Catarroja

Catarroja

Escut d'armes
Localització
39° 24′ 12″ N, 0° 24′ 10″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Sud
Capital	Catarroja
Població humana
Població	29.316 (2023) (2.255,08 hab./km²)
Gentilici	Catarrogí, catarrogina
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	13 km²
Altitud	16
Limita amb	València Paiporta Picanya Massanassa Albal Alcàsser Torrent
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Organització política
• Alcalde	Jesús Monzó i Cubillos
Identificador descriptiu
Codi postal	46470
Codi INE	46094
Codi ARGOS de municipis	46094
Lloc web	catarroja.es

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Geografia

Situat a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital València i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El seu port de l'Albufera és famós, gràcies al qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada des del Miocè, que s'eleva des de la mar Mediterrània fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de la seua existència. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

Història

Catarroja el 1883

En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dóna el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen frances, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents.

En el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus. El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
7.043	7.977	8.308	9.056	10.437	11.204	11.680	15.703	20.195	20.157	20.616	23.895	25.658	27.100

Economia

Catarroja ha estat un poble de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el seu polígon.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 5 del Partit Popular, 5 de Compromís, 5 de Guanyar Catarroja, 4 del Partit Socialista del País Valencià i 2 de Ciutadans.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catarroja
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		María Soledad Ramón Sánchez	3.004	20,52%	5 (-6)
	Compromís per Catarroja	Fitxer:Bob compromis.png	Jesús Monzó i Cubillos	2.963	20,24%	5 (+3)
	Guanyar Catarroja-EUPV-Els Verds: Acord Ciutadà	Fitxer:Guanyar Catarroja.png	Rosa Pérez Garijo	2.684	18,34%	5 (+3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Alberto Gradolí Cánovas	2.561	17,5%	4 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		María del Carmen Ibor Temprano	1.528	10,44%	2 (+2)
	Altres candidatures			1.698	11,6%	0
	Vots en blanc			200	1,37%
Total vots vàlids i regidors				14.638	100 %	21
	Vots nuls			175	1,18%
Participació (vots vàlids més nuls)				14.813	71,82%**
Abstenció				5.813*	28,18%**
Total cens electoral				20.626*	100 %**
Alcalde: Jesús Monzó i Cubillos (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 5 de Compromís, 5 de Guanyar Catarroja i 4 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de València. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Catarroja és Jesús Monzó i Cubillos de Compromís.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio Cubillos Royo	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Chirivella Peris	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Chirivella Peris	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Mª Ángeles López Sargues	UV	14/06/2003	--
2007–2011	Francisco Chirivella Peris Soledad Ramón Sánchez	PP PP	16/06/2007 12/01/2010	Defunció (30/12/2009) --
2011–2015	Soledad Ramón Sánchez	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Jesús Monzó i Cubillos	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Església de Sant Miquel

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Restaurada l'any 1701 pels pescadors.
• Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Monuments civils

• Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
• Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
• Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
• Col·legi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït l'any 1927.

Llocs d'interés

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

Festes i celebracions

• Sant Antoni Abat. Es celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Eixe mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'eixa setmana es planta una foguera pel matí que es crema eixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Per últim, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que vénen de tota la comarca per esperar la seua benedicció.
• Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també es celebra a Catarroja a través de la Junta Local Fallera formada per les 8 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
• Mig any de Moros i Cristians. Es celebren l'últim cap de setmana d'Abril en quedar menys de Mig Any per les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Eixe cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al casc antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" on els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
• Creus de maig. la primera setmana de Maig coincidint amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al seu carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
• Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (casc antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes on destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port on es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca des de El Port a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es celebra "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
• Festes patronals en honor a Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
• Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills il·lustres

Vegeu Categoria:Catarrogins

• Francesc de Catarroja (Catarroja, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752) fou un frare missioner i lingüista, autor de la primera obra lexicogràfica de la llengua barí.
• Benvingut Oliver i Estellés (Catarroja, 1836 – Madrid, Espanya, 1912) fou jurista i historiador, membre de la Reial Acadèmia de la Història d'Espanya.
• Bartolomé Raga Fortea (Catarroja, 1932) és músic (retirat), director de banda, fou director convidat de la unió Musical L'Artesana de Catarroja, arreglista i compositor.
• Salvador Chulià Hernàndez (Catarroja, 1944) és músic, compositor i director del Conservatori Professional de Música "José Iturbi" de València.
• Josep Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja, 1890 – † València, 1951) fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.
• Miquel Gil i Alfonso (Catarroja, 1956) és un cantant, exmembre del grup Al Tall.
• Ricardo Penella Arias (Catarroja, 1957) és un exfutbolista, jugador del València CF.
• Maria Jesús Yago Casas (Catarroja, 1964) és una poetessa.
• Ramon Guillem Alapont (Catarroja, 1959) és un poeta.
• Pasqual Alapont Ramon (Catarroja, 1963) és un escriptor i actor.

Vegeu també

• Catarroja Club de Futbol
• Escola Joan XXIII Catarroja

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja

• Ajuntament de Catarroja
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.