Cor: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 167: Línia 167:
* Excepcionalment, en [[Germà siamès|siamesos]] units per la regió toràcica existeix un cor únic, fet que impossibilita la seva separació quirúrgica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pandey S, Mendiratta S, Pandey S, Sinha R, Pandey L |títol= Conjoined twins with a single heart: A rare case report |pàgines=pp: 145-147|publicació= Australas Med J |volum= 2011 Abr; 4 (4) |doi= 10.4066/AMJ.2011.628 |pmid= 23393505 |pmc= 3562892 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3562892/ | llengua= anglès| consulta= 13 novembre 2019|}}</ref> També ha estat descrit algun cas de siamesos de cor individual i ventricles separats, però amb fusió auricular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ambar SS, Halkati PC, Patted SV, Yavagal S |títol= Twin heart with a fused atria and separate ventricles in conjoined twins |pàgines=pp: 145-147|publicació= Ann Pediatr Cardiol |volum= 2010 Jul; 3 (2) |doi= 10.4103/0974-2069.74065 |pmid= 21234207 |pmc= 3017932 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3017932/ | llengua= anglès| consulta= 13 novembre 2019|}}</ref>
* Excepcionalment, en [[Germà siamès|siamesos]] units per la regió toràcica existeix un cor únic, fet que impossibilita la seva separació quirúrgica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pandey S, Mendiratta S, Pandey S, Sinha R, Pandey L |títol= Conjoined twins with a single heart: A rare case report |pàgines=pp: 145-147|publicació= Australas Med J |volum= 2011 Abr; 4 (4) |doi= 10.4066/AMJ.2011.628 |pmid= 23393505 |pmc= 3562892 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3562892/ | llengua= anglès| consulta= 13 novembre 2019|}}</ref> També ha estat descrit algun cas de siamesos de cor individual i ventricles separats, però amb fusió auricular.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ambar SS, Halkati PC, Patted SV, Yavagal S |títol= Twin heart with a fused atria and separate ventricles in conjoined twins |pàgines=pp: 145-147|publicació= Ann Pediatr Cardiol |volum= 2010 Jul; 3 (2) |doi= 10.4103/0974-2069.74065 |pmid= 21234207 |pmc= 3017932 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3017932/ | llengua= anglès| consulta= 13 novembre 2019|}}</ref>
* L'''ectopia cordis'' (cor ectòpic) és una altra malformació cardíaca infreqüent. En ella, el cor està ubicat totalment o parcialment fora del tòrax. S'associa moltes vegades amb altres defectes cardíacs<ref>{{ref-publicació|cognom= Cabrera A, Rodrigo D, Luis MT, Pastor E, ''et al'' |títol= Ectopia Cordis and Cardiac Anomalies |pàgines=pp: 1209-1212|publicació= Rev Esp Cardiol |volum= 2002 Nov; 55 (11) |doi= 10.1016/s0300-8932(02)76786-9 |pmid= 12423580 |issn= 1579-2242 |url= https://www.revespcardiol.org/es-ectopia-cordis-and-cardiac-anomalies-articulo-13042549 | llengua= anglès| consulta= 25 novembre 2019|}}</ref> i té una [[prevalença]] d'entre 1-5 casos/milió de naixements. No és rar que aparegui en el context d'una síndrome de Cantrell.<ref>{{ref-publicació|cognom= Puvabanditsin S, Di Stefano V, Garrow E, Wong R, ''et al'' |títol= Ectopia cordis |pàgines=pp: 447-450|publicació= Hong Kong Med J |volum= 2013 Oct; 19 (5) |doi= 10.12809/hkmj133737 |pmid= 24088589 |issn= 1024-2708 |url= https://www.hkmj.org/system/files/hkm1310p447.pdf | llengua= anglès| consulta= 25 novembre 2019|}}</ref>
* L'''ectopia cordis'' (cor ectòpic) és una altra malformació cardíaca infreqüent. En ella, el cor està ubicat totalment o parcialment fora del tòrax. S'associa moltes vegades amb altres defectes cardíacs<ref>{{ref-publicació|cognom= Cabrera A, Rodrigo D, Luis MT, Pastor E, ''et al'' |títol= Ectopia Cordis and Cardiac Anomalies |pàgines=pp: 1209-1212|publicació= Rev Esp Cardiol |volum= 2002 Nov; 55 (11) |doi= 10.1016/s0300-8932(02)76786-9 |pmid= 12423580 |issn= 1579-2242 |url= https://www.revespcardiol.org/es-ectopia-cordis-and-cardiac-anomalies-articulo-13042549 | llengua= anglès| consulta= 25 novembre 2019|}}</ref> i té una [[prevalença]] d'entre 1-5 casos/milió de naixements. No és rar que aparegui en el context d'una síndrome de Cantrell.<ref>{{ref-publicació|cognom= Puvabanditsin S, Di Stefano V, Garrow E, Wong R, ''et al'' |títol= Ectopia cordis |pàgines=pp: 447-450|publicació= Hong Kong Med J |volum= 2013 Oct; 19 (5) |doi= 10.12809/hkmj133737 |pmid= 24088589 |issn= 1024-2708 |url= https://www.hkmj.org/system/files/hkm1310p447.pdf | llengua= anglès| consulta= 25 novembre 2019|}}</ref>
* La síndrome del cor esquerre [[Hipoplàsia|hipoplàstic]] és una malaltia molt greu que afecta a un 3% de tots els nadons amb anomalies cardíaques congènites. Comprèn un ampli espectre de lesions caracteritzades per la manca de desenvolupament de les estructures esquerres de l'òrgan. En casos extrems pot existir atrèsia aòrtica i/o mitral acompanyada d'absència virtual del ventricle esquerre.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grossfeld P, Nie S, Lin L, Wang L, Anderson RH |títol= Hypoplastic Left Heart Syndrome: A New Paradigm for an Old Disease? |pàgines=pii: E10|publicació= J Cardiovasc Dev Dis |volum= 2019 Feb 23; 6 (1) |doi= 10.3390/jcdd6010010 |pmid= 30813450 |pmc= 6462956 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6462956/ | llengua= anglès| consulta= 2 desembre 2019|}}</ref> Aquesta síndrome requereix un tractament quirúrgic d'especial complexitat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bautista-Hernandez V, Avila-Alvarez A, Marx GR, Del Nido PJ |títol= Current surgical options and outcomes for newborns with hypoplastic left heart syndrome |pàgines=pp: 352.e1-352.e9|publicació= An Pediatr (Barc) |volum= 2019 Nov; 91 (5) |doi= 10.1016/j.anpedi.2019.09.007 |pmid= 31694800 |issn= 1695-9531 |url= https://www.analesdepediatria.org/en-current-surgical-options-outcomes-for-articulo-S2341287919301693 | llengua= anglès/castellà| consulta= 2 desembre 2019|}}</ref>
* La síndrome del cor esquerre [[Hipoplàsia|hipoplàstic]] és una malaltia molt greu que afecta a un 3% de tots els nadons amb anomalies cardíaques congènites. Comprèn un ampli espectre de lesions caracteritzades per la manca de desenvolupament de les estructures esquerres de l'òrgan.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kritzmire SM, Cossu AE |títol= Hypoplastic Left Heart Syndrome |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 11|volum= 2020 Gen 20; NBK554576 (rev) |pmid= 32119463 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK554576/ |llengua= anglès| consulta= 19 març 2020|}}</ref> En casos extrems pot existir atrèsia aòrtica i/o mitral acompanyada d'absència virtual del ventricle esquerre.<ref>{{ref-publicació|cognom= Grossfeld P, Nie S, Lin L, Wang L, Anderson RH |títol= Hypoplastic Left Heart Syndrome: A New Paradigm for an Old Disease? |pàgines=pii: E10|publicació= J Cardiovasc Dev Dis |volum= 2019 Feb 23; 6 (1) |doi= 10.3390/jcdd6010010 |pmid= 30813450 |pmc= 6462956 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6462956/ | llengua= anglès| consulta= 2 desembre 2019|}}</ref> Aquesta síndrome requereix un tractament quirúrgic d'especial complexitat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bautista-Hernandez V, Avila-Alvarez A, Marx GR, Del Nido PJ |títol= Current surgical options and outcomes for newborns with hypoplastic left heart syndrome |pàgines=pp: 352.e1-352.e9|publicació= An Pediatr (Barc) |volum= 2019 Nov; 91 (5) |doi= 10.1016/j.anpedi.2019.09.007 |pmid= 31694800 |issn= 1695-9531 |url= https://www.analesdepediatria.org/en-current-surgical-options-outcomes-for-articulo-S2341287919301693 | llengua= anglès/castellà| consulta= 2 desembre 2019|}}</ref> Es veu algunes vegades en el context d'una [[deleció]] de tipus DiGeorge (en el [[cromosoma]] 22q11.2).<ref>{{ref-publicació|cognom= Liu X, Yagi H, Saeed S, Bais AS, ''et al'' |títol= The complex genetics of hypoplastic left heart syndrome |pàgines=pp: 1152-1159|publicació= Nat Genet |volum= 2017 Jul; 49 (7) |doi= 10.1038/ng.3870 |pmid= 28530678 |pmc= 5737968 |url= https://www.researchgate.net/publication/317077880_The_complex_genetics_of_hypoplastic_left_heart_syndrome | llengua= anglès| consulta= 19 març 2020|}}</ref>
* Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sejas Claros, A; Flores Choque, CA |títol= Dextrocardia congénita aislada sin ''situs inversus''. Imagen radiològica |pàgines=pp: 71-72|publicació= Rev Cient Cienc Med| volum= 2016; 19 (2) |issn= 2077-3323 |url= http://www.scielo.org.bo/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1817-74332016000200013 | llengua= castellà| consulta= 22 octubre 2019|}}</ref>
* Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sejas Claros, A; Flores Choque, CA |títol= Dextrocardia congénita aislada sin ''situs inversus''. Imagen radiològica |pàgines=pp: 71-72|publicació= Rev Cient Cienc Med| volum= 2016; 19 (2) |issn= 2077-3323 |url= http://www.scielo.org.bo/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1817-74332016000200013 | llengua= castellà| consulta= 22 octubre 2019|}}</ref>
* Durant molts segles el cor fou un òrgan intocable per a la Medicina. S'ha dit que l'home va trigar més de 2.500 anys per salvar la distància entre la pell i el pericardi (uns 3 cm). El prestigiós [[Theodor Billroth]] afirmà l'any 1883: 'el cirurgià que intenti suturar el cor, perdrà el respecte dels seus col·legues'.<ref>{{ref-publicació|cognom= Concha Ruiz, M |títol= Inicio y desarrollo histórico de la cirugia del corazón |pàgines=pp 185-195. {{ISBN|978-84-607-1523-8}} |publicació= A: Los pioneros en la cirugía del corazón en España (1945-1970), ADICAR |volum= 2000 |url= https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/6957/braco122_1992_6.pdf?sequence=1&isAllowed=y | llengua= castellà| consulta= 19 desembre 2019|}}</ref>
* Durant molts segles el cor fou un òrgan intocable per a la Medicina. S'ha dit que l'home va trigar més de 2.500 anys per salvar la distància entre la pell i el pericardi (uns 3 cm). El prestigiós [[Theodor Billroth]] afirmà l'any 1883: 'el cirurgià que intenti suturar el cor, perdrà el respecte dels seus col·legues'.<ref>{{ref-publicació|cognom= Concha Ruiz, M |títol= Inicio y desarrollo histórico de la cirugia del corazón |pàgines=pp 185-195. {{ISBN|978-84-607-1523-8}} |publicació= A: Los pioneros en la cirugía del corazón en España (1945-1970), ADICAR |volum= 2000 |url= https://helvia.uco.es/bitstream/handle/10396/6957/braco122_1992_6.pdf?sequence=1&isAllowed=y | llengua= castellà| consulta= 19 desembre 2019|}}</ref>

Revisió del 14:20, 19 març 2020

Per a altres significats, vegeu «Cor (desambiguació)».
Infotaula anatomiacor
Diagrama d'un cor humà
Detalls
Llatícor Modifica el valor a Wikidata
Part desistema circulatori Modifica el valor a Wikidata
artèria coronària dreta i artèria coronària esquerra Modifica el valor a Wikidata
vena cava superior Modifica el valor a Wikidata
Innervacióplexe cardíac Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD006321 Modifica el valor a Wikidata
TAA12.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Grayp.526
EB Onlinescience/heart Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El cor és un òrgan muscular anatòmicament complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema circulatori, la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb oxigen i nutrients. És l'element central del mediastí, la regió anatòmica compresa entre els dos pulmons.

En mamífers i ocells, el cor es divideix en quatre cambres: l'atri dret, l'atri esquerre, el ventricle dret i el ventricle esquerre.[1] En canvi, els peixos tenen únicament un atri i un ventricle,[2] mentre que els rèptils disposen de tres cambres.[3] El flux de sang en els cors sans només té un sentit, fenomen que s'assegura gràcies a la presència de vàlvules cardíaques.[4]

El cor es troba envoltat per un sac protector, el pericardi, que conté una petita quantitat de líquid amortidor.[5] Internament, el cor està constituït per tres capes histològiques diferents: l'epicardi, el miocardi i l'endocardi.[6]

El bombament de sang del cor requereix de dos moviments complementaris, la sístole, o contracció, i la diàstole, o relaxació. La sang surt del cor sempre a través de les artèries, concretament l'artèria aorta i les artèries pulmonars; mentre que hi torna a entrar a través de la vena cava i les venes pulmonars.[7]

El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan.[8] El cor humà mitjà, bategant a 72 pulsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.[9]

Embriologia

Les cèl·lules cardíaques progenitores de l'epiblast embrionari migren fins a la làmina esplàncnica del mesoderma, on formen la regió cardiogènica.[10] En ella es desenvolupen dues estructures tubulars que es fusionen i creen un únic tub cardíac primitiu, anomenat cor tubular, el qual té una capa externa i una interna i una porció proximal i una distal.[11] Aquest tub primitiu dona lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, ventricle, bulb i tronc. Al llarg del procés de creixement de l'embrió aquest tub es plegarà sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives; del si deriva el si venós (retorn de la circulació coronària), l'atri donarà lloc a les aurícules un cop separades pel septe interatrial. El ventricle primitiu i el bulb es diferencien en els ventricles mentre que l'evolució del tronc cardíac donarà lloc als trams inicials de les artèries aorta i pulmonar.[12]

El període comprés entre la segona i la setena setmana d'embaràs és crucial pel que fa al possible desenvolupament de cardiopaties congènites,[13] en especial de les que són producte d'agents o factors teratogènics.[14][15]

Estructura

Cor humà retirat d'un home de 64 anys
Cor de pollastre

L'estructura del cor varia entre les diferents branques del regne animal (vegeu sistema circulatori):

Els equinoderms no tenen cor pròpiament dit i la sang es mou per la contracció dels vasos.[16]

En els tunicats el cor és envoltat pel pericardi sense vasos i amb llacunes. Bomba l'hemolimfa amb ones peristàltiques que canvien de direcció de forma regular.[17]

En els anèl·lids (els poliquets, cucs de terra i sangoneres)[18] hi ha un o dos vasos contràctils al llarg del cos que generen petites dilatacions pulsatives.

Els artròpodes (insectes, aràcnids, crustacis[19]…) tenen el cor en forma de canal longitudinal perforat per unes obertures anomenades ostíols i envoltat per un pericardi.

En els mol·luscs el cor té un ventricle i una aurícula o dues, bé que els cefalòpodes tenen circulació doble i tancada amb un cor que té dues aurícules i dos ventricles.

Els pops tenen dos "cors branquials" i un "cor sistèmic".[20][21]

En els peixos, pel cor només passa sang venosa. El si venós, l'aurícula, el ventricle i un bulb arterial formen una S, i en el bulb hi ha una sèrie de vàlvules semilunars que no deixen retrocedir la sang.[22]

Els taurons tenen un pericardi cartilaginós ple de líquid. Durant la sístole, el volum del ventricle disminuex i la pressió dins del pericardi es torna negativa (de 3 a -1 mmHg). Això ajuda a omplir l'aurícula gràcies a un efecte de succió. A més, quan ho necessiten els taurons poden augmentar la quantitat de sang expulsada pel ventricle un 40% drenant el seu líquid pericárdic cap a l'abdomen a través d'un conducte que comunica el pericardi amb el peritoneu.[23]

En els amfibis i la majoria de rèptils hi ha un sistema circulatori doble,[24] però el cor no sempre està separat en dues bombes.[25]

En els amfibis tenen un cor tricameral, amb dues cambres que bomba la sang a les brànquies, i d'aquí va a la resta del cos.[26] La sang va a un si venós, d'on passa a l'aurícula dreta i al ventricle, dividit incompletament en dues zones, raó per la qual es mesclen en part la sang venosa i l'arterial; de la part dreta del ventricle passa al bulb, on una vàlvula espiral l'envia als pulmons.

En els rèptils no hi ha el si venós: tenen el cor amb dues aurícules i dos ventricles amb un septe interventricular incomplet, excepte en els crocodilians, en els quals és tapat completament.[27]

En els ocells[28] i els mamífers ambdós ventricles són separats i representen el grau màxim de compartimentalització del cor, amb un total de quatre cambres del cor; es creu que el cor tetracameral dels ocells evolucionà independentment del dels mamífers.[29] La sang passa de l'aurícula dreta al ventricle dret i de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre a través dels orificis auriculoventriculars, per la qual cosa en aquests animals la sang venosa i l'arterial no es barregen.

Cor humà

Anatomia de superfície del cor. El cor és demarcat per:
-Un punt 9 cm a l'esquerra de la línia medioesternal (àpex del cor)
-La setena articulació esternocostal de la dreta
-La vora superior del tercer cartílag costal dret, a 1 cm de la línia esternal dreta
-La vora inferior del segon cartílag costal esquerre, a 2,5 cm de la línia esternal lateral esquerra[30]
Algunes xifres clau del cor humà (mitjanes)
Longitud 15 cm
Pes 300 g
Volum per batec[31] 70-90 ml per batec
Cabal cardíac en repòs 4,9 litres
Cabal cardíac en esforç intens 20–25 litres
Força 0,8 joules per batec (ventricle esquerre)
0,16 joules per batec (ventricle dret)
100.000 joules per dia (junts)

La forma del cor sembla un con arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En el tòrax humà, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'estèrnum, però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "dextrocàrdia"),[32] generalment en els que pateixen situs inversus (els òrgans estan distribuïts en una imatge de mirall de la seva distribució normal). Amb certa freqüència, aquesta peculiar anomalia forma part d'una síndrome de Kartagener.[33] Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el cor esquerre (ventricle esquerre) és més fort (bomba sang a totes les parts del cos). El pulmó esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'hemitòrax esquerre. El cor està flanquejat pels pulmons, és alimentat per la circulació coronària[34] i està embolcallat per un sac conegut com a pericardi. El pericardi consisteix en dues parts: una externa (el pericardi fibrós, fet de teixit connectiu dens) i una interna (el pericardi serós). El pericardi serós recobreix l'exterior del cor (làmina visceral o epicardi) i la superfície interior del pericardi fibrós (làmina parietal).[35] En els humans, el sac pericardíac conté 15–35 ml d'un fluid ric en fosfolípids produït per les cèl·lules mesotelials de les làmines parietal i visceral (líquid pericardíac), el qual redueix la fricció durant les contraccions del cor.[36] Quan hi ha una acumulació anormal de líquid transsudat o exsudat en el espai pericardíac (vessament pericardíac) s'altera el correcte ompliment de les cavitats cardíaques, el cabal durant la diàstole és menor i, consegüentment, disminueix la perfusió sanguínia dels òrgans. Si el volum del vessament és molt alt pot ocasionar un tamponament cardíac.[37] El cor se situa al mediastí, l'espai central de la cavitat toràcica. El mediastí està delimitat lateralment per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons, i també conté altres estructures, com l'esòfag i la tràquea.[38]

Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal humà, amb una mitjana d'entre 300 i 350 grams.[39] La hipertròfia de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament dels 500 grams, l'anomenat "pes cardíac crític", augmenta el risc d'una manca de subministrament d'oxigen al cor engrandit,[40] car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.

L'àpex és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un estetoscopi directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs.[41] Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.[42] És el lloc de la paret toràcica on l'impuls del cor es palpa millor. En casos d'aneurisma del ventricle esquerre el batec apical pot arribar a ser visible.[43]

Morfologia cardíaca

Cavitats cardíaques

Article principal: Cavitat cardíaca
Esquema del cor humà:
1. Endocardi, 2: Miocardi, 3. Epicardi, 4. Pericardi.
5. Cambres: Aurícules (6. Dreta i 7. Esquerra) i Ventricles (8. Dret i 9. Esquerre).
10. Vàlvules: 11. Mitral, 12. Aòrtica, 13. Pulmonar, 14. Tricúspide.
Vasos: 15. Aorta, 16. Artèria pulmonar dreta, 17. Venes pulmonars (superior i inferior dretes). 18. Vena cava superior, 19. Vena cava inferior, 20. Vasos coronaris
Altres: Sistema de conducció elèctrica

El cor humà d'un adult sa és de la mida d'un puny, clàssicament es divideix en quatre cavitats, dues de superiors anomenades aurícules i dues d'inferiors anomenades ventricles. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.

L'aurícula dreta i el ventricle dret formen el que clàssicament es denomina el cor dret. Rep la sang que prové de tot el cos, que desemboca a l'atri dret a través de les venes caves inicial i inferior. Aquesta sang, baixa en oxigen, arriba al ventricle dret, des d'on és tramesa a la circulació pulmonar per l'artèria pulmonar. Atès que la resistència de la circulació pulmonar és menor que la sistèmica, la força que el ventricle ha de realitzar és menor, raó per la qual la seva mida muscular és considerablement menor al del ventricle esquerre.

L'aurícula esquerra i el ventricle esquerre formen l'anomenat cor esquerre. Rep la sang de la circulació pulmonar, que desemboca a través de les quatre venes pulmonars a la porció superior de l'aurícula esquerra. Aquesta sang està oxigenada i prové dels pulmons. El ventricle esquerre l'envia per l'artèria aorta per a distribuir-la per tot l'organisme.

El teixit que separa el cor dret de l'esquerre s'anomena septe o envà. Funcionalment, es divideix en dues parts no separades: la superior o envà interauricular,[44] i la inferior o envà interventricular.[45] Aquest últim és especialment important, ja que per ell discorre el fascicle de His[46] que permet portar l'impuls a les parts més baixes del cor.

Vàlvules cardíaques

Article principal: Vàlvula cardíaca

Les vàlvules cardíaques són les estructures que separen unes cavitats de les altres, evitant que hi hagi reflux retrògrad. Estan situades al voltant dels orificis auriculoventriculars (o atrioventriculars) i entre els ventricles i les artèries de sortida; en són les quatre següents:

Fisiologia

Modelització tridimensional feta per ordinador d'un cor humà bategant
Sístole ventricular
Diàstole

Quan la sang ha arribat a les aurícules, aquestes es contrauen (sístole auricular) i la fan passar als ventricles. En aquell moment, les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen i llavors la sang surt per l'artèria aorta (al costat esquerre) i per l'artèria pulmonar (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (sístole ventricular).

Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa (diàstole general) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.

La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les venes caves inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.

Les venes pulmonars porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, sempre que no existeixi cap malformació,[47] aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.

El cicle cardíac complet dura poc més d'un segon i, en absència de patologies o estímuls afegits, es produeix unes 70-80 vegades per minut.[48]

Si no existeix cap anomalia, en el procés es poden escoltar dos sorolls:[49]

  • Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
  • Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoides (vàlvules pulmonars i aorta).

Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dona com a resultat la capacitat d'auscultar aquests sorolls.[50]

El terme murmuri o buf s'utilitza per anomenar qualsevol soroll cardíac inusual provocat per turbulències en el flux de sang que travessa l'òrgan. En funció de les seves característiques, els bufs es categoritzen en sis graus (escala de Levine). Les causes més comunes d'aquesta mena de sorolls són trastorns de la funcionalitat valvular.[51] Amb freqüència, però, no tenen cap significació patològica.[52]

L'expulsió rítmica de la sang provoca el pols, que es pot palpar en les artèries radials, caròtides, femorals, etc. Determinats trastorns del pols són signes indicatius de disfunció cardíaca. Per exemple, el pols alternant[53] o el pols paradoxal.[54]

Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 segons i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.

En la fisiologia del cor, cal destacar que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes i donen lloc a un potencial d'acció que fa possible la contracció del múscul cardíac.[55] D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles a una velocitat d'uns 0,42 m/s[56] i, si no hi ha cap patologia miocardíaca ni alteracions de la innervació cardíaca simpàtica,[57] la contracció dels ventricles es produeix de forma pràcticament simultània. El múscul del cor mai es tetanitza gràcies al bon control de la contractilitat produït per les variacions del Ca2+ intracel·lular miocardiocitari.[58] És per això que un cor sa no sofreix contraccions tetàniques.[59] Una funció cardíaca normal necessita que el nivell de Ca2+ dels cardiomiòcits sigui prou alt en la sístole i suficientment baix en la diàstole.[60] El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.

Sistema cardionector

Article principal: Sistema de conducció elèctrica del cor
Il·lustració del cor humà
Cor i venes principals

El múscul cardíac (miocardi), a diferència del múscul esquelètic (que necessita un estímul conscient o reflex), s'excita a si mateix. Les contraccions rítmiques es produeixen espontàniament i la seva freqüència canvia de forma automàtica per influxos nerviosos i hormonals, com ara els que susciten l'exercici físic o la percepció d'un perill.[61]

L'estimulació del cor està coordinada pel sistema nerviós autònom, tant per part del sistema nerviós simpàtic (augmenta el ritme i força de contracció) com del parasimpàtic (redueix el ritme i la força cardíacs).[62]

La seqüència de les contraccions és produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius al seu interior) del node sinusal o node de Keith i Flack,[63] situat a la paret superior de l'aurícula dreta.[64] El corrent elèctric produït, de l'ordre dels microvolts, es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel node auriculoventricular (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per a filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al feix de His,[65] que el distribueix als dos ventricles, propagant-se en darrer terme per tot el miocardi sincrònicament a través de la xarxa de Purkinje.[66][67]

Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars.[68] L'activitat elèctrica del cor pot ser registrada i analitzada efectuant un electrocardiograma (ECG), prova que requereix la col·locació de diversos elèctrodes específicament situats a la superfície de la pell.

El miocardi té diverses propietats particulars:

  • Batmotropisme: el cor pot ser estimulat, mantenint un llindar.[69]
  • Inotropisme (contractilitat): el cor es contrau sota certs estímuls. El sistema nerviós simpàtic té un efecte inotròpic positiu, per tant augmenta la contractilitat del cor.[70]
  • Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. El SN simpàtic augmenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN parasimpàtic la disminueix. Un control inotròpic cardíac incompetent provoca intolerància a l'exercici i pot ser causa de trastorns seriosos si no es tracta de forma adequada.[71]
  • Dromotropisme (conductibilitat): és la capacitat de conduir els impulsos cardíacs mitjançant el sistema excitoconductor. El SN simpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa augmentar la velocitat de conducció. El SN parasimpàtic és d'efecte contrari. Els antagonistes del Ca2+ retarden la conducció AV i també els efectes de l'estimulació vagal o de substàncies com l'adenosina o la digitalina.[72]
  • Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.[73][74]

Dades curioses

  • Les vàlvules cardíaques de Drosophila melanogaster mantenen la direccionalitat del flux de la seva hemolimfa. A les larves d'aquesta mosca hi ha una única vàlvula i tres als exemplars adults. Cada vàlvula està formada per dos cardiomiòcits especialitzats i histològicament molt característics.[75]
  • El cor del cocodrils té una estructura tetracameral diferent a la dels altres rèptils. El seu ventricle està dividit en una càmera esquerra i una altra dreta per un septe interventricular complet. De la càmera dreta surten el tronc pulmonar i l'arc aòrtic esquerre i de la càmera esquerra el tronc aòrtic dret. Abans de sortir del ventricle els dos arcs aòrtics estan connectats per un canal estret anomenat foramen de Panizza.[76] Aquesta configuració singular augmenta l'eficàcia del rec sanguini durant els períodes d'apnea.[77]
  • El cor dels colibrís representa el 2,5% de la seva massa corporal, el percentatge més alt de tots els ocells. Durant el vol, batega més de 1.000 vegades per minut, aproximadament 250 en repòs i només unes 50 quan aquests animals dormen en estat de letargia.[78]
  • El cor d'una balena blava pesa, de mitjana, uns 181 kg.[79] Per adaptar-se a les seves necessitats metabòliques canviants aquests cetacis poden modificar la freqüència cardíaca d'una forma extrema.[80]
  • Les girafes tenen un cor d'uns 11 kg i un ventricle esquerre de 7 cm de gruix que genera una gran pressió per tal impulsar la sang arterial fins al cervell.[81] Un complex mecanisme regulador assegura l'estabilitat hemodinàmica cerebral. Està constituït per un sistema reticular de petites artèries que es dilaten en graus diferents i un conjunt de vàlvules als vasos del coll que controlen el flux i el reflux sanguini.[82]
  • El cor bomba només el 70% de la sang que es troba a les aurícules i als ventricles.
  • Hi ha sensors en el nostre sistema circulatori que s'encarreguen de "sentir (o rebre les sensacions de)" les pressions, és per això que es diuen baroreceptors. Al cor tenim baroreceptors de pressió baixa, localitzats a les parets de l'aurícula i en vasos pulmonars, aquests són sensibles a la distensió de les parets. Per exemple, si disminueix l'ompliment normal dels vasos pulmonars i les aurícules, llavors hi haurà un senyal (que arriba al tronc encefàlic) que l'avisi el sistema nerviós que ha d'augmentar l'activitat simpàtica i la secreció d'hormona antidiürètica per tal de compensar aquesta "baixa de volum" que hi ha. També hi ha baroreceptors a la crossa aòrtica i en el si carotidi[83] que, segons es produeixi una disminució o un augment de la pressió sanguínia, estimularan el sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament per a restablir el canvi de la pressió (retroalimentació negativa).[84]
  • Durant el desenvolupament intrauterí de l'ésser humà, estructures que compleixen la funció del cor apareixen entre les setmanes 4 i 5 de gestació però, com que l'embrió no disposa d'un sistema nerviós en funcionament, aquest funciona de manera automàtica, i els batecs tenen una freqüència de 160 per minut. Aquesta freqüència augmenta fins a les setmanes 8 a 10. En l'últim trimestre, quan el sistema nerviós ja és funcional, la freqüència disminueix. En aquesta etapa es produeix un control parasimpàtic del ritme cardíac.[85][86]
  • Al miocardi hi han uns 2.000 capil·lars/mm2. Durant els primers anys de vida, el cor té 6x109 miòcits i als 90-100 anys només queda una tercera part d'aquesta xifra. Es perden, aproximadament, 38 milions de miòcits cada any. Tots els dies, el cor utilitza entre 3,5-5 kg d'ATP per funcionar i l'energia que produeix en 24 h podria desplaçar una tona 12,5 m.[87]
  • Una rara malformació fetal, incompatible amb la vida, que es veu en alguns casos d'embaràs geminat monocorial (~1 cas/34.600 naixements) és l'acàrdia.[88][89] Representa el màxim grau de la síndrome de transfusió fetofetal[90] i freqüentment s'acompanya d'anencefàlia.[91]
  • Excepcionalment, en siamesos units per la regió toràcica existeix un cor únic, fet que impossibilita la seva separació quirúrgica.[92] També ha estat descrit algun cas de siamesos de cor individual i ventricles separats, però amb fusió auricular.[93]
  • L'ectopia cordis (cor ectòpic) és una altra malformació cardíaca infreqüent. En ella, el cor està ubicat totalment o parcialment fora del tòrax. S'associa moltes vegades amb altres defectes cardíacs[94] i té una prevalença d'entre 1-5 casos/milió de naixements. No és rar que aparegui en el context d'una síndrome de Cantrell.[95]
  • La síndrome del cor esquerre hipoplàstic és una malaltia molt greu que afecta a un 3% de tots els nadons amb anomalies cardíaques congènites. Comprèn un ampli espectre de lesions caracteritzades per la manca de desenvolupament de les estructures esquerres de l'òrgan.[96] En casos extrems pot existir atrèsia aòrtica i/o mitral acompanyada d'absència virtual del ventricle esquerre.[97] Aquesta síndrome requereix un tractament quirúrgic d'especial complexitat.[98] Es veu algunes vegades en el context d'una deleció de tipus DiGeorge (en el cromosoma 22q11.2).[99]
  • Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.[100]
  • Durant molts segles el cor fou un òrgan intocable per a la Medicina. S'ha dit que l'home va trigar més de 2.500 anys per salvar la distància entre la pell i el pericardi (uns 3 cm). El prestigiós Theodor Billroth afirmà l'any 1883: 'el cirurgià que intenti suturar el cor, perdrà el respecte dels seus col·legues'.[101]
  • El cirurgià alemany Ludwig Rehn practicà la primera intervenció quirúrgica cardíaca amb èxit el 1896. Va operar a un noi de 22 anys ferit per arma blanca en una baralla. Aconseguí suturar un tall al ventricle dret i resoldre el tamponament cardíac que sofria el pacient.[102]
  • El nord-americà Clarence Walton Lillehei (1918–1999) fou pioner en el desenvolupament de la cirurgia a cor obert i un gran impulsor a la seva època dels procediments de reparació i substitució valvular[103] i del disseny de marcapassos artificials.[104]

Trasplantament de cor

El 3 de desembre de 1967, Louis Wahskanski, un comerciant sud-africà, va ser el primer pacient del món a rebre un cor trasplantat.[105]

El cirurgià Christiaan Barnard (Beaufort West, 1922–Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Vladimir Demikhov[106] i Norman Shumway[107] havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l'experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d'un equip de 20 metges de l'hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d'una jove de 25 anys morta per traumatisme cranioencefàlic derivat d'un accident de cotxe a Louis Wahskanski, de 53 anys. El cor del donant es retirà seguint la tècnica desenvolupada per Shumway i es mantingué sota perfusió mecànica a 10º mentre es preparava al receptor emprant una combinació d'irradiació local, prednisona, azatioprina i actinomicina C per evitar un possible rebuig.[108] Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic, el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies, fins que morí a causa d'una pneumònia per Pseudomonas.[109]

L'entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mitjà termini eren escassos. Dels primers 100 trasplantats, només sis sobrevisqueren més enllà del primer any després de la intervenció. L'activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només l'equip de la Universitat de Stanford perseverà en els trasplantaments, en menor mesura a París, i puntualment en altres centres mantenen l'interès pel trasplantament cardíac i duen a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig.[110] La introducció de la ciclosporina a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac, ja que -malgrat provocar alguns efectes adversos d'importància- les propietats immunosupressores d'aquest compost eviten significativament el rebuig de l'òrgan.[111] Els bons resultats s'acompanyen d'una ràpida expansió d'unitats de trasplantament i d'un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap al 1983. L'any 1985 fou practicat a Califòrnia el primer trasplantament cardíac neonatal amb posterior supervivència del malalt a llarg termini.[112]

A Catalunya (pionera a l'estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.[113] Entre 1984 i 2016 es realitzaren 1.306 trasplantaments cardíacs a hospitals catalans.[114]

Segons xifres de l'Organització Nacional de Trasplantaments, en el món ja s'han realitzat gairebé 100.000 trasplantaments cardíacs, 304 d'ells a l'estat espanyol només en el decurs de l'any 2017 i amb un temps mitjà d'espera per l'operació de 112 dies.[115] D'acord al Registro Español de Trasplante Cardiaco durant el període 1984-2017 es practicaren 8.173 trasplantaments de cor als 19 hospitals inclosos en aquest registre, aconseguint-se una supervivència postoperatòria del 80% a 1 any i del 70% als 5 anys en els malalts intervinguts amb assistència ventricular.[116] A prop d'un 3% de tots els trasplantaments cardíacs requereix un retrasplantament. Aquesta és una cirurgia molt selectiva i no exempta de valoracions ètiques.[117][118]

El mite del cor

« L'esperit conscient mora més avall, al cor. Té la forma d'un gran préssec; està cobert per les ales dels pulmons, suportat pel fetge i servit per les entranyes. Aquest cor és dependent del món extern. Si no es menja per un dia se sent extremadament incòmode. Si sent alguna cosa espantosa, batega, si sent alguna cosa enutjosa, queda paralitzat, si es veu davant la mort, es torna trist, si veu alguna cosa bella, es torna encegat. »
— anònim xinès. segle VIII, El secret de la Flor d'Or[119]

Centre d'energia

En la tradició hindú es considera que en el cos hi ha localitzats diferents centres d'energia, els chakra. A l'alçada del cor se situa l'anajata; és el quart començant des del cap. En aquest s'uneixen les energies materials amb les espirituals, perquè els 3 chakres superiors és on radiquen les energies intel·lectuals i espirituals, metre que en els inferiors radiquen la sexualitat, les emocions i els instints. És en l'anajata (o centre del cor) on s'uneixen.[120]

El saltador, emocionador

La consciència més comuna que tenim és que el cor "salta", sigui a causa dels esforços sigui amb les emocions.

En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des del llatí, el grec, les llengües indoeuropees i el sànscrit, el terme cor significa el saltador.[120] En frases com: «em saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc., aquesta relació entre cor i emoció és més comuna en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «em trenca el cor», «se m'ha aturat el cor», «estic corprès», etc. La imatge de Cupido i Eros llençant fletxes al cor per enamorar les persones,[121] la literatura i la pintura religiosa, sobretot la cristiana, en van plenes d'exemples: el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat, o bé la llum que surt del cor de Crist, per exemple. El culte al Sagrat Cor de Jesús es va incrementar considerablement després de la divulgació de les experiències místiques de la monja francesa Margarida Maria Alacoque (1647-1690),[122] en bona part gràcies la influència dels jesuïtes.[123]

El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol d'allò irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».

El cor valora de manera directa, intuïtiva. Té una visió, generalment, molt profunda i duradora. Diem: «això m'ho diu el cor», «em surt del cor». Jung relata, en la seva autobiografia, que un cap indi dels EUA li digué: «Els blancs estan bojos, diuen que pensen amb el cap, nosaltres pensem amb el cor».[124]

Blaise Pascal, al segle XVII, encunyà la famosa frase: «El cor té raons que la raó no entén», com a reflex d'aquesta comprensió amb el cor, basada en intuïcions, emocions, valors, imatges, visions, que no són tan segurs com la raó, però que tenen força, sentit i un pes intern que la raó no aconsegueix construir.[120]

Aquestes imatges i idees es reflecteixen en el català i en les altres llengües romàniques derivades del llatí. En moltes paraules s'empra l'arrel llatina cor (cor). El significat d'aquests mots ens aporta altres idees sobre els significats més antics de la paraula:[120]

  • Cordial: que ve del cor, afectuós.
  • Acordar: harmonitzar dos o més cors, resoldre de comú acord.
  • Recordar: tornar al cor, a la memòria, fer present.
  • Coratge: actuar amb el cor.
  • Discòrdia: a part, en dificultat, separat del cor.
  • Misericòrdia: de miser: infeliç, cor inclinat cap a l'infeliç.

En la cultura maia el cor era vist com el centre de la vida, de força, l'única cosa que podia alimentar els déus. S'oferien sacrificis humans als déus: en aquests els sacerdots maies extreien el cor d'un guerrer i se'l menjaven.[125][126] Els guerrers sacrificats eren capturats en les anomenades guerres florides, les quals es creu que el seu fi últim era la captura d'aquests guerrers.[120]

El cor era l'únic òrgan que els egipcis deixaven en l'interior de la mòmia, com a centre necessari al cos per a la vida eterna. En la doctrina tradicional de l'antic Egipte el cor és el veritable assentament de la intel·ligència i el cervell n'és un mer instrument de realització.[127] Segons els alquimistes el cor és la imatge del sol en l'ésser humà, com l'or és la imatge del sol en la Terra.[128]

En la tradició bíblica el cor expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la misericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.[129]

Aristòtil creia que el cor humà era el lloc on es rebia la informació provinent del cervell, es controlaven els moviments i s'originaven les sensacions i les respostes als estímuls de l'entorn.[130] A principis del segle xi, en l'obra Cànon de la Medicina, Avicenna integrà les idees aristotèliques sobre el cor amb els conceptes fisiològics d'Hipòcrates i Galè. Avicenna pensava que el cor era un òrgan intel·ligent, que dirigia a tots els altres i que en ell es generava el poder vital -l'alé o calor innata- del cos. Els seus postulats es consideraren vàlids fins al Renaixement.[131]

Avui dia, l'ús metafòric de la paraula cor segueix sent habitual.[132]

Relació entre el sistema circulatori i els altres sistemes

  • Sistema circulatori i sistema respiratori.[133] Els pulmons són les estructures del sistema respiratori encarregades de purificar la sang. La sang és purificada pels alvèols, són petites terminacions cegues dels bronquíols, on es produeix l'entrada d'oxigen a la sang per a ser distribuïda a totes les cèl·lules del cos. Aquestes cèl·lules, després de consumir l'oxigen, alliberen diòxid de carboni a la sang, que el porta als alvèols pulmonars per ser expulsats del cos i així novament captar oxigen útil.[134] Les interaccions entre els pulmons i el cor són moltes i complexes. Una disfunció cardíaca repercuteix sobre la normal activitat respiratòria i viceversa.[135] Alguns exemples molt evidents d'aquesta dependència mútua són el cor pulmonar i la tetralogia de Fallot.
  • Sistema circulatori i sistema ossi. El sistema ossi es relaciona amb el circulatori, ja que a l'interior dels ossos es troba la medul·la òssia, que constitueix una zona molt important, ja que en el seu interior es formen els glòbuls vermells i alguns glòbuls blancs com els granulòcits i els monòcits. Estudis epidemiològics indiquen una vinculació entre l'osteoporosi, les afeccions cardiovasculars i la mortalitat derivada d'aquestes, en particular la produïda per cardiopatia isquèmica. Si bé tradicionalment s´han considerat processos independents associats a l'edat, moltes evidències sòlides han posat de manifest l'existència de mecanismes fisiopatològics comuns.[136] El nivell plasmàtic de certes proteïnes d'origen ossi, com l'osteocalcina[137] i l'osteoprotegerina (denominada també TNFRSF11B),[138] influeix en la progressió de l'aterosclerosi.[139]
  • Sistema circulatori i sistema digestiu. Per funcionar, el nostre organisme necessita combustible, aquest combustible el donen els aliments que després de ser processats en l'aparell digestiu, lliuren les substàncies nutritives a la sang. El pàncrees, òrgan de l'aparell digestiu, secreta enzims digestius i hormones que ajuden a regular la concentració de glucosa a la sang. Un altre òrgan de l'aparell digestiu que ajuda al sistema circulatori és el fetge, que té la funció d'eliminar els productes de rebuig, com ara la bilirubina, que procedeixen de la renovació de les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells). A més sintetitza gran quantitat de proteïnes indispensables per a la sang i l'equilibri de l'organisme. Hi ha autors que han observat una associació entre l'estrenyiment i un increment del risc de sofrir patologies cardiovasculars.[140][141]
  • Sistema circulatori i sistema excretor. El metabolisme cel·lular produeix nombrosos residus, alguns dels quals són tòxics o capaços d'alterar les reaccions químiques normals. Aquestes deixalles mòbils són passades a la sang per portar-les al sistema excretor i eliminar-les. La sang es filtra en el sistema excretor pels ronyons, que deixen passar les deixalles per a ser eliminades per mitjà de l'orina. Les substàncies que queden retingudes en el ronyó, com els glòbuls sanguinis i les proteïnes, són novament utilitzades per l'organisme. Hi ha una relació directa entre les patologies renals cròniques i la patologia cardíaca. Per una banda, les malalties del cor són la causa fonamental de mort més comuna dels pacients amb insuficiència renal avençada, Per una altra, l'existència d'una afecció renal concomitant en un individu que sofreix un trastorn cardíac empitjora molt el seu pronòstic, tingui altres factors de risc o no.[142]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Anderson RH, Spicer DE, Brown NA, Mohun TJ «The development of septation in the four-chambered heart» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2014 Ag; 297 (8), pp: 1414-1429. DOI: 10.1002/ar.22949. ISSN: 1932-8494. PMID: 24863187 [Consulta: 26 desembre 2019].
  2. ↑ ESI «The fish heart - the pump» (en anglès). Vanishing fish, Circulation. Stanford University, 2018; Maig (rev), págs: 1 [Consulta: 13 novembre 2019].
  3. ↑ Koshiba-Takeuchi K, Mori AD, Kaynak BL, Cebra-Thomas J, et al «Reptilian heart development and the molecular basis of cardiac chamber evolution» (en anglès). Nature, 2009 Set 3; 461 (7260), pp: 95-98. DOI: 10.1038/nature08324. PMC: 2753965. PMID: 19727199 [Consulta: 10 gener 2020].
  4. ↑ Poelmann RE, Gittenberger-de Groot AC «Development and evolution of the metazoan heart» (en anglès). Dev Dyn, 2019 Ag; 248 (8), pp: 634-656. DOI: 10.1002/dvdy.45. PMC: 6767493. PMID: 31063648 [Consulta: 10 gener 2020].
  5. ↑ Ben-Horin S, Shinfeld A, Kachel E, Chetrit A, Livneh A «The composition of normal pericardial fluid and its implications for diagnosing pericardial efusions» (en anglès). Am J Med, 2005 Jun; 118 (6), pp: 636-640. ISSN 1555-7162. DOI: 10.1016/j.amjmed.2005.01.066. PMID: 15922695 [Consulta: 3 desembre 2019].
  6. ↑ Arackal A, Alsayouri K «Histology, Heart» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 23; NBK545143 (rev), pàgs: 6. PMID: 31424727 [Consulta: 8 octubre 2019].
  7. ↑ Bamalan OA, Soos MP «Anatomy, Thorax, Heart Great Vessels» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Oct 4; NBK547680 (rev), pàgs: 5. PMID: 31613460 [Consulta: 18 octubre 2019].
  8. ↑ Megías M, Molist P, Pombal MA «Muscular, Cardiaco» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2019; Des 30 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 gener 2020].
  9. ↑ Kumar, V; Abbas, AK; Fausto, N. Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease (en anglès). 7a edició. Elsevier Saunders, 2005, p. 556. ISBN 9780721601878. 
  10. ↑ Mathew P, Bordoni B «Embryology, Heart» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Gen 6; NBK537313 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725998 [Consulta: 1r desembre 2019].
  11. ↑ Sun C, Kontaridis MI «Physiology of Cardiac Development: From Genetics to Signaling to Therapeutic Strategies» (en anglès). Curr Opin Physiol, 2018 Feb; 1, pp: 123-139. DOI: 10.1016/j.cophys.2017.09.002. PMC: 5844510. PMID: 29532042 [Consulta: 3 gener 2019].
  12. ↑ Moorman AF, Christoffels VM «Cardiac chamber formation: development, genes, and evolution» (en anglès). Physiol Rev, 2003 Oct; 83 (4), pp: 1223-1267. ISSN 1522-1210. DOI: 10.1152/physrev.00006.2003. PMID: 14506305 [Consulta: 18 novembre 2019].
  13. ↑ Jenkins KJ, Correa A, Feinstein JA, Botto L, et al «Noninherited Risk Factors and Congenital Cardiovascular Defects: Current Knowledge» (en anglès). Circulation, 2007 Jun 12; 115 (23), pp: 2995-3014. ISSN 1524-4539. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.106.183216. PMID: 17519397 [Consulta: 18 octubre 2019].
  14. ↑ Lynch, T; Abel, DE «Teratogens and Congenital Heart Disease» (en anglès). Journal of Diagnostic Medical Sonography, 2015 Jul; 31 (5), pp: 301–305. DOI: 10.1177/8756479315598524. ISSN: 1552-5430 [Consulta: 18 octubre 2019].
  15. ↑ Kaltman JR, Burns KM, Pearson GD «Perspective on Congenital Heart Disease Research» (en anglès). Circ Res, 2017 Mar 17; 120 (6), pp: 898-900. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.116.310334. ISSN: 1524-4571. PMID: 28302736 [Consulta: 3 gener 2020].
  16. ↑ Dudzik, M «Echinoderms» (en anglès). OpenStax CNX, Rice University, 2018 Nov 7; BI 101 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 13 octubre 2019].
  17. ↑ Waldrop LD, Miller LA «The role of the pericardium in the valveless, tubular heart of the tunicate Ciona savignyi» (en anglès). J Exp Biol, 2015 Set; 218 (Pt 17), pp: 2753-2763. ISSN 1477-9145. DOI: 10.1242/jeb.116863. PMID: 26142414 [Consulta: 14 octubre 2019].
  18. ↑ Wenning A, Meyer EP «Hemodynamics in the leech: blood flow in two hearts switching between two constriction patterns» (en anglès). J Exp Biol, 2007 Ag; 210 (Pt 15), pp: 2627-2636. DOI: 10.1242/jeb.001644. ISSN: 1477-9145. PMID: 17644677 [Consulta: 14 octubre 2019].
  19. ↑ Wilkens, JL «Evolution of the Cardiovascular System in Crustacea» (en anglès). Amer Zool, 1999 Abr; 39 (2), pp: 199-214. DOI: 10.1093/icb/39.2.199. ISSN: 1540-7063 [Consulta: 14 octubre 2019].
  20. ↑ Scales, H «Why does an octopus have more than one heart?» (en anglès). Nature, Sciencefocus.com, 2019; Set 9, págs: 1 [Consulta: 25 octubre 2019].
  21. ↑ Monroe, B; Lebowicz, L «Three Hearts of the Giant Pacific Octopus» (en anglès). Association of Medical Illustrators, 2019; Jul, págs: 3 [Consulta: 13 desembre 2019].
  22. ↑ Icardo, J «The Teleost Heart: A Morphological Approach» (en anglès). A: Ontogeny and Phylogeny of the Vertebrate Heart, Chap. 2 (Sedmera S, Wang T; Eds.) Springer-Verlag New York, 2012; Abr, pp: 35-53. ISBN 978-1-4614-3386-6. DOI: 10.1007/978-1-4614-3387-3_2 [Consulta: 14 octubre 2019].
  23. ↑ Lai NC, Graham JB, Lowell WR, Shabetai R «Elevated pericardial pressure and cardiac output in the leopard shark Triakis semifasciata during exercise: The role of the pericardioperitoneal canal» (en anglès). J Exp Biol, 1989; 147, pp: 263–277. ISSN 1477-9145 [Consulta: 31 octubre 2019].
  24. ↑ Pérez, JI «La emergencia de un doble sistema circulatorio» (en castellà). Cuaderno de Cultura Científica, Cátedra de Cultura Científica de la UPV/EHU, 2017; Nov 14, pàgs: 5. ISSN 2529-8984 [Consulta: 14 octubre 2019].
  25. ↑ De Voe, RS «Reptilian cardiovascular anatomy and physiology: evaluation and monitoring (Proceedings)» (en anglès). dvm360.com, 2010; Nov 1, pàgs: 4 [Consulta: 11 octubre 2019].
  26. ↑ Pokhrel, P «Detailed Structure of Frog's Heart» (en anglès). Microbiology Notes, 2016; Feb 10, pàgs: 4 [Consulta: 14 octubre 2019].
  27. ↑ Grigg, GC «Central Cardiovascular Anatomy and Function in Crocodilia» (en anglès). A: Physiological Adaptations in Vertebrates: Respiration: Circulation, and Metabolism. Marcel Dekker Inc, 1991 Oct; vol 56, pp: 339-354. ISBN 9780824785581 [Consulta: 11 octubre 2019].
  28. ↑ Orosz, S «Anatomy of the Avian Heart» (en anglès). Pet Birds Health, Lafeber Co., 2013; Jun 6, pàgs: 4 [Consulta: 11 octubre 2019].
  29. ↑ Ritchison, G «Avian Circulatory System» (en anglès). Avian Biology. Department of Biological Sciences, Eastern Kentucky University, 2015; BIO 554/754, pàgs: 14 [Consulta: 12 novembre 2019].
  30. ↑ Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax
  31. ↑ Santa María, M «Volumen sistólico» (en castellà). G-SE, 2013; Mar 20, pàgs: 1 [Consulta: 18 octubre 2019].
  32. ↑ Dextrocardia Diccionario mèdico. Clínica Universidad de Navarra, 2019 (en castellà)
  33. ↑ Gentille-Lorente, DI «Un insólito caso de síndrome de Kartagener» (en anglès). Rev Esp Cardiol, 2012 Maig; 65 (5), pp: 470. DOI: 10.1016/j.recesp.2010.08.010. ISSN: 1885-5857. PMID: 21497979 [Consulta: 25 novembre 2019].
  34. ↑ Ogobuiro I, Tuma F «Anatomy, Thorax, Heart Coronary Arteries» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Des 9; NBK534790 (rev), pàgs: 4. PMID: 30521211 [Consulta: 20 octubre 2019].
  35. ↑ Rehman I, Rehman A «Anatomy, Thorax, Pericardium» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Des 9; NBK482256 (rev), pàgs: 3. PMID: 29489245 [Consulta: 22 octubre 2019].
  36. ↑ Contreras Carreto, NA; Torres Fraga, M; González Chon, O; García López, S «Introducción a la fisiología pericárdica» (en castellà). Med Sur, 2005 Jul-Set; 12 (3), pp: 154-164. ISSN 2310-2799 [Consulta: 18 novembre 2019].
  37. ↑ Vogiatzidis K, Zarogiannis SG, Aidonidis I, Solenov EI, et al «Physiology of pericardial fluid production and drainage» (en anglès). Front Physiol, 2015 Mar 18; 6, pp: 62. DOI: 10.3389/fphys.2015.00062. PMC: 4364155. PMID: 25852564 [Consulta: 24 octubre 2019].
  38. ↑ Maton, Anthea; Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright. Human Biology and Health. Englewood Cliffs (Nova Jersey): Prentice Hall, 1993, p. 250. ISBN 0-13-981176-1. OCLC 32308337. 
  39. ↑ Vanhaebost J, Faouzi M, Mangin P, Michaud K «New reference tables and user-friendly Internet application for predicted heart weights» (en anglès). Int J Legal Med, 2014 Jul; 128 (4), pp: 615-620. ISSN 1437-1596. DOI: 10.1007/s00414-013-0958-9. PMID: 24414936 [Consulta: 25 octubre 2019].
  40. ↑ Amin H, Siddiqui WJ «Cardiomegaly» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK542296 (rev), pàgs: 7. PMID: 31194436 [Consulta: 8 octubre 2019].
  41. ↑ Morris PD, Warriner DR, Saraf K, Morton AC «The apex beat» (en anglès). Br J Hosp Med (Lond), 2013 Feb; 74 (2), pp: C23-C25. ISSN 1750-8460. DOI: 10.12968/hmed.2013.74.sup2.c23. PMID: 23411910 [Consulta: 13 desembre 2019].
  42. ↑ Naylor CD, McCormack DG, Sullivan SN «The midclavicular line: a wandering landmark» (en anglès). CMAJ, 1987 Gen 1; 136 (1), pp: 48-50. ISSN 0820-3946. PMC: 1491591. PMID: 2947672 [Consulta: 13 desembre 2019].
  43. ↑ Masuda S, Shibui T, Onodera R, Ashikaga T «A case of left ventricular pseudoaneurysm presenting with a visible apex beat» (en anglès). Eur Heart J Case Rep, 2018 Abr 24; 2 (2), pp: yty052. DOI: 10.1093/ehjcr/yty052. PMC: 6177029. PMID: 31020131 [Consulta: 13 desembre 2019].
  44. ↑ Anderson RH, Brown NA, Webb S «Development and structure of the atrial septum» (en anglès). Heart, 2002 Jul; 88 (1), pp: 104-110. DOI: 10.1136/heart.88.1.104. PMC: 1767197. PMID: 12067964 [Consulta: 2 desembre 2019].
  45. ↑ GPnotebook «Interventricular septum (anatomy)» (en anglès). Oxbridge Solutions Ltd, 2016, pàgs: 2 [Consulta: 11 octubre 2019].
  46. ↑ Enersen, OD «Wilhelm His Jr» (en anglès). Whonamedit?, 2019, pàgs: 3 [Consulta: 11 gener 2020].
  47. ↑ García Torres, E; Galletti Scaglione, L; Ramos Casado, MV «Amomalías de las venas pulmonares» (en castellà). A: Cardiología pediátrica y cardiopatías congénitas del niño y del adolescente. (Albert Brotons, DC; Coord.) SECPCC, 2015; Vol. I, Cap. 34, pp: 339-348. ISBN 978-84-16276-96-7 [Consulta: 16 març 2020].
  48. ↑ Pollock JD, Makaryus AN «Physiology, Cardiac Cycle» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Maig 5; NBK459327 (rev), pàgs: 4. PMID: 29083687 [Consulta: 8 desembre 2019].
  49. ↑ OpenStax Team «Cardiac Cycle» (en anglès). A: Anatomy & Physiology. The Cardiovascular System: The Heart, Chap. 19·3. OpenStax College, Rice University, 2016; Feb 26, pàgs: 12 [Consulta: 9 octubre 2019].
  50. ↑ Shea, MJ; Gupta, JI «Cardiac Auscultation» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Jun (rev), págs: 9 [Consulta: 12 novembre 2019].
  51. ↑ Duhagón, P «Soplos cardíacos» (en castellà). Arch Pediatr Urug, 2002 Mar; 73 (1), pp: 22-25. ISSN: 1688-1249 [Consulta: 9 octubre 2019].
  52. ↑ Biancaniello, T «Innocent Murmurs» (en anglès). Circulation, 2005 Gen 25; 111 (3), pp: e20-e22. DOI: 10.1161/01.CIR.0000153388.41229.CB. ISSN: 1524-4539. PMID: 15668345 [Consulta: 22 octubre 2019].
  53. ↑ Euler, DE «Cardiac alternans: mechanisms and pathophysiological significance» (en anglès). Cardiovasc Res, 1999 Jun; 42 (3), pp: 583-590. DOI: 10.1016/s0008-6363(99)00011-5. ISSN: 1755-3245. PMID: 10533597 [Consulta: 16 octubre 2019].
  54. ↑ Khasnis, A; Lokhandwala, Y «Clinical signs in medicine: pulsus paradoxus» (en anglès). J Postgrad Med, 2002; 48 (1), pp: 46-49. ISSN: 0972-2823 [Consulta: 16 octubre 2019].
  55. ↑ Pinnell, J; Turner, S; Howell, S «Cardiac muscle physiology» (en anglès). BJA Education, 2007 Jun; 7 (3), pp: 85–88. DOI: 10.1093/bjaceaccp/mkm013. ISSN: 2058-5357 [Consulta: 11 octubre 2019].
  56. ↑ Stinstra J, MacLeod R, Henriquez C «Incorporating histology into a 3D microscopic computer model of myocardium to study propagation at a cellular level» (en anglès). Ann Biomed Eng, 2010 Abr; 38 (4), pp: 1399-1414. DOI: 10.1007/s10439-009-9883-y. PMC: 3184179. PMID: 20049638 [Consulta: 11 octubre 2019].
  57. ↑ Marcassa, C «Neuronal damage and abnormal contraction: Is the circle of synchronicity complete?» (en anglès). J Nucl Cardiol, 2019 Jun; 26 (3), pp: 880-882. DOI: 10.1007/s12350-017-1167-6. ISSN: 1532-6551. PMID: 29327249 [Consulta: 11 octubre 2019].
  58. ↑ Kurihara, S «Regulation of cardiac muscle contraction by intracellular Ca2+» (en anglès). Jpn J Physiol, 1994; 44 (6), pp: 591-611. DOI: 10.2170/jjphysiol.44.591. ISSN: 1881-1396. PMID: 7760518 [Consulta: 8 octubre 2019].
  59. ↑ Contracción tetánica Diccionario mèdico. Clínica Universidad de Navarra, 2019 (en castellà)
  60. ↑ Eisner DA, Caldwell JL, Kistamás K, Trafford AW «Calcium and Excitation-Contraction Coupling in the Heart» (en anglès). Circ Res, 2017 Jul 7; 121 (2), pp: 181-195. DOI: 10.1161/CIRCRESAHA.117.310230. PMC: 5497788. PMID: 28684623 [Consulta: 11 octubre 2019].
  61. ↑ Gordan R, Gwathmey JK, Xie LH «Autonomic and endocrine control of cardiovascular function» (en anglès). World J Cardiol, 2015 Abr 26; 7 (4), pp: 204-214. DOI: 10.4330/wjc.v7.i4.204. PMC: 4404375. PMID: 25914789 [Consulta: 17 octubre 2019].
  62. ↑ Klabunde, RE «Autonomic Innervation of the Heart and Vasculature» (en anglès). Cardiovascular Physiology Concepts, 2016; Des 8 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 11 gener 2020].
  63. ↑ Silverman ME, Hollman A «Discovery of the sinus node by Keith and Flack: on the centennial of their 1907 publication» (en anglès). Heart, 2007 Oct; 93 (10), pp: 1184-1187. DOI: 10.1136/hrt.2006.105049. PMC: 2000948. PMID: 17890694 [Consulta: 11 gener 2020].
  64. ↑ Kashou AH, Basit H, Chhabra L «Physiology, Sinoatrial Node (SA Node)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 23; NBK459238 (rev), pàgs: 5. PMID: 29083608 [Consulta: 20 octubre 2019].
  65. ↑ Patra C, Brady MF «Physiology, Bundle of His» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK531498 (rev), pàgs: 4. PMID: 30285393 [Consulta: 8 octubre 2019].
  66. ↑ Boyden PA, Hirose M, Dun W «Cardiac Purkinje cells» (en anglès). Heart Rhythm, 2010 Gen; 7 (1), pp: 127-135. DOI: 10.1016/j.hrthm.2009.09.017. ISSN: 1556-3871. PMID: 19939742 [Consulta: 8 octubre 2019].
  67. ↑ Lange, M «Exploration of the Human Purkinje Network in Virtual Populations -Tesi doctoral-» (en anglès). DEEE, University of Sheffield, 2017 Mar; EthosID:707473, pàgs: 179 [Consulta: 22 octubre 2019].
  68. ↑ Solaro, RJ «Regulation of Cardiac Contractility» (en anglès). Morgan & Claypool Life Sciences, 2011; NBK54078, pàgs: 50. PMID: 21634071 [Consulta: 8 octubre 2019].
  69. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Excitabilidad o batmotropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2019; Gen 12 (rev), pàgs: 2. ISBN 84-688-1218-8 [Consulta: 8 octubre 2019].
  70. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Contractilidad o inotropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 30 (rev), pàgs: 4. ISBN 84-688-1218-8 [Consulta: 8 octubre 2019].
  71. ↑ Brubaker PH, Kitzman DW «Chronotropic Incompetence: Causes, Consequences, and Management» (en anglès). Circulation, 2011 Mar 8; 123 (9), pp: 1010-1020. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.940577. PMC: 3065291. PMID: 21382903 [Consulta: 8 octubre 2019].
  72. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Conductibilidad o dromotropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 29 (rev), pàgs: 6. ISBN 84-688-1218-8 [Consulta: 9 octubre 2019].
  73. ↑ Serra Simal, R «Corazón. Relajación o lusitropismo» (en castellà). Fisiologia mèdica. WebFisio, 2011; Set 29 (rev), pàgs: 2. ISBN 84-688-1218-8 [Consulta: 8 octubre 2019].
  74. ↑ Di Somma S, Magrini L «Drug Therapy for Acute Heart Failure» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2015 Ag; 68 (8), pp: 706-713. ISSN 1885-5857. DOI: 10.1016/j.rec.2015.02.019. PMID: 26088867 [Consulta: 12 març 2020].
  75. ↑ Lammers K, Abeln B, Hüsken M, Lehmacher C, et al «Formation and function of intracardiac valve cells in the Drosophila heart» (en anglès). J Exp Biol, 2017 Maig 15; 220 (Pt 10), pp: 1852-1863. DOI: 10.1242/jeb.156265. ISSN: 1477-9145. PMID: 28254880 [Consulta: 31 octubre 2019].
  76. ↑ Cortés Bravo, E «Generalidades del Sistema Cardiovascular de los Reptiles» (en castellà). Asociación de Reptiles y Anfibios, 2018; Abr 2, pàgs: [Consulta: 2 novembre 2019].
  77. ↑ Jones, G «The enormous crocodile — owner of nature's most complex heart» (en anglès). British Heart Foundation, 2017; Jun 7, pàgs: 7 [Consulta: 2 novembre 2019].
  78. ↑ Bishop, CM «Heart Mass and the Maximum Cardiac Output of Birds and Mammals: Implications for Estimating the Maximum Aerobic Power Input of Flying Animals» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 1997 Abr 29; 352 (1352), pp: 447–456. ISSN 0962-8436. DOI: 10.1098/rstb.1997.0032. PMC: 1691941 [Consulta: 3 novembre 2019].
  79. ↑ Morgan, K «How Big is a Blue Whale Really?. Size Comparison Guide» (en anglès). Modestfish.com, 2019; Oct 5 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 3 novembre 2019].
  80. ↑ Goldbogen JA, Cade DE, Calambokidis J, Czapanskiy MF, et al «Extreme bradycardia and tachycardia in the world’s largest animal» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2019; Nov 25, pii: 201914273. DOI: 10.1073/pnas.1914273116. ISSN: 1091-6490. PMID: 31767746 [Consulta: 1r desembre 2019].
  81. ↑ Smerup M, Damkjær M, Brøndum E, Baandrup UT, et al «The thick left ventricular wall of the giraffe heart normalises wall tension, but limits stroke volume and cardiac output» (en anglès). J Exp Biol, 2016 Feb; 219 (Pt 3), pp: 457-463. DOI: 10.1242/jeb.132753. ISSN: 1477-9145. PMID: 26643090 [Consulta: 8 desembre 2019].
  82. ↑ Mitchell G, Skinner JD «An allometric analysis of the giraffe cardiovascular system» (en anglès). Comp Biochem Physiol A Mol Integr Physiol, 2009 Des; 154 (4), pp: 523-529. DOI: 10.1016/j.cbpa.2009.08.013. ISSN: 1095-6433. PMID: 19720152 [Consulta: 8 desembre 2019].
  83. ↑ Fernandes TL, Piratello AC, Farah V, Fiorino P, et al «Effect of carotid and aortic baroreceptors on cardiopulmonary reflex: the role of autonomic function» (en anglès). Braz J Med Biol Res, 2010 Jul; 43 (7), pp: 681-686. ISSN 1414-431X. DOI: 10.1590/s0100-879x2010000700011. PMID: 20625658 [Consulta: 12 març 2020].
  84. ↑ Armstrong M, Moore RA «Physiology, Baroreceptors» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 20; NBK538172 (rev), pàgs: 5. PMID: 30844199 [Consulta: 16 octubre 2019].
  85. ↑ Pocock, G; Richards, CD. «Fisiología humana: La base de la medicina». 2a. Ed, pàgina 536. ISBN 9788445814796 Elsevier España, 2005.
  86. ↑ González-Merlo, J; del Sol, JR. «Obstetricia». 3a. Ed, pàgina 119. ISBN 9788434527232 Salvat, 1988.
  87. ↑ Diéguez Castrillo, G «El corazón: mito y realidad -Lliço Magistral-» (en castellà). Facultad de Medicina, Universidad CEU San Pablo, 2012; Oct 19, pàgs: 55 [Consulta: 19 desembre 2019].
  88. ↑ Chanoufi MB, Ben Temime R, Masmoudi A, Ounaïssa K, et al «Clinical and anatomic features of acardiac twins» (en anglès). Med Princ Pract, 2004 Nov-Des; 13 (6), pp: 375-379. DOI: 10.1159/000080478. ISSN: 1423-0151. PMID: 15467316 [Consulta: 27 octubre 2019].
  89. ↑ Gutiérrez Vélez, MC; Monte Mercado, JC; Ferrero Viñas, A; García Fernández, ME; et al «Feto acardio en gestación gemelar a termino» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2011 Nov; 54 (11), pp: 581-584. DOI: 10.1016/j.pog.2011.06.002. ISSN: 1578-1453 [Consulta: 27 octubre 2019].
  90. ↑ Alvear Reacos, RR; Aguinaga Egas, P; Acosta Vinueza, Y; Gonzales Pardo, S; Reascos Paredes, YL «Acardia fetal, reporte de un caso, enfoque médico y psicosocial» (en castellà). Rev Bionatura, 2017; 2 (4), pp: 43-46. ISSN 1390-9355. DOI: 10.21931/RB/2017.02.03.8 [Consulta: 12 març 2020].
  91. ↑ Ray S, Basak S, Ghosh PCh, Pal M, et al «Acardius acephalus: "headless-heartless nine-month life"» (en anglès). J Obstet Gynaecol India, 2012 Des; 62 (Supl 1), pp: 16-18. DOI: 10.1007/s13224-013-0358-6. PMC: 3632684. PMID: 24293860 [Consulta: 13 novembre 2019].
  92. ↑ Pandey S, Mendiratta S, Pandey S, Sinha R, Pandey L «Conjoined twins with a single heart: A rare case report» (en anglès). Australas Med J, 2011 Abr; 4 (4), pp: 145-147. DOI: 10.4066/AMJ.2011.628. PMC: 3562892. PMID: 23393505 [Consulta: 13 novembre 2019].
  93. ↑ Ambar SS, Halkati PC, Patted SV, Yavagal S «Twin heart with a fused atria and separate ventricles in conjoined twins» (en anglès). Ann Pediatr Cardiol, 2010 Jul; 3 (2), pp: 145-147. DOI: 10.4103/0974-2069.74065. PMC: 3017932. PMID: 21234207 [Consulta: 13 novembre 2019].
  94. ↑ Cabrera A, Rodrigo D, Luis MT, Pastor E, et al «Ectopia Cordis and Cardiac Anomalies» (en anglès). Rev Esp Cardiol, 2002 Nov; 55 (11), pp: 1209-1212. DOI: 10.1016/s0300-8932(02)76786-9. ISSN: 1579-2242. PMID: 12423580 [Consulta: 25 novembre 2019].
  95. ↑ Puvabanditsin S, Di Stefano V, Garrow E, Wong R, et al «Ectopia cordis» (en anglès). Hong Kong Med J, 2013 Oct; 19 (5), pp: 447-450. DOI: 10.12809/hkmj133737. ISSN: 1024-2708. PMID: 24088589 [Consulta: 25 novembre 2019].
  96. ↑ Kritzmire SM, Cossu AE «Hypoplastic Left Heart Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Gen 20; NBK554576 (rev), pàgs: 11. PMID: 32119463 [Consulta: 19 març 2020].
  97. ↑ Grossfeld P, Nie S, Lin L, Wang L, Anderson RH «Hypoplastic Left Heart Syndrome: A New Paradigm for an Old Disease?» (en anglès). J Cardiovasc Dev Dis, 2019 Feb 23; 6 (1), pii: E10. DOI: 10.3390/jcdd6010010. PMC: 6462956. PMID: 30813450 [Consulta: 2 desembre 2019].
  98. ↑ Bautista-Hernandez V, Avila-Alvarez A, Marx GR, Del Nido PJ «Current surgical options and outcomes for newborns with hypoplastic left heart syndrome» (en anglès/castellà). An Pediatr (Barc), 2019 Nov; 91 (5), pp: 352.e1-352.e9. DOI: 10.1016/j.anpedi.2019.09.007. ISSN: 1695-9531. PMID: 31694800 [Consulta: 2 desembre 2019].
  99. ↑ Liu X, Yagi H, Saeed S, Bais AS, et al «The complex genetics of hypoplastic left heart syndrome» (en anglès). Nat Genet, 2017 Jul; 49 (7), pp: 1152-1159. DOI: 10.1038/ng.3870. PMC: 5737968. PMID: 28530678 [Consulta: 19 març 2020].
  100. ↑ Sejas Claros, A; Flores Choque, CA «Dextrocardia congénita aislada sin situs inversus. Imagen radiològica» (en castellà). Rev Cient Cienc Med, 2016; 19 (2), pp: 71-72. ISSN: 2077-3323 [Consulta: 22 octubre 2019].
  101. ↑ Concha Ruiz, M «Inicio y desarrollo histórico de la cirugia del corazón» (en castellà). A: Los pioneros en la cirugía del corazón en España (1945-1970), ADICAR, 2000, pp 185-195. ISBN 978-84-607-1523-8 [Consulta: 19 desembre 2019].
  102. ↑ Werner OJ, Sohns C, Popov AF, Haskamp J, Schmitto JD «Ludwig Rehn (1849-1930): the German surgeon who performed the worldwide first successful cardíac operation» (en anglès). J Med Biogr, 2012 Feb; 20 (1), pp: 32-34. DOI: 10.1258/jmb.2011.011002. ISSN: 1758-1087. PMID: 22499606 [Consulta: 17 novembre 2019].
  103. ↑ Texas Heart Institute «Valve Repair or Replacement» (en anglès). Heart Health Topics, 2017; Des (rev), págs: 8 [Consulta: 23 novembre 2019].
  104. ↑ Cooley, DA «King of Hearts: The True Story of the Maverick Who Pioneered Open Heart Surgery» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2000; 27 (2), pp: 224–225. ISSN: 0730-2347. PMC: 101066 [Consulta: 23 novembre 2019].
  105. ↑ Feinberg, T «Louis Washkansky - the man with the miracle heart» (en anglès). News&Articles, JRSA, 2017; Des 7, pàgs: 3 [Consulta: 13 març 2019].
  106. ↑ Konstantinov, IE «At the cutting edge of the impossible: a tribute to Vladimir P. Demikhov» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2009; 36 (5), pp: 453-458. ISSN: 1526-6702. PMC: 2763473. PMID: 19876428 [Consulta: 13 octubre 2019].
  107. ↑ Baumgartner WA, Reitz BA, Gott VL, Shumway SJ «Norman E. Shumway, MD, PhD: visionary, innovator, humorist» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 2009 Feb; 137 (2), pp: 269-277. DOI: 10.1016/j.jtcvs.2008.11.008. ISSN: 1097-685X. PMID: 19185135 [Consulta: 8 octubre 2019].
  108. ↑ DiBardino, DJ «The history and development of cardiac transplantation» (en anglès). Tex Heart Inst J, 1999; 26 (3), pp: 198-205. ISSN: 1526-6702. PMC: 325641. PMID: 10524743 [Consulta: 13 octubre 2019].
  109. ↑ Brink JG, Hassoulas J «The first human heart transplant and further advances in cardiac transplantation at Groote Schuur Hospital and the University of Cape Town» (en anglès). Cardiovasc J Afr, 2009 Gen-Feb; 20 (1), pp: 31-35. ISSN: 1995-1892. PMC: 4200566. PMID: 19287813 [Consulta: 8 octubre 2019].
  110. ↑ Figuera Aymerich, Diego. El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo (en castellà). Real Academia Nac. Medicina, 1985, pp: 57-59. ISBN 8439848749. 
  111. ↑ Oyer, PE «Heart transplantation in the cyclosporine era» (en anglès). Ann Thorac Surg, 1988 Nov; 46 (5), pp: 489-490. ISSN 0003-4975. DOI: 10.1016/s0003-4975(10)64681-4. PMID: 3056297 [Consulta: 17 març 2020].
  112. ↑ John M, Bailey LL «Neonatal heart transplantation» (en anglès). Ann Cardiothorac Surg, 2018 Gen; 7 (1), pp: 118-125. DOI: 10.21037/acs.2018.01.05. PMC: 5827135. PMID: 29492389 [Consulta: 22 octubre 2019].
  113. ↑ Caralps, JM «Recull històric i estat actual del trasplantament cardíac». Annals de Medicina, 2012; 95 (4), pp: 149-153. ISSN: 2013-7109 [Consulta: 12 octubre 2019].
  114. ↑ Servei Català de la Salut «El 1984 es fa el primer trasplantament de cor a Espanya a Hospital de la Santa Creu i Sant Pau». catsalut.gencat.cat, 2016; Nov, pàgs: 2 [Consulta: 12 octubre 2019].
  115. ↑ ONT «Trasplante cardíaco» (en castellà). Memoria de Actividad, 2017, pp: 1-26 [Consulta: 13 octubre 2019].
  116. ↑ González-Vílchez F, Almenar-Bonet L, Crespo-Leiro MG, Alonso-Pulpón L, et al «Registro Español de Trasplante Cardiaco. XXIX Informe Oficial de la Sección de Insuficiencia Cardiaca de la Sociedad Española de Cardiología (1984-2017)» (en castellà/anglès). Rev Esp Cardiol, 2018 Nov; 71 (11), pp: 952-960. DOI: 10.1016/j.recesp.2018.07.020. ISSN: 1885-5857. PMID: 30297276 [Consulta: 13 octubre 2019].
  117. ↑ Smits JM, De Pauw M, Schulz U, Van Cleemput J, et al «Heart re-transplantation in Eurotransplant» (en anglès). Transpl Int, 2018 Nov; 31 (11), pp: 1223-1232. DOI: 10.1111/tri.13289. ISSN: 1432-2277. PMID: 29885002 [Consulta: 19 gener 2020].
  118. ↑ Miller, RJH; Khush, K «Cardiac Re-Transplantation: A Growing Indication with Unique Considerations» (en anglès). A: Heart Transplantation; Chap. 14 (Loforte A, Montalto A, Amarelli C; Eds.) InTech, 2018, Mar 1, pàgs: 15. ISBN 978-1-78923-802-0. DOI: 10.5772/intechopen.74585 [Consulta: 19 gener 2020].
  119. ↑ Wilhelm, Richard; Jung, Carl G. The Secret of the Golden Flower (en traducció catalana de la traducció anglesa). Kegan Paul, Trench and Trubner & Co. Ltd, 1931, pàgs: 154. «The conscious spirit dwells below in the heart. This lower fleshly heart has the shape of a large peach: it is covered by the wings of the lungs, supported by the liver, and served by the bowels. This heart is dependent on the outside world. If a man does not eat for one day even, it feels extremely uncomfortable. If it hears something terrifying it throbs; if it hears something enraging it stops; if it is faced with death it becomes sad; if it sees something beautiful it is dazzled.» 
  120. ↑ 120,0 120,1 120,2 120,3 120,4 Hernán Baeza, R. «El mito del corazón» (en castellà). Revista Española de Cardiologia Vol.54, Núm 3; pp: 368-372, 2001 Març. DOI: 10.1016/s0300-8932(01)76314-2. [Consulta: 27 novembre 2009].
  121. ↑ Ashliman, DL «Cupid and Psyche» (en anglès). Folklore and Mythology Electronic Texts. University of Pittsburgh, 2015; Feb 24 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 28 novembre 2019].
  122. ↑ Croiset, J «La Devocion al Sagrado Corazon de Jesus» (en castellà). Imprenta de Mauro Marti, Barcelona, 1741, Vol. I, pàgs: 306 [Consulta: 5 desembre 2019].
  123. ↑ Herradón Figueroa, MA «Reinaré en España. La devoción al Sagrado Corazón de Jesús» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 2009 Jul-Des; 64 (2), pp: 93-218. DOI: 10.3989/rdtp.2009.014. ISSN: 1988-8457 [Consulta: 5 desembre 2019].
  124. ↑ Carls Gustav Jung. Recuerdos, sueños y pensamientos. Barcelona: Seix Barral, 2009; 1ª ed., 11ª imp. ISBN 9788432208294
  125. ↑ N. Davies, Los antiguos reinos de México. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 2013. ISBN 9789681628017
  126. ↑ M. Matos Moctezuma 'Muerte a filo de obsidiana. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996. ISBN 9789990131390
  127. ↑ Ziskind B, Halioua B «La conception du cœur dans l’Égypte ancienne» (en francès). Med Sci (Paris), 2004 Mar; 20 (3), pp: 367-373. DOI: 10.1051/medsci/2004203367. ISSN: 1958-5381. PMID: 15067585 [Consulta: 20 octubre 2019].
  128. ↑ Juan Eduardo Cirlot, Diccionario de símbolos. Madrid: Siruela, D.L. 1997. pàg.149 ISBN 9788478443529|
  129. ↑ José Luis Morales y Martín, Diccionario de iconología y simbología, Madrid: Taurus, 1986. pàg. 105 ISBN 9788430697656
  130. ↑ Alonso, JR «¿En la cabeza o en el corazón?» (en castellà). Neurociencia, 2011; Jul 27, pàgs: [Consulta: 20 octubre 2019].
  131. ↑ Chamsi-Pasha MA, Chamsi-Pasha H «Avicenna's contribution to cardiology» (en anglès). Avicenna J Med, 2014 Gen; 4 (1), pp: 9-12. DOI: 10.4103/2231-0770.127415. PMC: 3952394. PMID: 24678465 [Consulta: 3 desembre 2019].
  132. ↑ Vázquez Montalbán, M «El corazón como fruto amargo o como cazador solitario» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2002 Nov; 55 (11), pp: 1169-1172. DOI: 10.1016/s0300-8932(02)76780-8. ISSN: 1579-2242. PMID: 12423574 [Consulta: 28 novembre 2019].
  133. ↑ Verhoeff K, Mitchell JR «Cardiopulmonary physiology: why the heart and lungs are inextricably linked» (en anglès). Adv Physiol Educ, 2017 Set 1; 41 (3), pp: 348-353. DOI: 10.1152/advan.00190.2016. ISSN: 1522-1229. PMID: 28679570 [Consulta: 8 octubre 2019].
  134. ↑ Boyette LC, Burns B «Physiology, Pulmonary Circulation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 3; NBK518997 (rev), pàgs: 4. PMID: 30085539 [Consulta: 8 octubre 2019].
  135. ↑ Oulego Erroz, I, Naranjo Vivas, D «Corazón y pulmón: buenos amigos, peores enemigos (I). Etiología y fisiopatología de las interacciones cardiopulmonares» (en castellà). Bol Pediatr, 2011 Gen-Mar; 51 (215), pp: 11-27. ISSN: 0214-2597 [Consulta: 20 novembre 2019].
  136. ↑ Lampropoulos CE1, Papaioannou I, D'Cruz DP «Osteoporosis — a risk factor for cardiovascular disease?» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2012 Oct; 8 (10), pp: 587-598. DOI: 10.1038/nrrheum.2012.120. ISSN: 1759-4790. PMID: 22890244 [Consulta: 9 desembre 2019].
  137. ↑ UniProt «Osteocalcin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020; Feb 26, P02818 -OSTCN_HUMAN- (rev), pàgs: 11 [Consulta: 14 març 2020].
  138. ↑ UniProt «Tumor necrosis factor receptor superfamily member 11B» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020; Feb 26, O00300 -TR11B_HUMAN- (rev), pàgs: 14 [Consulta: 14 març 2020].
  139. ↑ Sprini D, Rini GB, Di Stefano L, Cianferotti L, Napoli N «Correlation between osteoporosis and cardiovascular disease» (en anglès). Clin Cases Miner Bone Metab, 2014 Maig; 11 (2), pp: 117-119. ISSN: 1724-8914. PMC: 4172178. PMID: 25285139 [Consulta: 9 desembre 2019].
  140. ↑ Bassotti, G «Being constipated: A bad omen for your cardiovascular system?» (en anglès). Atherosclerosis, 2016 Feb; 245, pp: 240-241. DOI: 10.1016/j.atherosclerosis.2015.10.001. ISSN: 1879-1484. PMID: 26684285 [Consulta: 8 desembre 2019].
  141. ↑ Ishiyama Y, Hoshide S, Mizuno H, Kario K «Constipation-induced pressor effects as triggers for cardiovascular events» (en anglès). J Clin Hypertens (Greenwich), 2019 Mar; 21 (3), pp: 421-425. DOI: 10.1111/jch.13489. ISSN: 1751-7176. PMID: 30761728 [Consulta: 8 desembre 2019].
  142. ↑ Bardají A, Martínez-Vea A «Enfermedad renal crónica y corazón. Un continuo evolutivo» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2008 Jun; 61 (Supl 2), pp: 41-51. ISSN: 1579-2242. PMID: 18590636 [Consulta: 20 novembre 2019].

Bibliografia

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cor&oldid=22950122»