Fruita tropical

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Una fruita tropical es defineix com una fruita de les zones de clima tropical o subtropical. Les fruites tropicals tenen en comú de no suportar el fred i poder ser danyades o tenir trastorns en el desenvolupament quan la temperatura cau per sota de 4 °C.[1][2]

Els països exportadors de fruites tropicals són en l'Extrem Orient, Amèrica Llatina, el Carib i, en menor mesura a l'Àfrica. Les quatre principals fruites per volum d'exportació són el mango, el pinya d'Amèrica, la papaia i l'alvocat.

Les fruites tropicals sovint són dites «fruites exòtiques» als països on són importades i consumides, encara que aquest terme no fa referència a cap realitat biològica i no designa cap hàbitat de procedència en particular.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Distribució dels climes tropicals (verd clar) en el món.

Per definició, el clima tropical és un tipus de clima present a les regions entre els tròpics, des de les latituds 15 a 25° Nord i Sud, nogensmenys les fruites tropicals no es limiten a aquestes àrees. Hi ha regions en latituds més altes, on les condicions climàtiques són similars a les dels tròpics. Per aquestes raons, s'accepta que el clima tropical s'estén fins al paral·lel trentè.[4]

El que caracteritza a les fruites tropicals no és l'àrea geogràfica on creixen sinó el clima circumdant. Moltes fruites tropicals es conreen en zones que no estan classificades com a tropicals o subtropicals, encara que gaudeixen d'un ambient càlid, temperatura constant i una temperatura mitjana de 27 °C.

Mercat de fruites tropicals[modifica | modifica el codi]

La unió Europea és un mercat amb un nivell de vida elevat, que exigeix qualitat en els productes que adquireix i és obert per a les fruites tropicals.

El mercat Europeu és dominat en el comerç al detall per la distribució moderna sota les formes de supermercats i d'hipermercats. Aquests modes de distribució controlen, segons els països, entre 50 i 75% de les vendes al detall (Secretaria General de la Comunitat Andina, 2000).

El mateix documentPlantilla:Quin esmenta que la qualitat a Europa es declina en quatre aspectes fonamentals:

La normalització dels productes. La qualitat gustativa. La qualitat sanitària i l'estricta limitació de residus sobre els productes alimentaris. El reciclatge dels empaquetatges així com el seu tractament a base de productes químics.

És important de mencionar que Europa té formats de presentació per als productes que importa: un dels principals és que els productes que vénen empacats i estivats en palets han de tenir les següents mesures : palets de 0.8 metres d'amplada amb una alçària d'1.20 metres o palets d'1 metre d'amplària amb 1.20 metres d'altària.

A Europa la comercialització de fruites tropicals és principalment feta per les grans xarxes de distribució, les quals estan ben organitzades i disposen d'infraestructures gegantesques d'emmagatzematge i mitjans de distribució ràpids al detallista. Això les fa molt competitives i poderoses per a fer pressió en la qualitat, presentació i els preus dels productes importats.

Cal destacar que la Unió Europea al gener del 2002 estrenà l'Euro com a moneda única de negociació internacional, la qual cosa féu adquirir ràpidament un fort valor al mercat, en el qual totes les transaccions comercials es fan en euros.

L'entrada de les fruites tropicals al mercat europeu es fa per via marítima i aèria, tanmateix per raons de logística i costs la primera és la més utilitzada. La via aèria és més utilitzada per al transport de fruites peribles i als països que no disposen de la logística marítima.

A Europa les fruites tropicals que utilitzen el transport marítim en la majoria arriben als principals ports Europeus de països com França, Holanda, Alemanya, Itàlia i el Reialme Unit, els quals tenen una logística molt bé desenvolupada.

És important d'esmentar que de les importacions de fruites que fan els països abans citats, una part són reexportades a la resta d'Europa, la qual cosa explica molt bé ell el perquè de les importants exportacions que reflecteixen aquests països en les estatístiques recopilades (veure annexos).

Una vegada arribats els productes als ports o aeroports, són portats cap als centres de distribució que tenen els països importadors. A Espanya hi ha la xarxa COMPRA que funciona com a centre d'apilament i distribució als detallistes com també als supermercats i hipermercats.

En les fruites tropicals algunes són més conegudes que les altres i ocupen diferents percentatges de quotes al mercat.

Producció[modifica | modifica el codi]

Xirimoia.
Guava.

El 98% dels països productors de fruites tropicals són països en desenvolupament mentre que els països desenvolupats representen vora 80% dels països importadors d'aquestes fruites.[5] La participació dels països en desenvolupament va ser de 96% el 1988-90 i s'esperava que augmentés a 99% el 2010. Les fruites tropicals, incloent-hi les més conreades, la pinya, el mango, l'alvocat i la papaia, representen aproximadament 75% de les exportacions de productes frescos tropicals.[6]

El 2004, la producció mundial de fruites tropicals s'ha estimat a 67,7 milions de tones, entre les quals les quatre fruites dites "fruites tropicals majors, representen la major part:

  • el mango 24,3 milions de tones, 36% de la de la producció);
  • el pinya d'Amèrica (15,5 milions de tones i 23%);
  • la papaia (8,5 milions de tones i 12,6%);
  • l'alvocat (3,3 milions de tones i 4,8%).[7]

Aquestes quatre fruites representen 75% de la producció mundial de fruites tropicals i 90% de les exportacions.[8] La resta de la producció, dita "productes tropicals menors", inclou el rambutan litxi, durian,, la guaiaba i fruita de la passió per un total de 16 milions de tones.[7]

Producció de fruites tropicals (milers de tones)[7]
Anys
Grup de fruites Fruites 1999-2001 2002 2003 2004
FRUITES PRINCIPALS Mango 22 254 24 554 23 864 24 337
Índia 10 184 11 345 10 800 10 800
Tailàndia 1598 1750 1750 1750
Mèxic 1548 1413 1362 1655
Pinya d'Amèrica 14 540 15 144 15 053 15 480
Filipines 1581 1636 1696 1700
Tailàndia 2035 1700 1700
Xina 1234 1348 1475
Alvocat 2998 3106 3276
Mèxic 909 897 905 1040
Indonèsia 138 238 256 270
Estats Units 192 181 213 200
Papaya 7029 8232 8401 8505
Índia 1670 2590 2600 2600
Brasil 1444 1598 1600 1600
Mèxic 705 689 791
Total fruites principals 46 457 50 899 50 425 51 599
FRUITES MENORS Filipines 2978 3200 3300 3300
Indonèsia 1353 2210 2832 3200
Índia 2850 2800 2900 2900
Total fruites menors 13 370 14 913 15 612 16 102
Producció total 59 827 65 812 66 037 67 701

Exportacions[modifica | modifica el codi]

Les fruites tropicals són una font d'alimentació en els països productors, però la seva exportació és una font important d'ingressos. 90% de la producció es consumeix localment, 5% s'exporta com a fruita fresca i 5% en forma de productes transformats. El 2003, el valor d'exportació de les fruites tropicals (fresques i transformades) va ascendir a 3,9 miliards de dòlars. El 2004, Amèrica Llatina i el Carib van representar 61% de les exportacions de fruites tropicals fresques, l'Extrem Orient 22% i Àfrica  10%. Al mercat de les fruites, l'Extrem Orient representa  75% de les exportacions (xifres de 2003).[7]

Importacions[modifica | modifica el codi]

Els principals mercats importadors de fruites tropicals són els Estats Units, la Unió Europea i Japó i, en menor mesura, Canadà i alguns països asiàtics (Singapur, Corea del Sud, Xina, Hong Kong, etc.).  81% (41% per als Estats Units i 32% per a la UE) de les principals fruites tropicals han estat exportades a països desenvolupats.[7]

Llista no exhaustiva de fruites tropicals[modifica | modifica el codi]

Papaies
Un assortiment de fruits tropicals a la Universitat de Hiderabad a l'Índia
Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


A[modifica | modifica el codi]

B[modifica | modifica el codi]

C[modifica | modifica el codi]

D[modifica | modifica el codi]

E[modifica | modifica el codi]

F[modifica | modifica el codi]

G[modifica | modifica el codi]

H[modifica | modifica el codi]

I[modifica | modifica el codi]

J[modifica | modifica el codi]

K[modifica | modifica el codi]

L[modifica | modifica el codi]

M[modifica | modifica el codi]

N[modifica | modifica el codi]

P[modifica | modifica el codi]

Q[modifica | modifica el codi]

R[modifica | modifica el codi]


S[modifica | modifica el codi]

T[modifica | modifica el codi]

V[modifica | modifica el codi]

W[modifica | modifica el codi]

X[modifica | modifica el codi]

Y[modifica | modifica el codi]

Z[modifica | modifica el codi]

En la Wikipedia en anglès hi ha més fruites tropicals dotades d'article. Podeu acréixer la llista traduint els articles en anglès i passant-los a la taula de damunt.

  • African cherry orange (Citropsis schweinfurthii; Rutaceae) (cirera taronja africana)
  • Burmese grape, or Latka (Baccaurea sapida; Phyllanthaceae)
  • Ceylon gooseberry
  • Mabolo (Diospyros discolor; Ebenaceae) also known as a velvet persimmon
  • Marang (Artocarpus odoratissima; Moraceae), a breadfruit relative
  • Mundu
  • Pitomba (Eugenia luschnathiana or Talisia esculenta)
  • Pommecythère or pomcité (Spondias cytherea); also known as golden apple, June plum or Jew plum and ambarella, and as cajamanga in Portuguese
  • Pulasan
  • Safou (Dacryodes edulis), also called atanga or butterfruit
  • Wampee (Clausena lansium)
  • Winged bean

Notas[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fruita tropical Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Nouvelles formulations d'enrobages pour la conservation des fruits tropicaux, Elizabeth Baldwin, Conservation et transformation des fruits : nouveaux enjeux, nouvelles techniques.
  2. Norbert P. Psuty, Paul Sanford Salter, Land-Use Competition on a Geomorphic Surface: The Mango in Southern Florida, Annals of the Association of American Geographers, Vol. 59, No. 2.
  3. Définition de l'adjectif «exotique» du Grand dictionnaire terminologique.
  4. Henry Y. Nakasone and Robert E. Paull, Tropical Fruits, Centre for Agriculture and Biosciences International, p.1.
  5. Tropical products, Organización para la Agricultura y la Alimentación.
  6. Projections to 2010 for Sugar, tropical beverage crops and fruits - Tropical Fruits, Organización para la Agricultura y la Alimentación.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (en francés) Situation actuelle et perspectives à moyen terme pour les fruits tropicaux, Organización para la Agricultura y la Alimentación.
  8. Groupe intergouvernementales sur la banane et les fruits tropicaux : réseau sur les fruits tropicaux, Organización para la Agricultura y la Alimentación.