Godella
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Horta Nord  | ||||
| Capital | Godella | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 13.414 (2023) (1.616,14 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Godellenc, godellenca | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8,3 km² | ||||
| Altitud | 30 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | El picatos | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46110 | ||||
| Codi INE | 46135 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46135 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | godella.es | ||||
.JPG)
Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Geografia
Situat en l'Horta de València, al nord-oest de la capital. El terreny participa de la plana de l'Horta i dels pujols calcaris que s'eleven cap a l'interior, fins a arribar a una altura superior als 120 m en les Colònies i Camarena, en l'extrem nord-oest del terme. El relleu accidentat ve constituït per l'últim esglaó del suau anticlinal calcari que separa les conques del riu Túria i del barranc del Carraixet.
La part baixa de l'horta està formada per sediments quaternaris. El barranc dels Frares és l'accident de major importància.
Campolivar
Campolivar és un barri residencial d'aquest municipi, considerat de luxe, situat al nord-oest del casc urbà de Godella, prop de la carretera de València a Bétera. Ocupa els històrics terrenys dels barons de Campolivar, on es troba la seua residència d'estiu. L'ocupen un gran nombre de xalets. En 2002 tenia 2.517 habitants.
Límits
El terme municipal de Godella limita amb les següents localitats: Bétera, Burjassot, Paterna, Rocafort i València (pedanies de Massarrojos, Borbotó i Poble Nou), totes elles de la província de València.
Accés
S'accedeix a Godella per la carretera CV-310 que enllaça l'eixida 494 de l'Autovia de la Mediterrània A-7 amb l'eixida 5 de l'Autovia del Túria CV-35, així com d'altres carreteres secundàries des dels municipis propers. També es pot fer via transport públic mitjançant les estacions de Godella i Burjassot-Godella de la Línia 1 de Metro de València que comuniquen el municipi amb el centre de la ciutat de València i altres pobles dels voltants (Montcada, Rocafort, Bétera, Burjassot i Alfara del Patriarca, i des de la de Santa Gemma de la Línia 4 de Metro de València, que el comunica amb el Parc Científic de la Universitat de València, el Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, i la seu de Radiotelevisió Valenciana.
Història
Dels primers temps de l'Edat dels Metalls (eneolític) procedeixen les restes més antigues trobades fins ara al terme de Godella. Procedeixen de la Covatella i formen un nivell inferior, possiblement d'un soterrament col·lectiu, sobre el qual es troba altre estrat de l'època romana. Els restants vestigis arqueològics són tots ells d'època romana.
En temps de la Reconquesta per part de la Corona d'Aragó era una alqueria àrab, de les dues que apareixen amb el nom de Godayla al Llibre del Repartiment. El rei Jaume I la va donar a l'aragonès Pedro Maza en 1238, però també va donar terres pertanyents a aquesta alqueria a Sancho Pérez de Novailes, a Pascual Castellet i a Pedro Azlor. Va passar després a ser propietat de Sancho Tena, i a principis del segle XVI, a Bartolomé Almenar. Posteriorment va quedar a mans de la família Juliá Muñoz, i finalment als barons de Santa Bàrbara.
La historiografia tradicional afirma que l'expulsió dels moriscs, en 1609, va deixar gairebé sense habitants a Godella, però va ser repoblada abans que altres llocs, donada la seva proximitat a la ciutat de València. Però Godella no va quedar despoblada després de l'expulsió dels moriscos, atès que era un poble de "cristians vells", és a dir, sense moriscos, com ho relaten les relacions de l'època (Relación de las casas de christianos viejos y nuevos...(1609). Tampoc als documents del segle XVI o anteriors s'esmenta cap habitant morisc. Si Godella perd població a l'inici del segle XVI és, tal com s'afirma, per exemple, als Querns de Godella n. 1, perquè el senyor del lloc, Cristòfol Munyoz, s'endugué vassalls de Godella als pobles d'Aioder i Fuentes, que sí que havien quedat despoblats després de l'expulsió dels moriscos (carta pobla d'Aioder i Fuentes de 1614. ARV. Real Justícia L.807, pp 591-612.
Com a curiositat, la primera pel·lícula amb argument del cinema espanyol, anomenada El ciego de la aldea, datada el 1906 i dirigida per Ángel García Cardona, fou rodada a Godella. El film fou recuperat per la Filmoteca de Catalunya.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Popular, 4 de Compromís, 3 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Ciutadans, 2 de Canviem entre tots i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
José María Musoles Granada | 2.508 | 28,51% | 5 ( -3)
| |
| Compromís per Godella | Fitxer:Bob compromis.png | Eva Pilar Sanchis Bargues | 1.554 | 21,53% | 4 ( +2)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Salvador Soler Chulia | 1.164 | 16,13% | 3 (-2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Sento Rodríguez Cotanda | 833 | 11,54% | 2 (+2)
| |
| Canviem entre tots (CET) | Fitxer:CET-Canviem-entre-tots.png | Remedios Cataluña Sánchez | 770 | 10,67% | 2 (+2)
| |
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Joan Cardo Serra | 625 | 8,66% | 1 (-1)
| |
| Unió, Progrés i Democràcia | 
|
Ana María Fernández Sal | 119 | 1,65% | 0 | |
| Vots en blanc | 
|
95 | 1,32% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 7.218 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 67 | 0,92% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 7.285 | 74,40%** | ||||
| Abstenció | 2.507* | 25,60%** | ||||
| Total cens electoral | 9.792* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Eva Pilar Sanchis Bargues (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots: 4 de Compromís, 3 de PSPV, 2 de CET i 1 d'EUPV[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de València.[3] Periòdic El Mundo.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcaldessa de Godella és Eva Pilar Sanchis Bargues de la Coalició Compromís.[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Eugenio Català Barrachina | CIDI | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Eugenio Català Barrachina | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Eugenio Català Barrachina | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Enrique Bargues | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Maria José Serra | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Enrique Bargues | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Maria Rosa Roca Castelló | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Salvador Soler Chulià | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Salvador Soler Chulià Josep Manel San Félix Eva Sanchis i Bargues |
PSPV-PSOE EUPV Compromís |
11/06/2011 29/06/2013 04/07/2014 |
Pacte de govern PSPV+EUPV+Compromís |
| 2015–2019 | Eva Sanchis i Bargues | Compromís | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Demografia
La principal característica de Godella són les diverses urbanitzacions existents en el seu terme municipal que han fet que es produïsca un fort corrent d'immigració de classe mitjana-alta des d'altres municipis de la comarca. Té una població de 13.125 habitants, segons el cens de 2014.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2012 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.200 | 2.697 | 2.861 | 3.345 | 4.574 | 4.702 | 5.117 | 5.702 | 7.804 | 9.621 | 11.222 | 12.581 | 12.911 | 13.217 | 13.226 |
Economia
La principal activitat econòmica del poble és l'agricultura. La terra cultivada representa aproximadament el 58% del total. També hi ha activitat industrial (indústria del calcer, del tèxtil, la manufactura d'artesanies i del moble, així com la producció de focs artificials). Durant la dècada de 1970 potencià el sector terciari.[7]
Monuments
Monuments religiosos
- Eglésia Parroquial de San Bertomeu Apòstol.D'estil renaixentista, amb una sola nau i creuer. Va ser inaugurada en 1754. En 1954 se li va incorporar, com a capella de la comunió, la primitiva església d'estil ogival, amb arcs de pedra i artesanat mudèjar, del segle XIV, de gran riquesa ornamental. En el seu interior es troba una escultura del Crist de la Pau, obra d'Ignasi Pinazo Martínez.
- Església Parroquial del Salvador. Edificada en 1730 sobre les restes d'un antic ermitori. En els seus voltants s'estén el Viacrucis, amb els seus casetons, jardins i escalinates.
Monuments civils
- Casa-palau de Serdanyola. Es conserva una esvelta torreta del segle XVIII adquirida per l'ajuntament.
Són dignes d'esment la casa-estudi del pintor Pinazo Camarlench, avui convertida en Museu, així com un monument erigit al mateix pintor en 1921. També un altre monument al tenor i pintor Lambert Alonso, de 1930.
Festes
- Festes Majors. Celebra les seves festes en honor a Sant Bertomeu el 24 d'agost. També festeja al seu patró Sant Sebastià, Sant Antoni, Mare de Déu dels Desemparats, El Salvador, Verge del Rosari i a la Verge de l'Assumpció. Durant aquestes festes, i des de l'any 1977 es porten a terme també les festes de moros i cristians. En la setmana posterior se celebra la festa del Crist de La Pau, obra d'Ignacio Pinazo Martínez.
Cultura
El poble té diverses associacions culturals, esportives, d'activisme polític, etc. Al seu territori hi són el Casino Musical de Godella, l'Associació Ferroviària de Godella, l'Asociación Valenciana de Bonsai, la Sociedad Protectora de Animales de Godella, etc. Compta amb emissora de ràdio pròpia, Ràdio Godella, que va ser fundada en 1994 i des de 2007 està adherida a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes. Emet per internet i a la 98.0 de la FM.[8]
Poblacions agermanades
- Noisy-le-Roi (França) des d'agost de 2006
Fills il·lustres
- Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 1941) fou un metge, científic i polític rector de la Universitat de València i afusellat pel règim franquista.
- Ignasi Pinazo i Camarlench (València, 1849— Godella, 1916) va ser un pintor impressionista.
- Lambert Alonso i Torres (Godella, 1863 - 1929) va ser un tenor i pintor.
- Joan Daniel Cordero (Godella, 1952) ex-futbolista del València CF
Articles relacionats
Referències
- ↑ Redacció «Compromís, PSOE, CET y EU revalidan el pacto de izquierdas en Godella e invisten a Sanchis alcaldesa». hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 42 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ El Mundo. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 11 juliol 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Godella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ «Godella». L'Horta. València poble a poble. [Consulta: 18∕9∕2011].
- ↑ Ràdio Godella al web de l'Ajuntament de Godella
Enllaços externs
- Plana web de l'Ajuntament de Godella
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Querns nº 1 (Taller d'Història Local de Godella).
Municipis de l'Horta Nord | |
|---|---|
