Animal de companyia

Un gat tabby i un gos mestís tipus Masti

Un animal de companyia o mascota és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d’obtenir companyia i altres beneficis per les persones. Les mascotes no s'utilitzen com un animal de treball, de granja o per experimentació . Sovint es considera que les mascotes tenen aspectes atractius, intel·ligència i personalitats properes, però algunes poden ser acollides de manera altruista, com ara animals perduts en refugis, i acceptats pel propietari amb el compormís de la seva cura i atenció permanent, és a dir una tinença responsable.

Els animals de companyia més populars són els gossos i els gats. El terme tècnic per a un amant de gats és un ailuròfil i un amant de gossos un cinòfil . Altres animals que es consideren habitualment dins aquesta categoria soon: conills ; fures ; porcs ; rosegadors, com jerbus, hàmsters, xinxilles, rates, ratolins i conillets d'índies ; ocells, com ara lloros, passeriformes i ànecs ; rèptils, com les tortugues, caimans, cocodrils, sargantanes i serps ; aquàtiques, com peixos, cargols d'aigua dolça i d’ cargols de mar , amfibis com les granotes i les salamandres ; i artròpodes, com ara taràntules i crancs ermitans.

Les mascotes proporcionen als seus propietaris avantatges tant físics com emocionals. Passejar amb un gos pot proporcionar tant a l’ésser humà com al gos exercici, aire fresc i interacció social. Les mascotes també poden proporcionar acompanyament a persones que viuen soles o en adults d'edat avançada que tenen poques relacions. També ajuden a generar actituds de responsabilitat, recolçament emocional i per compartir activitats d'oci en els infants i joves. Hi ha una classe d'animals que poden ser utilitzats com a teràpia aprovada mèdicament i que es una disciplina reconeguda com a zooteràpia. Son principalment gossos o gats, que es porten a visitar persones confinades, com ara nens a hospitals o ancians a residències geriàtriques. També en centres penitenciaris. La teràpia amb mascotes utilitza animals i ensinistradors per aconseguir objectius físics, socials, cognitius o emocionals específics amb cada pacient.

Un conill nan de color dels PaÏsos Baixos en gronxador

Les persones solen comprar mascotes per fer-se companyia, per protegir una casa o una propietat, o per la bellesa o l’atractiu que desprenen els animals. Un estudi canadenc del 1994 va trobar que les raons més freqüents per no tenir una mascota eren la manca de capacitat per cuidar-la quan viatjava (34,6%), la manca de temps (28,6%) i la manca d’habitatge adequat (28,3%), amb antipatia davant les mascotes com el motiu menys comú (19,6%). Alguns invesitgadors, moralistes i organitzacions de defensa dels drets dels animals han expressat preocupacions sobre la tinença d’animals de companyia a causa de la manca d’autonomia i l’objectivació d’animals no humans.

Concepte

La Llei 8/2003 de 24 d'abril de Sanitat Animal un animal de companyia es aquell "animal que tingjui l'home en el seu poder, sempre que la seva tinença no tingui com a destí el seu consum o l'aprofitament de les seves produccions, o no es dugui a terme, en general, amb finaliats comercials o lucratives" (gossos, gats, terrris, ocells i besitar no explotat), tot i que també hi hia versions mes restringides que els defineixen com "aquells animals de companyia pertanyents a espècies que crii i poosseeixi tradicionalment i habitualment l'home, amb la finalitat de viure-hi en domesticitat a la llar, així com els d'acompanyament, conducció i ajuda de persones cegues o amb deficiència visual greu o severa" (gossos, gats, conills i fures).

Segons el Código de Protección y Bienestar Animal (28/07/2021) que regula la normativa dels animals de companyia, granja i experimentació a nivell de l'estat espanyol, els animals de companyia serà "tot aquell que sigui tingut o estigui destinat a ser tingut per l'home, en particular en la seva pròpia vivenda perquè li serveixi d'esbarjo i li faci companyia."

A nivell de la Unió Europea, al Reglament 1609/2009 sobre les normes sanitàries aplicables als subrproductes animals i derivats no destinats al consum humà, defineix l'animal de companyia de forma mes senzilla com l'"animal criat per a fins diferents de la ramaderia, tals com l'acompanyament".

Popularitat de les mascotes

Xina

A la Xina, la despesa en animals domèstics ha passat d’uns 3.122 milions de dòlars estimats el 2010 a 25.000 milions de dòlars el 2018. Els xinesos posseeixen 51 milions de gossos i 41 milions de gats, i els propietaris d’animals de companyia sovint prefereixen obtenir aliments per a mascotes a nivell internacional. Hi ha un total de 755 milions d’animals de companyia, que van passar dels 389 milions del 2013.

Itàlia

Segons una enquesta promoguda per les associacions de famílies italianes el 2009, s'estima que hi ha aproximadament 45 milions d'animals a Itàlia. Això inclou 7 milions de gossos, 7,5 milions de gats, 16 milions de peixos, 12 milions d’ocells i 10 milions de serps.

Regne Unit

Una enquesta realitzada el 2007 per la Universitat de Bristol va trobar que el 26% de les llars del Regne Unit posseïen gats i el 31% posseïen gossos, estimant la població domèstica total d'aproximadament 10,3 milions de gats i 10,5 milions de gossos el 2006. L'enquesta també va trobar que el 47,2% de les llars amb un gat tenien almenys una persona educada amb estudis de grau, en comparació amb el 38,4% de les llars amb gossos.

Estats Units

El seixanta-vuit per cent de les llars nord-americanes, o aproximadament 85 milions de famílies, posseeixen una mascota, segons el National Pet Owners Survey del 2017-2018 realitzada per l’American Pet Products Association (APPA). Això supera el 56% de les llars nord-americanes el 1988, el primer any que es va realitzar l'enquesta. Hi ha aproximadament 86,4 milions de gats per a mascotes i aproximadament 78,2 milions de gossos per a mascotes als Estats Units, i una enquesta dels Estats Units del 2007-2008 va mostrar que les llars propietàries de gossos eren superiors a les que posseïen gats, però que el nombre total de mascotes els gats era superior a la dels gossos. El mateix va passar el 2011. El 2013, les mascotes van superar els nens de quatre a un als Estats Units.

Aniimals de companyia més populars als Estats Units (milions)

Animal de companyia	Població mundial	Població en USA (milions)	Llars habitades en USA (milions)	Mitjana per llar habitada als USA
Gat	202	93.6	38.2	2.45
Gos	171	77.5	45.6	1.70
Peixos	N/A	171.7	13.3	12.86
Petits mamífers	N/A	15.9	5.3	3.00
Ocells	N/A	15.0	6.0	2.50
Rèptils i amfibis	N/A	13.6	4.7	2.89
Èquids	N/A	13.3	3.9	3.41

Efectes sobre la salut de les mascotes

Tenir animals com a mascotes pot perjudicar la seva salut si no es compleixen alguns requisits. Un tema important és l’alimentació inadequada, que pot produir efectes clínics. El consum de xocolata o raïm per part dels gossos, per exemple, pot resultar molt perjudicial.

Algunes espècies de plantes d’interior també poden resultar tòxiques si les consumeixen les mascotes. Alguns exemples són els filodendrons i els lliris de Pasqua (que poden causar greus danys renals als gats) , així com les ponsèties, la begònia i l’ àloe vera (que són lleugerament tòxics per als gossos).

Els animals de les llars, especialment els gossos i els gats de les societats industrialitzades, també són molt susceptibles a l’ obesitat . S’ha demostrat que les mascotes amb sobrepès presenten un major risc de desenvolupar diabetis, problemes hepàtics, dolor articular, insuficiència renal i càncer. Es considera que la manca d’exercici físic i les dietes hipocalòriques són els principals factors que condueixen a l’obesitat de les mascotes. Segons una enquesta de l'Asociació per la Prevenció de l'Obesitat en Mascotes (APOP) el 60% dels gats i el 56% dels gossos patien obesitat als Estats Units.El risc de patir malalties cardiovasculars en mascotes per sobrepès és molt elevat, igualment que en humans.

Efectes de les mascotes sobre la salut del seu cuidador

Una parella amb el seu gos mascota

Dona trotant amb un gos a la platja de Carcavelos, Portugal

Beneficis per a la salut

Hi ha un consens entre l'opinió pública i en molts científics que les mascotes probablement aporten beneficis per a la salut física i mental als seus propietaris; Un informe de 1987 de NIH argumentava amb cautela que les dades existents eren "alentadores" d'un benefici significatiu. Un estudi contrari promogut per la RAND al 2017, va trobar que almenys en el cas dels nens, tenir una mascota per si no millorava la salut física o mental d'una població estadísticament significativa; en canvi, l’estudi va trobar que els nens que ja eren propensos a estar sans tenien més probabilitats d’aconseguir mascotes. Malauradament, dur a terme assaigs aleatoris a llarg termini per resoldre el problema seria costós o factible.

Correlacions observades

Les mascotes poden tenir la capacitat d’estimular els seus cuidadors, en particular les persones grans, donant a les persones que cuiden algú a qui tenir cura, fer exercici, i que els ajudi a millorar un passat condicionat per problemes físics o psicològics. La companyia d’animals també pot ajudar les persones a preservar nivells acceptables de felicitat malgrat la presència de símptomes de l’estat d’ànim com l’ansietat o la depressió. Tenir una mascota també pot ajudar a les persones a assolir objectius de salut, com la reducció de la pressió arterial, o objectius neurològics, com la disminució de l’estrès. Hi ha proves que tenir una mascota pot ajudar a una persona a portar una vida més llarga i sana. En un estudi de 1986 a 92 persones hospitalitzades per malalties coronàries, en un any, 11 dels 29 pacients sense mascotes havien mort, en comparació amb només 3 dels 52 pacients que tenien mascotes. Es va demostrar que tenir mascotes redueix significativament els triglicèrids i, per tant, el risc de patir malalties cardíaques en la gent gran. Un estudi de l’ National Institute of Health va trobar que les persones que posseïen gossos eren menys propenses a morir a conseqüència d’un atac de cor que les que no en tenien. Hi ha algunes evidències que les mascotes poden tenir un efecte terapèutic en casos de demència. Altres estudis han demostrat que per a la gent gran, una bona salut pot ser un requisit per tenir una mascota i no un resultat. Els gossos entrenats per ser gossos pigall poden ajudar les persones amb discapacitat visual. Els gossos ensinistrats en el camp de la teràpia assistida amb animals (AAT) també poden beneficiar persones amb altres discapacitats.

Animals de companyia en institucions de llarga durada

Les persones que resideixen en un centre d’atenció de llarga durada, com ara hospicis o residències geriàtriques, poden experimentar beneficis per a la salut a través de les mascotes. Els animals els ajuden a fer front als problemes emocionals relacionats amb la seva malaltia. També ofereixen contacte físic amb una altra criatura viva, cosa que sovint falta a la vida d’una persona d'edat avançada. Les mascotes per a residències d’ancians es trien en funció de la mida de la mascota, de la quantitat de cures que necessita la raça, i de la població i la mida de la institució d'acollida. Les mascotes pertinents passen per un procés de detecció i, si es tracta d’un gos, tenen programes addicionals d’ensinistrament per convertir-se en un gos de teràpia . Hi ha tres tipus de gossos de teràpia: gossos de teràpia dins les instal·lacions, gossos de teràpia assistida, i gossos de visita terapèutica. Els gossos de teràpia més comuns són els de visita terapèutica. Aquests gossos són mascotes domèstiques amb els quals els seus ensinistradors porten a visitar hospitals, residències per a gent gran, centres de detenció i centres de rehabilitació. Les diferents mascotes requereixen una atenció i una cura diferents; per exemple, els gats poden tenir requisits de manteniment menors que els gossos.

Connexió amb la comunitat

A més de proporcionar beneficis per a la salut dels seus propietaris, les mascotes també afecten la vida social dels seus propietaris i la seva connexió amb la seva comunitat. Hi ha algunes proves que demostren que les mascotes poden facilitar la interacció social. Leslie Irvine, professora ajudant de sociologia a la Universitat de Colorado a Boulder, ha centrat la seva atenció en les mascotes de les persones sense llar. Els seus estudis sobre la propietat d'animals de companyia entre les persones sense sostre van trobar que molts modifiquen les seves activitats vitals per por de perdre les seves mascotes. La propietat d’animals de companyia els incita a actuar amb responsabilitat, i molts decideixen deliberadament no beure ni consumir drogues i evitar el contacte amb els consumidors de substàncies o amb persones implicades en qualsevol activitat criminal per por de ser separats de la seva mascota. A més, molts es neguen a allotjar-se als refugis si la seva mascota no es queda amb ells.

Riscos per a la salut

Els riscos per a la salut associats a les mascotes inclouen:

• L’agreujament de les al·lèrgies i l’ asma causades per la escates i pelatge o plomes
• Lesions per caigudes . L’ensopegada amb les mascotes, especialment els gossos, provoca més de 86.000 caigudes prou greus com per provocar una atenció d'emergències cada any als Estats Units. Entre les persones grans i les persones amb discapacitat, aquestes caigudes han provocat lesions potencialment mortals i trencaments d'ossos.
• Lesions, atacs i, a vegades, la mort causada per mossegades i atacs de mascotes
• Malalties o paràsits per problemes d'higiene animal, falta de tractament adequat i comportament indisciplinat (femta i orina)
• Estrès causat pel comportament dels animals
• Ansietat per qui cuidarà l’animal en cas que el propietari ja no pugui fer-ho

Legislació

European Convention for the Protection of Pet Animals (adoptat pel Consell d'Europa el 13 Novembre de 1987 a Estrasburg, i efectiu des de l'1 de maig de 1992) Verd clar: signat i ratificat; Verd fosc:  accedit o amb èxit; Groc: només signat;  Vermell: No signat per països pertanyents al Consell d'Europa: Gris: No signat per països no pertanyents al Consell d'Europa

Tractats

El Conveni europeu per a la protecció dels animals de companyia és un tractat del 1987 del Consell d’Europa, L’adhesió al tractat està oberta a tots els estats del món per promoure el benestar dels animals de companyia i garantir uns estàndards mínims per al seu tractament i protecció. Va entrar en vigor l’1 de maig de 1992 i, a juny de 2020, ha estat ratificat per 24 estats.

Lleis nacionals i locals

La tinença d’animals com a mascotes pot causar preocupacions pel que fa als drets i benestar dels animals.

Propietat o tutela

Normalment, les mascotes s’han considerat propietat privada o possessió de persones individuals . No obstant això, hi ha hagut moltes iniciatives sobre proteccionisme animal, tant en l'actualitat com al llarg de la història amb la intenció de salvaguardar el benestar dels animals de companyia i d'altres animals. Des de l'any 2000, un nombre petit però creixent de jurisdiccions a Amèrica del Nord han promulgat lleis que redefineixen els propietaris de mascotes com a tutors . Les intencions s’han caracteritzat per un canvi d’actituds i percepcions (però no de conseqüències legals) per treballar cap a la personalitat jurídica de les mateixes mascotes. Alguns veterinaris i criadors s’han oposat a aquests moviments. La qüestió de l'estatus legal de les mascotes pot sorgir en relació amb l'adquisició o l' adopció d'animals de companyia, la custòdia, el separació, la patrimoni i l' herència, lesions, danys patrimonials i mala praxi veterinària .

Limitacions a les espècies

Els estats, ciutats i pobles dels països occidentals solen promulgar ordenances locals per limitar el nombre o el tipus d’animals de companyia que una persona pot mantenir personalment o amb finalitats comercials. Es poden implementar prohibicions o limitacions pel que fa adeterminades races (com pitbulls o rottweilers ), poden aplicar-se a categories generals dels animals (com ara bestiar, animals exòtics, animals salvatges, i cànids o fèlids híbrids), o poden simplement estar basades en la mida de l'animal. També es poden aplicar normes i regulacions de manteniment addicionals en relació al comportament de cada espècie. Les associacions de condomini de propietaris de lloguer també solen limitar o prohibir el manteniment d’animals de companyia pels llogaters.

A Bèlgica i els Països Baixos, el govern publica llistes blanques i llistes negres (anomenades "llistes positives" i "negatives") amb espècies animals designades com a adequades per a ser mantingudes com a mascotes (positives) o (negatives). El Ministeri holandès d'Afers Econòmics i Política Climàtica va establir originalment la seva primera llista positiva ( positieflijst ) l'1 de febrer de 2015 per a un conjunt de 100 mamífers (inclosos gats, gossos i animals de producció ) que es consideraven adequats com a mascotes segons les recomanacions de la lUniversitat de Wageningen de Wageningen. Els debats parlamentaris sobre aquesta llista d’animals de companyia es remunten als anys vuitanta, amb desacords continus sobre quines espècies s’han d’incloure i com s’hauria d’aplicar la llei. El gener de 2017, la llista blanca es va ampliar a 123 espècies, mentre que la llista negra que s’havia creat es va ampliar (amb animals com l’ ós bru i dues grans espècies de cangur ) per incorporar 153 espècies no aptes per conviure-hi, com ara l’ armadillo, el peressos, la llebre comuna i el senglar .

Matar i menjar mascotes

El gener de 2011, l' Agència Federal Belga per a la Seguretat de la Cadena Alimentària va declarar que no es pot matar gats a l'atzar passejant pel seu jardí, però "en cap lloc de la llei diu que no es poden menjar gats", gossos, conills, peixos i altres. Només cal matar-los d’una manera amigable per als animals ”. Des de l’1 de juliol de 2014, als Països Baixos és il·legal que els propietaris matin els seus propis gats i gossos guardats com a mascotes. Periquitos, conillets d’Índies, hàmsters i altres animals poden ser assassinats pels seus propietaris, però, tot i que quan els propietaris maltractin els animals de companyia encara poden ser processats segons la legislació holandesa.

Impacte ambiental

Les mascotes tenen un impacte ambiental considerable, especialment als països on són comunes o tenen densitats elevades. Per exemple, els 163 milions de gossos i gats que es mantenen als Estats Units consumeixen aproximadament el 20% de la quantitat de la dieta energètica que promouen els humans i s’estima que un 33% de l’energia derivada dels animals. Produeixen aproximadament un 30% ± 13%, en massa, tanta com la de la femta dels nord-americans i, a través de la seva dieta, constitueixen aproximadament un 25-30% dels impactes ambientals de la producció de carn en termes d’ús de terra, aigua, combustibles fòssils, fosfats, i biocides. El consum de productes per a gossos i gats és responsable de l'alliberament de fins a 64 ± 16 milions de tones de _{CO2-equivalent} metà i òxid nitrós, dos potents gasos d'efecte hivernacle . Els nord-americans són els propietaris de mascotes més grans del món, i la propietat d’animals de companyia als EUA té uns costos ambientals considerables.

Tipus

Tot i que moltes persones han mantingut diverses espècies d'animals en captivitat al llarg de la història de la humanitat, només unes poques s'han mantingut el temps suficient per ser considerades domesticades . Altres tipus d’animals, sobretot els micos, no s’han domesticat mai, però encara es venen i es mantenen com a mascotes. També hi ha objectes inanimats que s'han conservat com a "mascotes", sigui en forma de joc o amb humor (per exemple, Pet Rock o Chia Pet ). Alguns animals salvatges es mantenen com a mascotes, com ara els tigres, tot i que es considera il·legal. Hi ha un mercat per a mascotes il·legals.

Domesticats

Els animals domesticats són els més comuns. Un animal domesticat és una espècie que s'ha adaptat per a un entorn humà (citacio) en mantenir-se constantment en captivitat i criar-se selectivament durant un període de temps prou llarg que presenta diferències marcades de comportament i aparença respecte als seus parents salvatges. La domesticació contrasta amb la tolerància a la presència humana, que és simplement quan un animal salvatge no domesticat s’ha tornat tolerant a la presència humana i potser fins i tot en gaudeix.

Mamífers

Alpacas; Camells; Gats; Ramat; Gossos; Rucs; Furons; Cabres; Eriçons; Cavalls; Llames; Micos; Porcs; Conills; Guineus vermelles; Els rosegadors com a mascotes, incloses les rates, els ratolins, els hàmsters, els conillets d’Índies, els gerbis i les xinxilles; Ovelles; Petaures de sucre

Ocells

Els Lloros de companyia, com el periquito i la cacatua; Aus, com gallines; galls dindi; ànecs; oques; guatlles; Columbids; Passeriformes com fringil·lids i canaris.

Peixos

Peix daurat; Koi; Peixos combatents siamesos ( Betta ); Barb; Guppy; Molly; Medaka; Gambusies; Ciclids

Artròpodes

Abelles, com les abelles de la mel i les meliponins; Cucs de seda; Formigues

• 
  Una vaca jove
• 
  La guineu vermella domesticada recentment
• 
  Conill
• 
  Un eriçó amb albinisme
• 
  Un Labrador acariciat]]
• 
  Compartir un llit amb un Yorkshire terrier
• 
  Un porquet miniatura de Göttingen
• 
  Un pollastre
• 
  Un oscar

Animals salvatges

El Hiran Minar, prop de Lahore, Pakistan, va ser construït al segle XVII per l'emperador mogol Jahangir com a monument funerari en honor als seus cérvols.

El tigre favorit de Pasha, pintura a l'oli de Rudolph Ernst

Els animals salvatges poden mantenir-se com a mascotes. En aquest context, el terme "salvatge" s'aplica específicament a qualsevol espècie d'animal que no hagi sofert un canvi fonamental de comportament per facilitar una estreta convivència amb els humans. Algunes espècies poden haver estat criades en captivitat durant un període considerable de temps, però encara no es reconeixen com a domesticades.

En general, es reconeix que els animals salvatges no són aptes per a ser animals de companyia i aquesta pràctica està completament prohibida a molts llocs. En altres zones, es permet la conservació de certes espècies, i normalment es requereix que el propietari obtingui un permís. Alguns ho consideren un maltractament animal, ja que, sovint, els animals salvatges requereixen una cura precisa i constant que és molt difícil de complir en condicions de captivitat. Molts animals grans i instintivament agressius són extremadament perillosos i moltes vegades han matat els seus cuidadors.

Història

Prehistòria

L’arqueologia suggereix que la propietat humana de gossos com a mascotes es remunta a fa almenys 12.000 anys.

Història antiga

Els antics grecs i romans tenien una cura especial per les seves mascotes, i lamentaven la seva pèrdua, tal com ho demostren les inscripcions deixades a les làpides commemoratives. Els epitafis sobrevivents dedicats als cavalls són més propensos a referir-se a una gratitud per la companyia que haurien rebut dels cavalls de guerra, mes que dels cavalls de cursa. Aquests darrers podien haver estat commemoracions fetes principalment com una manera de fomentar la fama i la glòria del propietari. A l’ Antic Egipte, els gossos i els babuins eren tractats com a mascotes i enterrats amb els seus amos. Els gossos rebien noms, un fet rellevant ja que els egipcis consideraven que els noms tenien propietats màgiques.

Època victoriana: increment modern de les mascotes

Al llarg dels segles XVII i XVIII el manteniment de mascotes en el sentit modern es va anar acceptant a tota la Gran Bretanya . Inicialment, els aristòcrates guardaven gossos tant per fer companyia com per caçar. Per tant, el manteniment d’animals de companyia era un signe d’elitisme dins de la societat. Al segle XIX, l’ascens de la classe mitjana va estimular el desenvolupament de la tinença d’animals de companyia i es va inscriure a la cultura burgesa.

Economia

A mesura que la popularitat de la tinença d’animals de companyia en el sentit modern va augmentar durant l’ època victoriana, els animals es van convertir en un element dins de la cultura urbana com a productes bàsics i objectes decoratius. El manteniment d’animals de companyia va generar una oportunitat comercial per als emprenedors. A mitjan segle XIX, prop de vint mil venedors ambulants de Londres tractaven d’animals vius. A més, la popularitat dels animals va generar una demanda de productes per a animals, com ara accessoris i guies per la cura i ensinistrament dels animals. La cria de les mascotes es va convertir en un gran negoci a finals del segle XIX.

Els oportunistes també van buscar el robatori de mascotes com a mitjà per obtenir beneficis econòmics. Utilitzant l’afecte que els propietaris tenien per les seves mascotes, els lladres de gossos professionals capturaven animals i els retenien per pagar un rescat. El desenvolupament del robatori de gossos reflecteix l’augment del valor de les mascotes. Les mascotes es van anar definint gradualment com a propietat dels seus cuidadors. Es van crear lleis que castigaven els delinqüents pel seu robatori.

Societat

Les mascotes i els animals també van tenir implicacions socials i culturals al llarg del segle XIX. La classificació dels gossos segons les seves races reflectia l’ordre jeràrquic i social de l’època victoriana. El pedigrí d’un gos representava l’elevat estat i llinatge dels seus amos i reforçava l’estratificació social. Els propietaris de classe mitjana, però, valoraven la capacitat d’associar-se amb la classe alta mitjançant la propietat de les seves mascotes. La capacitat de tenir cura d’una mascota significava la respectabilitat i la capacitat d’autosuficiència. Segons Harriet Ritvo, la identificació d '"animal d'elit i propietari d'elit no era una confirmació de l'estat del propietari, sinó una forma de redefinir-lo".

Entreteniment

La popularitat del manteniment de gossos i mascotes va generar fantasia animal . Els aficionats als gossos van mostrar entusiasme per tenir mascotes, criar gossos i mostrar-los en fires i espectacles. La primera exposició canina va tenir lloc el 28 de juny de 1859 a Newcastle i es va centrar principalment en gossos esportius i de caça. No obstant això, els propietaris d’animals de companyia mostren el seu entusiasme en la cria animal com una forma de competència i habilitat personal. Els animals de companyia poden exhibir-se gradualment en mostres de diferents nivells. El primer gran espectacle, que acolliria mil inscripcions, va tenir lloc a Chelsea el 1863. El Kennel Club va crear el 1873 per garantir l’equitat i l’organització dins de les exposicions canines. El desenvolupament del Stud Book (registre de races) per part del Kennel Club va definir les polítiques, va presentar un sistema de registre nacional de gossos de pura raça i mostres canines institucionalitzades.

Propietat de mascotes per no humans

La propietat d’animals de companyia a la natura, com a anàleg al fenomen humà, no s’ha observat i és probable que no es produeixi. Es va observar que un grup de micos caputxins cuidava d'un tití, una espècie de mico del Nou Món. Les observacions de ximpanzés que aparentment "jugaven" amb petits animals com a damans han acabat amb els ximpanzés matant els animals i llançant els cadàvers al seu medi natural.

Un estudi del 2010 afirma que les relacions humanes amb animals tenen un component cognitiu humà exclusiu i que el manteniment de mascotes és un atribut fonamental i propi de l’espècie humana. L''antropomorfisme, o la projecció de sentiments, pensaments i atributs humans sobre els animals, és una característica definidora del manteniment d’animals de companyia humans. Aquest estudi l'identifica com el mateix tret de l’evolució responsable de la domesticació i preocupació pel benestar animal . S'estima que va sorgir almenys 100.000 aC amb l' Homo sapiens .

Es discuteix si aquesta redirecció del comportament de criança humà cap a animals no humans, en forma de tinença d’animals de companyia, va ser inadaptat, pel fet de ser biològicament costós, o si va ser seleccionat positivament . Dos estudis suggereixen que la capacitat humana per domesticar i mantenir mascotes provenia del mateix tret evolutiu fonamental i que aquest tret proporcionava un benefici material en forma de domesticació que era prou adaptatiu per ser seleccionat positivament. Un estudi del 2011 suggereix que les funcions pràctiques que proporcionen algunes mascotes, com ajudar a caçar o control de plagues, podrien tenir com a resultat un avantatge evolutiu suficient per permetre la persistència d’aquest comportament en humans i superar la càrrega econòmica que suposaria el manteniment de les mascotes guardades com a jocs per a recompenses emocionals immediates. Altres dos estudis suggereixen que el comportament constitueix un error, un efecte secundari o una mala aplicació dels mecanismes evolucionats responsables de l’empatia humana i de la teoria de la ment per atendre animals no humans que no hagi afectat prou el seu avantatge evolutiu a la llarga.

Es considera que els animals en captivitat, amb l'ajut de cuidadors, se'ls considera com a mascotes per part dels seus propietaris. Alguns exemples d'això són Koko, el goril·la que tenia diversos gats, Tonda, l'orangutan i un gat, i Tarra, l'elefant i un gos anomenat Bella.

Animals de companyia a l’art

• 
  Segle XVI: Caterina d'Aragó amb un mico
• 
  Segle XVIII:Noia amb una marmota per Jean-Honoré Fragonard
• 
  Segle XIX: Un regal pel seu animal de companyia per Guillaume Dubufe
• 
  Segle XIX: Noia amb un lloro per Édouard Manet
• 
  Segle XVIII: Antoinette Metayer i elo seu gos per George van der Mijn
• 
  Segle XV: Dama amb Ermini per Leonardo da Vinci
• 
  Segle XIX: Noi i conill per Henry Raeburn
• 
  Segle XIX: Eos, el llebrer anglès favorit del Princep Albert per Edwin Henry Landseer
• 
  Segle XVII: Dona napolitana amb una gallina per Massimo Stanzione
• 
  Segle XIX: Signal, cavall àrab amb el seu cuidador al desert per David Dalby
• 
  Segle XIX: Dama elegant amb el seu gos per Eduardo Leon Garrido
• 
  Segle XIX: La llar de foc representant a un Pug per James Tissot
• 
  Segle XIX: Girafa nubia per Jacques-Laurent Agasse
• 
  Segle XIX: Retrat de William F. Cody (Buffalo Bill) i el seu cavall per Rosa Bonheur
• 
  Segle XIX: Part a pagès d'una vaca per James de Rijk
• 
  Segle XVII: Retrat de Henry Wriothesley, 3rd Earl of Southampton representant un gat per John de Critz
• 
  Segle XIX: La llegenda de Sant Hubert, L’alliberament dels gossos per Maurice Denis

 

Bibliografia

• Alves, Abel A. The Animals of Spain : an introduction to imperial perceptions and human interaction with other animals, 1492-1826. Brill, 2011, p. 226. ISBN 9789004193895. 
• Alves, Rômulo Romeu Nóbrega; Albuquerque, Ulysses Paulino. Ethnozoology: Animals in Our Lives. Academic Press, 2017, p. 552. ISBN 9780128099148. 
• Amato, Sarah. Beastly Possessions: Animals in Victorian Consumer Culture. University of Toronto Press, 2015, p. 306. ISBN 9781442648746. 
• Los animales en la sociedad : hacia un nuevo modelo de convivencia. Fundación Purina, 1994, p. 196. ISBN 848804111X. 
• Bradshaw, John. The Animals Among Us: How Pets Make Us Human. Basic Books,, 2017, p. 384. ISBN 9780465093151. 
• Bradshaw, John. The Animals Among Us: The New Science of Anthrozoology. Penguin UK, 2017, p. 384. ISBN 9780141980157. 
• Calvo Soler, Paula. Jaume Fatjó Ríos, Antoni Bulbena Vilarrasa (directors tesi). El Vínculo entre el ser humano y los animales : aspectos psicológicos y psicopatológicos. Universitat Autònoma de Barcelona, 2017, p. 163. 
• Cusack, Odean. Animales de compañía y salud mental. Fundación Purina, 1991, p. 247. ISBN 8488041004. 
• DeMello, Margo. Animals and Society: An Introduction to Human-animal Studies. Columbia University Press, 2012, p. 470. ISBN 9780231152945. 
• Fatjó Rios, Jaume; Manteca Vilanova, Xavier. El Perro : educación y cuidados. Consulta de Difusión Veterinaria, 2005, p. 256. ISBN 9788493163648. 
• Fine, Aubrey H. Handbook on Animal-Assisted Therapy: Theoretical Foundations and Guidelines for Practice. 2a. Elsevier, 2011, p. 552. ISBN 9780080463834. «Versió esp: "Manual de terapia asistida por animales : fundamentos teóricos y modelos prácticos (Fundación Affinity, 2003) ISBN:8488041225» 
• Gimenez-Candela, Marita. Transición animal en España. Tirant lo Blanch, 2020, p. 363. ISBN 9788413360171. 
• Grandin, Temple; Johnson, Catherine. Animals Make Us Human: Creating the Best Life for Animals. Houghton Mifflin Harcourt, 2010, p. 352. ISBN 9780547393957. 
• Grimm, David. Citizen Canine: Our Evolving Relationship with Cats and Dogs. Hachette UK, 2014, p. 352. ISBN 9781610391344. 
• Hosey, Geoff; Melfi, Vicky. Anthrozoology: Human-Animal Interactions in Domesticated and Wild Animals. Oxford University Press, 2018, p. 256. ISBN 9780191068065. 
• Kalof, Linda. The Oxford Handbook of Animal Studies. Oxford University Press, 2017, p. 621. ISBN 9780199927142. 
• Katcher, Aaron Honori; Beck, Alan M. Los animales de compañía en nuestra vida : nuevas perspectivas. Fundación Purina, 1993, p. 582. ISBN 8488041063. 
• Levinson, Boris M. Psicoterapia infantil asistida por animales. Fundación Purina, 1995, p. 247. ISBN 8488041179. 
• Manteca Vilanova, Xavier. Bienestar animal. Multimedica Ediciones Veterinarias, 2021, p. 224. ISBN 9788496344969. 
• Mills, D.S.; McDonnell, Sue. The Domestic Horse: The Origins, Development and Management of Its Behaviour. Cambridge University Press, 2005, p. 249. ISBN 9780521891134. 
• Mosterin, Jesús; Riechmann, Jorge. Animales y ciudadanos: indagación sobre el lugar de los animales en la moral y el derecho de las sociedades industrializadas. Talasa, 1995, p. 309. ISBN 8488119380. 
• Lujan, Nestor. Historia del perro y el gato. Plaza y Janés, 1989, p. 286. ISBN 8401607973. 
• Pastorinho, M. Ramiro; Sousa, Ana Catarina A. Pets as Sentinels, Forecasters and Promoters of Human Health. Springer Nature, 2019, p. 375. ISBN 9783030307349. 
• Philo, Chris; Wilbert, Chris. Animal Spaces, Beastly Places: new geographies of human-animal relationships. Routledge, 2004, p. 336. ISBN 9781134640126. 
• Podberscek, Anthony L.; Paul, Elizabeth S.; Serpell, James A. Companion Animals and Us: Exploring the Relationships Between People and Pets. Cambridge University Press, 2005, p. 335. ISBN 9780521017718. 
• Ritvo, Harriet. The Animal Estate: The English and Other Creatures in Victorian England. Harvard University Press, 1987, p. 347. ISBN 9780674037076. 
• Robinson, I. The Waltham Book of Human-Animal Interaction: Benefits and Responsibilities of Pet Ownership. Elsevier, 2013, p. 162. ISBN 9781483280097. 
• Serpell, James. In the Company of Animals: A Study of Human-Animal Relationships. Cambridge University Press, 1996, p. 283. ISBN 9780521577793. 
• Serpell, James. The Domestic Dog: Its Evolution, Behavior and Interactions with People. 2a. Cambridge University Press, 2016. ISBN 9781316817681. 
• Turner, Dennis C; Bateson, Patrick. The Domestic Cat: The Biology of Its Behaviour. Cambridge University Press, 2000, p. 244. ISBN 9780521636483. 
• Vocelle, Laura A. Revered and Reviled: A Complete History of the Domestic Cat. Great Cat Publications, 2016, p. 416. ISBN 9780692759820. 

Enllaços externs

• Companion Animal Demographics in the United States: A Historical Perspective from The State of the Animals II: 2003

Vegeu també

• Animals domèstics dels Presidents dels Estats Units
• Antrozoologia
• Captivitat animal
• Comerç d'animals salvatges
• Domesticació
• Veterinària
• Zoonosi

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Animal de companyia