Ibn al-Hàytham
 Dibuix imaginari d'Ibn al-Hàytham en un biitllet de banc iraquià.  | |
| Nom original | (ar) أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) أَبُو عَلِيّ ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْحَسَنٌ بْن ٱلْهَيْثَم c. 965 Bàssora (Buwàyhides) |
| Mort | 1039 (73/74 anys) El Caire (Califat Fatimita) |
| Dades personals | |
| Residència | El Caire |
| Religió | Islam |
| Es coneix per | Teoria de la Visió |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | Matemàtiques, Astronomia, Òptica |
| Alumnes | Al-Mubàixxir ibn Fàtik |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí (àrab: أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم البصري المصري, Abū ʿAlī al-Ḥasan b. al-Ḥasan b. al-Hayṯam al-Baṣrī al-Miṣrī), més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica[1] i a la concepció del mètode científic.[2] Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció. Les obres d'Ibn al-Hàytham van ser citades amb freqüència durant la revolució científica per Isaac Newton, Johannes Kepler, Christiaan Huygens i Galileo Galilei.
La seva obra més influent és Kitāb al-Manāẓir (àrab: كتاب المناظر, 'Llibre d'òptica'), escrit entre 1011 i 1021, i que ha perviscut en una traducció en llatí.[3][4][5]
Vida[modifica]
Malgrat que es conserva una breu autobiografia seva, no és de gaire ajuda per a conèixer la seva vida, ja que es tracta d'una autobiografia intel·lectual. Per aquesta autobiografia, i per altres fonts,[6] sabem que de jove va exercir algun càrrec polític a Bàssora, sota el govern dels búyides.
Segons explica al-Qiftí, historiador del segle xiii,[7] al-Hàkim, califa fatimita d'Egipte, va tenir notícia de la seva saviesa i el va cridar a Egipte perquè portés a terme el projecte de regular les aigües del Nil. Però en veure que no podia dur a terme aquest projecte, el califa li va assignar tasques administratives i al-Hàytham, tement les represàlies reials, es va fer passar per boig. Quan va morir al-Hàkim (1020), va reprendre el seu treball de recerca i de còpia de manuscrits.
Obra[modifica]
Ibn al-Hàytham és considerat un dels fundadors del mètode científic.[2] Entenia que els coneixements venien de la investigació dels fets, amb recopilació de dades per observació i mesurament, formulació posterior d'hipòtesis, que s'havien de verificar amb una tornada a la investigació dels fets. Es creu que els seus escrits van ser la base per al desenvolupament del mètode científic per Roger Bacon (1220-1292), Francis Bacon (1561-1626), Galileo Galilei (1564-1642) i René Descartes (1596-1650).
Ibn al-Hàytham és considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Claudi Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls.
Va escriure el primer tractat ampli sobre òptica i lents, el Kitab al Manazir (traduït al llatí com De aspectibus),[8] on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí. Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció[9] de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.
Ibn al-Hàytham va ser també un avançat en l'ús de les matemàtiques per descriure i provar els fets estudiats. Va descobrir la fórmula de la suma de la quarta potència, utilitzant un mètode que es podia utilitzar generalment per determinar la suma de qualsevol potència integral. Va utilitzar això per trobar el volum d'un paraboloide. Va poder trobar la fórmula integral per a qualsevol polinomi sense haver desenvolupat una fórmula general.[10]
Una descoberta recent d'escrits seus fa pensar que també va ser el primer a plantejar acuradament els moviments orbitals del sistema solar.
Llegat[modifica]
Alhazen va fer contribucions importants a l'òptica, la teoria dels nombres, la geometria, l'astronomia i la filosofia natural. El treball d'Alhazen sobre òptica s'atribueix a aportar un nou èmfasi en l'experimentació.
La seva obra principal, Llibre d'òptica, va ser coneguda al Món islàmic principalment, però no exclusivament, a través del comentari del segle XIII de Kamāl al-Dīn al-Fārisī, el Tanqīḥ al-Manāẓir li-dhawī l. -abṣār wa l-baṣā'ir.[11] A Al-Àndalus, va ser utilitzat pel príncep del segle XI de la dinastia Banu Hud de Saragossa i autor d'un important text matemàtic, Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman. Una traducció al llatí del Kitab al-Manazir es va fer probablement a finals del segle XII o principis del XIII.[12] Aquesta traducció va ser llegida i va influir molt en diversos estudiosos de l'Europa cristiana, com ara: Roger Bacon,[13] Robert Grosseteste,[14] Witelo, Giovanni Battista della Porta,[15] Leonardo da Vinci,[16] Galileo Galilei, Christiaan Huygens,[17] René Descartes,[18] i Johannes Kepler .[19] Mentrestant, al món islàmic, l'obra d'Alhazen va influir en els escrits d’Averroès sobre òptica, i el seu llegat es va avançar encara més gràcies a la reforma de la seva Òptica pel científic persa Kamal al-Din al-Farisi (mort cap al 1320) en el Kitab Tanqih al-Manazir d'aquest últim. Alhazen va escriure fins a 200 llibres, tot i que només se'n van conservar 55. Alguns dels seus tractats d'òptica només van sobreviure gràcies a la traducció al llatí. Durant l'Edat Mitjana, els seus llibres de cosmologia es van traduir al llatí, a l'hebreu i a altres llengües.
Encara que només un comentari sobre l'òptica d'Alhazen ha sobreviscut a l'Edat Mitjana Islàmica, Geoffrey Chaucer esmenta el treball a Els contes de Canterbury:[20]
| « |
"Parlaven d'Alhazen i Vitello, I Aristòtil, que van escriure, en les seves vides, Sobre miralls estranys i instruments òptics". |
» |
El cràter d'impacte Alhazen a la Lluna rep el seu nom en el seu honor,[21] igual que l’asteroide 59239 Alhazen.[22] En honor a Alhazen, la Universitat Aga Khan (Pakistan) va batejar la seva càtedra d'Oftalmologia com El professor associat i cap d'Oftalmologia Ibn-e-Haitham.[23] Alhazen, amb el nom d'Ibn al-Hàytham, apareix a l'anvers del bitllet iraquià de 10.000 dinars emès el 2003,[24] i als bitllets de 10 dinars de 1982.
L’Any Internacional de la Llum 2015 va celebrar el 1000 aniversari dels treballs sobre òptica d'Ibn Al-Hàytham.[25]
Commemoracions[modifica]
El 2014, l'episodi Hiding in the Light de cosmos: A Space-Time Odyssey, presentat per Neil deGrasse Tyson, es va centrar en els èxits d'Ibn al-Hàytham. Va rebre la veu d’Alfred Molina a l'episodi.
Més de quaranta anys abans, Jacob Bronowski va presentar l'obra d'Alhazen en un documental de televisió similar (i el llibre corresponent), The Ascent of Man. A l'episodi 5 (La música de les esferes), Bronowski va remarcar que, segons la seva opinió, Alhazen era l'única ment científica realment original que va produir la cultura àrab, la teoria de la qual de l'òptica no es va millorar fins a l'època de Newton i Leibniz.
HJJ Winter, un historiador britànic de la ciència, resumint la importància d'Ibn al-Hàytham en la història de la física, va escriure:
| « | Després de la mort d'Arquímedes no va aparèixer cap físic realment gran fins a Ibn al-Hàytham. Si, per tant, limitem el nostre interès només a la història de la física, hi ha un llarg període de més de mil dos-cents anys durant el qual l'edat d'or de Grècia va donar pas a l'era de l'escolàstica musulmana i a l'esperit experimental del físic més noble de L'antiguitat va tornar a viure a l'Erudit àrab de Bàssora.[26] | » |
La UNESCO va declarar el 2015 Any Internacional de la Llum i la seva directora general, Irina Bokova, va batejar Ibn al-Hàytham com el pare de l'òptica.[27] Entre d'altres, va ser per celebrar els èxits d'Ibn Al-Hàytham en òptica, matemàtiques i astronomia. Una campanya internacional, creada per l'organització 1001 Inventions, titulada 1001 Inventions and the World of Ibn Al-Hàytham, que inclou una sèrie d'exposicions interactives, tallers i espectacles en directe sobre el seu treball, en col·laboració amb centres científics, festivals científics, museus i institucions educatives., així com plataformes digitals i xarxes socials.[28] La campanya també va produir i llançar el curtmetratge educatiu 1001 Inventions and the World of Ibn Al-Haytham.
Referències[modifica]
- ↑ «òptica». GEC. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 El-Bizri, Nader «A Philosophical Perspective on Alhazen's Optics» (en anglès). Arabic Sciences and Philosophy. Cambridge University Press, 15, 2, 2005, pàg. 189–218. DOI: 10.1017/S0957423905000172.
- ↑ Selin 2008: "The three most recognizable Islamic contributors to meteorology were: the Alexandrian mathematician/ astronomer Ibn al-Haytham (Alhazen 965–1039), the Arab-speaking Persian physician Ibn Sina (Avicenna 980–1037), and the Spanish Moorish physician/jurist Ibn Rushd (Averroes; 1126–1198)." He has been dubbed the "father of modern optics" by the UNESCO. «Impact of Science on Society». UNESCO, 26–27, 1976, pàg. 140.
- ↑ «International Year of Light – Ibn Al-Haytham and the Legacy of Arabic Optics» (en anglès). Arxivat de l'original el 1 octubre 2014. [Consulta: 9 octubre 2017].
- ↑ «International Year of Light: Ibn al Haytham, pioneer of modern optics celebrated at UNESCO» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2017].. Specifically, he was the first to explain that vision occurs when light bounces on an object and then enters an eye. Adamson, Peter. Philosophy in the Islamic World: A History of Philosophy Without Any Gaps (en anglès). Oxford University Press, 2016, p. 77. ISBN 978-0-19-957749-1.
- ↑ Rashed, pàgina 3, cita les fonts més fiables: Saïd al-Andalusí, Al-Bayhaqí, Al-Qiftí i Abí Usaybi'a.
- ↑ Rashed, pàgina 6.
- ↑ Smith, 2005, p. 65 i ss.
- ↑ Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions Científiques Catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgina 49.
- ↑ Katz, Victor J. «Ideas of Calculus in Islam and India» (en anglès). Mathematics Magazine, 68, 3, 1995, pàg. 165–169, 173–74. DOI: 10.2307/2691411. JSTOR: 2691411.
- ↑ Sabra 2007.
- ↑ Sabra 2007. & Grant 1974
- ↑ Lindberg 1996
- ↑ Authier 2013: "Les obres d'Alhazen, al seu torn, van inspirar molts científics de l'Edat Mitjana, com el bisbe anglès, Robert Grosseteste (c. 1175–1253), i el franciscà anglès, Roger Bacon (c. 1214–1294), Erazmus Ciolek Witelo o Witelon. (ca 1230* 1280), un frare, filòsof i erudit polonès nascut a Silèsia, va publicar cap al 1270 un tractat d'òptica, Perspectiva, basat en gran part en les obres d'Alhazen."
- ↑ Magill & Aves 1998: "Roger Bacon, John Peckham i Giambattista della Porta són només alguns dels molts pensadors que es van veure influenciats per l'obra d'Alhazen."
- ↑ Zewail & Thomas 2010: "La traducció llatina de l'obra d'Alhazen va influir en científics i filòsofs com (Roger) Bacon i da Vinci, i va formar la base del treball de matemàtics com Kepler, Descartes i Huygens..."
- ↑ Magill & Aves 1998: "Sabra analitza amb detall l'impacte de les idees d'Alhazen en els descobriments òptics d'homes com Descartes i Christiaan Huygens; vegeu també El-Bizri 2005a."
- ↑ El-Bizri 2010.
- ↑ Magill & Aves 1998: "Fins i tot Kepler, però, va utilitzar algunes de les idees d'Alhazen, per exemple, la correspondència un a un entre els punts de l'objecte i els punts de l'ull. No seria anar massa lluny dir que les teories òptiques d'Alhazen van definir l'abast i els objectius del camp des dels seus dies fins als nostres."
- ↑ «Ibn al-Haytham's scientific method». UNESCO, 14-05-2018. Arxivat de l'original el 25 octubre 2021. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ Chong, Lim & Ang 2002 Appendix 3, [Ibn al-Hàytham a Google Books p. 129].
- ↑ NASA 2006.
- ↑ «AKU Research Publications 1995–98». Arxivat de l'original el 4 gener 2015.
- ↑ Murphy 2003.
- ↑ «Ibn Al-Haytham and the Legacy of Arabic Optics». 2015 International Year of Light, 2015. Arxivat de l'original el 1 octubre 2014. [Consulta: 4 gener 2015].
- ↑ Winter, H. J. J. (en anglès) Centaurus, 3, 1, setembre 1953, pàg. 190–210. Bibcode: 1953Cent....3..190W. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1953.tb00529.x. ISSN: 0008-8994. PMID: 13209613.
- ↑ «2015, International Year of Light». Arxivat de l'original el 15 abril 2017. [Consulta: 10 octubre 2017].
- ↑ «1000 Years of Arabic Optics to be a Focus of the International Year of Light in 2015». United Nations. Arxivat de l'original el 21 novembre 2014. [Consulta: 27 novembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Aaen-Stockdale, Craig «Ibn al-Haytham and Psychophysics» (en anglès). Perception, Vol. 37, Num. 4, 2007, pàg. 636-638. DOI: 10.1068/p5940. ISSN: 0301-0066.
- Fujimura, Masayo; Mocanu, Marcelina; Vuorinen, Matti «The Ptolemy–Alhazen problem and quadric surface mirror reflection» (en anglès). Complex Variables and Elliptic Equations, Vol. 68, Num. 11, 2023, pàg. 1880-1898. DOI: 10.1080/17476933.2022.2084537. ISSN: 1747-6933.
- Haidar, Riad «Abu Ali Al-Hasan Ibn Al-Hasan Ibn Al-Haytham, dit Alhazen» (en francès). Photoniques, Num. 55, 2011, pàg. 30-32. DOI: 10.1051/photon/20115530. ISSN: 1629-4475.
- Rashed, Roshdi. Ibn al-Haytham and Analytical Mathematics (en anglès). Nova York: Routledge, 2013. ISBN 978-0-415-58218-6.
- Rashed, Roshdi. Ibn al-Haytham: New Astronomy and Spherical Geometry (en anglès). Nova York: Routledge, 2014. ISBN 978-0-415-58216-2.
- Raynaud, Dominique. A Critical Edition of Ibn al-Haytham’s On the Shape of the Eclipse (en anglès). Cham, Suïssa: Springer, 2016. ISBN 978-3-319-47990-3.
- Simon, Gérard «Optique et perspective : Ptolémée, Alhazen, Alberti» (en francès). Revue d'Histoire des Sciences, Vol. 54, Num. 3, 2001, pàg. 325-350. ISSN: 0151-4105.
- Simon, Gérard «The Gaze in Ibn al-Haytham» (en anglès). The Medieval History Journal, Vol. 9, Num. 1, 2006, pàg. 89-98. DOI: 10.1177/097194580500900105. ISSN: 0971-9458.
- Smith, A. Mark «Le De aspectibus d'Alhazen : Révolutionnaire ou réformiste ?» (en francès). Revue d'Histoire des Sciences, Vol. 60, Num. 1, 2007, pàg. 65-82. DOI: 10.3917/rhs.601.0065. ISSN: 0151-4105.
- Smith, John D. «The Remarkable Ibn al-Haytham» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 76, Num. 475, 1992, pàg. 189-198. DOI: 10.2307/3620392. ISSN: 0025-5572.
- Steffens, Bradley. Ibn Al-Haytham: First Scientist (en anglès). Morgan Reynolds Pub., 2007. ISBN 9781599350240.
- Tbakhi, Abdelghani; Amr, Samir S. «Ibn al-Haytham: Father of Modern Optics» (en anglès). Annals of Saudi Medicine, Vol. 27, Num. 6, 2007, pàg. 464-467. DOI: 10.5144/0256-4947.2007.464. ISSN: 0256-4947.
- Wilk, Stepehn R. «Ibn al-Haytham: 1000 years after the Kitāb al-Manāẓir» (en anglès). Optics and Photonics News, Vol. 26, Num. 10, 2015, pàg. 42-48. DOI: 10.1364/OPN.26.10.000042. ISSN: 1047-6938.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibn al-Hàytham |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ibn al-Hàytham» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sabra, A.I. «Ibn Al-Haytham, Abu ‘Ali Alhasan Ibn Al-Hasan» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 agost 2013].
- Lorch, Richard. «Ibn la-Haytham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2001. [Consulta: 2 abril 2024].
