Alboraia

Alboraia

Escut d'armes
Localització
39° 30′ 04″ N, 0° 20′ 58″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Alboraya
Població humana
Població	25.792 (2023) (3.107,47 hab./km²)
Gentilici	Alboraier, alboraiera
Idioma oficial	català (predomini lingüístic) castellà
Geografia
Superfície	8,3 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	5
Limita amb	Almàssera Tavernes Blanques Meliana València
Patrocini	Cristòfor de Lícia
Organització política
• Alcalde	Miguel Chavarría Díaz
Pressupost	28.989.727,00
Identificador descriptiu
Codi postal	46120
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	96
Codi INE	46013
Codi ARGOS de municipis	46013
Altres
Agermanament amb	Charagua Castanet Tolosan
Lloc web	alboraia.es

Alboraia (cooficialment i en castellà Alboraya) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. És el segon municipi per població de la comarca, després de Burjassot, amb 23.269 habitants (INE 2013). És conegut com el «portal de l'Horta» per ser l'entrada des de València a l'Horta. També se'l coneix per la seua orxata i la seua xufa.

Geografia

El terme municipal encara conserva àmplies zones d'horta, amb cultius intensius que constituïxen la riquesa fonamental que sempre ha tingut esta terra. A mesura que passen els anys, l'extensió d'horta s'ha anant reduint, a causa de la "pressió" urbanística.

No obstant això, atès que hi ha eixes grans zones de regadiu, el terme es dividix en huit partides: Calvet, Desemparats, Mar, Massamarda, Masquefa, Miracle, Savoia i Vera.

Límits

Limita al nord amb els termes municipals d'Almàssera i Meliana, al sud amb la ciutat de València, a l'oest amb Tavernes Blanques i a l'est amb la mar Mediterrània, que banya aproximadament 4 quilòmetres de platges, des de l'anomenada "platja Nord", que limita amb les noves platges condicionades de Meliana, fins a la platja de la Patacona, platja veïna de la Malva-rosa, una de les platges urbanes de la ciutat de València.

Accés

Plànol esquemàtic de la ciutat, amb les principals vies d'accés i comunicació.

Zona urbana    Centre històric Estació de MetroValencia

Zona industrial    Carretera secundària    Vía verda

A Alboraia, es pot accedir per la ronda Nord de València; o per les diverses carreteres comarcals que arriben, com la CV-330 des de Tavernes Blanques o la CV-330 des de la zona de Port Sa Platja, on es troba l'eixida 14 de l'autovia V-21.

Alboraia té dues estacions de la línia 3 de metro de València, que la comuniquen amb la ciutat i amb l'estació de l'aeroport de València i amb la de Rafelbunyol. Aquestes estacions són l'estació de Palmaret i la d'Alboraia.

Història

Alboraia era una alqueria musulmana que Jaume el Conqueridor atorgà al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, per la seva participació en la conquesta de la ciutat de Balansiya. Teresa Gil de Vidaure va assolir la propietat mitjançant una permuta de terres amb aquest bisbe, amb la qual va engrossir el patrimoni de Jaume de Xèrica, fill seu i del rei Jaume el Conqueridor. L'any 1331, passà a mans de Gilabert de Zanoguera, que en va fundar el senyoriu. Durant el segle XV, passà a poder de la corona. Al seu terme, es troba el despoblat de Rafelterras. L'església va ser construïda el segle XV sota l'advocació de Santa Maria. Al costat del barranc de Carraixet, s'alçà una ermita dedicada la Mare de Déu dels Desemparats; el seu primer edifici data de l'any 1414 i va ser ordenada construir pel Consell General de València l'any 1400, per tal de consagrar els cementiris on eren soterrats els ajusticiats i els desemparats. L'edifici actual és de nova planta. La principal activitat n'és l'agrícola, i el conreu més important és el de la xufa, que ha fet famosa l'orxata d'Alboraia. El recompte poblacional de l'any 1646 ofereix un còmput de 88 cases; Cavanilles xifra la població, l'any 1794, en 560 veïns; a mitjan segle XIX, Madoz apunta la quantitat de 3.301 habitants.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
4.700	4.807	5.712	6.124	6.749	6.885	8.073	9.126	10.727	11.687	16.943	20.514	21.263	21.582

Economia

L'activitat econòmica de la població es distribuïx de la manera següent (dades del 1994): el 45,80% treballa en el sector serveis, el 33% en la indústria, el 16,70% en l'agricultura i, finalment, el 3,60% en la construcció.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 6 de la Coalició Compromís, 4 del Partit Popular, 3 de Ciutadans i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Municipal.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alboraia
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Miguel Chavarria i Díaz	3.410	27,11%	7 (+2)
	Compromís per Alboraia	Fitxer:Bob compromis.png	Maria dels Àngels Belloch i Aguilar	3.061	24,34%	6 (+3)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Manuel Álvaro i Manzano	2.408	19,14%	4 (-4)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Maria del Carmen Peris i Navarro	1.880	14,95%	3 ()
	Esquerra Unida del País Valencià: Acord Ciutadà	Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png	Marta Martín i Morán	702	5,58%	1 (+1)
	Altres candidatures			843	6,7%	0 ( -2)
	Vots en blanc			274	2,18%
Total vots vàlids i regidors				12.578	100 %	21
	Vots nuls			172	1,35%
Participació (vots vàlids més nuls)				12.750	73,06%**
Abstenció				4.702*	26,94%**
Total cens electoral				17.452*	100 %**
Alcalde: Miguel Chavarria i Díaz (PSPV-PSOE) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (7 vots PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de València. Periòdic El Mundo (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde d'Alboraia és Miguel Chavarria i Díaz del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Enrique Ruiz Peris	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Francisco Pastor Gimeno	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Joan Josep Barres Paul	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Joan Josep Barres Paulo	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Manuel Álvaro Manzano	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Manuel Álvaro Manzano	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Manuel Álvaro Manzano	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Miguel Chavarria Díaz	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Monuments

Ermita dels Peixets, a la desembocadura del Carraixet

Alboraia conserva encara el sabor típic dels pobles en una part important de la localitat, amb la particularitat de presentar, a més, un front costaner de quasi quatre quilòmetres de longitud, amb dos nuclis residencials separats per la desembocadura del barranc del Carraixet, Port Sa Platja i la Patacona; el primer té un port esportiu que oferix la possibilitat de tindre la barca en la mateixa porta de casa, en un complex residencial i de passeig caracteritzat pels càlids ocres i sienes, els blauets i els roses pàl·lids, utilitzats tradicionalment en la pintura dels habitatges.

Del seu patrimoni monumental, destacarem:

• Església parroquial de l'Assumpció de la nostra Senyora (s. XVIII), d'estil barroc i origen medieval. La façana n'és de maçoneria, amb la torre a la dreta. En l'interior, trobem tres naus amb capelles laterals; la nau central presenta volta de mig canó.
• Ermita del Santíssim Crist de les Ànimes, a la masia de Vilanova;
• Ermita de la Mare de Déu del Pilar, abandonada;
• Ermita del Sagrat Cor de Jesús (Retoret), a la masia del Rector;
• Ermita de la Masia del Soc, de la qual només queden restes en l'anomenada masia;
• Ermita de Santa Bàrbara, (recentment restaurada), en el barri del mateix nom;
• Ermita de la Mare de Déu dels Dolors;
• Ermita de Sant Cristòfol, pròxima al polígon industrial;
• Ermita del Miracle dels Peixets, vora la desembocadura del barranc de Carraixet d'estil neogòtic, mostra façana dividida en tres cossos, amb finestrals ogivals i teulada a dues aigües; en el costat dret, es pot observar un panell ceràmic amb l'al·lusió al miracle suposadament ocorregut en l'any 1348 en aquest mateix lloc. Totes aquestes custodien un important patrimoni historicoartístic, ric en escultures, pintures, retaules i ceràmiques.

L'arquitectura civil d'Alboraia està representada per les modernistes cases urbanes de finals de segle XIX i principis del segle XX, així com per les alqueries morisques i cases d'horta, testimoniatge d'un remot passat, esguitat de xicotets retaules ceràmics d'origen devocional. Se n'hauria de destacar l'alqueria del Magistre, l'anomenat "pont del Moro", de 5 metres d'ample per 8 de llargària, que salvava la séquia de Vera, i que en l'actualitat es pot contemplar en els jardins del passeig d'Aragó.

Festes

Platja de la Patacona

Les festes d'Alboraia són conegudes en tota la comarca i hi acudixen moltíssimes persones de tots els pobles pròxims. Comencen el primer cap de setmana de juliol i s'estenen al llarg de tota la setmana següent, i s'hi celebren diverses vegades activitats de gran interès religiós, cultural i lúdic.

Per privilegi especial (dispensa papal), Alboraia celebra la festivitat del Corpus Christi fora de l'Octava, concretament el diumenge anterior al 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, patró de la localitat.

Al voltant de les festes majors, s'organitza una gran fira, amb la presència dels grups culturals de la població.

Però açò és només el principi. El calendari festiu d'Alboraia és un dels més complets de la comarca de l'Horta Nord. Són coneguts i admirats per tota la comarca la processó dels Palmells del diumenge de Rams, el Viacrucis de l'Horta, les processons de Dijous i Divendres Sant i la Santa Trobada del Diumenge de Resurrecció.

Els carrers, barris i ermites aporten les seues especials celebracions festives dedicades a les seues particulars devocions, i en destaquen la "Passa de Sant Cristòfol" el primer diumenge de maig, i la romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita del Miracle dels Peixets.

Les Fogueres de Sant Joan inicien el cicle festiu de l'estiu i preparen el camí cap a les Festes Majors d'Alboraia, que tenen lloc al voltant del 10 de juliol, en honor al patró Sant Cristòfol i al Corpus Christi.

Estes festes estivals són el resultat de la concentració de diverses festes locals en una setmana ludicofestiva, en què els actes religiosos i processons del Corpus, Sant Roc, (amb la benedicció del rotllo i el ciri), Mare de Déu de l'Assumpció, Sant Cristòfol, (benedicció de cotxes), festa a Sant Isidre Llaurador (amb benedicció d'animals) conviuen amb actes civils com el dia dedicat als majors, concerts, fires d'atraccions, competicions esportives, tradicional "Trofeu de Galotxa", "vaquetes" i "bou embolat"; dia de l'orxata, desfilades de moros i cristians, exposicions, activitats culturals i tradicions populars. Els festejos de Port Sa Platja a la Mare de Déu del Carme i la devoció al Crist de la Providència el 6 d'agost tanquen el cicle estiuenc.

Les festes de la tardor, com les del complex de la Patacona, "quintos" a Sant Miquel, Santa Cecília, La Miraculosa, entre altres, reobren el calendari festiu, que com cada any arriba a la seua fi amb la setmana nadalenca i el canvi d'any.

L'orxata: "El bressol de l'orxata", "Brollador d'orxata"

Alboraia és coneguda arreu del món amb estos lemes, per ser la població on s'elabora la millor orxata del món; és, sens dubte, el seu principal tret característic, almenys de portes enfora.

També, en aquest municipi, s'elabora un dolç de rebosteria, els fartons, per mullar a l'orxata.

Fills il·lustres

• Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - †Segòvia >1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
• Ferran Giner "Giner" (Alboraia, 1964) exfutbolista que jugava de defensa central; quasi tota la seua carrera esportiva la va desenvolupar al València CF i era conegut com "El Xufa".
• Josep Peris Aragó (Alboraia, 1907 - †Alboraia, 2003). Pintor. Fill i néts en continuen la saga.
• Rosana Pastor (Alboraia, 1960) és una actriu.
• Joan Dolç i Balaguer (Alboraia, 1956) és un escriptor, a més de productor audiovisual o fotògraf.
• Premis 9 d'Octubre 2015:
  • María Rubio Navarro, trompa solista de l'Orquestra de València,
  • Emilio Estarlik Lozano, president de la Federació Espanyola d'Halterofília,
  • Héctor Oltra, compositor i director,
  • Enrique Aguilar, vicepresident del Tribunal de les Aigües i Síndic de la Séquia de Rascanya.

Vegeu també

• Casa Comte Zanoguera.
• Federació de Dimonis i Diables del País Valencià.

Enllaços externs

• Web de l'Ajuntament d'Alboraia.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Web no oficial d'Alboraia (castellà).
• Dimonis de l'Avern.