7 d'agost
(S'ha redirigit des de: 7 de agost)
| << | Agost 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs. Queden 146 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1865: Barcelona: Estrena de Liceistes y «Cruzados», de Frederic Soler, al Teatro de Variedades.[1]
- 1936: L'illa de Formentera és ocupada per l'exèrcit republicà, sota les ordres d'Alberto Bayo.
- 1954, França: Josep Tarradellas esdevé president de la Generalitat republicana a l'exili, succeint a Josep Irla.
- 1979: 22 persones varen resultar mortes en un incendi en un bosc als voltants de Lloret de Mar (la Selva).[2]
- Resta del món
- 626 - fi del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor.[3]
- 1420 - Florència (Itàlia): comença la construcció de la cúpula de Santa Maria del Fiore, projectada per Filippo Brunelleschi.
- 1720 - Granhamn (Illes Åland, Finlàndia): Final de la Batalla de Grengam en el transcurs de la Gran Guerra del Nord.
- 1743 - Turku (Finlàndia): Fi de la Guerra russosueca de 1741-1743 amb la signatura pels dos països del Tractat d'Åbo amb el qual els russos van obtenir les àrees a l'est del riu Kymijoki i els suecs van accedir a la coronació de Adolf Frederic de Suècia.
- 1780, Oceà Atlàntic, Portugal: Els anglesos pateixen la seva pitjor derrota naval durant la captura del doble comboi anglès de 1780 quan els ataquen la marina franco-hispànica entre les Açores i el Cap de São Vicente en el marc de la Guerra anglo-espanyola.
- 1814 - Roma: Pius VII rehabilita la Companyia de Jesús, suprimida en 1773.
- 1815: Napoleó Bonaparte embarca definitivament cap a l'illa de Santa Helena.
- 1819: després de la batalla de Boyacá, Colòmbia s'independitza d'Espanya.
- 1914: dues terceres parts de l'exèrcit de l'estat de Montenegro passa sota el control de Sèrbia, en guerra amb Àustria en el marc de la Primera Guerra Mundial.[4]
- 1932: el grup bretó Gwenn ha Du destrueix amb una bomba el monument a la Unió de Bretanya amb França a Rennes.
- 1960: Costa d'Ivori s'independitza de França.
- 1996: el grup japonès Every Little Thing treu al mercat el seu primer disc, "Feel My Heart".
- 1996: una riuada travessa el càmping "Las Nieves" de Biescas, amb el resultat de 87 morts.[5]
- 1998, Dar es Salaam (Tanzània) i Nairobi (Kenya): Els atemptats contra les ambaixades estatunidenques de Kenya i Tanzània, atribuït a membres del Gihad Islàmic, causen més de dos centenars de morts per dues explosions de camió bomba gairebé simultànies a dues ambaixades estatunidenques. L'atac situa a Ossama bin Laden i Ayman al-Zawahirí i la seva organització Al-Qaida sota una activa busca per l'FBI.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1913 - Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2003).[6]
- 1914 - Salàs de Pallars, Pallars Jussà: Concepció G. Maluquer, escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la (m. 2004).[7]
- 1921 - Santa Coloma de Farners, la Selva: Josep Beulas i Recasens, pintor català vinculat a la ciutat d'Osca, on es va instal·lar el 1944.
- 1948 - Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.[8]
- 1960 - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.[9]
- Resta del món
- 1815, Mülheim am Rhein: Karl Formes, cantant d'òpera alemany.
- 1867, Birkal (Alemanya): Emil Nolde, pintor expressionista alemany (m. 1956).
- 1868, Londres (Anglaterra): Granville Bantock, compositor britànic de música clàssica (m. 1946).[10]
- 1871, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951).
- 1876, Ljouwert, Països Baixos: Mata Hari, ballarina i espia.[11]
- 1890, Concord, EUA: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (m. 1964).[12]
- 1894, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973).[13]
- 1895, Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (m. 1986).[14]
- 1933, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009. (m. 2012)[15]
- 1942, Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, Brasil: Caetano Veloso, cantautor brasiler i impulsor del tropicalisme.[16]
- 1946, Roanoke, Virgínia (EUA): John C. Mather, astrofísic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2006.[17]
- 1947, Màrxyntsi, Ucraïna: Sofia Rotaru, cantant.
- 1956, San Joséː Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic.[18]
- 1960, Nova York, Estats Units: David William Duchovny és un actor estatunidenc i és conegut pel seu paper de Fox Mulder a la sèrie de televisió "The X-Files".
- 1961, Santa Marta, Colòmbia, Carlos Vives és un cantant, actor i compositor colombià amb sis Grammy Llatins.
- 1966, Huntsville (Alabama), EUA: Jimbo Wales, fundador de Wikipedia.
- 1971, Segòvia: Eva Hache, actriu, presentadora, comediant i locutora espanyola.[19]
- 1975, Benoni, Gauteng, Sud-àfrica: Charlize Theron, actriu i productora sud-africana i estatunidenca.[20]
- 1977,
- Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
- Candás, Astúries, Espanya: Paula Echevarría és una actriu i model espanyola.
- 1996, Utrera, Espanya: Daniel "Dani" Ceballos Fernández és un futbolista professional andalús que juga com a migcampista pel Reial Madrid.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1822 - València: Antoni Montesinos i Millo, compositor valencià (n. 1754).[21]
- 1924 - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor.[22]
- 1941 - El Caire, Egipte: Gabriel Alomar i Villalonga, poeta, prosista i assagista mallorquí.
- 1948 - Barcelona: Feliu Elias i Bracons (Apa i Joan Sacs, pseudònims), dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art català.
- 1963 - Castellnou de Bages: Ramon Vila Capdevila (Caracremada, pseudònim), maqui i opositor al règim franquista.
- 2002 - Sitges, Garraf: Lina Richarte i Corretgé, soprano catalana (n. 1921).[23]
- 2007 - Sabadell: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català.
- 2014 - Amsterdamː Cristina Deutekom (nascuda Stientje Engel), cantant d'òpera neerlandesa (n. 1931).[24]
- 2016 - València: Dolores Vargas, de sobrenom «la Terremoto», cantant i actriu catalana (n. 1936).[25]
- 2017 - Mataró: Genís Samper i Triedu fou un religiós escolapi i pedagog català.
- Resta del món
- 1834 - Oullins (França): Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
- 1937 - Le Cannet, Henri Lebasque, pintor post-impressionista francès.
- 1941 - Santiniketan, Índia: Rabindranath Tagore, escriptor, músic, pintor i filòsof indi, Premi Nobel de Literatura el 1913.[26]
- 1951 - Santiago de Xile Winétt de Rokha, poeta xilena (n. 1894).[27]
- 1974 -
- Manhattanː Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (n. 1909).[28]
- Tel-Avivː Rosario Castellanos, una de les escriptores mexicanes més importants del segle xx.[29]
- 1995 - Londres, Anglaterraː Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (n. 1929).[30]
- 2000, Sevilla: Pina López-Gay, historiadora i dirigent política i sindical espanyola.[31]
- 2019 - Newport Beach, Califòrnia (EUA): Kary Banks Mullis, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1993 (n. 1944).[32]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Nacional a Costa d'Ivori.
- Tradicional fira del joguet a Crevillent (el Baix Vinalopó)
- Sants al Martirologi romà (2011): Afra d'Augsburg, màrtir (304); Donacià de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. IV); Donat d'Arezzo, bisbe (362); Sixt II, papa, i els seus diaques Agapit i Felicíssim de Roma, màrtirs (258); Victrici de Rouen, bisbe (410); Donat de Besançon, bisbe (660); Albert de Sicília, carmelita (1307); Gaietà de Thiene, prevere fundador dels teatins (1547)
- Beats: Giordano Forzaté, prior (1248); Albert, monjo (1350); Vincenzo d'Aquila, místic (1504); Agatàngel de Vindocino (François Nourry) i Cassià de Nannetibus (Gonçalo Vaz López-Netto), caputxins màrtirs (1638); John Woodcock, Edward Bamber, Thomas Whitaker, preveres màrtirs (1646); Nicolai Postate, màrtir (1679); Miguel de la Mora, sacerdot màrtir (1927).
- Sants: Clàudia, mare del papa Lli I (s. I); Faust de Milà, soldat i màrtir (ca. 190); Pere, Juliana de Roma i 18 companys màrtirs (ca. 260); Carpòfor, Exantos, Cassi, Severí, Secund i Licini de Como, màrtirs (ca. 295); Hilarí d'Òstia, monjo màrtir (361); Domeci de Nisibis, diaca, eremita i màrtir (363); Eufroni d'Autun; Ulric I de Passau, bisbe (1121).
- Venerables: Nantwein de Wolfratshausen, pelegrí i màrtir (1286); Friedrich Spee, prevere (1635); Pedro Urraca de la Santísima Trinidad (1657), mercedari.
Església Copta
[modifica]- 1 Mesori: Santa Anna, mare de la Mare de Déu; Abali (Apol·ló), fill de Just, màrtir; Ciril V d'Alexandria, patriarca (1927).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 20 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 25 de juliol del calendari julià.
- Sants: Anna (mare de Maria); Blandina de Lió i companys Màrtirs de Lió: Sanci, Matur, Àtal, Vívlia, Veci, Epàgat, Pòntic i Alexandre (177); Olímpia de Constantinoble, Eupràxia i Júlia de Tabenna (413); Macari de Xeltovod, abat (1444); Cristòfor de Solvitxegodsk (1572); Gran Duc Miquel de Rússia, Nikolai Johnson i Piotr Remez, neomàrtirs (1918); Gregorios Kallidis, metropolità de Tessalònica (1925); Aleksandr, prevere màrtir (1927); Fiodor Tonkovid, prevere màrtir (1942); Vukosav Milanovic, Rodoljub Samardzic, preveres màrtirs (1941 i 1945); Iraida la Benefactora (1967); 165 Pares dels Cinc Concilis Ecumènics.
Esglésies luteranes
[modifica]- Afra d'Augsburg, màrtir (304).
Esglésies anglicanes
[modifica]- John Mason Neale, prevere i autor d'himnes (1866).
Referències
[modifica]- ↑ «Liceistes i "cruzados"». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Veintidós muertos en un incendio forestal» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1979. [Consulta: 5 agost 2016].
- ↑ Hurbanič, 2019, p. 1.
- ↑ «Montenegro» (en anglès). International Encyclopedia of the First War World. [Consulta: 6 agost 2019].
- ↑ «Una tromba de barro y agua causa veintidós muertos y varios desaparecidos en Huesca» (en castellà). La Vanguardia, 08-08-1996. [Consulta: 5 agost 2016].
- ↑ «Aurora Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Concepció G. Maluquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Moreno, Ramon. Pau Riba en 20 cançons. Figueres: Edicions Cal·lígraf, 2018, pàg. 23 [Consulta: 7 juny 2020]. Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Pastor Muñoz, Rosana». Congrés dels Diputats. [Consulta: juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Mata-Hari | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
- ↑ «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Elinor Ostrom. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Caetano Veloso». GEC. [Consulta: 21 juny 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2006» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ Cerrillo, Antonio. «Christiana Figueres, la encargada de salvar al mundo del cambio climático» (en castellà). La Vanguardia, 14-12-2015. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Encuentros. Eva Hache (25.)». El mundo., 03-03-2016.
- ↑ «Charlize Theron | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003. Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178., donen com a data de naixement l'any 1748.
- ↑ «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Lina Richarte i Corretgé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Kuiken, Kees. «Engel, Stientje (1931-2014)» (en dutch). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland. Huygens ING, 17-09-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «S'apaga als 77 anys la veu de la rumbera Dolores Vargas, «La Terremoto»». Diari de Girona, 09-08-2016.
- ↑ Robinson, W. Andrew. «Rabindranath Tagore» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Rosario Castellanos, la primera en dar voz a quienes no la tenían: Dolores Castro» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Cultura. [Consulta: 30 juny 2024].
- ↑ «Brigid Brophy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Ruiz Fernández, José. «Biografía: Josefina LÓPEZ LÓPEZ-GAY». www.gador.es. INSTITUTO DE ESTUDIOS ALMERIENSES. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1993» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. August» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 d'agost.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 d'agost
- Hurbanič, M. The Avar Siege of Constantinople in 626: History and Legend (en anglès). Palgrave Macmillan, 2019. DOI 10.1007/978-3-030-16684-7. ISBN 978-3-030-16684-7.