Castalla
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Comarca | l'Alcoià  | ||||
| Capital | Castalla | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 11.365 (2023) (99,17 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Castellut, castelluda | ||||
| Idioma oficial | valencià (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 114,6 km² | ||||
| Altitud | 675 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jesús López Blanco | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03420 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03053 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03053 | ||||
| Lloc web | castalla.org | ||||
  | |||||
Castalla és una població valenciana situada a la comarca de l'Alcoià.
Geografia
El seu terme té 114,6 km2, que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m.), de Castalla (1.175 m.) i del Maigmó (1.296 m.) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.
Castalla és la capital històrica de la Foia de Castalla, una ampla vall en forma de T orientat cap al sud-est i encaixonat entre diverses formacions muntanyoses. Castalla ocupa la part oest i sud-oest de la Foia on s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m).
El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400 mm anuals, si bé els massissos muntanyosos afavoreixen la formació de nuvolositat i de precipitacions locals, augmentant aquestes amb l'altitud. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de gener i febrer.
Es comunica amb Alacant i València per l'autovia A-7.
Localitats limítrofes
| Nord: Onil, Banyeres de Mariola, Biar | ||
| Oest: Petrer, Villena, Saix | Castalla | Est: Ibi, Tibi, Xixona |
| Sud: Tibi, Agost |
Història
Al castell s'han trobat restes del neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta ("fortalesa alta"), i dels àrabs. La població estigué inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragonès; Jaume I va obtenir la cessió d'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d'Arenós, gendre d'Abu Zayd, antic governador almohade de València, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importància estratègica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorgà a Raimon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maça de Liçana. Finalment, el senyoriu restà vinculat als marquesos de Dos Aigües.
Durant la guerra del Francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general Josep O'Donnell, germà del regent Enrique O'Donnell, provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingué lloc el 13 d'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francisco Javier de Elío, i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.
Demografia
La població, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 tenia 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200.
Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcció d'habitatges de segona residència, i la seua població s'està incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britànics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).
| Evolució demogràfica de Castalla[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |||
| Població | 2.944 | 4.127 | 4.285 | 4.308 | 4.113 | 3.972 | 4.202 | 4.514 | 4.102 | 5.799 | 6.594 | 7.205 | 7.735 | 9.331 | 9.673 | 10.021 | 10.327 | ||
Economia
Com a la resta de la Foia i de la comarca hi ha una economia consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l'hostaleria, el tèxtil i, sobretot, la fabricació de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.
Política i govern
Corporació municipal
La corporació municipal o Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors: en el mandat 2015-2019 en foren 5 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's), 4 de Partit Popular (PP), 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE), 3 de Coalició Compromís (Compromís) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Esquerra Republicana del País Valencià (Acord Ciutadà) (EUPV-ERPV).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Antonio Bernabeu Bernabeu | 1.335 | 24,58% | 5 ( +5)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana[2] | 
|
Juan Antonio Candela Rico | 1.226 | 22,57% | 4 ( -6)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Maria Teresa Gimeno Piña | 1.098 | 20,21% | 4 (-1)
| |
| Compromís per Castalla | Fitxer:Bob compromis.png | María Luz Monllor Mollà | 966 | 17,78% | 3 (+1)
| |
| Esquerra Unida-Esquerra Republicana (Acord Ciutadà) | Fitxer:Esquerra Unida-Esquerra Republicana.png | Rubén Navas Giménez | 415 | 7,64% | 1 (+1)
| |
| Altres candidatures[3] | 
|
327 | 6,02% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
65 | 1,2% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 5.432 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 135 | 2,43% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 5.567 | 72,45%** | ||||
| Abstenció | 2.117* | 27,55%** | ||||
| Total cens electoral | 7.684* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Antonio Bernabeu Bernabeu (C's) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de C's[4]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Villena.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de Castalla és Antonio Bernabeu Bernabeu de C's.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Berbegal Pérez | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Vicente Ripoll González | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Rico Rico | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Rico Rico | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Rico Rico | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Rico Rico | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Rico Rico | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Luis Prats Hernández | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Maite Gimeno Piña Juan Antonio Candela Rico |
PSPV-PSOE PP |
11/06/2011 22/05/2013 |
Moció de censura - |
| 2015–2019 | Antonio Bernabeu Bernabeu | C's | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Edificis d'interés
El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles XVII, XVIII i XIX. Els monuments més rellevants són:
- Castell: construït entre els segles XI i XVI. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma l'anomenada "'Torre Grossa" o Torre de l'Homenatge conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmerletades, cos de guàrdia, etc. Amb tot, el més espectacular fou el conjunt anomenat "Palau". Aquest conté edificis que van des del segle XIII fins al segle XV d'entre els quals destaca l'anomenada "Torre Prima" i l'enorme sala voltada rectangular.
- Església de l'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic valencià, amb una única i enorme volta central.
- Ajuntament: És un edifici d'estil renaixentista, amb les característiques pròpies de les construccions civils de l'època a València: façana de pedra picada, planta baixa amb tres arcs de mig punt que servien de llotja, planta superior amb deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjans del segle XVII.
- Convent dels Franciscans: De 1810, d'estil neoclàssic. El claustre fou derruït rere la desamortització de Mendizábal.
- Ermita de la Sang: edifici religiós d'estil gòtic primitiu, de la segona meitat del segle XIII. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formers i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és d'enteixinat. Va ser l'església de Castalla fins al segle XVI, quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i dipositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la localitat.
- Ermita de Sant Pasqual.
- Museu del Fester.
- D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I.
Festes
D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.
A l'Agost, sobre el 16 d'aquest mes, corre la vaqueta pels carrers del poble, festa que se celebra en honor a Sant Roc, patró del poble.
A més es realitzen una sèrie de festes populars com són les fogueres de Sant Francesc, també Sant Pascual i el Bouet de la Sang
Gastronomia
Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.
Persones il·lustres
És la ciutat natalícia d'una de les més insignes figures de les lletres catalanes d'aquest segle: Enric Valor, qui va morir el 13 de gener de 2000.
Referències
- ↑ Font: Població de facto segons l'Instituto Nacional de Estadística de España. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- ↑ Els candidats principals d'Unión Ciudadana por la Democracia (excisió de PP a Castalla que en 2011 tragué dos regidors) es presentaren amb el PP en estes eleccions.
- ↑ També hi participaren: Alternativa Base Castalla (ABC) (203 vots, 3.74%) i Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) (124 vots, 2.28%).
- ↑ Candela, M «Ciudadanos toma el mando» (en castellà). Información, 13-06-2015.
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Villena «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Villena], 80, 28-04-2015, pàg. 7-9. de la inserció 7726/2015 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Castalla», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castalla. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castalla |
- Pàgina Web de l'Ajuntament de Castalla.
- Pàgina Web de l'Agrupació de comparses de Moros i Cristians.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
Municipis de l'Alcoià | |
|---|---|
