Falset

Falset

Escut d'armes
Localització
41° 08′ 46″ N, 0° 49′ 12″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Priorat
Capital de	Priorat
Capital	Falset
Població humana
Població	2.809 (2023) (88,89 hab./km²)
Llars	216 (1553)
Gentilici	Falsetà / Falsetana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	31,6 km²
Banyat per	riu de Siurana
Altitud	364
Limita amb	Porrera el Masroig Bellmunt del Priorat Marçà Pradell de la Teixeta Gratallops
Organització política
• Alcalde	Carlos Brull (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43730
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43055
Codi IDESCAT	430555
Lloc web	falset.org

Falset és un municipi, capital de la comarca del Priorat. Està situat cap al centre de la meitat meridional de la comarca. Falset és la capital administrativa del Priorat. Molt ben comunicat (a 30 minuts de Reus i 40 de Tarragona), és el municipi més poblat de la comarca (2.838 habitants) i, en conseqüència, el que compta amb un major nombre de comerços i serveis: Centre d’Assistència Primària (CAP), escola pública, institut, biblioteca, teatre, església, llar d’infants, camp de futbol, piscina, poliesportiu cobert, comissaria dels Mossos d’Esquadra, mercat setmanal, museu, arxiu comarcal...

De la mateixa manera, Falset compta amb un teixit associatiu potent, que fa que el poble sigui un bull permanent d’activitats culturals, socials i festives. El Teatre l'Artesana, l’escola de música, Ràdio Falset, la festa de l’Encamisada, l’Escola de futbol o la Cursa de muntanya Vila de Falset, La Corranda, l'Associació de Dones La Quartera, entre moltes d'altres entitats i associacions municipals.

Tot plegat en un poble carregat d’Història, que té el seu origen en el castell del segle XII i que, entre altres coses, va ser el bressol de dues reines catalanes: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida de Prades, reina de la Corona d'Aragó i última reina de la dinastia de Barcelona com a esposa de Martí l’Humà.

Etimologia

Tot i que apareix documentat ja al segle XIII (Falceth) és dels topònims catalans que encara avui dia no tenen una etimologia clarament definida.

L'etimologia popular el fa derivar de falç (a l'escut de la vila n'hi ha un parell), cosa que faria que el nom de la vila s'hagués d'escriure amb c: Falcet. Es tracta, segurament, d'una de tantes etimologies populars sorgides de la imaginació que fa que en els escuts dels nostres municipis apareguin símbols que no tenen res a veure amb el veritable origen del nom del poble (per exemple, la ceba de Sabadell, els tres sols de Castellterçol, el guant de Guanta, l'ós en un camp de Campos, a Mallorca, etc.). Cal dir que a l'escut de Falset, apareixen dues falçs, a banda i banda del castell que ocupa l'espai central.

Altres propostes fetes des de l'àmbit acadèmic el vinculen al mot llatí felix -icis (que en català va donar feliç), o bé a un origen àrab.

Val a dir que l'intel·lectual falsetà Salvador Estrem i Fa proposava d'escriure Falcet. Aquest autor es basava en la documentació antiga per a fer tal proposta, ja que fins pràcticament al segle XIX no es va introduir la grafia Falset.

Descripció geogràfica

Termes municipals limítrofs:

Gratallops	Porrera
Bellmunt del Priorat		Pradell de la Teixeta
El Masroig	Marçà

La meitat sud-oest del terme és una gran plana, mentre que a la meitat nord-est comencen els contraforts de les serres que marquen la complexa orografia de la meitat septentrional de la comarca. La plana es mou entre els 300 i els 380 metres d'altitud. La vila de Falset es troba a aquesta darrera alçada. Aquesta part plana és tota la zona de confluència del Barranc de la Vila -o de la Font Vella, també conegut per Barranc de Sant Gregori i Barranc Brut- i del Barranc de la Foïna, en algun tram anomenat Barranc de la Parellada, que té a la capçalera el Barranc dels Fontanals i rep, a prop de la vila, la Barrancada. Tots dos barrancs, ja ajuntats, marxen del terme de Falset cap al sud-oest, formant en Barranc de l'Anguera, més endavant anomenat Barranc dels Molins. En aquesta zona hi ha encara, just al sud del turó de Coll de Móra, de 333 m. alt., el Barranc d'Aiguassals, que va a abocar-se en el Barranc dels Molins just al límit del terme de Marçà, amb Bellmunt del Priorat.

D'altra banda, la zona més muntanyosa conforma la petita vall del Barranc de les Sentius, que marxa cap al nord de la comarca, per formar el Riu Cortiella ja a l'alçada de Porrera. Al nord-oest del terme, zona també orogràficament molt accidentada, discorre el barranc de la Sardana, que té a la capçalera el Barranc del Barretot i el Barranc dels Masos, i el seu afluent, el Barranc del Pistoles, que s'aboca al Riu de Siurana al límit amb el Lloar.

Tot el límit de llevant del terme, que el separa de Pradell de la Teixeta, és muntanyós: comença al sud per la Muntanya de les Soleies, de 541 m., va a buscar el Coll del Guix, de 539 m., per on discorre la carretera principal del terme, la que ve de Reus, s'enfila cap a la Pòpia, de 671 m., i continua en direcció nord, cap a Porrera, seguint una carena que va davallant progressivament.

El límit septentrional, que el separa del terme de Porrera, és també accidentat: des de la carena descrita fa un moment, trenca cap a ponent i aproximadament seguint unes carenes, ateny lo Querol, de 602 m. d'alçada, i poc després la Pedra del Terme, de 601, al lloc anomenat la Serra Alta. Després ja va baixant gradualment, ara en direcció de Gratallops, cap al Riu de Siurana, que entra en contacte amb el terme de Falset a uns 175 m. d'alçària.

El límit de ponent, amb Gratallops breument i després amb el Lloar, el forma el Riu de Siurana, per la qual cosa la línia termenal és molt sinuosa. Va baixant progressivament fins als 125 m. d'altitud, just en trobar-se amb el termenal de Bellmunt del Priorat, moment en què la línia termenal deixa de ser el riu. S'enfila cap a la Serra d'Obagues, a uns 375 metres d'altitud, i torna a baixar cap a la zona de les mines de Bellmunt (una de les mines és dins del terme de Falset) i dels molins: els Molins de la Vila, de Bellmunt, i el Molí de Falset, en el barranc ara anomenat de Molins, que és el de la Foïna, amb l'adjunció de tota una sèrie de torrents complementaris. Un bon tros torna a ser el barranc qui fa de termenal, el qual torna a esdevenir sinuós. El darrer tram del terme de ponent torna a ser muntanyós: és el límit amb el Masroig. Per anar-lo a trobar, la línia de terme s'enfila sobtadament del barranc, a uns 215 m. d'altitud, de dret cap a l'Ereta de les Bruixes, de 337,5 m., tot i que no arriba a tocar el cim. Després, sempre cap al sud, va a buscar els tossals de lo Collroig, de 343 m., prop d'on torça ja cap a llevant.

El meridional, límit amb els Guiamets i Marçà, esdevé ràpidament pla, baixant des de lo Collroig, i és de caràcter bastant arbitrari, tot i que va seguint aproximadament unes suaus carenes al voltant dels 350 metres d'altitud, anomenades els Colls de Móra. Cal dir que la línia termenal passa a frec de la mateixa vila de Falset, just al seu sud, des d'on s'enfila suaument cap a la ja esmentada Muntanya de les Soleies seguint aproximadament una altra carena.

A l'interior del terme destaquen al sud-est de la vila els turons de Sant Cristòfol, de 541 m., i les Torres d'Altafalla, que arriba als 633 (és on hi ha el repetidor de telecomunicacions). És aquesta una zona amb importants avencs, com el de les Torres i el de Sant Cristòfol. Al nord-est destaca lo Morrot, de 681 m., que culmina una serra anomenada lo Morral. Al nord, hi ha el cim de los Masos, de 627 m. i de los Colls de Porrera, de 555, que constitueixen una mateixa serra. Al nord-oest, les Obagues, amb 432 m. d'alçària.

La vila

Habitat des de la prehistòria, a la zona de les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol, de les Torres d'Altafalla i de les Quimeres, el nucli actual es troba en una zona planera una mica a ponent del poblament primitiu. Tot i que l'orografia del terme de Falset és inclinada vers l'Ebre, la població (com la majoria de la comarca) ha estat vinculada tradicionalment al Camp de Tarragona.

L'Escola Antoni Vilanova, és un edifici d'estil modernista de grans dimensions, inaugurat l'any 1916. Aquest any es celebra el seu

centenari. El passat més de setembre la Consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Irene Rigau, va visitar

personalment l'escola, per donar el distintiu d'escola de qualitat, ja que tant l'escola, com l'Institut Priorat (s.XX) mostren tenir els resultats i qualificacions per sobre de la mitjana de Catalunya. L'escola, és també Escola Verda, igual que l'Institut. Actualment l'escola té 350 alumnes (que vénen de tota la comarca) i una plantilla de 30 professors. L'escola compta amb tot l'equipament necessari i complet. Es compon per un edifici de dues plantes on es troba Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior, amb les seves respectives aules (7), el claustre i la consergeria, la Biblioteca, la cuina i el menjador, el Taller de Ciències, l'Aula d'Art, el Gimnàs, l'Aula de Música, el Taller de Ràdio, l'Aula d'Informàtica i l'Aula d'Educació Especial. Un pati de sorra, i un de porxat, separen l'edifici gran, d'un més modern, on hi ha les aules d'Educació Infantil (6), amb un petit claustre, tres patis acondicionats, un petit gimnàs i un petit menjador per als seus alumnes de P3, P4 i P5. Al centre s'hi cursa des de P3 fins a 6è. Al costat de l'Escola es troba la Llar d'Infants l'Espígol (actualment 40 infants), on hi ha nens des de làctans fins a P2. La guarderia consta d'una zona per a dormir, 4 aules, completament equipades, un menjador amb cuina, un hortet, un gran pati, una secretaria i un petit jadí. Al municipi de Falset no hi falta de res en l'àmbit educatiu, també hi ha un centre d'educació secundària, als afores del poble on cursen més de 300 alumnes de tota la Comarca i voltants, i amb una plantilla de 30 professors. Està format per dos edificis separats per dos grans patis de sorra (amb pista poliesportiva i rocòdrom) i dos d'altres empedrats. Al primer es concentra el menjador, la cuina, la cafeteria, el hall, el claustre i secretaria, les aules d'ESO, Batxillerat i de Sociosanitàri (Cicle Formatiu), i les de música, llengues estrangeres, plàstica, informàtica, audiovisual, de tecnologia, la biblioteca... Al segon hi ha el gimnàs, el laboratori, l'aula de reforç i el taller d'Elabracions de Vins i Olis (Cicle Formatiu). Davant de centre hi ha el Centre de Recursos, i el Centre Tecnologic del Vi (VITEC).

El Teatre Municipal L'Artesana (remodelat l'any 1996-2003) fou construït l'any 1880 (135 anys), i era la seu de la societat cultural falsetana "Sociedad l'Artesana" que a més de teatre, feia ball, òpera, certamens..., i més endavant cinema. El teatre tenia inicialment capacitat per a 1.200 persones, i va viure la seva època daurada entre els anys 50-70 com a Cine Priorato, tot i que a més a més també si feia teatre, òpera... tenia llavors una 20 de treballadors. Hi han actuat des dels seus inicis artistes de renom de tots els àmbits culturals. Actualment té una capacitat per a 515 espectadors repartits entre una platea i un amfiteatre. Hi ha un gran vestíbul amb bar, que és a vegades una galeria per a exposicions diverses. Ara té consolidada una programació estable, repartida en tres trimestres a l'any (HIVERN: gener / febrer / març - PRIMAVERA: abril / maig / juny - TARDOR: octubre / novembre / desembre). És seu de la Companyia de Teatre l'Artesana de Falset (fundada l'any 2001) i també ho és de manera provisional, de l'Escola de Música Vila de Falset. L'escenari, té una boca de 9m x 8m i una caixa escènica de 5m. Compta amb una zona de camerinos (2 de grans i 2 de petits) completament equipats, una sala d'assaig i una zona d'emmagatzmatge. El Teatre està envoltat per la gran Plaça del Teatre amb dos parcs infantils, un aparcament i un jardí. El nou Teatre, va ser innaugurat l'any 2003 pel President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, i el Conseller de Cultura. La població de Falset i comarca, respon molt bé a la programació del Teatre, ja que té una mitjana de més de 2.300 espectadors per temporada.

Portal del Bou

El nucli antic, creat entre l'església i el castell, i conegut com a Malanyet, va créixer amb una sèrie de carrers paral·lels, que uneixen el carrer de Dalt i el carrer de Baix (entre aquests carrers paral·lels cal comptar-hi la plaça de la Quartera). Es conserven fragments de les muralles medievals (Portal del Bou -únic que queda dels cinc que hi hagué-, Carrer del Vall de les Moreres i adjacents), així com la fortificació d'època moderna que va engrandir la fortificació medieval, de la qual pràcticament només es conservaven les dues torres que caracteritzen el Castell de Falset.

El castell de Falset era d'origen medieval. Va ser seu de la baronia d'Entença i després del comtat de Prades. Hi va néixer Margarida de Prades, reina de Catalunya i Aragó en casar-se en segones núpcies amb Martí l'Humà.

Castell de Falset

Al cim del castell es van conservar també altres estructures medievals, com l'església romànica (en part destruïda i convertida en presó), unes dependències al seu costat, que formaven part del castell antic i la cisterna central del recinte. Actualment acull el Centre d'Interpretació Castell del vi.

Durant molts anys el cim del Castell de Falset va romandre abandonat i clos, tot i que era possible entrar-hi per les múltiples escletxes que permetien el pas, amb el perill evident tant per la cisterna, que romania sense tapar, com pel mateix estat de les ruïnes. Actualment està tot restaurat de no fa pas gaires anys, tot i que el 2008 encara no és possible la visita detallada al recinte. Hom pot entrar en el pati principal, on hi ha la cisterna, ara coberta, i les façanes de l'església i del pavelló annex, i accedir a l'Arxiu Comarcal del Priorat, situat en el reconstruït edifici annex a les torres de la muralla.

Església romànica del Castell

S'hi ha fet una notable feina de reconstrucció, que pot ser molt discutible per la mateixa forma com s'ha fet, però que no ha pretès en cap moment fer passar el nou per vell: amb la simple observació es pot veure perfectament què s'havia conservat i què ha estat refet, tant pels materials com pels colors que s'hi han fet servir.

És de destacar, dins del recinte clos del Falset antic, la plaça Vella (oficialment dita Plaça d'Àngel Marquès i antigament dita Plaça de la Carnisseria). Té poc interès arquitectònic, llevat del fet que és porxada i d'un parell d'edificis nobles al costat nord, però històricament té gran valor, ja que s'hi va fer la darrera execució pública a Catalunya amb el garrot vil, el 1892. Anteriorment s'havia fet servir també com a escenari d'execucions públiques pel mètode de la forca. L'espai que ocupava el cadafal per a l'execució està marcat en el terra de la plaça.

Església parroquial de Santa Maria

Cal esmentar també el petit barri jueu (carrer del Lluc i carrer de l'Escoleta -nom tradicional del carrer-), que fou molt destruït per les remodelacions urbanes de l'edat moderna. De la resta del Falset medieval a penes en queda res. Poden esmentar, tanmateix, Can Rull, en un carrer estret davant del Palau del Marquès d'Azara, que serva una finestra coronella gòtica.

L'església parroquial de Santa Maria de Falset és una obra de dimensions gegantines. De fet, la planta és gòtica, però la seva lenta construcció va fer que anessin canviant les formes amb què s'alçava: hi ha elements barrocs i neoclàssics, sobretot. Finalment es va consagrar el 1770. És la seu de l'Arxiprestat del Priorat, de l'Arquebisbat de Tarragona.

A part de l'església parroquial i de la capella romànica del castell, a Falset hi ha algunes esglésies més, la major part lligades a ordes religiosos i els seus convents i els serveis que atenen: l'oratori de la Mare de Déu, del convent de les Filles de Sant Josep; la capella de Sant Josep de l'Hospital, atès pel mateix orde anterior; la capella de la Mare de Déu del Carme, de les Germanes Carmelites de la Caritat; la capella de Sant Pau, del Col·legi Menor que duu el nom d'aquest mateix sant; la capella de la Mare de Déu del Roser de la casa Magrinyà (l'actual biblioteca); la capella de Santa Càndida i l'antiga capella del cementiri, dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia, en ruïnes actualment (només en queden vestigis del mur meridional.

Entre els edificis notables de la vila hi ha diversos palaus senyorials, avui dia tots convertits en seus d'institucions públiques:

Casa de la Vila de Falset

El Palau dels Ducs de Medinaceli, del (segle XVI) és actualment la seu de l'Ajuntament de Falset. Aquest palau és del 1630, i obeeix a l'estil renaixentista. Fou primer palau dels Comtes de Prades, que emparentaren després amb els Ducs de Cardona i encara més tard amb els Ducs de Medinaceli, que és el nom que n'ha perdurat. És al lloc més alt de la Plaça de la Quartera, plaça porxada que era -i és- el lloc on es desenvolupa el mercat setmanal de Falset. Precisament pren el nom de la Quartera, una enorme peça tallada a la pedra que servia com a mesura estàndard de la quartera de gra, que és al costat de l'entrada de la Casa de la Vila (tot i que la pedra actual és una reconstrucció moderna de l'antiga).

El Palau dels Comtes d'Azara, o Azahara, d'origen gòtic amb molts elements d'aquella època i d'altres de posteriors, sobretot del segle XVIII. Està construït seguint el model dels palaus catalans, amb una gran escala de volta catalana que puja a la planta noble des del pati d'entrada per als carruatges. El pati és coronat per una lluerna damunt d'una volta on estat pintats els escuts d'armes dels estadants originals del palau. Actualment és la seu del Consell Comarcal del Priorat.

Cal Magrinyà és una casa situada al capdamunt del Carrer de Baix, que incloïa en els seus baixos la Font del Batlle i els safareigs públics de la vila. Actualment la casa acull la Biblioteca Municipal Salvador Estrem i Fa, i encara té una sèrie d'espais sobrers que s'aprofiten per a exposicions i actes culturals. La part de la font i dels safareigs el 2008 està tancada, esperant una propera neteja i restauració.

El poble va trigar a saltar muralles (creació dels barris dels Corredors i de la Font Vella); al segle XX i, sobretot, al segle XXI, el poble ha experimentat un creixement lent però sostingut: urbanització de la zona anomenada el Pont; creació del barri de la Piscina i creixement del barri de la Font Vella; creació del barri del Tancat, etc.

Celler cooperatiu

Ja en èpoques més tirant a la nostra, s'han continuat construint edificis notables a la vila, com, per exemple, les escoles públiques i el Sindicat.

El Celler Cooperatiu de Falset, projectat per Cèsar Martinell el (1919). És un notable edifici modernista, fet amb grans arcades de maó, com és característic del modernisme. És un dels cellers cooperatius més destacats de Catalunya, i per això se l'inclou dins de la categoria de catedral del vi. Actualment és la seu principal de la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà.

També als afores del poble, a la carretera de Porrera, s'han construït recentment edificis de caràcter educatiu, com l'Institut d'Ensenyament Secundari i la nova Escola d'Enologia de Falset, que fou inaugurada el 1976 i el 2008 estrenarà nova seu.

Pel que fa a la sanitat, un centre d'assistència primària cobreix, almenys en part, les necessitats dels falsetans, tot i que Reus i Tarragona han d'acollir els casos de més envergadura.

El terme

Afores del poble

Altafalla (o les Torres)

Les Torres d'Altafalla són un antic castell medieval, del qual en queden poques restes físiques, però força de documentals, situat dalt del serrat que es dreça al nord-est del poble, al cim del qual hi ha les antenes dels repetidors i de telefonia. Durant tota l'edat mitjana fou un dels castells de referència del Priorat, al costat i al mateix nivell que el de Falset.

Les torres i les muralles foren enderrocades pels francesos el 1808 com a revenja de les accions de resistència dels falsetans contra la seva dominació, entre les quals podria haver-hi l'acció que dóna lloc a l'Encamisada.

Les Quimeres

És una partida situada a llevant del terme, al límit amb Pradell de la Teixeta, i, tot i que actualment és un despoblat, en èpoques antigues degué ser almenys tan poblat com Altafalla i Sant Gregori. S'hi van trobar dos enterraments col·lectius, pertanyents a l'Eneolític.

Es tracta d'un serrat, la Serra de les Quimeres, de 642 m. alt., que és continuació cap al nord-est de les Torres d'Altafalla, al nord del Coll del Guix, per on passa la carretera N-420. Aquesta serra enllaça amb el Morrot, de 682 m. d'altura. Al voltant d'aquesta serra s'estén un territori amb unes quantes coves i avencs, repartides entre Falset i Pradell de la Teixeta, que devien contenir habitacles prehistòrics.

Just al nord de les Quimeres, a més, hi ha una partida anomena l'Ermita Vella, que, tot i no tenir-ne cap resta visible, fa pensar en un poblament eremític, cosa que agermana aquesta partida amb la de Sant Gregori.

Sant Cristòfol

Ruïnes de l'ermita de Sant Cristòfol

L'ermita de Sant Cristòfol, de la qual en queden només unes ruïnes, fou un temple medieval transformat cap al segle XVII i modernament abandonat. Resten algunes restes, a prop, més amunt i al nord de l'ermita de Sant Gregori, com traces de la porta primitiva i una fotografia de mitjan segle XX que mostra que hi havia un finestral gòtic, que fan versemblant aquest origen medieval. Hi ha hagué intents, que no van reeixir, de restaurar el temple a principis de la dècada dels 30 del segle XX, però aquests intents, que pretenien restaurar les ermites veïnes de Sant Cristòfol i Sant Gregori, només donaren prou recapte per a restaurar la segona.

Sota mateix de les ruïnes, en una cavitat a l'interior de la roca, hi ha la cova del mateix nom, que degué ser, en èpoques remotes, l'habitacle de l'ermità de Sant Cristòfol. Des de la mateixa boca de la cova, i sobretot des d'un mirador que hi ha al damunt seu, es pot veure de forma magnífica la vila i el terme de Falset.

Sant Gregori

L'ermita de Sant Gregori és a poc més d'un quilòmetre del poble. Està situada en un fons de vall, anomenat Pla del Castanyer, al peu de la Serra de les Soleies, i de les Torres d'Altafalla, on hi ha els repetidors de telecomunicacions.

L'ermita de Sant Gregori

La seva terra rogenca i les formes que el temps ha esculpit en les seves roques fan que sigui un lloc d'obligada visita, tant pel lloc on està situada l'ermita com pels seus entorns. És destacable, davant per davant de l'ermita, la roca del Gegant, que sembla ben bé la cara de perfil d'un ésser gegantí.

L'ermita actual és reconstruïda després del 1927, quan es desprengué una part del sostre de la balma on està situada i va destruir en part l'ermita anterior. Ara bé, tant la mateixa ermita com l'habitacle troglodític que té annex fa pensar en un poblament molt antic, que amb el temps s'ha anat renovant.

La visita a Sant Gregori, i, si pot ser, la pujada de primer a la gran creu que hi ha al damunt mateix i després cap a l'ermita de Sant Cristòfol i la seva cova és una de les excursions obligades en el terme de Falset.

Una altra vista de l'ermita

Quan s'arriba als peus del lloc on es troba l'ermita es troba de primer un parc públic pensat com a zona d'esplai, i l'esquelet de l'església inacabada de Sant Antoni. Davant seu s'alça una creu de ferro damunt d'un pedestal senzill. La tradició diu que hem de fer tres tombs a la creu per tal de quedar deslliurats de mals durant la nostra estada en aquell lloc.

Història

En l'apartat dedicat a la descripció de la vila de Falset ja hem anat esbossant alguns detalls de la seva història. Ara en farem un resum per èpoques, que qui vulgui pot ampliar amb els enllaços externs i la bibliografia esmentada en aquest article.

Edat mitjana

Comencem la part històrica documentada amb els àrabs: el valí de Siurana, que dominava gairebé tot el Priorat, va vendre el lloc de Falset al valí de Garcia, poc abans que fos conquerit tot el territori de la comarca per Ramon Berenguer IV. El 1151 ja era castlà del lloc de Falset Arbert de Castellvell, i la repoblació del "loco deserto et heremo qui vocant Falseth" (lloc desert i despoblat que anomenen Falset) fou bastant ràpida. Arbert de Castellvell havia donat el lloc, perquè en fes el repoblament, a Pere de Déu, qui havia de construir-hi una fortalesa per a la defensa del lloc. Hi hagué, al llarg del segle XII, molts plets i confusió sobre la senyoria del lloc, que al final fou reconegut a favor del de Castellvell. El 1197 aquest en cedí la meitat dels delmes i termes al Bisbe de Tarragona, i empenyorà el castell, cosa que significa que l'administració de les seves possessions no devien anar per gaire bons camins. Una néta d'Arbert de Castellvell, Alamanda, es casà el 1244 amb Guillem d'Entença, i d'aquesta manera el territori de Falset passà a mans d'aquella família, fins que el 1324, després d'una convinença feudal, retornà a la corona, amb Jaume el Just, juntament amb Tivissa, Móra i Altafalla, d'aquesta zona. Jaume II incorporà la baronia que fou dels Castellvell, dels Santmartí i dels Entença al Comtat de Prades. D'aquí ve la construcció del Palau dels Comtes de Prades, que després passà als Cardona i als Medinaceli, seu actual de la Casa de la Vila.

Tota aquesta època està marcada per diversos fets: la pobresa del país, la seva situació allunyada dels centres de poder, i les disputes per tenir-ne els drets, sobretot de cobrar-hi impostos. Hi pretenia exercir aquest dret el monestir de Santes Creus, a qui els els havia cedits el Bisbe de Tarragona. A instàncies de Jaume de Prades, el 1405 el rei Martí l'Humà, eximí els habitants de Falset, moros, jueus o cristians, de tot un seguit de tributs, alhora que permetia la creació de tributs municipals. A mitjan segle XVI, hagueren de reconèixer els drets de Santes Creus sobre Falset, després de molts plets, però en aquell moment la vila ja era, per llegat hereditari, administrada pel Duc de Cardona, qui traspassà els drets de Santes Creus al comú de Falset.

Edat moderna

Ja al segle XVII, a la Guerra dels Segadors, el 1647 ocupaven la vila Joan d'Àustria primer, i poc després el Príncep de Condé, qui posà la vila i la comarca en poder dels francesos. Fou per pocs dies, ja que els castellans ocuparen de nou Falset, sense incidents destacables. Una assemblea de caps de casa decidí per una gran majoria l'obediència a la casa d'Àustria, negant-se a continuar sota domini francès entre altres coses, segons està documentat, pel mal tracte rebut dels francesos. Tanmateix, aquests no es conformaren, i tornaren a atacar la vila, en una forta batalla de tres dies de durada. Davant de la impossibilitat de resistir més, atesa la força dels francesos, pactaren la sortida de tots els soldats castellans i de molts vilatans, i els francesos feren enderrocar les muralles de Falset, com a càstig per la seva resistència.

Al cap d'uns seixanta anys es reproduïren els incidents amb els francesos: el 1708 uns regiments francesos al servei del rei borbó, Felip V de Castella, al cap de poc de començar la Guerra de Successió, ocuparen amb 6.000 homes la vila de Falset. S'hi mantingueren durant tota la guerra, malgrat les accions del Carrasclet i del coronel austriacista Antoni Vidal, qui acabà ocupant la vila el 30 d'agost del 1714, dotze dies abans de la caiguda de Barcelona. Un cop acabada la guerra, vers 1719, el Carrasclet, que continuà en solitari la lluita contra els borbònics, hostigà més d'un cop Falset, provocant primer un increment de la guarnició militar i després la creació d'un destacament de mossos d'esquadra per tal de fer-li front. Cal destacar que en aquest moment el Castell de Falset ja devia estar tan malmès que es considerà enderrocat, i no fou inclòs entre els castells i fortificacions que Felip V manà destruir.

Els darrers anys del segle XVIII van portar canvis importants per a la vila i la comarca: els il·lustrats van introduir massivament el conreu de l'avellana, que s'exportava des de Salou, i Falset fou triat com a cap de cantó per a reunir el sometent per a la Guerra Gran. Lliguem una cosa amb l'altra per un fet significatiu: el 1794 les autoritats falsetanes justificaren el retard en l'organització del sometent precisament per la imperiosa necessitat de procedir a la collita de les avellanes.

La Guerra del Francès portà enrenou i baralles internes a la vila. Hi hagué molta tensió social, i diverses vegades l'ajuntament hagué de dir que no podia pagar la contribució perquè els francesos havien cremat les collites, i que l'emigració provocada per la guerra els feia impossible d'aplicar el cadastre, per la qual cosa en demanaren la supressió. L'agost del 1810 Falset fou ocupada per l'exèrcit francès, previ el seu abandonament pels falsetans. Els francesos saquejaren la vila, assassinaren els pocs habitants que s'hi havien quedat, calaren foc a moltes cases i convertiren l'església en quadra per als seus cavalls. A finals del mateix mes el sometent del Priorat i les tropes regulars espanyoles recuperaren la vila, però encara s'hi van produir nous atacs el novembre del mateix any i el maig del 1811, i van tornar a prendre la vila. El 1812 rebé un nou atac, ara dels espanyols, i el 1813 Falset fou designada cap de cantó, en la seva aplicació a Catalunya de la divisió departamental francesa, que no perdurà acabada la guerra.

Edat contemporània

Els fets de la Guerra del Francès, sobretot la categoria reconeguda a Falset, feren que en la reorganització de l'estat espanyol amb el Trienni Liberal, el 1821, Falset fou designada cap de partit, amb jutjat de primera instància.

Les guerres civils del segle XIX no pararen de sacsejar altra vegada Falset: el 1822 els absolutistes s'hi havien fet forts, i fou atacada pels liberals, que els en foragitaren.

La Guerra dels Malcontents, va veure com un fill de la vila, l'advocat Albert Olives, capità retirat amb el grau de tinent coronel, encapçalava la revolta i era executat a Tarragona el 1827. Tanmateix, Falset romania al costat del govern, en aquell moment. L'any següent, la vila era ascendida a Alcaldia Major, i el seu primer dignatari fou Lambert Casanova de Armedo i Roda. Aquests anys visqueren la reconstrucció, gràcies a l'Arquebisbe de Tarragona, de l'Hospital de la vila.

A la Primera Guerra Carlina, el cap carlí Manuel Carnisser va ocupar el poble i afusellà uns quants falsetans destacats. De seguida, però, fou derrotat pel liberal Llauder. El 1837 Falset fou ocupat pel carlí Tell, que en fou foragitat per les milícies liberals del Priorat, i el 1838 fou el general Ramon Cabrera i Grinyó, el Tigre del Maestrat, qui intentà ocupar Falset, però va fracassar.

En el moment de descans entre la primera i la segona guerres carlines, Falset rebé les conseqüències d'un terratrèmol, el 1845 i tot seguit una onada de forta religiositat s'emparà de la vila, principalment a partir dels sermons del pare Claret.

Just en aquells anys es produeix la publicació de l'obra de Pascual Madoz, qui dedica dos extensos articles a la vila de Falset (un pròpiament a la vila, i un altre al seu partit judicial) en el seu Diccionario geográfico.... Després d'una breu descripció geogràfica, diu que Falset gaudeix de bona ventilació, té un cel alegre i clar, i clima sa, encara que fred a l'hivern. Especifica que les malalties més comunes són de caràcter inflamatori o nerviós (efecto tal vez del abuso que se hace de las bebidas espirituosas). Després de dir que va pertànyer al ducat de Medinaceli, escriu que la població té 650 cases, generalment de dos pisos, i la població està envoltada per un mur, amb un castell deteriorat al capdamunt. Esmenta que l'antiga església parroquial era al castell, i en el lloc que ocupava s'han construït cinc presons molt segures, una habitació per al governador de la presó, una altra per al comandant militar del lloc, i una petita caserna per a una guarnició de 50 o 60 soldats. També s'hi conserven restes del Palau Ducal, a més d'una gran cisterna.

Segons Madoz sempre, els carrers de la vila són estrets i tortuosos, llevat de dos o tres, i n'hi ha molts de força costeruts. Tots estan mal empedrats. La plaça principal ja era en aquell moment la de la Quartera, amb porxos que podien aixoplugar 3.000 homes formats. La Casa de la Vila era de mides regulars (no era l'actual, en aquell moment), i disposava d'almodí, presó i habitació per al mestre i la mateixa escola, a la qual assistien entre 150 i 170 nens. A més, hi havia a la vila una escola de nenes particular, on assistien 60 alumnes. Falset també comptava en aquell moment d'hospital per a malalts pobres, refet el 1829 per l'Arquebisbe de Tarragona, església parroquial gran amb rector, vicari i set beneficiats, amb cinc capelles i una torre alta i elegant. Dins de la població hi havia tres fonts per a ús dels veïns, a més d'una, la Font Vella, fora del nucli de població. L'aigua, diu Madoz, és abundosa en clorur de sal, carbonat, potassa i sulfat de magnesi, cosa que la fa roborante (vigoritzant) i digestiva.

Entre altres coses, acaba l'article fent referència a l'economia de Falset (blat, ordi, oli i seda, a més de 6.000 quarteres d'avellanes, 400 d'ametlles i 15.000 càrregues de vi a l'any, de les quals 1.400 s'empren per a la fabricació d'aiguardent. Poc bestiar, ovelles i cabres, tot per al consum de la població, però una mica de caça, de conills, llebres i perdius. Hi ha diverses professions científiques i s'hi desenvolupen les arts mecàniques necessàries, a més de quatre fàbriques de sabó tou, tres d'aiguardent, quatre terrissaires, quatre molins de farina, un d'oli, tres confiteries i una de xocolata. La població era de 274 veïns de cadastre, i 2.995 ànimes (habitants).

A la Guerra dels Matiners, hi hagué més sotragades: la rodalia de Falset era dominada pel cap carlí Josep Ferrer, àlies el Tintoret d'Igualat, i el 1848 un altre cap matiner, el Busquetes, entrà a Falset.

El nou període d'entreguerres carlines, portà novetats i més enrenou: el 1860 la vila va veure la partença d'un bon grapat de voluntaris a la Guerra d'Àfrica, cosa que va portar noves divisions socials a la vila. A continuació, durant el sexenni revolucionari es produïren més incidents, amb trets i tot, en ocasió de les eleccions a diputats provincials i a les posteriors eleccions generals dels anys 1871 i 1872. A les primeres van sortir elegits set regidors republicans i quatre de monàrquics, cosa que va agreujar la crisi social que s'estava vivint. En aquell moment, Falset era una vila ja amb una certa solvència econòmica, i comptava amb quatre molins fariners, un trull o molí d'oli, quatre fàbriques d'aiguardent i d'altres de sabó, terrissa, confits i xocolata. Ja s'havien abandonat, però, les indústries derivades del plom de les mines de Falset i Bellmunt, i les adoberies de pells.

L'únic conflicte que va passar de puntetes per la vila, com de fet per tot Catalunya, fou la Tercera Guerra Carlina, i va començar una època d'expansió econòmica, sobretot gràcies a l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Madrid el 1890, cosa que va comportar una revifada econòmica de la comarca, que el 1919 culminava amb la creació del Celler cooperatiu.

L'Ajuntament

Alcaldes

Restauració monàrquica Francesc Llaberia (1915) Emili Llorens i Saló Patrici Pujol i Olives Francesc Munté i Auqué Josep Rocamora i Nogués Josep Mas (1923)

Dictadura del General Primo de Rivera Ricard Mestres i Divorra (1923 - 1924) Ricard Mestres i Divorra (1930) Pere Compte i Juncosa (1930 - 1931) Josep Cubells (1931), alcalde accidental Pere Compte i Juncosa (1931)

II República Joaquim Llorens i Abelló (1931 - 1933) Conrad Pujol i Vallduví (1939) Dictadura del General Franco Manuel Pujol i Larfeuil (1939) Rafael Domènech i Casut (1967) Josep Prous i Martí (1967 - 1970)

Des de l'entrada en vigor del sistema democràtic d'elecció dels representants locals, Falset ha tingut cinc alcaldes:

• Ramon Aleu i Jornet (1979 - 1983)
• Josep Maria Buil i Estaún (1983 - 1987)
• Ramon Aleu i Jornet (1987 - 1991)
• Josep Maria Buil i Estaún (1991 - 1995)
• Jaume Domènech i Jordà (1995 - 2007)
• Jesús Torralba i López (2007 - 2013)
• Jordi Puxeu Vaqué (2013 - actualitat)

Regidors

Des del 1979, Falset ha tingut els regidors següents: Raúl Abella Batllever, Ramon Aleu i Jornet, Francesc Xavier Aragonès Llorens, Miguel Bové Llaveria, Carles Brull Fornt, Josep Maria Buil i Estaun, Jaume Capdevila Ortí, Jordi Castelló Malràs, Albert Compte Jornet, Frederic Cortés Cortés, Josep M. Cots Montlleó, Jaume Domènech Jordà, Salvador Jaume Escoda Molluna, Òscar Garreta Ossó, Sílvia Llop Morentín, César López Anguera, David Martí Montañés, Agustí Masip Vidal, Josep Lluis Miró Martinez, Antoni Muntané Molina, Pilar Muntané Rull, Maria Teresa Navarro Domènech, Montserrat Navarro Llop, Adolf Pellejà Llebaria, Sergi Pellejà Pellejà, Immaculada Pujol Tarrús, Jordi Puxeu Blanch, Jordi Puxeu Vaqué, Josep Rull Prous, Jesús Torralba López i Maria Vilalta Faneca...

Legislatura 2015 - 2019

Resultats electorals - Falset, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	IxF - AM	Jaume Domènech Jordà	838	7	57%
	PSC - PM	Maria Jesús Sánchez	325	2	22%
	CiU	Albert Compte Jornet	279	2	19%
Total		2.022		11

Grup Municipal "Independents X Falset"

Consistori de l'Ajuntament:

• (IxF) Jaume Domènech Jordà: Alcaldia - Turisme
• (IxF) Carlos Brull Fornt: Cultura - Governació - Salut - Esports - Tinència
• (IxF) Núria Borja Marco: Joventut - Comunicació
• (IxF) Joan Coll Montané: Festes
• (IxF) Jordi Castelló Malràs: Educació - Urbanisme - Medi Ambient
• (IxF) Miquel Puig Raposo: Hisenda
• (IxF) Josep Rull Prous: Serveis
• (PSC) Immaculada Pujol Torrus: Serveis Socials
• (CiU) Antoni Muntané: Promoció econòmica

Activitat econòmica

Tradicionalment, l'economia de Falset era del tot basada en l'agricultura, sobretot amb avellaners, vinya, oliveres, ametllers i, tot i que menys abundants, cirerers, que encara en l'actualitat són els conreus principals.

Relacionada amb l'agricultura, també la ramaderia jugava un paper destacat: gallines, porcs i conills, sobretot.

El Celler Cooperatiu, creat el 1919, i la seva successora, la Cooperativa Agrícola Falset-Marçà, des de la seva creació s'ha dedicat a la comercialització dels productes de l'agricultura, principalment, i a la seva transformació. La indústria derivada de la vinya està sobretot representada per aquesta cooperativa, però també per diversos cellers privats. El vi es comercialitza, segons els cellers i els llocs on estiguin les vinyes, en la denominació d'origen Priorat, Montsant o Tarragona, subzona de Falset.

El fet que Falset sigui cap de comarca ha permès que, en els darrers trenta anys, creixi el nombre d'indústries i de serveis, que representen més de la meitat de les existents al Priorat, i s'hagi format un polígon industrial, anomenat Sort dels Capellans. Les empreses més abundoses estan dedicades al sector agroalimentari, però també n'hi ha de tèxtils, d'arts gràfiques i de fusteria i derivats del plàstic. La construcció ha adquirit una forta presència a la comarca i al mateix Falset.

El mercat se celebra el dimarts, i omple tota la Plaça de la Quartera i els carrers adjacents.

La Mostra de Vins de les denominacions d'origen del Priorat se celebra el mes de maig, i té força importància en el comerç local i comarcal, i també en té, tot i que en menys grau, la Fira de Sant Andreu, que se celebra el desembre i té un caràcter multisectorial.

Festes i tradicions

La festa major se celebra per la Mare de Déu d'Agost (dia 15), anomenada "l'Espígol", pel fet que els nens surten a les 9 del matí llançant espígol pels carrers per tal de perfumar-los. Després hi ha una missa en honor a Santa Maria (patrona de l'església del poble), a la tarde activitats i a la nit festa.

Per Sant Antoni (mitjan gener) es fa la festa més lluïda de Falset: l'Encamisada. El 3 de febrer se celebra la Festa de Sant Blai, i des del 1989 se celebra el mes de març la Diada de l'arbre, organitzada pel Centre d'Estudis Falsetans, que inclou una missa, esmorzar(cóc de Sant Blai) i un dinar popular de germanor.

Al mes de maig es fa la Fira del Vi, un certamen consolidat en què es poden tastar els millors vins de les dues denominacions d'origen de la comarca d'on és capital, la denominació d'origen Montsant i la denominació d'origen qualificada Priorat, i al desembre la multisectorial de Sant Andreu. Tanmateix, aquestes dues darreres celebracions, tot i que contenen alguns actes festius, són de caràcter més comercial.

El primer diumenge d'agost se celebra l'Aplec del Priorat, i el 3 de setembre, la Festa de Santa Càndia, patrona del poble. La festa inclou una missa, al soritr de missa s'acompanya en processó a Santa Càndia fins a la capelleta acompanyat dels correfocs.

La Fira de Sant Andreu (28 de novembre) és una fira antiquíssima, que antigament servia per preparar-se i proveir-se de cara a l’hivern. Avui dia és una fira que té unvessant artesà i un altre de caràcter més lúdic, habitual a les fires del país. L'edició 2015 va presentar com a novetat una Mostra de vins dolços i generosos, en col·laboració amb la DO Montsant, i la presència de productors de proximitat de dolços, neules i torrons.

A darreries del segle XIX i començaments del segle XX a Falset nasqueren dues societats culturals, que construïren teatres propis: l'Artesana i la Il·lustració Obrera. El teatre de l'Artesana ha estat recentment rehabilitat com a teatre municipal, amb una total reconstrucció i rehabilitació de l'antic edifici.

Actualment, l'entitat cultural de més relleu és el Centre d'Estudis Falsetans. Creat el 1964, té diverses seccions: excursionisme i muntanyisme, de festes i tradicions (on s'organitza l'Encamisada i la major part dels actes festius de Falset), i la colla de diables, acollida en un primer moment en el si d'aquesta entitat.

La colla de diables, que té els seus orígens en el segle XVIII, es constituí en entitat amb personalitat pròpia el 1990, amb la intenció de consolidar, potenciar i fomentar una tradició que ja era bicentenària, a la vila, i de la qual es tenia constància escrita d'intervenció en les festes falsetanes des del 1861. En aquell moment prengué el nom actual: Ball de diables de Falset, "Colla d'en Pere Botero".

El Museu de Falset i Comarca depèn d'aquesta entitat: fou creat al mateix temps, i amb estrets lligams, amb el Centre d'Estudis Falsetans. El Museu conté peces d'arqueologia prehistòrica i ibèrica, paleontologia, numismàtica, documentació històrica, mostres de la indústria i arts populars de Falset i de tot el Priorat.

L'Arxiu Històric Comarcal de Falset, també creat el 1964 i lligat al Centre d'Estudis Falsetans, ha estat recentment remodelat, integrat a la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i dut a l'edifici de nova creació situat damunt de les ruïnes del Castell de Falset.

Serveis turístics

Segons la Guia de serveis turístics de l'Oficina Comarcal d'Informació Turística del Priorat, Falset compta amb l'Oficina de Turisme del Priorat, vuit restaurants, una llesqueria, dos hostals-restaurants, uns apartaments rurals, un apartament turístic i una casa de pagès d'allotjament rural. També compta amb nombrosos bars i cafeteries. A més, té una vinateria, un comerç dedicat a vins i olis del Priorat, una altra dedicada als productes de la terra, i l'Agrobotiga de la Cooperativa.

Comunicacions

Diverses carreteres creuen el terme. La principal és la N-420 (Tarragona-Còrdova), que entra en el terme pel Coll del Guix. D'aquesta manera, Falset està connectat amb Reus i Tarragona, d'una banda, i Móra d'Ebre i Gandesa (i Flix i, en general, l'Aragó), de l'altra. Del mateix Falset cap al nord surt la T-710 (Falset-la Vilella Baixa), que du, doncs, cap al centre de la comarca del Priorat; i cap al sud la T-300 (Falset-Marçà), que arriba fins a Capçanes. Des del nord de la vila surt també la carretera T-740 (T-710, a Falset-Porrera), i des de l'extrem de ponent surt la carretera TP-7101 (Falset-Bellmunt del Priorat).

El ferrocarril no trepitja el terme de Falset, però l'estació de Marçà-Falset és comuna a les dues poblacions. Mitja dotzena de trens diaris en cada direcció enllacen Marçà amb la resta d'estacions, tot i que cadascun d'ells pot tenir un destí diferent en direcció ponent (Saragossa, Casp, Flix o Móra la Nova, sortint tots ells de Barcelona, passant per Reus i Tarragona), o un origen diferent en direcció llevant (tots, però, passen per les grans ciutats que acabem d'esmentar) i tenir parada o no a les estacions considerades secundàries.

També travessa el terme, de llevant a ponent, el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Porrera i Bellmunt del Priorat.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 178 207 216 837 2.437 3.421 3.641 3.952 3.573 3.490

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 3.024 2.658 2.339 2.338 2.484 2.517 2.657 2.592 2.589 2.589

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.504 2.461 2.448 2.581 2.627 2.717 - 2.935 2.894 2.838

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.834 2.807 2.735 2.740 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també

• Lo Calvari (Falset).

Bibliografia

• Gavín, Josep Maria. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavín, 1977 (Inventari d'esglésies, 1). ISBN 84-85180-07-0. 
• Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Vastenavond, Bàrbara «Una ermita dins la natura». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs

• Web Ajuntament de Falset
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina web sobre Falset, amb directori de pàgines del poble i la comarca
• Col·lecció particular de postals antigues i actuals de Falset
• Falset en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
• Enciclopèdia Catalana en línia
• Oficina comarcal d'Informació Turística del Priorat
• Ball de diables de Falset