3 de gener: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Resoldre desambiguació |
Elimino (almenys de moment i pendent de concreció a la Taverna) les "desviacions de format consensuat" i aplico el concepte de nova secció plantejat i acordat per a una altra qüestió al tema "Ubicació de dates de ficció en els calendaris d'esdeveniments" |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
* [[2004]] - La [[mar Roja]]: hi cau un [[Boeing]] 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes [[França|francesos]]. |
* [[2004]] - La [[mar Roja]]: hi cau un [[Boeing]] 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes [[França|francesos]]. |
||
* [[2005]] - [[EUA]]: S'emet el primer capítol de la sèrie [[Medium (sèrie)|Medium]] per la [[NBC]]. |
* [[2005]] - [[EUA]]: S'emet el primer capítol de la sèrie [[Medium (sèrie)|Medium]] per la [[NBC]]. |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Naixements == |
== Naixements == |
||
| ⚫ | |||
{| class="wikitable sortable floatright" |
|||
|+Naiximents |
|||
|+<small>(ordenat per defecte pel primer cognom)</small> |
|||
! A. !! Nom i llinatges !! Activitat !! Origen !! E/M |
|||
|- |
|||
| [[1944]] || [[Nazario Luque Vera]] || artiste || [[Castilleja del Campo|andalús]] || {{Age|1944|1|3}} |
|||
|} |
|||
| ⚫ | |||
* [[1826]], [[Altafulla]], [[Tarragonès]]: '''[[Joaquim Gatell i Folch]]''', geògraf i explorador català. |
* [[1826]], [[Altafulla]], [[Tarragonès]]: '''[[Joaquim Gatell i Folch]]''', geògraf i explorador català. |
||
* [[1870]], [[Almenara]], [[Plana Baixa]]: '''[[Genoveva Torres Morales]]''', religiosa valenciana, fundadora de la congregació de les [[Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels]], santa de l'Església Catòlica. (m. 1956) |
* [[1870]], [[Almenara]], [[Plana Baixa]]: '''[[Genoveva Torres Morales]]''', religiosa valenciana, fundadora de la congregació de les [[Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels]], santa de l'Església Catòlica. (m. 1956) |
||
| Línia 54: | Línia 43: | ||
* [[1968]], [[Santa Maria del Camí]]: '''[[Antònia Maria Estarellas Torrens]]''', política mallorquina.<ref>{{Ref-web|títol=Ana María Estarellas Torrens, directora general d'Immigració|url=https://www.espanaexterior.com/noticias/ana-maria-estarellas-torrens-directora-general-dimmigracio/|consulta=2020-12-05|llengua=es|editor=España Exterior|data=23.06.2011}}</ref> |
* [[1968]], [[Santa Maria del Camí]]: '''[[Antònia Maria Estarellas Torrens]]''', política mallorquina.<ref>{{Ref-web|títol=Ana María Estarellas Torrens, directora general d'Immigració|url=https://www.espanaexterior.com/noticias/ana-maria-estarellas-torrens-directora-general-dimmigracio/|consulta=2020-12-05|llengua=es|editor=España Exterior|data=23.06.2011}}</ref> |
||
* [[1976]], [[L'Hospitalet de Llobregat]]: '''[[Sònia Farré Fidalgo]]''', activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.<ref>{{Ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=249&idLegislatura=12|títol=XII Legislatura (2016-2019) Farré Fidalgo, Sònia|consulta=novembre de 2020|editor=Congreso de los Diputados}}</ref> |
* [[1976]], [[L'Hospitalet de Llobregat]]: '''[[Sònia Farré Fidalgo]]''', activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.<ref>{{Ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=249&idLegislatura=12|títol=XII Legislatura (2016-2019) Farré Fidalgo, Sònia|consulta=novembre de 2020|editor=Congreso de los Diputados}}</ref> |
||
<gallery> |
|||
Nazarioluquevera.jpg|{{Banderes|Andalusia}} Nazario (n. 1944) |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
* [[106 aC]]: '''[[Ciceró]]''', estadista de l'Antiga Roma. |
* [[106 aC]]: '''[[Ciceró]]''', estadista de l'Antiga Roma. |
||
* [[313]]: '''[[Nintoku]]''', 16è [[emperador del Japó]]. {{CN|data=octubre de 2016}} |
* [[313]]: '''[[Nintoku]]''', 16è [[emperador del Japó]]. {{CN|data=octubre de 2016}} |
||
| Línia 113: | Línia 100: | ||
* [[2015]], [[Rakka]]: '''[[Muath Al Kasasbeh]]''', pilot de les Forces Aèries de [[Jordània]] executat per l'[[Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant|Estat Islàmic]]. |
* [[2015]], [[Rakka]]: '''[[Muath Al Kasasbeh]]''', pilot de les Forces Aèries de [[Jordània]] executat per l'[[Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant|Estat Islàmic]]. |
||
* [[2015]], [[Groningen]]: '''[[Henk Ebbinge]]''', [[futbolista]] [[Països Baixos|neerlandès]] que jugava en la demarcació de [[migcampista]]. |
* [[2015]], [[Groningen]]: '''[[Henk Ebbinge]]''', [[futbolista]] [[Països Baixos|neerlandès]] que jugava en la demarcació de [[migcampista]]. |
||
== Altres fets == |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Festes i commemoracions == |
== Festes i commemoracions == |
||
Revisió del 23:32, 2 gen 2021
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 362 dies per a finalitzar l'any i 363 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1904 - Barcelona: s'hi publica el primer número d'En Patufet, el primer setmanari infantil en català.[1]
- 1962 - Castelló de la Plana: es constitueix el primer patronat de la Fundació Huguet.
- Resta del món
- 1496 - Leonardo da Vinci prova una màquina voladora.
- 1521 - El Papa Lleó X excomunica Martí Luter.
- 1569 - Arriba a Padul (Granada) Iñigo López Mendoza, governador de Granada, amb un exèrcit de 2.000 infants i 400 cavalls per emprendre campanya contra els moriscs rebels.
- 1642 - S'aprova la Gran Amonestació, acta d'acusació del Parlament contra Carles I, rei d'Anglaterra.
- 1739 - Comença la Convenció del Pardo per resoldre les disputes angloespanyoles.
- 1749 – Surt al carrer el diari danès Berlingske Tidende, degà de la premsa diària universal.
- 1777 - Batalla de Princeton. El general americà George Washington derrota el britànic Charles Cornwallis.
- 1795 - Rússia i Àustria signen un acord pel repartiment de Polònia.
- 1815 - Àustria, Gran Bretanya i França formen una aliança defensiva secreta contra Prússia i Rússia.
- 1823 – S'instal·la a Cartago la Segona Junta Superior Governativa de Costa Rica.
- 1831 – S'inaugura l'Escola de Tauromàquia de Sevilla.
- 1833
- Gran Bretanya guanya el control de les illes Malvines.
- Un decret del govern de la província de Buenos Aires declara ciutat el poble de Belgrano, un dels actuals barris populosos de la Capital Federal.
- El Beagle, amb Charles Darwin a bord arriba a la Terra de Foc.
- 1847
- El regne de Suècia i Noruega reconeix la independència de l'Argentina.
- 1851 – S'estableix el monopoli de licors per l'Estat de Costa Rica.
- 1861 - Guerra Civil dels Estats Units: Delaware vota en contra de separar-se dels Estats Units.
- 1868 - Japó: Amb la restauració Meiji el poder imperial és formalment restaurat i el Shogunat abolit.
- 1869 – Apareix a Londres el primer semàfor il·luminat a gas i accionat manualment per un policia.
- 1874 - Madrid (Espanya): Cop d'Estat del Capità General de Madrid, Manuel Pavía, qui entra a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de la Guàrdia Civil, acabant amb la Primera República Espanyola.
- 2004 - La mar Roja: hi cau un Boeing 737: hi moren 148 persones, la majoria turistes francesos.
- 2005 - EUA: S'emet el primer capítol de la sèrie Medium per la NBC.
Naixements
- Països Catalans
- 1826, Altafulla, Tarragonès: Joaquim Gatell i Folch, geògraf i explorador català.
- 1870, Almenara, Plana Baixa: Genoveva Torres Morales, religiosa valenciana, fundadora de la congregació de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, santa de l'Església Catòlica. (m. 1956)
- 1895, Mataró, Maresme: Josep Pascual i Vila, químic català.
- 1912, Benilloba, Alacant: Federico Borrell García, Taíno, militant anarcosindicalista. La seva mort serà registrada per Robert Capa el 25 de setembre de 1936 en la fotografia mundialment coneguda “Mort d'un milicià”.
- 1958, Barcelona: Carles Francino i Murgades, periodista català.
- 1962, Barcelona: Marta Calvó, actriu catalana de teatre, televisió i doblatge.
- 1968, Santa Maria del Camí: Antònia Maria Estarellas Torrens, política mallorquina.[2]
- 1976, L'Hospitalet de Llobregat: Sònia Farré Fidalgo, activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.[3]
- Resta del món
- 106 aC: Ciceró, estadista de l'Antiga Roma.
- 313: Nintoku, 16è emperador del Japó.
- 1642: Diego Morcillo Rubio de Auñón, virrei del Perú.
- 1719: Francisco José Freire, historiador portuguès.
- 1722: Fredric Hasselquist, naturalista suec.
- 1806: Henriette Sontag, soprano alemanya.[4]
- 1810: Antoine d'Abbadie, geògraf francès.
- 1840: Damià de Molokai, sacerdot i missioner belga.
- 1861: William Renshaw, tennista britànic.
- 1865: Henry Lytton, cantant d'òpera britànic.
- 1876: Wilhelm Pieck, president de la República Democràtica Alemanya.
- 1883: Clement Attlee, polític britànic.
- 1887, Riga, Imperi Rus: Harriet von Rathlef, escultora russa
- 1892: J. R. R. Tolkien, lingüista britànic, autor d’El senyor dels anells.
- 1894: ZaSu Pitts, actriu nord-americana.
- 1897:
- Lipno, Polònia: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut (m. 1987).[5]
- Marion Davies, actriu nord-americana.
- San Francisco, Califòrnia (Estats Units): Dorothy Arzner, directora de cinema estatunidenca (m. 1979).[6]
- Carlos Kelle, polític feixista xilè.
- 1901: Ngô Dinh Diêm, president del Vietnam del sud.
- 1905: Ray Milland, actor nord-americà.
- 1905: Anna May Wong, actriu xinesa.
- 1906: Óscar Domínguez, pintor surrealista espanyol.
- 1909: Victor Borge, còmic danès.
- 1910: John Sturges, cineasta nord-americà.
- 1920: Renato Carosone, cantant italià.
- 1921: John Russell, actor nord-americà.
- 1924: André Franquin, dibuixant danès d'historietes.
- 1926: George Martin, músic britànic col·laborador dels Beatles.
- 1928: José Lladró, ceramista espanyol.
- 1929: Sergio Leone, director de cinema italià.
- 1931, Łódź: Józef Walczak, entrenador i futbolista polonès que jugava en la demarcació de defensa.
- 1932: Dabney Coleman, actor nord-americà.
- 1945: Stephen Stills, cantant nord-americà.
- 1951- Madrid: Rosa Montero, periodista i escriptora espanyola.[7]
- 1952: Esperanza Aguirre Gil de Biedma, política espanyola.
- 1956, Peekskill, Estat de Nova York : Mel Gibson, actor, director, productor i guionista australoamericà.
- 1962, Londres, Regne Unit: Guy Pratt, baixista anglès.
- 1969, Hurth-Hermulheim, Alemanya: Michael Schumacher, pilot i set cops campió de Fórmula 1.
- 2003, Estocolm, Suècia: Greta Thunberg, activista mediambiental, centrada en els danys causats pel canvi climàtic.[8]
Necrològiques
- Països Catalans
- 2003, Arenys de Mar, Maresme: Josep Maria Gironella i Pous, escriptor català en llengua castellana (n. 1917).
- 2020, Figueres, Alt Empordà: Martín Rodríguez Muñoz, músic català, bateria de Sangtraït (n. 1955).
- Resta del món
- 1850, Milà: Giuseppina Grassini, soprano italiana (n. 1773)
- 1868, Logronyo, la Rioja, Espanya: Alfonsa Cavin Millot, religiosa, fundadora de les Missioneres de la Immaculada Concepció.
- 1952, Viña del Mar, Xile: Luigi Stefano Giarda, violoncel·lista, director d'orquestra i compositor.
- 1992, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Judith Anderson, actriu de teatre i cinema australiana (n. 1898).[9]
- 2010, Gardner (Massachusetts), Estats Units: Mary Daly, filòsofa feminista radical, acadèmica i teòloga nord-americana.
- 2015, Rakka: Muath Al Kasasbeh, pilot de les Forces Aèries de Jordània executat per l'Estat Islàmic.
- 2015, Groningen: Henk Ebbinge, futbolista neerlandès que jugava en la demarcació de migcampista.
Altres fets
- Còmics
- Veure: Portal:Còmics/gener/3.
Festes i commemoracions
- Santoral:
- Sant Anter I papa,
- Santa Genoveva de París, verge;
- Sant Apringi de Beja, bisbe;
- Sant Florenci de Viena, bisbe;
- Sant Daniel de Pàdua, diaca màrtir;
- serventa de Déu Catalina Balmaseda Sanmartín carmelita descalça;
- Sant Daniel de Barcelona, màrtir llegendari.
Referències
- ↑ «Llegiu el primer número d'‘En Patufet'». Sapiens. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Ana María Estarellas Torrens, directora general d'Immigració» (en castellà). España Exterior, 23-06-2011. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019) Farré Fidalgo, Sònia». Congreso de los Diputados. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Henriette Sontag» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en espanyol). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 91. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «Rosa Montero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Greta Thunberg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Judith Anderson». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
