Keith Sonnier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1941  Mamou (Louisiana) |
| Mort | 18 juliol 2020 (78 anys) Southampton Hospital (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Rutgers (–1966) Universitat de Louisiana a Lafayette (–1963) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Actuació artística i obra escultòrica |
| Ocupació | escultor, artista multimèdia, artista de performance, gravador, artista, videoartista |
| Moviment | Postminimalisme i Art processual |
| Representat per | Galeria de la pau, Mary Boone Gallery, Artists Rights Society i Video Data Bank |
| Participà en | |
| 30 juny 1972 | Documenta 5 |
| Família | |
| Cònjuge | Jacqueline Winsor (1966–1980) |
Premis | |
 | |
Keith Sonnier (Mamou, 31 de juliol de 1941 - Southampton Hospital, 18 de juliol de 2020) fou un artista postminimalista que va treballar amb diferents mitjans i tècniques com la performance, el vídeo, l'escultura, la pintura, etc. A finals de la dècada dels 60 fou un dels primers artistes a utilitzar la llum en l'escultura i un dels més reconeguts per aquesta tècnica. Sonnier va pertànyer a un grup d'artistes que a través de l'experimentació de diversos materials va desafiar les nocions preconcebudes de l'escultura.
Biografia[modifica]
L'artista Keith Sonnier va néixer el 31 de juliol de 1941 a Mamou, Louisiana. Va estudiar a la Universitat Southwestern Louisiana en Lafayette (Louisiana) , Louisiana i va rebre el seu BA el 1963. Després, va estudiar pintura un any a França i va viatjar per Alemanya, Itàlia i Bèlgica. Fet que va fer despertar en l'artista l'interès pel nou art contemporani global que va sorgir en les dècades dels 60 i 70. A més, Sonnier va ser influenciat en la utilització de la llum per diferents artistes europeus, en concret per Fontana que va ser pioner a utilitzar el recurs de la llum en les seves obres en els anys 50 i al mateix temps l'artista també es va influenciar pels inicis de la pintura rupestre i l'elaboració d'eines a Europa i Àfrica. Cosa que va fer que a posteriori Sonnier creés la seva col·lecció d'objectes primitius i art.[1]
Després, al seu retorn als Estats Units l'artista va assistir a la Universitat Rutgers a Nova Jersey i es va mudar a Nova York, on va començar a fer escultures i instal·lacions amb objectes i materials que trobava. En la seva gran majoria aquest materials eren plàstics, làtex i cautxú i els objectes transistors i vídeos.[2]
Seguidament, del 1965 al 1966[3] va fer classes a la Universitat Rutgers a New Brunswich i amb Gary Kuehn, Robert Morris i Robert Watts, va fundar allà el "Grup de Rutgers". Més tard, sobre el 1968 Sonnier va començar a treballar amb la llum incandescent i tela transparent en els seus escultura, però frustrat per les formes estandarditzades que aportava aquesta llum incandescent, va començar a treballar amb la llum de neó convertint-lo en element clau i més representatiu de la seva obra. Utilitzant canonades de coure com a plantilla, l'artista crea línies, arcs i corbes en tubs de vidre de neó tancat. Aconseguint d'aquesta manera dibuixar en l'espai amb la llum gràcies a la qualitat lineal del neó i interactuar amb l'arquitectura de l'entorn gràcies al color.[4]
En els anys següents fins a l'actualitat Keith Sonnier va seguir residint i treballant a la Ciutat de Nova York, tot i que ha treballat i exposat per tot el món.
Característiques destacades del seu treball[modifica]
En general el treball de Keith Sonnier es va basar en les característiques generals de l'art processual, l'ús de nous materials no utilitzats fins ara, la valoració de l'horitzontalitat i la verticalitat de l'espai (es posicionaven les obres a terra i a les parets a altures sorprenents i noves per a l'època), es creaven escultures aplicant l'anti-forma (utilitzant l'apilament, l'abocament de diferents materials o l'amuntegament) i s'incloïa el procés com a part de l'obra. A més, aquestes característiques generaven que moltes de les obres fossin peribles, només perdurables mentre existia l'exposició.
Però a part de les característiques generals, Keith Sonnier i altres artistes com Nauman Benglys es van decantar també a utilitzar el vídeo com a suport artístic i com a mitjà senzill i econòmic per registrar els seus treballs.[5]
A més, Sonnier en les seves obres igual que Cy Twombly, Robert Rauschenberg i Lynda Benglis es deixa influenciar per les seves arrels del sud rural, els paisatges dels seus viatges i la cultura cajún bayou, però a partir de l'any 1968 comença a experimentar amb el neó i ràpidament es convertirà en l'element determinant de la seva obra.[6]
Aportacions en el camp del videoart[modifica]
Amb la seva obra Keith Sonnier ha aportat amplitud a diferents conceptes. En els inicis de la seva carrera l'artista desarticulava constantment les proporcions purament matemàtiques del minimalisme, creant obres les quals les unitats internes estaven dividides per "sensacions o percepcions" més que per les matemàtiques. En referència al plàstic va crear nous avenços en els fenòmens que tenen a veure amb l'espai, la llum i el moviment. A més, en molts dels seus treballs ha intentat crear una percepció holística amb la intenció de permetre a l'espectador una experiència hàptica.
D'altra banda, en la dècada dels 70 va completar amb elements acústics una teoria de la comunicació visual. L'expansió de l'espai pel destinatari.[7]
Cronologia d'obres i treballs[modifica]
S'exposa una cronologia de les exposicions individuals més destacades de l'autor per aconseguir una visió general de l'obra de l'artista.[8]
|
|
Col·laboracions[modifica]
A la dècada dels 60, agrupats sota la signatura del Procés Art, Keith Sonnier juntament amb els seus contemporanis, Eva Hesse, Barry Leva, Bruce Nauman, Richard Serra, Joel Shapiro, Richard Tuttle i Jackie Winsor van reinventar l'escultura portant totes les seves concepcions anteriors a dubte. Experimentant amb una àmplia gamma de materials inusuals que mai abans havien estat utilitzades com la resina, la fibra de vidre, el cable elèctric, el plom, el cautxú, el neó, etc.
Keith Sonnier ha realitzat durant tota la seva carrera més de 130 exposicions individuals i ha participat en més de 360 exposicions col·lectives.[9]
Premis i reconeixements[modifica]
- 1974 John Simon Guggenheim Memorial Fellowship.
- 1974 Primer premi en la novena Biennal Internacional de Gravat al Museu Nacional d'Art Modern de Tòquio.
- 1975 Beca d'Arts per la Fundació Nacional.
- 1981 Beca d'Arts per la Fundació Nacional.
- 2013 Premi a Art per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres.[10]
En aquestes últimes dues dècades,[11] l'artista ha rebut el reconeixement internacional per les seves obres de gran format dissenyades per monuments emblemàtics.
- El 2000, una instal·lació temporal de neó en quatre façanes de l'edifici Peter Zumthor Kunsthaus Bregenz, a Àustria, titulat Mil·lenni 2000.
- El 2004, una instal·lació pública permanent de neó de color vermell i blau a Los Angeles (Motordom), que il·lumina el pati de Caltrans District 7, a l'edifici de Thom Mayne.
- El 2013, l'obra de l'artista va ser exposada per la Fondazione Prada com a part de l'exposició When Attitudes Become Form: Bern 1969 / Venècia
- El 2014, la Universitat de Lafayette (Louisiana) realitza una exposició de l'artista per reconèixer la seva trajectòria.
Referències[modifica]
- ↑ «Artnet (en anglès)».
- ↑ «Kenneth Tyler printmaking collection (en anglès)».
- ↑ «Museums platform nrw (en alemany)».
- ↑ «Desenvolupament de les obres de Keith Sonnier Pace Gallery (en anglès)». Arxivat de l'original el 2015-04-12. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Característiques del treball de Keith Sonnier MCN arte».
- ↑ «Característiques destacades del treball de Keith Sonnier Artnet (en ingles)».
- ↑ «Aportacions de Keith Sonnier al videoart Museums platform nrw (en alemany)».
- ↑ «Exposicions individuals Web oficial de Keith Sonnier».
- ↑ «Col·laboracions de Keith Sonnier Museu Whitney d'Art Americà (en anglès)».
- ↑ «Premis Web oficial de Keith Sonnier».
- ↑ «Reconeixements més recents de Keith Sonnier Centre d'Art Contemporani de Màlaga». Arxivat de l'original el 2015-04-11. [Consulta: 5 abril 2015].