a GlobalTwitcher.com (anglès)
- Node dels cordats al web Tree Of Life (anglès)
- Node dels cordats al web NCBI Taxonomy (anglès)
- Document Word de la Universitat de Còrdova amb informació sobre diferents aspectes dels cordats (castellà)
- Organització morfològica dels cordats (francès)