Vés al contingut

Gregori el Gran: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{polisèmia|Gregori}}
{{Infotaula Papa
{{Infotaula Papa
|Papa=Gregori I
| Papa=Gregori I
|Nom=Gregorius
|Nom =Gregorius
|Retrat=Alassio067.jpg
|Retrat =Alassio067.jpg
|Abans=[[Pelagi II]]
|Abans = [[Pelagi II]]
|Després=[[Sabinià I]]
|Després = [[Sabinià I]]
|Papat=[[3 de setembre]] de [[590]]–[[12 de març]] de [[604]]
|Papat = [[3 de setembre]] de [[590]]–[[12 de març]] de [[604]]
|Data de naixement=vers [[540]]
|Data de naixement=vers [[540]]
|Lloc de naixement=[[Roma]], [[Regne dels Ostrogots]]
|Lloc de naixement = [[Roma]], [[Regne dels Ostrogots]]
|Data de defunció =[[12 de març]] de [[604]]
|Data de defunció = [[12 de març]] de [[604]]
|Lloc de defunció =[[Roma]], [[Imperi Bizantí]]
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[Imperi Bizantí]]
}}{{Sant
}}{{Sant
|nom=sant Gregori el Gran, o<br>sant Gagó
|nom=sant Gregori el Gran, o<br>sant Gagó
|nom secular=
|nom secular =
|imatge=Man_writing_Corpus_Christi_College_Cambridge_MS._389.jpg
|imatge=Man_writing_Corpus_Christi_College_Cambridge_MS._389.jpg
|imagesize=
|imagesize=
|peufoto=Miniatura (s. X) (Cambridge, Corpus Christi College Library, Ms 389)
|peufoto=Miniatura (s. X) (Cambridge, Corpus Christi College Library, Ms 389)
|fets destacables=autor dels ''Diàlegs''; sistematitzador del [[cant gregorià]]
|fets destacables=autor dels ''Diàlegs''; sistematitzador del [[cant gregorià]]
|títols=Papa, Doctor de l'Església (1259), Pare de l'Església d'Occident
|títols=[[Papa]], [[Doctor de l'Església]] (1259), [[Pare de l'Església]] d'Occident
|enterrat a=Capella Clementina de la [[Basílica de Sant Pere]] (Roma), des de 1606
|enterrat a=Capella Clementina de la [[Basílica de Sant Pere]] (Roma), des de 1606
|festivitat=[[3 de setembre]] (Esg. Catòlica i Anglicana); 12 de març (Catòlica fins a 1969, Ortodoxa i Orientals, Luterana Evangèlica d'Amèrica i Episcopaliana d'Amèrica)
|festivitat = [[3 de setembre]] (Esg. Catòlica i Anglicana); 12 de març (Catòlica fins a 1969, Ortodoxa i Orientals, Luterana Evangèlica d'Amèrica i Episcopaliana d'Amèrica)
|venerat en=[[Església Catòlica Romana]], esglésies orientals, [[Església Ortodoxa]], [[Església Anglicana]], [[luteranisme|esglésies luteranes]]
|venerat en = [[Església Catòlica Romana]], esglésies orientals, [[Església Ortodoxa]], [[Església Anglicana]], [[luteranisme|esglésies luteranes]]
|iconografia=Com a papa; escrivint, amb un colom sobre l'espatlla o sobre el cap, dictant-li
|iconografia=Com a papa; escrivint, amb un colom sobre l'espatlla o sobre el cap, dictant-li
|lloc de pelegrinatge=San Gregorio al Celio (Roma), Basílica de Sant Pere
|lloc de pelegrinatge=San Gregorio al Celio (Roma), Basílica de Sant Pere
|orde=[[Benedictins]]
|orde = [[Benedictins]]
|data de beatificació=
|data de beatificació=
|beatificat per=
|beatificat per=
|data de canonització=Antiga
|data de canonització=Antiga
⚫
| patronatge=Músics; gremi de mestres de dansa (a Barcelona)
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
⚫
|patronatge=Músics; gremi de mestres de dansa (a Barcelona)
}}
}}
'''Gregori I, el Gran''' ([[Roma]], ca. [[540]] - [[12 de febrer]] de [[604]]) fou un monjo romà, últim [[Papa de Roma]] escollit abans de l'[[Edat mitjana]]. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.
'''Gregori el Gran''' ([[Roma]], ca. [[540]] - [[12 de febrer]] de [[604]]) fou un monjo romà, i [[Papa de Roma]], amb el nom de '''Gregori I'''. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.


==Biografia==
==Biografia==

⚫
[[Fitxer:Gregorythegreat.jpg|thumb|esquerra|Retrat de Gregori I, segons Carlo Saraceni]]
⚫
[[Fitxer:Evrard Gregori el Gran-Lieja.jpg|thumb|esquerra|Escultura de Gregori el Gran per [[Guillaume Evrard]] a la col·legiata Sant-Denis a Lieja]]
⚫
[[Fitxer:Pope Gregory I.jpg|thumb|esquerra|Papa Sant Gregori I el Gran]]
⚫
[[Fitxer:Tomb of pope Gregorius I.jpg|thumb|esquerra|Tomba del Papa a Sant Pere del Vaticà]]
⚫
[[Fitxer:Portico della Chiesa di San Gregorio Magno, Roma 018.jpg|thumb|esquerra|San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant]]
Nascut a Roma, era fill del senador Gordià i de [[Santa Sílvia]]. Nomenat [[prefecte]] de Roma als 25 anys, va deixar el seu càrrec (vers el [[575]]) i distribuí la seva riquesa entre els pobres. Admirador de [[Benet de Núrsia]], va transformar la seva casa del mont Celi de Roma i una de [[Sicília]] en monestirs [[benedictins]] i s'hi féu monjo, dedicat a la pregària i l'estudi. El papa [[Pelagi II]] l'envià en 579 com a ''apocrisari'' a la cort de [[Constantinoble]], on fou durant sis anys, guanyant-se l'estima de l'emperador [[Maurici I]] i batejant-ne el fill Teodosi.
Nascut a Roma, era fill del senador Gordià i de [[Santa Sílvia]]. Nomenat [[prefecte]] de Roma als 25 anys, va deixar el seu càrrec (vers el [[575]]) i distribuí la seva riquesa entre els pobres. Admirador de [[Benet de Núrsia]], va transformar la seva casa del mont Celi de Roma i una de [[Sicília]] en monestirs [[benedictins]] i s'hi féu monjo, dedicat a la pregària i l'estudi. El papa [[Pelagi II]] l'envià en 579 com a ''apocrisari'' a la cort de [[Constantinoble]], on fou durant sis anys, guanyant-se l'estima de l'emperador [[Maurici I]] i batejant-ne el fill Teodosi.


Línia 52: Línia 55:
* ''Regula Pastoralis'': manual per a la vida dels bisbes i sacerdots.
* ''Regula Pastoralis'': manual per a la vida dels bisbes i sacerdots.
* ''Comentari al Primer Llibre dels Reis''.
* ''Comentari al Primer Llibre dels Reis''.

==Imatges==
<gallery>
⚫
Fitxer:Gregorythegreat.jpg|Retrat de Gregori I, segons [[Carlo Saraceni]]
⚫
Fitxer:Evrard Gregori el Gran-Lieja.jpg|Escultura de Gregori el Gran per [[Guillaume Evrard]] a la col·legiata Sant-Denis a [[Lieja]]
⚫
Fitxer:Pope Gregory I.jpg|Papa Sant Gregori I el Gran
⚫
Fitxer:Tomb of pope Gregorius I.jpg|Tomba del Papa a St. Pere del Vaticà
⚫
Fitxer:Portico della Chiesa di San Gregorio Magno, Roma 018.jpg|San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant
</gallery>


==Llegendes==
==Llegendes==
Línia 73: Línia 67:
==Notes==
==Notes==
<references/>
<references/>

==Enllaços externs==
⚫
{{Commonscat|Gregorius I Magnus}}
* {{cite web |url=http://www.documentacatholicaomnia.eu/01_01_0590-0604-_Gregorius_I,_Magnus,_Sanctus.html|title=Documenta Catholica Omnia: Gregorius I Magnus|year=2006|publisher=Cooperatorum Veritatis Societas|accessdate= }} {{la}}
* {{cite web |url=http://www.lectionarycentral.com/GregoryMoraliaIndex.html|title=Complete English translation of Gregory's Moralia in Job.}}
* {{cite web |url=http://www.cesg.unifr.ch/cesg-cgi/kleioc/e0010/exec/pagesmaframe/%22csg-0211_004.jpg%22|author=Gregory the Great|title=Homiliae in Ezechielem I-XXII|year=2007|work=Codices Electronici Sangallenses: Codex 211|publisher= Stiftsbibliothek St.Gallen |language=llatí medieval | accessdate= }}
* {{cite web |url=http://ocafs.oca.org/FeastSaintsViewer.asp?SID=4&ID=1&FSID=100789|title=St Gregory Dialogus, the Pope of Rome|publisher= Orthodox Church in America |accessdate= }}
* http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/woman/136.html
* http://www.colecciondeverda.com/2012/11/san-gregorio-magno-en-su-estudio.html
* http://www.christianiconography.info/gregory.html
* http://www.christianiconography.info/goldenLegend/gregory.htm
* http://www.zenit.org/article-27435?l=spanish
* http://www.zenit.org/article-27508?l=spanish
* http://www.vatican.va/spirit/documents/spirit_20010504_gregorio-papa_sp.html
* http://remacle.org/bloodwolf/eglise/gregoiregrand/table.htm
* http://remacle.org/bloodwolf/eglise/gregoiregrand/dialogues1.htm
* http://jesusmarie.free.fr/gregoire_le_grand_les_dialogues.pdf
* http://jesusmarie.free.fr/gregoire_le_grand.html
* http://www.eglise-orthodoxe.eu/texte_homelies_gregoire_grand.htm
* http://www.jean-manaus.com/conferences-sermons.php#40_sermons
* http://gregorian.soft.free.fr/gregoire.html
* http://www.patristique.org/Les-Peres-de-l-Eglise-latine-V-Gregoire-le-Grand-540-604.html
* http://www.stgregoire.free.fr/
* http://bellelay.enc.sorbonne.fr/introI-C.php
* http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2008/documents/hf_ben-xvi_aud_20080528_fr.html
* http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2008/documents/hf_ben-xvi_aud_20080604_fr.html
* http://www.newadvent.org/cathen/06780a.htm
* http://www.colecciondeverda.com/2012/11/san-gregorio-magno-en-su-estudio.html

{{papa|Pelagi II|[[590]] - [[604]]|Sabinià I}}
{{papa|Pelagi II|[[590]] - [[604]]|Sabinià I}}
{{Papes}}
{{Papes|2}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Enllaç AD|fi}}
{{Enllaç AD|fi}}


⚫
{{Commonscat|Gregorius I Magnus}}


⚫
[[Categoria:Sants músics]]
⚫
[[Categoria:Sants papes]]
⚫
[[Categoria:Sants romans]]
[[Categoria:Benedictins italians]]
[[Categoria:Benedictins italians]]
[[Categoria:Grans doctors de l'Església]]
[[Categoria:Grans doctors de l'Església]]
[[Categoria:Missió gregoriana a Anglaterra]]
[[Categoria:Missió gregoriana a Anglaterra]]
[[Categoria:Papes de Roma del segle VI|Gregori I]]
[[Categoria:Papes de Roma del segle VI]]
[[Categoria:Pares de l'Església llatins]]
[[Categoria:Pares de l'Església llatins]]
[[Categoria:Sants morts al segle VII]]
⚫
[[Categoria:Sants músics]]
⚫
[[Categoria:Sants papes]]
⚫
[[Categoria:Sants romans]]

Revisió del 23:27, 10 ago 2014

Plantilla:Infotaula Papa

Plantilla:Infotaula personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
sant Gregori el Gran, o
sant Gagó
Nom original(la) Gregorius PP. I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 540 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 604 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
64è Papa
3 setembre 590 (Gregorià) – 12 març 604 (Gregorià)
← Pelagi II – Sabinià I →
Apocrisiari papal a Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaRoma Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, prevere catòlic de ritu romà, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósBenedictins
Enaltiment
Festivitat3 de setembre (Esg. Catòlica i Anglicana); 12 de març (Catòlica fins a 1969, Ortodoxa i Orientals, Luterana Evangèlica d'Amèrica i Episcopaliana d'Amèrica)
IconografiaCom a papa; escrivint, amb un colom sobre l'espatlla o sobre el cap, dictant-li
Patró deMúsics; gremi de mestres de dansa (a Barcelona)
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaGens Anícia Modifica el valor a Wikidata
ParesGordianus Modifica el valor a Wikidata  i Santa Sílvia Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4e0ca300-35db-45b3-9f67-1855e6932b48 Discogs: 907555 Modifica el valor a Wikidata

Gregori el Gran (Roma, ca. 540 - 12 de febrer de 604) fou un monjo romà, i Papa de Roma, amb el nom de Gregori I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Retrat de Gregori I, segons Carlo Saraceni
Escultura de Gregori el Gran per Guillaume Evrard a la col·legiata Sant-Denis a Lieja
Papa Sant Gregori I el Gran
Tomba del Papa a Sant Pere del Vaticà
San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant

Nascut a Roma, era fill del senador Gordià i de Santa Sílvia. Nomenat prefecte de Roma als 25 anys, va deixar el seu càrrec (vers el 575) i distribuí la seva riquesa entre els pobres. Admirador de Benet de Núrsia, va transformar la seva casa del mont Celi de Roma i una de Sicília en monestirs benedictins i s'hi féu monjo, dedicat a la pregària i l'estudi. El papa Pelagi II l'envià en 579 com a apocrisari a la cort de Constantinoble, on fou durant sis anys, guanyant-se l'estima de l'emperador Maurici I i batejant-ne el fill Teodosi.

Tornà a Roma, al monestir del Celi, en 586 i fou escollit Papa el 3 de setembre de l'any 590. Fou un papa pràcti i emprenedor, gran administrador de la ciutat i l'Església, on reformà els serveis públic i la litúrgia. En aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià.[1]

Va confirmar l'autoritat civil del Papa, consolidant-ne el poder temporal a partir de les terres administrades per l'Església, l'anomenat Patrimoni de Sant Pere. Establí relacions diplomàtiques amb diversos estats europeus: va aconseguir que el rei visigot Recared, del Regne de Toledo, es convertís de l'arrianisme al catolicisme, com també féu amb el rei Agilulf dels longobards, amb qui establí tractats de pau quan atacà Roma en 593. Tingué bones relacions amb els reis francs i començà l'evangelització de Britània, encomanada al prior de Sant Andreu de Roma Agustí de Canterbury: només en dos anys, ja s'havien fet cristians deu mil angles, entre ells el rei Edelbert de Kent.

A les terres administrades establí una eficaç xarxa d'administració, resolent algunes crisis provocades per sequeres, inundacions o pestes; va restaurar els aqüeductes antics i va fomentar els establiments de colons lliures a terres despoblades.

Es definia com a Servus servorum Dei ("servent dels servents de Déu") i configurà el sistema dogmàtic de l'església moderna. Morí a Roma el 12 de març de 604.

Obres

  • L'epistolari conservat comprèn 848 cartes.
  • Sermons: en són autèntics 40 sobre els Evangelis, 22 sobre Ezequiel i dos sobre el Càntic dels càntics.
  • Diàlegs, en quatre llibre. Sobre sants italians, el llibre segon està dedicat a la vida i miracles de Benet de Núrsia, i el quart al destí de l'ànima després de la mort.
  • Moralia in Iob, exègesi del Llibre de Job.
  • Regula Pastoralis: manual per a la vida dels bisbes i sacerdots.
  • Comentari al Primer Llibre dels Reis.

Llegendes

Una llegenda apòcrifa, sense fonament històric i basada en el mite d'Èdip, diu que els seus pares eren germans bessons i havien comès incest. La mare, quan va néixer, el ficà en un cistell i el deixà a la platja perquè el mar se l'endugués, però fou trobat per un pescador que el crià com a fill seu. Als sis anys, entrà en un convent, però en marxà per fer vida militar. Amb el temps, passà per molts llocs i arribà al lloc on havia nascut i s'hi casà amb la reina, vídua, que era, sense que ningú ho sabés, la seva mare. Quan van descobrir el nou incest, Gregori marxà i féu penitència durant disset anys, fins que fou elegit papa. La llegenda ha inspirat la novel·la Der Erwählte (L'elegit) de Thomas Mann.

Quan accedí al papat, una greu epidèmia de pesta assolava Roma. Gregori va fer fer processons a Santa Maria la Major per demanar la fi de la plaga, però la reunió de gent n'incrementà els contagis. Quan, finalment, la pesta acabà, es diu que la gent va poder veure l'arcàngel Miquel embeinant la seva espasa sobre el mausoleu d'Adrià, indicant que havia acabat. A partir de llavors, l'edifici rebé el nom de Castel Sant'Angelo ("castell del Sant Àngel") i s'hi col·locà una estàtua de l'arcàngel.

Un dia, el colpí veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus i els va comprar per convertir-los al cristianisme; convertits, va fer que tornessin a la seva terra per evangelitzar-la, convertint-los en els pioners de la cristianització de les Illes Britàniques. Els esclaus, de bell aspecte, va fer que Gregori en digués: "No angles, sinó àngels haurien d'ésser anomenats" (Non Angli sed Angeli...).

Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle IX diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant.

Notes

  1. ↑ De fet, les primeres peces conservades del repertori gregorià daten del segle IX, però rep el nom del papa per la influència que va tenir en la litúrgia.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori el Gran



Precedit per:
Pelagi II 		Papa
590 - 604 		Succeït per:
Sabinià I


Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gregori_el_Gran&oldid=13931402»