Ciutadans - Partit de la Ciutadania
.jpg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: C's)[16] és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya. És autodefinit com a socialdemòcrata,[17] liberal progressista,[18] i no-nacionalista,[19] tot i que sovint és classificat com a partit nacionalista espanyol i partit que fa polítiques de dreta.[20][21] C's defensa les llibertats individuals entre els ciutadans i l'apropament d'aquests a les institucions, sempre des d'una vessant constitucional espanyola. A Catalunya, on té 25 escons al Parlament i 3 regidors en diferents ajuntaments, s'oposen al nacionalisme català, que valoren en els seus manifestos fundacionals com a negatiu per a la convivència dels ciutadans i la democràcia. El 2014 va obtenir dos eurodiputats al Parlament Europeu.
Inicialment fundat a Catalunya, el partit ha iniciat un període d'expansionisme estatal, pel qual va adaptar la versió en castellà del seu nom Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía amb l'objectiu de reafirmar que el seu àmbit d'actuació és estatal, tot i que als territoris amb llengua pròpia diferent al castellà utilitza indiferentment el nom en castellà i/o el de la llengua pròpia de la regió. Així als Països Catalans també s'anomenen Ciutadans - Partit de la Ciutadania, a Galícia Cidadáns - Partido da Cidadanía o a Euskal Herria Herritarrak - Herritarron Alderdia.
Història
El partit es va presentar per primera vegada a unes eleccions en les eleccions catalanes de l'any 2006 sota la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía però els seus orígens són anteriors i es troben en la plataforma «Ciutadans de Catalunya/Ciudadanos de Cataluña», una plataforma oposada al nacionalisme català creada el 2005.
Fundació
El 7 de juny de 2005 es va presentar a Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític a Catalunya», en el qual els firmants es comprometien a impulsar la constitució d'una nova força política d'àmbit català. El manifest va ésser signat per Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial. Després de la presentació del manifest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el 21 de juny de 2005; Ciutadans de Catalunya va anar estenent-se per Catalunya. El manifest també es va presentar a Bilbao i a Madrid.
L'acte de presentació del procés per constituir el nou partit va tenir lloc el 4 de març de 2006, al teatre Tívoli de Barcelona, amb la presència i suport del filòsof Fernando Savater. L'esmentat procés va culminar mesos després en un congrés fundacional celebrat al campus de Bellaterra els dies 8 i 9 de juliol del mateix any, on es va definir l'organització i estructura interna, es van elegir els òrgans representatius, es va aprovar el cos ideològic que defineix al nou partit, l'àmbit d'actuació i el nou nom amb què es presentarien a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 1 de novembre de 2006. Hi van participar tres-cents cinquanta delegats procedents de les aproximadament cinquanta agrupacions territorials i sectorials de l'organització. D'allà va sortir escollir com a president Albert Rivera, un advocat llavors de vint-i-sis anys, i com a secretari general Antonio Robles, ambdós al capdavant d'un Consell General format per trenta-cinc membres procedents de les diverses agrupacions territorials i sectorials, cap d'ells polític professional. Només un dels fundadors de la plataforma original es va integrar en la direcció del partit, Teresa Giménez Barbat.[22]
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
El partit va intentar mobilitzar el vot de molts abstencionistes i desenganyats amb els cinc partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en la legislatura 2003-2006,[23] Després de fixar-se com a estratègia no realitzar cap pacte de govern amb partits catalanistes[24] les seves expectatives per a les eleccions del 2006 estaven en superar la xifra de quatre o cinc diputats però finalment van aconseguir tres representants. (Albert Rivera, José Domingo Domingo i Antonio Robles), tots ells a la demarcació de Barcelona. En aquelles eleccions van tenir algun problema en la justificació d'ingressos de donacions privades i/o anònimes, segons constar en un informe de la Sindicatura de Comptes.[25]
Expansió territorial
El partit té previst ésser un partit de caràcter espanyol, implantat en totes les comunitats autònomes del Regne d'Espanya. De fet, han estat nombrosos els cops que ha intentat una expansió el territorial. El 20 d'octubre de 2007, a Palma, Albert Rivera afirmà que el partit s'estava implantant a les illes, per fer front al creixent catalanisme del govern de centreesquerra.
El partit va presentar llistes a les 52 circumscripcions espanyoles a les eleccions al Congrés dels Diputats del 2008, però no va assolir representació a aquesta cambra. Ciutadans obtingué 46.313 vots a tot l'Estat (0,18%), sent els seus resultats significatius només a Catalunya, on van ésser la sisena força política amb 27.408 vots (un 0,74%) i van superar clarament Unió, Progrés i Democràcia; situació que es va produir a l'inrevés a la resta de l'Estat, on Ciutadans va quedar àmpliament superada per UPyD.
Després de les eleccions al Parlament Europeu de 2009
Un cop van abandonar el partit Antonio Robles i José Domingo, el primer marxà a Unión, Progreso y Democracia abandonant el seu escó, cosa que no va fer José Domingo qui va formar part del Grup Mixt. L'escó d'Antonio Robles ha estat ocupat per Carmen de Rivera. Rere un procés d'eleccions primàries dins el partit, Albert Rivera ha estat confirmat com a Candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions de 2010.
Precampanya i campanya per a les eleccions catalanes de 2010
C's ha dut a terme diferents campanyes-iniciatives durant els últims temps. El dia 31 d'octubre de 2009, al Teatre Villaroel de Barcelona, es presentà el manifest "Catalunya som tots", text que defensa la pluralitat dins de l'Autonomia enfront a una visió nacionalista catalana del territori. El text va ésser recolzat per personalitats com Francesc de Carreras, Iñaki Ezquerra, Mikel Buesa o Pablo Castellano.[26]
Albert Rivera, president del partit, va participar en una protesta taurina on simbòlicament sortí de la plaça Monumental de Barcelona per la porta gran a espatlles el 26 de setembre de 2010 com a reconeixement en la seva defensa de la permanència de les curses de braus.[27]
El dissabte 16 d'octubre, en un multitudinari acte al teatre Romea de Barcelona[28] es presentà la campanya electoral de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.[29] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 Ciutadans va treure 3 escons: Albert Rivera, Carmen de Rivera i Jordi Cañas.
Creixement del partit a les eleccions de 2012
Per a les eleccions de 2012 van utilitzar la proposta d'himne d'Espanya de Joaquín Sabina ("Anteproyectos para la letra del himno nacional (con perdón)"), amb permís exprés de l'artista.[30]
Una de les sorpreses de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou el creixement espectacular de Ciutadans que va assolir aleshores els millors resultats de la seva història triplicant els resultats anteriors del 2010 fins a arribar als 9 escons.
Eleccions al Parlament Europeu de 2014
El 2 de febrer de 2014, el Consell General va aprovar la participació en solitari de Ciutadans, sota la marca comuna per a tot Espanya de Moviment Ciutadà, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014.[31] Després d'un procés de primàries per elegir els candidats, on van concórrer un total de 27 persones, entre ells independents,[32] van ser elegits Javier Nart, Joan Carles Girauta i Carolina Punset,[33] una de les filles del divulgador Eduard Punset.[34] L'acte de presentació de la candidatura va tenir lloc el 22 de març a l'Hotel Auditorium de Madrid davant més de mil persones.[35]
Després de les eleccions europees de 2014, el partit encapçalat per Javier Nart va obtenir la representació de dos eurodiputats al Parlament Europeu.[36] A Catalunya, el nombre de vots que va obtenir va ser molt inferior al de les eleccions anteriors (més de 100.000), i el seu percentatge va baixar a un 6,28%.[37]
Expansió estatal
Com a part de la seva estratègia d'implantació estatal, el partit va segellar aliances amb diversos partits menors. Les formacions Centro Democrático Liberal,[38] Unión del Pueblo Salmantino,[39] Partido Regionalista de Castilla y León,[40] Ciudadanos Independientes de Sanlúcar,[41] Ciudadanos por San Fernando,[41] Alternativa Independiente Progresiva[41] es van fusionar amb Ciutadans el 2014 i Ciudadanos Portuenses,[42] Plataforma del Pueblo Soriano,[43] Ciudadanos de Santa Cruz[44] i Grupo Independiente Oropesino[45] el 2015.
A més, en aquest període, la incorporació de polítics procedents d'altres partits no ha estat exempta de polèmiques. El 26 de novembre de 2014, dos regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Vicenç dels Horts van abandonar el seu càrrec i el seu partit «per les discrepàncies amb l'ambigüitat del PSC al tema de la consulta independentista» i es van passar a Ciutadans.[46] José Serna, coordinador de Ciutadans a Torrevieja, ha assegurat en 2015 que a les files de Ciutadans hi havia «infiltrats del PP» que pretenien «apartar» de la direcció del partit. Immediatament, Ciutadans va reaccionar cesant-lo i expulsant del partit.[47] Miguel Cazorla Garrido, candidat de Ciutadans a l'alcaldia d'Almeria, va ser imputat al començament del 2015 per un presumpte delicte d'apropiació indeguda,[48] pel que va haver de dimitir com a candidat, d'acord amb els estatuts del partit.[49][50][51]
També va fitxar a destacats economistes com Manuel Conthe i Luis Garicano i al febrer de 2015 el partit va començar a realitzar compareixences a través de les quals van desgranar el seu programa econòmic.[52]
L'estiu de 2015 es va fer públic que, per primera vegada des de la seva formació, Albert Rivera no es presentaria com a candidat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Al seu lloc, ho va fer Inés Arrimadas, qui va començar la campanya electoral amb l'objectiu d'esdevenir segona força al parlament català, davant del PP i del PSC,[53] objectiu que va assolir, obtenint 25 escons al Parlament de Catalunya i un 17,9% dels vots.[54]
Eleccions generals espanyoles de 2015
Diverses enquestes prèvies a les eleccions situaven el partit com un agent decisiu a l'hora de formar un futur govern a l'Estat. Finalment, amb prop de 3,5 milions de vots, el partit va obtenir 40 diputats al Congrés espanyol, que en relació als resultats de la resta de partits els situaven com a quarta força política, per darrere de Partit Popular, PSOE i Podem. En la compareixença de la nit electoral, Rivera va argumentar que s'havia obert una nova era i que el seu partit ocupava "el nou centre polític espanyol".[55]
Ideologia
Les línies essencials aprovades al congrés fundacional es basen en el rebuig del nacionalisme català i en la defensa de les llibertats individuals, la igualtat entre ciutadans i el bilingüisme (a Catalunya). Fins ara, el seu ideari s'havia anat plasmant a través de dos manifests públics, en els quals s'havien oposat al nacionalisme català, que consideren que domina Catalunya des de la Transició, i a les conseqüències d'aquesta hegemonia, que valoren negativa per a la convivència, els drets ciutadans i la democràcia. Sovint ha estat qualificat de partit espanyolista,[56][57] anticatalanista[19] i lerrouxista[58] per la semblança del seu discurs anticatalanista amb el discurs del Partit Republicà Radical.[59][60]
Als estatuts de fundació del partit s'autoanomena de centreesquerra. Com que la majoria de discursos del partit són nacionalistes i identitaris, el discurs socioeconòmic no està gaire desenvolupat, atesa l'escassedat de declaracions i iniciatives legislatives en aquest sentit. Les poques declaracions i iniciatives presentades fins ara són típicament populistes perquè que es tracta de simples declaracions d'intencions i contra el sistema vigent, no d'un discurs estructurat o un discurs polític alternatiu. La inexistència d'acció de govern fins a la data actual fa difícil qualificar-lo en algun punt de l'eix socioeconòmic.
El seu ideari s'articula en els següents cinc grans eixos:
- Ciutadania: els territoris no tenen drets, només en tenen les persones. L'abril de 2013 però va proposar retirar la targeta sanitària als immigrats en condició "irregular" argumentant que "en moments de recursos escassos s'hauria de ser curós amb com s'utilitzen" i que "els turistes i persones que han entrat de manera irregular no haurien de tenir el mateix dret a accedir als serveis mèdics que les persones que estan vivint al país en situació regular".[61][62]
- Llibertat i igualtat: promou l'esperit crític i advoca pels valors democràtics i il·lustrats. L'Estat ha de promoure la igualtat d'oportunitats de manera que ni l'origen ètnic, ni l'idioma, ni el sexe, ni la posició econòmica de la família, no determinin privilegis.
- Avortament: Ciutadans s'ha abstingut sistemàticament sobre el dret a l'avortament proposades al Parlament de Catalunya. Fent-ho explícit el febrer de 2014 quan des del Parlament es demanava la retirada immediata de l'avantprojecte de llei presentat pel llavors ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.[63]
- Laïcisme entès com a neutralitat de l'Administració pública tant en aspectes religiosos com a identitaris, i defensa dels valors democràtics i il·lustrats. Els sentiments i les identitats (nacionals, regionals, religioses...) són respectables com a activitats privades, però no es pot permetre que s'imposin per davant dels drets públics dels individus. A l’abril de 2013, Ciutadans va proposar modificar la llei amb el propòsit de prohibir l’ús del burca tant en edificis públics com al carrer.[63]
- Defensa del bilingüisme: el concepte «llengua pròpia» és un concepte nacionalista. A Catalunya hi ha tres llengües oficials, usades indistintament pels seus ciutadans, pel que s'oposarà a qualsevol tipus de discriminació institucional per motius de llengua.
- Defensa de la Constitució espanyola particularment en mantenir la sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola i no a les comunitats autònomes.
- Sistema impositiu: Ciutadans s'ha mostrat contrari a qualsevol pujada d'impostos argumentant el dogma liberal. Així ha votat en contra d'establir un impost que gravés els dipòsits bancaris i de l'augment de l'impost de successions. Ha votat en contra d'aprovar un impost sobre les emissions de gasos contaminants, així com d'una pujada impositiva per gravar els operadors d’Internet en favor del sector audiovisual. També es va abstenir en la votació en què s’aprovava la Llei d’horaris comercials destinada a restringir la liberalització del sector del comerç que suposava la llei espanyola.[63]
Ciutadans de Catalunya s'oposà al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, que va ésser aprovat en referèndum el dia 18 de juny de 2006, ja que repudia les polítiques identitàries de les quals, segons el seu parer, és ple, així com el concepte de «drets històrics» que, sempre segons Ciutadans, s'han esgrimit per justificar polítiques «asimètriques» i desiguals entre territoris.
Ciutadans ha estat un del partits impulsors de la dació en pagament, tot i que no ha pogut aprovar-se en tant que el Parlament de Catalunya no hi té competències.[64] El partit que presideix Albert Rivera també ha promogut la signatura d'un pacte contra la corrupció política, no aprovat fins ara.[65]
El 10 d'octubre del 2013 Ciutadans, juntament amb el PP van abandonar el Parlament de Catalunya quan s'hi votava una moció presentada per ICV-EUiA en la qual es reclamava “la condemna a tota declaració o activitat que enalteixi, trivialitzi, exculpi o negui el nazisme, el franquisme i tots els règims totalitaris o dictatorials”, i ambdós partits decidien abandonar la sala i no votar.[66]
Estructura i organització
Òrgans centrals
El partit té tres òrgans centrals —escollits en el Congrés— de direcció, representació i garanties: el Comitè Executiu, el Consell General i la Comissió de Garanties.
- El Comitè Executiu es compon de quinze membres, entre ells el president i el secretari general.
- El Consell General és el màxim òrgan representatiu del partit entre Congressos, i l'integra els membres del Comitè Executiu, per 35 membres escollits en llistes obertes en el Congrés i fins a 25 representants de les federacions d'agrupacions. Li correspon supervisar l'activitat del Comitè Executiu i determinar les línies polítiques a seguir.
- La Comissió de Garanties, formada per nou membres, és l'encarregada de vetllar pel compliment dels Estatuts i la resta de normativa interna, així com pel respecte als drets democràtics dels militants.
Agrupacions
Els militants del partit s'organitzen en agrupacions de tres tipus: Territorials, Sectorials i la Digital.
- Les Agrupacions Territorials integren afiliats d'una mateixa zona geogràfica: barris de Barcelona (Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó), municipis (Cornellà, Tarragona), comarques (Terres de l'Ebre, Bages) o fins i tot comunitats autònomes (València-Múrcia, Madrid).
- Les Agrupacions Sectorials integren afiliats d'una mateixa branca professional o amb un mateix interès. Així, existeixen Sectorials d'educació, sanitat, justícia o seguretat.
- L'Agrupació Digital és la via de participació dels afiliats que, per la seva situació o localització, no poden col·laborar en agrupacions de cap altre tipus. Aquesta agrupació treballa preferentment per Internet.
Resultats electorals
Congrés dels Diputats
| Congrés dels Diputats | |||||
| Eleccions | Vots | % | Escons | Govern | Líder |
|---|---|---|---|---|---|
| 2008 | 46.313 | 0,2 | 0 / 350 |
Cap escó | Albert Rivera |
Parlament Europeu
| Parlament Europeu | ||||
| Eleccions | Vots | % | Escons | Candidat |
|---|---|---|---|---|
| 2009 | 22.9031 | 0,1 | 0 / 54 |
Miguel Durán |
| 2014 | 497.146 | 3,2 | 2 / 54 |
Javier Nart |
1Amb Libertas-Ciutadans d'Espanya.
Ajuntaments
| Ajuntaments | ||||
| Eleccions | Vots | % | Regidors | Líder |
|---|---|---|---|---|
| 2007 | 67.298 | 0,3 | 13 / 66.131 |
Albert Rivera |
| 2011 | 35.060 | 0,2 | 7 / 68.230 |
Albert Rivera |
| 2015 | 1.467.663 | 6,6 | 1.527 / 67.611 |
Albert Rivera |
Parlaments autonòmics
| Data de celebració | Comunitat | Candidat | Vots | % de vots | Escons | Increment | Posició |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 de novembre de 2006 | Parlament de Catalunya | Albert Rivera | 89 840 | 3% | 3 / 135 |
 3 |
6è |
| 28 de novembre de 2010 | Parlament de Catalunya | Albert Rivera | 106 154 | 3,39% | 3 / 135 |
±0 | 7è |
| 25 de novembre de 2012 | Parlament de Catalunya | Albert Rivera | 275 007 | 7,56% | 9 / 135 |
6 |
6è |
| 22 de març de 2015 | Parlament d'Andalusia | Juan Marín | 368 988 | 9,28% | 9 / 109 |
9 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Corts d'Aragó | Susana Gaspar | 62 188 | 9,41% | 5 / 67 |
5 |
5è |
| 24 de maig de 2015 | Junta General del Principat d'Astúries | Nicanor García | 38 197 | 7,11% | 3 / 45 |
3 |
6è |
| 24 de maig de 2015 | Parlament de les Illes Balears | Xavier Pericay | 25 317 | 5,92% | 2 / 59 |
2 |
7è |
| 24 de maig de 2015 | Parlament de Canaries | Melisa Rodríguez | 53 981 | 5,93% | 0 / 60 |
7è | |
| 24 de maig de 2015 | Parlament de Cantàbria | Rubén Gómez | 22 165 | 6,92% | 2 / 35 |
2 |
5è |
| 24 de maig de 2015 | Corts de Castella - la Manxa | Ángel Ligero | 94 626 | 8,64% | 0 / 33 |
4t | |
| 24 de maig de 2015 | Corts de Castella i Lleó | Luis Fuentes | 138 926 | 10,27% | 5 / 84 |
5 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Assemblea de Ceuta | Javier Varga | 1756 | 6,02% | 1 / 25 |
1 |
5è |
| 24 de maig de 2015 | Assemblea d'Extremadura | María Victoria Domínguez | 27 833 | 4,37% | 1 / 65 |
1 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Assemblea de Madrid | Ignacio Aguado | 383 874 | 12,14% | 17 / 129 |
17 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Assemblea de Melilla | Eduardo de Castro | 1984 | 6,88% | 2 / 25 |
2 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Assemblea Regional de Múrcia | Miguel Sánchez | 79 057 | 12,5% | 4 / 45 |
4 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Parlament de Navarra | Diego Paños | 9826 | 2,94% | 0 / 50 |
8è | |
| 24 de maig de 2015 | Parlament de La Rioja | Diego Ubis | 17 138 | 10,51% | 4 / 33 |
4 |
4t |
| 24 de maig de 2015 | Corts Valencianes | Carolina Punset | 306 396 | 12,31% | 13 / 99 |
13 |
4t |
| 27 de setembre de 2015 | Parlament de Catalunya | Inés Arrimadas | 734 910 | 17,93% | 25 / 135 |
16 |
2n |
Referències
- ↑ Wolfram Nordsieck. «SPAIN». Parties and Elections in Europe. [Consulta: 10 gener 2016]. «Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía (C's): Liberalism»
- ↑ [1] www.welt.de
- ↑ (anglès)«and has a left-liberal, secularist slant» - Demsoc Europe
- ↑ Auzias i Labourdette, 2014, p. 31 «Enfin, Ciutadans (C's), avec 9 députés au parlement, s'oppose aux nationalistes et défend le modèle de l'Etat des autonomies».
- ↑ (castellà)Directo de los resultados de las elecciones catalanas 2012 - Público
- ↑ (castellà)El "Camargagate" le estalla en las manos a Sánchez Camacho - El Semanal Digital
- ↑ (anglès)«Citizens is, like the UPyD a supporter of European federalism» - Demsoc Europe
- ↑ López Basaguren i Escajedo San Epifanio, 2013, p. 871 «This paper has presented a multistage model of voting for nationalist parties, as well as for the nonnationalist Ciutadans-Partit de la Ciutadania».
- ↑ «Sabino Méndez hablara de la inmortalidad del rock'n'roll en el ciclo La Música Contada». Asociación de Compositores y Autores de Música, 23-10-2008. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ «Ciutadans renuncia a las generales tras el 'no' de UPyD a concurrir en coalición». El Mundo, 15-09-2011. [Consulta: 16 març 2015].
- ↑ EUROPA PRESS. «Rivera: Ciudadanos ha demostrado que "el centro político existe" y será "fundamental en la nueva Transición"». Navarra News, 20-12-2015.
- ↑ RAPHAEL MINDER. «Citizens made his way from the center and shakes to the political establishment in Spain». The New York Times, 02-12-2015.
- ↑ Ashifa Kassam. «Centre party Ciudadanos throws Spanish election results into question». The Guardian, 10-12-2015.
- ↑ http://www.mejorunidos.cat/contacta/
- ↑ «http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/» (en castellà). El País. [Consulta: 28 maig 2015].
- ↑ Nom amb què el partit és inscrit al registre de partits polítics
- ↑ «Albert Rivera, presidente de Ciutadans: "Catalunya es ahora más provinciana"» (en castellà). 20 minutos, 19-11-2010. [Consulta: 10 febrer 2013].
- ↑ «"Espai electoral de centreesquerra no nacionalista", Ideari de Ciutadans a la seva pàgina web"» (HTML). [Consulta: 16 abril 2011]. «El ideario básico de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía se nutre del liberalismo progresista y del socialismo democrático»
- ↑ 19,0 19,1 Fernàndez, Josep-Anton. El malestar en la cultura catalana: La cultura de la normalització 1976-1999. Editorial Empúries, 2008, p.148. ISBN 8497873416.
- ↑ «Ciudadanos, the 'Podemos of the right', emerges as political force in Spain» (en anglès). The Guardian, 13-05-2015. [Consulta: 30 maig 2015].
- ↑ http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
- ↑ «Albert Rivera lidera Ciutadans por ocupar el primer puesto en la lista alfabética con los nombres de los aspirantes» (en castellà). El Periódico, 10-05-2010. [Consulta: 13 abril 2014].
- ↑ «‘Ciudadanos' prepara el asalto a Madrid con un ex secretario de estado socialista y un ex senador en sus filas» (en castellà). El confidencial, 03-11-2006. [Consulta: 18 juliol 2011].
- ↑ Referència on Ciutadans es compromet a no pactar amb partits nacionalistes
- ↑ Nota informativa sobre l'informe 14/2008 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de fiscalització de les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 2006
- ↑ «Cataluña somos Todos: 31 de octubre en el Teatro Villarroel de Barcelona» (en castellà). Ciudadanos agrupación Madrid, 01-11-2009. [Consulta: 8 maig 2011].
- ↑ «"Dos diputados y el torero Serafín Marín salen a hombros de la Monumental de Barcelona" en ELPAIS, 26 de septiembre de 2010» (HTML). [Consulta: 14 octubre 2010].
- ↑ «Ciutadans (C's) presenta su campaña electoral bajo el lema: 'Rebélate'» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
- ↑ «"Ciutadans recurre otra vez al desnudo en la campaña electoral catalana", ElPaís, sábado 16 de octubre de 2010» (HTML). [Consulta: 16 octubre 2010].
- ↑ http://www.publico.es/espana/444947/sabina-cede-a-ciutadans-su-propuesta-de-letra-para-el-himno
- ↑ http://www.periodistadigital.com/cataluna/barcelona/2014/02/02/ciudadanos-concurrira-a-las-elecciones-europeas-con-candidatos-en-toda-espana.shtml
- ↑ http://www.elmundo.es/espana/2014/02/13/52fd167f22601d70448b4586.html
- ↑ http://www.abc.es/catalunya/politica/20140222/abci-nart-girauta-punset-candidatos-201402221716.html
- ↑ http://politica.e-noticies.es/la-hija-de-punset-numero-tres-de-cs-a-las-europeas-83184.html
- ↑ http://www.cronicaglobal.com/es/notices/2014/03/ciudadanos-presenta-sus-candidatos-a-las-europeas-apelando-a-la-fuerza-de-la-union-6040.php
- ↑ http://www.20minutos.es/noticia/2149108/0/podemos/ciudadanos/elecciones-europeas/
- ↑ http://www.elmundo.es/elecciones/elecciones-europeas/resultados/2014/09/99/p99.html
- ↑ Oms, Andreu. «El Centro Democrático Liberal se integra en el Partido por la Ciudadanía – Ciudadanos que lidera Albert Rivera». Minuto Digital, 22-02-2014. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Hernández, Cecilia. «Unión del Pueblo Salmantino se integra en Ciudadanos». El Norte de Castilla, 29-07-2014. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Álamo, Ismael del. «Desaparece el PRCAL y se incorpora a Ciudadanos». Burgos Conecta, 25-09-2014. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ 41,0 41,1 41,2 Almendros, Teresa. «Cuatro formaciones independientes se agrupan en 'Ciudadanos de Cádiz'». Diario de Cádiz, 20-01-2013. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Benjumeda, Carlos. «Ciudadanos Portuenses rompe con su vocación de partido estrictamente local». Diario de Cádiz, 24-01-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Europa Press. «Plataforma del Pueblo Soriano se integra en Ciudadanos con la aspiración de ser bisagra en Ayuntamiento y Diputación». 20 minutos, 17-03-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ «Ciudadanos se integra en el partido estatal». El Día, 20-03-2015. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Sales, A. «Un sondeo interno de Ciudadanos les otorga hasta cinco concejales en Orpesa». Levante, 02-05-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ EFE. «Dos concejales del PSC de Sant Vicenç dels Horts se pasan a Ciutadans». El País, 26-11-2014. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ D. P. «Ciudadanos asegura haber detectado a «infiltrados del PP» entre sus filas». Información, 20-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ Uroz, M. J. «Miguel Cazorla Garrido acusado de apropiación indebida». Diario de Almería, 17-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ C. M. A. «Ciudadanos revoca la afiliación a José Serna, que ya no coordina la formación». La Verdad, 24-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ C. M. A. «Serna acusa a los responsables de Ciudadanos de no cumplir los estatutos». La Verdad, 26-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ Europa Press. «Cazorla (C's) renuncia temporalmente a ser candidato a la Alcaldía ante su imputación por apropiación indebida». Ecodiario, 19-01-2015. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ Ruiz de Almirón, Víctor. «El programa económico de Ciudadanos consagra al partido de Rivera en el centro político», 20-02-2015. [Consulta: 13 maig 2015].
- ↑ PRUNA, Gerard, C's es proclama vot útil per una victòria del no que veu a tocar, Diari Ara, 11 de setembre del 2015, pàgina 26.
- ↑ Pruna, Gerard «El plebiscit converteix Ciutadans en referent de l'unionisme a Catalunya». Diari Ara, 28-09-2015 [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑ Pruna, Gerard «Rivera naufraga i es queda sense marge de maniobra a Madrid». Diari Ara, 21-12-2015, pàg. 11.
- ↑ «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Article d'El País sobre l'acte al Palau de la Música de Barcelona on presenten el cartell electoral per a les eleccions de l'1-N del 2006 al Parlament de Catalunya
- ↑ «Rivera tilda a Mas de "golpista" por querer "imponer" una identidad a Catalunya» (en castellà). La Vanguardia, 26-09-2012. [Consulta: 10 febrer 2013].
- ↑ «Ciutadans - Partit de la Ciutadania». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.regio7.cat/opinio/2010/11/13/lerrouxisme-eleccions-catalanes-del-28-n/113145.html
- ↑ http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Nou-partit-dAlbert-Rivera-Ciutadans_0_362564819.html
- ↑ https://www.youtube.com/watch?v=ObxiSqIATkc
- ↑ 63,0 63,1 63,2 http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
- ↑ http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/03/23/icv-erc-i-ciutadans-porten-al-parlament-la-dacio-en-pagament/
- ↑ http://www.ciudadanos-cs.org/docs_para_links/DECA-1-cat-tra.pdf
- ↑ http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/03/02/ciutadans-es-de-dretes-i-no-ho-vol-saber/
Bibliografia
- Auzias, Dominique; Labourdette, Jean-Paul. Barcelone 2014 Petit Futé (avec cartes, photos + avis des lecteurs) (en francès). Petit Futé, 2014, p. 340. ISBN 978-2-7469-7924-6.
- López Basaguren, Alberto; Escajedo San Epifanio, Leire. The Ways of Federalism in Western Countries and the Horizons of Territorial Autonomy in Spain: Volume 2 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013, p. 924. ISBN 978-3-642-27717-7.
- Medda-Windischer, Roberta; Carlà, Andrea. Migration and Autonomous Territories: The Case of South Tyrol and Catalonia (en anglès). Hotei Publishing, 2015, p. 308. ISBN 978-90-04-28279-7.
- Rodríguez Teruel, Juan; Barrio, Astrid (2015), 'Going National: Ciudadanos from Catalonia to Spain', South European Society and Politics, published online 9-12-2015, doi 10.1080/13608746.2015.1119646
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutadans - Partit de la Ciutadania |
- Plana web de Ciutadans
- Primer i segon manifest.
- Bloc de Ciutadans (castellà)
| Partits representats al Parlament (135) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Congrés dels Diputats (48) | ||
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
