Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, el que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. Els resultats foren:[1]
Partit | Escons | % Esc. | Dif. | |||
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) | 115 | 24,3 | +115 | |||
Partit Republicà Radical (PRR) | 104 | 22,0 | +10 | |||
Partit Socialista (PSOE) | 58 | 12,2 | -57 | |||
Partit Agrari | 36 | 7,6 | +10 | |||
Lliga Catalana | 24 | 5,1 | +20 | |||
Comunió Tradicionalista | 21 | 4,4 | - | |||
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | 18 | 3,8 | -13 | |||
Renovación Española | 16 | 3,4 | - | |||
Independentistes de dreta | 16 | 3,4 | - | |||
Partit Nacionalista Basc (PNV) | 12 | 2,5 | - | |||
Partit Republicà Liberal Demòcrata | 10 | 2,1 | - | |||
Acció Republicana (AR) | 5 | 1,1 | - | |||
Radical-socialistes independients | 4 | 0,8 | - | |||
Federals | 4 | 0,8 | - | |||
Republicans progressistes | 3 | 0,6 | - | |||
Unió Socialista de Catalunya | 3 | 0,6 | -1 | |||
Republicans independents | 2 | 0,4 | - | |||
Partit Comunista d'Espanya (PCE) | 1 | 0,2 | +1 | |||
Radical-Socialistes | 1 | 0,2 | - | |||
Republicans gallecs | 1 | 0,2 | - | |||
TOTAL | 472 | 100,00 | +2 |
Per grups, podem direrenciar:
- Partits de dreta: CEDA, Agraris : 31,02 % i 117 escons
- Partit Republicà Radical: 15,26 % i 104 escons
- Partits que donaven suport al Govern (Acció Republicana, PSOE, Partit Republicà Radical Socialista...): 99 escons
- Altres partits de dretes: 90 escons (35 carlistas i monàrquics, 29 agraris, etc.)
- ERC, Unió Socialista de Catalunya, Unió de Rabassaires: 5,06 % i 26 escons
- Lliga Regionalista de Catalunya: 24 escons.
- Partit Nacionalista Basc: 11 escons
- ORGA i Partit Galleguista: 8 escons
- Partit Comunista d'Espanya: 1 escó.
Encara que la victòria del centre dreta va ser clara, ja que dels 8.535.200 vots emesos, 3.365.700 van ser per a partits de dretes, 2.051.500 per a partits de centre i 3.118.000 per als partits d'esquerra. [2], el repartiment d'escons no és representatiu de la distribució de vots, a causa de la llei electoral. Com exemple, els socialistes van aconseguir 1.722.000 vots per a obtenir 60 escons, mentre que els radicals, amb només 700.000 vots van aconseguir 104 escons (segons l'historiador Hugh Thomas). Les Corts van ser dissoltes anticipadament donant lloc les eleccions generals de 1936.
Resultats als Països Catalans
Catalunya
- Barcelona ciutat (19 escons)
- Lluís Companys i Jover (ERC)
- Josep Mestre i Puig (ERC)
- Marià Rubió i Tudurí (ERC)
- Josep Sunyol i Garriga (ERC)
- Abel Velilla Sarasola (PRDF)
- Francesc Cambó i Batlle (Lliga Catalana)
- Joan Ventosa i Calvell (Lliga Catalana)
- Pere Rahola i Molinas (Lliga Catalana)
- Lluís Puig de la Bellacasa i Deu (Lliga Catalana)
- Joaquim Pellicena i Camacho (Lliga Catalana)
- Felip de Solà i Cañizares (Lliga Catalana )
- Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Lliga Catalana )
- Francesc Pons i Pla (Lliga Catalana)
- Antoni Gabarró i Torres (Lliga Catalana)
- Alexandre Gallart i Folch (Lliga Catalana)
- Francesc Bastos i Ansart (Lliga Catalana)
- Vicent Solé de Sojo (Lliga Catalana)
- Josep Ayats Surribas (CEDA)
- Joaquim Reig i Rodríguez (indep. en la Lliga Catalana)
- Barcelona província (15 escons)
- Jaume Aiguader i Miró (ERC)
- Amadeu Aragay i Davi (ERC)
- Domènec Palet i Barba (ERC)
- Josep Grau i Jassans (ERC)
- Joan Ferret i Navarro (PRDF dins les llistes d'ERC)
- Josep Antoni Trabal i Sans (ERC)
- Josep Tomàs i Piera (ERC)
- Joan Ventosa i Roig (ERC)
- Francesc Senyal i Ferrer (ERC)
- Felip Barjau i Riera (USC)
- Jaume Comas i Jo ( USC )
- Josep Calvet i Móra (Unió de Rabassaires)
- Francesc Salvans i Armengol (Lliga Catalana)
- Josep Maria Trias de Bes i Giró (Lliga Catalana)
- Miquel Vidal i Guardiola (Lliga Catalana)
- Lleida (6 escons)
- Girona (7 escons)
- Tarragona (7 escons)
Illes Balears
- Tomàs Salort i de Olives (CEDA)
- Luis Zaforteza Villalonga (CEDA)
- Joan March Ordinas (Partit Republicà de Centre)
- Pere Matutes Noguera (Partit Republicà de Centre)
- Bartomeu Fons i Jofre de Villegas (Partit Regionalista de Mallorca)
- Josep Teodor Canet Menéndez (Partit Republicà Radical)
- Francesc Julià i Perelló (Partit Republicà Radical)
País Valencià
- Castelló (6 escons)
- València ciutat (7 escons)
- València província (13 escons)
- Ramón Cantos Saiz de Carlos (PURA)
- Juli Just Jimeno (PURA)
- Vicente Lambies Grancha (PURA)
- Juan Chabret Bru (PURA)
- Faustí Valentín i Torrejón (PURA)
- Gerardo Carreres Bayarri (PURA)
- José García-Berlanga Pardo (PURA)
- Ángel Puig Puig (PURA)
- Vicente de Roig Ibáñez (PURA)
- Eduardo Molero Massa (PRC)
- Francisco Javier Bosch Marín (CEDA)
- Luis García Guijarro (CEDA)
- Fernando Oria de Rueda y Fontán (CEDA)
- Alacant (11 escons)
- Rafael Alberola Herrera (CEDA)
- Francisco Moltó Pascual (CEDA)
- Juan Torres Sala de Orduña y Feliu (CEDA)
- José Martínez Arenas (PRC)
- Romualdo Rodríguez de Vera (PSOE)
- Manuel González Ramos (PSOE)
- Rodolfo Llopis Ferrándiz (PSOE)
- Joaquín Chapaprieta Torregrosa (republicà independent)
- Miguel de Cámara Cendoya (Partit Republicà Radical)
- José María Ruiz-Pérez Águila (Partit Republicà Radical)
- César Oarrichena Genaro (Partit Republicà Radical)
- Àlaba (2 escons)
- Biscaia (3 escons)
- Bilbao (6 escons)
Guipúscoa (6 escons)
- Rafael Picavea Leguía (independent dins les llistes del PNB)
- Jesús María de Leizaola Sánchez (PNB)
- Manuel de Irujo (PNB)
- Telesforo de Monzón (PNB)
- Juan Antonio Irazusta Muñoa (PNB)
- Ramiro de Maeztu (Renovación Española)
- Navarra (7escons) tots els escons eren agrupats dins el Bloc de Dretes
- Tomás Domínguez Arévalo, comte de Rodezno (Comunión Tradicionalista)
- Esteban de Bilbao Eguía (Comunión Tradicionalista)
- Javier Martínez de Morentín (Comunión Tradicionalista)
- Luis Arellano Dihinx (Comunión Tradicionalista)
- Rafael Aizpún Santafé (CEDA)
- José Gafo (independent)
- Raimundo García García (independent)
Galícia
- La Corunya (17 escons)
- Santiago Casares Quiroga (ORGA)
- Alejandro Rodríguez Cadarso (ORGA)
- Emilio González López (ORGA)
- Leandro Pita Romero (ORGA)
- Manuel Iglesias Corral (ORGA)
- Antonio Rodríguez Pérez (independent amb ORGA)
- José Reino Caamaño (PRC)
- Benito Blanco-Rajoy Espada (CEDA)
- Eugenio Vázquez Gundín (CEDA)
- Felipe Gil Casares (CEDA)
- José María Méndez Gil Brandón (CEDA)
- José García Ramos y Segund (Partit Republicà Radical)
- José Miñones Bernárdez (Partit Republicà Radical)
- Ángel Aperribay y Pita da Veiga (dreta independent)
- Eduardo O'Shea y Verdes Montenegro (dreta independent)
- José del Moral Sanjurjo (dreta independent)
- José Calvo Sotelo (Renovación Española)
- Lugo (10 escons)
- Ubaldo Azpiazu y Artazu (Partit Republicà Radical)
- Manuel Becerra Fernández (Partit Republicà Radical)
- Enrique Gómez Jiménez (PRC)
- Luis Recaséns Siches (PRC)
- José María Montenegro Soto (Renovación Española)
- Ángel López Pérez (CEDA)
- Felipe Lazcano y Morales de Setién (dreta agrària)
- Luis Rodríguez de Viguri (dreta agrària)
- Gumersindo Rico González (republicà independent)
- Manuel Saco Rivera (republicà independent)
- Orense (9 diputats)
- Luis Fábrega Coello (Partit Republicà Radical)
- Basilio Alvarez Rodríguez (Partit Republicà Radical)
- Justo Villanueva Gómez (Partit Republicà Radical)
- Fernando Ramos Cerviño (Partit Republicà Radical])
- José Sabucedo Morales (Renovación Española)
- José Calvo Sotelo (Renovación Española)
- Andrés Amado y Reygondaud de Villebardet (Renovación Española)
- Carlos Taboada Tundidor (CEDA)
- Antonio Taboada Tundidor (Agrari)
- Pontevedra (13 escons)
- Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republicà Radical)
- José López Varela (Partit Republicà Radical)
- Ramón Salgado Pérez (Partit Republicà Radical)
- Luis Fontaiña Sarrapio (Partit Republicà Radical)
- Antonio Prieto Rivas (Partit Republicà Radical)
- Vicente Sierra Martínez (Partit Republicà Radical)
- Nicasio Guisasola Domínguez (CEDA)
- Severino Barros de Lis (CEDA)
- Víctor Lis Quibén (Agrari-CEDA)
- Alfredo García Ramos (Agrari)
- Honorio Maura Gamazo (Renovación Española)
- Isidoro Millán Mariño (PRLD)
- Fernando Villamarín Rodríguez (PRC)