Sixt IV: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Sorenike ha mogut Sixt IV a Papa Sixt IV sobre una redirecció
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Línia 20: Línia 20:


[[Fitxer:Melozzo da Forlì 001.jpg|thumb|left|Sixt IV segons el pintor [[Melozzo da Forlì]]]]
[[Fitxer:Melozzo da Forlì 001.jpg|thumb|left|Sixt IV segons el pintor [[Melozzo da Forlì]]]]
Amb el suport de [[Ferran I de Nàpols]] va declarar la guerra a la [[República de Florència]].<ref>Lauro Martines, ''April Blood: Florence and the Plot Against the Medici'', (Oxford, 2000).</ref> La [[Setge d'Òtranto (1480)|presa d'Òtranto]] pels otomans va causar pànic a Itàlia,<ref name=Setton>{{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe |url=http://books.google.es/books?id=TKaPrQPFIAMC&pg=PA333&dq=otranto+1481&hl=ca&sa=X&ei=1W7TUL34BMiY0QXRqICYAw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=otranto%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Univ of Wisconsin Press |data=1990 |citació=Setton |isbn=0299107442 |pàgines=333}}</ref> i l'any següent, amb la mort de [[Mehmet II]], Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va [[Setge d'Òtranto (1481)|ser recuperada]] per l'[[Alfons II de Nàpols|infant Alfons]], duc de Calàbria, i fill de [[Ferran I de Nàpols]],<ref name=Purton>{{Ref-llibre |cognom=Purton |nom=Peter Fraser |títol=A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 |url=http://books.google.es/books?id=WaEaIsb1Y6gC&pg=PA385&dq=otranto+september,+1481&hl=ca&sa=X&ei=mkOSUpnmNZO10QXi7YHgBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=otranto%20september%2C%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell & Brewer |data=2010 |pàgines=385 |isbn=1843834499}}</ref> que a continuació va dirigir-se a [[Albània]] a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'[[Avlona]] i el Papa va acordar amb la [[República de Venècia]] [[Guerra de Ferrara|treure Ferran]] del [[Regne de Nàpols]].<ref name=Setton/>
Amb el suport de [[Ferran I de Nàpols]] va declarar la guerra a la [[República de Florència]].<ref>Lauro Martines, ''April Blood: Florence and the Plot Against the Medici'', (Oxford, 2000).</ref> La [[Setge d'Òtranto (1480)|presa d'Òtranto]] pels otomans va causar pànic a Itàlia,<ref name=Setton>{{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe |url=http://books.google.cat/books?id=TKaPrQPFIAMC&pg=PA333&dq=otranto+1481&hl=ca&sa=X&ei=1W7TUL34BMiY0QXRqICYAw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=otranto%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Univ of Wisconsin Press |data=1990 |citació=Setton |isbn=0299107442 |pàgines=333}}</ref> i l'any següent, amb la mort de [[Mehmet II]], Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va [[Setge d'Òtranto (1481)|ser recuperada]] per l'[[Alfons II de Nàpols|infant Alfons]], duc de Calàbria, i fill de [[Ferran I de Nàpols]],<ref name=Purton>{{Ref-llibre |cognom=Purton |nom=Peter Fraser |títol=A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 |url=http://books.google.cat/books?id=WaEaIsb1Y6gC&pg=PA385&dq=otranto+september,+1481&hl=ca&sa=X&ei=mkOSUpnmNZO10QXi7YHgBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=otranto%20september%2C%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Boydell & Brewer |data=2010 |pàgines=385 |isbn=1843834499}}</ref> que a continuació va dirigir-se a [[Albània]] a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'[[Avlona]] i el Papa va acordar amb la [[República de Venècia]] [[Guerra de Ferrara|treure Ferran]] del [[Regne de Nàpols]].<ref name=Setton/>


Va fixar la festivitat de [[Josep de Natzaret|Sant Josep]] el dia [[19 de març]].
Va fixar la festivitat de [[Josep de Natzaret|Sant Josep]] el dia [[19 de març]].
Línia 30: Línia 30:


==Bibliografia==
==Bibliografia==
* {{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe |url=http://books.google.es/books?id=TKaPrQPFIAMC&pg=PA333&dq=otranto+1481&hl=ca&sa=X&ei=1W7TUL34BMiY0QXRqICYAw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=otranto%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Univ of Wisconsin Press |data=1990 |citació=Setton |isbn=0299107442}}
* {{ref-llibre |cognom=Setton |nom=Kenneth Meyer |títol=A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe |url=http://books.google.cat/books?id=TKaPrQPFIAMC&pg=PA333&dq=otranto+1481&hl=ca&sa=X&ei=1W7TUL34BMiY0QXRqICYAw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=otranto%201481&f=false |llengua=anglès |editorial=Univ of Wisconsin Press |data=1990 |citació=Setton |isbn=0299107442}}


{{Papa|Pau II|[[1471]] - [[1484]]|Innocenci VIII}}
{{Papa|Pau II|[[1471]] - [[1484]]|Innocenci VIII}}

Revisió del 23:16, 28 gen 2015

Plantilla:Infotaula Papa Sixt IV va néixer el 21 de juliol de 1414 a Celle Ligure, a la República de Gènova, amb el nom de Francesco della Rovere. Fill de Leonardo della Rovere i Lucchina Monleone va ingressar molt jove a l'Ordre dels Germans Menors Conventuals. Frare franciscà en la seva joventut l'any 1464 fou escollit susperior i posteriorment va ser consegrat cardenal.

Successor de Pau II, va ser escollit Papa el 9 d'agost de 1471. El seu pontificat va destacar per la construcció de la Capella Sixtina dins el Vaticà, el Pont Sixtí i la fundació del Cor Sixtí, sent així un gran mecenes amb les arts així com de les lletres.

Sixt IV segons el pintor Melozzo da Forlì

Amb el suport de Ferran I de Nàpols va declarar la guerra a la República de Florència.[1] La presa d'Òtranto pels otomans va causar pànic a Itàlia,[2] i l'any següent, amb la mort de Mehmet II, Sixt IV no va afluixar en els esforços de croada i la ciutat va ser recuperada per l'infant Alfons, duc de Calàbria, i fill de Ferran I de Nàpols,[3] que a continuació va dirigir-se a Albània a donar suport a una revolta, però no va atacar el port d'Avlona i el Papa va acordar amb la República de Venècia treure Ferran del Regne de Nàpols.[2]

Va fixar la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març.

Va morir a Roma el 12 d'agost de 1484 i va ser sepultat a la Basílica de Sant Pere.

Referències

  1. Lauro Martines, April Blood: Florence and the Plot Against the Medici, (Oxford, 2000).
  2. 2,0 2,1 Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p. 333. ISBN 0299107442. «Setton» 
  3. Purton, Peter Fraser. A History of the Late Medieval Siege, 1200-1500 (en anglès). Boydell & Brewer, 2010, p. 385. ISBN 1843834499. 

Bibliografia



Precedit per:
Pau II
Papa
1471 - 1484
Succeït per:
Innocenci VIII


Escut de Sixt IV
Escut de Sixt IV



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sixt IV