26 de gener: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:51, 22 maig 2015

<<	Gener 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

1641, Barcelona: batalla de Montjuïc, les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV, Guerra dels Segadors).
1812: Catalunya deixa d'estar annexionada a Espanya després que França en decreta l'annexió i subdivisió en quatre departaments: Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre i Departament del Ter.
1888, Barcelona: S'estrena l'òpera Carmen, el Liceu de Barcelona.
1939, Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat.^[1]
1995, Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
2005, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys ( també ho van ser les del 1956, i el 1985).
2007: es funda Compromís pel País Valencià.

Resta del món

1347, Praga, Txèquia: Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
1565: Batalla de Talikot Bidar, Ahmadnagar, Golconda i Bijapur, quatre estats musulmans es van col·ligar contra el regne hindú de Vijayanagar i el van derrotar.^[2]
1616, Cap d'Hornos: fou descobert el Cap d'Hornos per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire.
1699, Karlovci, Vojvodina, Sèrbia i Montenegro: Firma del Tractat de Karlowitz
1825, Washington DC: Tractat de Washington City entre els Estats Units i els choctaws.
1841, Hong Kong: el Regne Unit ocupa aquest enclavament.^[3]
1902, Eibergen, Berkelland, Menno ter Braak, escriptor, assagista i crític literari antifeixista neerlandès.
1926, Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov.^[4]
1934, Alemanya i Polònia firmen un pacte de no-agressió vàlid per deu anys.^[5]
1956, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: Comencen els VII Jocs Olímpics d'Hivern.

Naixements

Països Catalans

1806 - Olot, província de Girona: Esteve Paluzie i Cantalozella, paleògraf, pedagog i antiquari liberal.
1950 - Xirivella, l'Horta Oest: Juan Cotino Ferrer, empresari i polític valencià, conseller de la Generalitat Valenciana a diversos governs del Partit Popular.
1960 - París, França: Sergi Pàmies, escriptor en català.

Resta del món

1821 - Mota del Marqués, Espanya: Pedro Calvo Asensio, polític, farmacèutic, periodista i dramaturg.
1865 - Abando, Bilbao: Sabino Arana, polític i ideòleg del nacionalisme basc.
1877 - Delfshaven, Països Baixos: Kees van Dongen, pintor neerlandès.
1880 - Little Rock, Arkansas, EUA: Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
1887 - Aulnay-sur-Iton, França: François Faber ciclista amb nacionalitat luxemburguesa primer guanyador no francès del Tour de França.
1904 - París, França: Seán MacBride, cofundador d'Amnistia Internacional, Premi Nobel de la Pau el 1974
1918 - (Scornicesti, Piteşti, Romania: Nicolae Ceaușescu, polític romanès, 6è President de Romania.
1925 - Shaker Heights, Ohio, Estats Units: Paul Newman, actor i director de cinema estatunidenc.
1944 - Angela Davis
1945 - Oxford (Anglaterra): Jacqueline du Pré, violoncel·lista anglesa (m. 1987).
1949 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: David Strathairn, actor estatunidenc.
1953 - Ginnerup Dinamarca: Anders Fogh Rasmussen, polític danès, 49è Primer Ministre de Dinamarca.
1962 - Corral de Bustos, Córdoba, Argentina: Óscar Alfredo Ruggeri, futbolista i entrenador de futbol argentí.
1963 - Setúbal, Portugal: José Mourinho, entrenador de futbol portuguès.
1964 - Arahal, Andalusia: Manolo Jiménez, futbolista i entrenador de futbol que destacà al Sevilla FC.
1977 - Daytona Beach, Florida, EUA: Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.

Necrològiques

Països Catalans

1971 - Sabadell: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
1979 - Barcelona: Martí Marcó i Bardella, activista polític català, militant de Terra Lliure (n. 1959).
1980 - València: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
2005 - Barcelona: Ricard Viladesau i Caner, compositor de sardanes i havaneres.
2011 - Albatera, Baix Segura: Manuel Berná García, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1915).

Resta del món

1795 - Leipzig, Alemanya: Johann Christoph Friedrich Bach, músic alemany, va ser el novè fill de Johann Sebastian Bach.
1823 - Berkeley, Anglaterra: Edward Jenner, metge anglès va desenvolupar la vacuna de la verola.
1855 - París, França: Gérard de Nerval, poeta, assagista i traductor francès (n. 1808).
1915 - Madrid, Espanya: Francisco Moliner Nicolás, metge i polític valencià (n. 1851).
1929 - Berlín, República de Weimar: Elisabeth Caland, pianista i pedagoga holandesa.
1973 - Bucarest, Romania: Edward G. Robinson, actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
1988 - Saffron Walden, Essex, Anglaterra: Raymond Williams, intel·lectual del Regne Unit que formà part del Cercle de Birmingham (marxistes anglesos).
1992 - Coral Gables, Florida, Estats Units: José Ferrer, actor, director i guionista porto-riqueny
2008 - Amman, Jordània: George Habash, polític palestí, fundador del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (n. 1925).

Festes i commemoracions

Santoral:
- Sant Timoteu, bisbe d'Efes;
- sant Titus, bisbe de Creta;
- santa Paula de Roma, deixebla de sant Jeroni;
- sant Alberic de Cîteaux, abat i fundador de l'orde cistercenc;
- Teodofred de Corbie, abat de Corbie;
- Agustí de Nidaros, bisbe;
- Ansuri d'Orense, bisbe;
- Alfons d'Astorga, llegendari bisbe.
Diada del Soldat Català

Referències

↑ «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].
↑ Manucci, Niccolao. Storia Do Mogor (en anglès). Editions Indian, 1965, p. 486.
↑ Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697.
↑ Kamm, Antony, and Malcolm Baird, John Logie Baird: A Life. Edinburgh: NMS Publishing, 2002. ISBN 1-901663-76-0, p. 69
↑ Tomasz Torbus, Nelles Guide Poland, Hunter Publishing, Inc, 1999, ISBN 3-88618-088-3 Google Books, p.25

[1] «Barcelona para la España invicta de Franco» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-1939. [Consulta: 22 octubre 2011].

[2] Manucci, Niccolao. Storia Do Mogor (en anglès). Editions Indian, 1965, p. 486.

[3] Scott, Ian. Political Change and the Crisis of Legitimacy in Hong Kong (en anglès). University of Hawaii Press, 1989, p. 41. ISBN 0824812697.

[4] Kamm, Antony, and Malcolm Baird, John Logie Baird: A Life. Edinburgh: NMS Publishing, 2002. ISBN 1-901663-76-0, p. 69

[TT_NGP-5] Tomasz Torbus, Nelles Guide Poland, Hunter Publishing, Inc, 1999, ISBN 3-88618-088-3 Google Books, p.25

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 50: / Línia 50: @@
 == Necrològiques ==
 ;Països Catalans:
-* [[1971]], [[Sabadell]]: '''[[Lluís Mas i Gomis]]''', teòric tèxtil i [[historiador]] [[Catalunya|català]].
+* [[1971]] - [[Sabadell]]: '''[[Lluís Mas i Gomis]]''', teòric tèxtil i [[historiador]] [[Catalunya|català]].
-* [[1979]], [[Barcelona]]: '''[[Martí Marcó i Bardella]],''' activista polític [[Catalunya|català]], militant de [[Terra Lliure]] (n. [[1959]]).
+* [[1979]] - [[Barcelona]]: '''[[Martí Marcó i Bardella]],''' activista polític [[Catalunya|català]], militant de [[Terra Lliure]] (n. [[1959]]).
-* [[1980]], [[València]]: '''[[Andrés Saborit Colomer]],''' dirigent [[socialista]] espanyol.
+* [[1980]] - [[València]]: '''[[Andrés Saborit Colomer]],''' dirigent [[socialista]] espanyol.
-* [[2005]], Barcelona: '''[[Ricard Viladesau i Caner]],''' compositor de sardanes i havaneres.
+* [[2005]] - Barcelona: '''[[Ricard Viladesau i Caner]],''' compositor de sardanes i havaneres.
-* [[2011]], [[Albatera]], [[Baix Segura]]: '''[[Manuel Berná García]],''' compositor i director d'orquestra [[País Valencià|valencià]] (n. [[1915]]).
+* [[2011]] - [[Albatera]], [[Baix Segura]]: '''[[Manuel Berná García]],''' compositor i director d'orquestra [[País Valencià|valencià]] (n. [[1915]]).
 ;Resta del món:
-* [[1795]], [[Leipzig]], [[Alemanya]]: '''[[Johann Christoph Friedrich Bach]],''' músic alemany, va ser el novè fill de [[Johann Sebastian Bach]].
+* [[1795]] - [[Leipzig]], [[Alemanya]]: '''[[Johann Christoph Friedrich Bach]],''' músic alemany, va ser el novè fill de [[Johann Sebastian Bach]].
-* [[1823]], [[Berkeley (Anglaterra)|Berkeley]], [[Anglaterra]]: '''[[Edward Jenner]],''' metge anglès va desenvolupar la [[vacuna]] de la [[verola]].
+* [[1823]] - [[Berkeley (Anglaterra)|Berkeley]], [[Anglaterra]]: '''[[Edward Jenner]],''' metge anglès va desenvolupar la [[vacuna]] de la [[verola]].
-* [[1915]], [[Madrid]], [[Espanya]]: '''[[Francisco Moliner Nicolás]],''' metge i polític [[País Valencià|valencià]] (n. [[1851]]).
+* [[1855]] - [[París]], [[França]]: '''[[Gérard de Nerval]]''', poeta, assagista i traductor francès (n. [[1855|1808]]).
-* [[1929]], [[Berlín]], [[República de Weimar]]: '''[[Elisabeth Caland]]''', [[pianista]] i pedagoga holandesa.
+* [[1915]] - [[Madrid]], [[Espanya]]: '''[[Francisco Moliner Nicolás]],''' metge i polític [[País Valencià|valencià]] (n. [[1851]]).
-* [[1973]], [[Bucarest]], [[Romania]]: '''[[Edward G. Robinson]],''' actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
+* [[1929]] - [[Berlín]], [[República de Weimar]]: '''[[Elisabeth Caland]]''', [[pianista]] i pedagoga holandesa.
-* [[1988]], [[Saffron Walden]], [[Essex]], [[Anglaterra]]: '''[[Raymond Williams]],''' intel·lectual del Regne Unit que formà part del [[Cercle de Birmingham]] (marxistes anglesos).
+* [[1973]] - [[Bucarest]], [[Romania]]: '''[[Edward G. Robinson]],''' actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.
-* [[1992]], [[Coral Gables]], [[Florida]], [[Estats Units]]: '''[[José Ferrer]],''' [[actor]], [[director de cinema|director]] i [[guionista]] [[Puerto Rico|porto-riqueny]]
+* [[1988]] - [[Saffron Walden]], [[Essex]], [[Anglaterra]]: '''[[Raymond Williams]],''' intel·lectual del Regne Unit que formà part del [[Cercle de Birmingham]] (marxistes anglesos).
-* [[2008]], [[Amman]], [[Jordània]]: '''[[George Habash]],''' polític palestí, fundador del [[Front Popular per a l'Alliberament de Palestina]] (n. [[1925]]).
+* [[1992]] - [[Coral Gables]], [[Florida]], [[Estats Units]]: '''[[José Ferrer]],''' [[actor]], [[director de cinema|director]] i [[guionista]] [[Puerto Rico|porto-riqueny]]
+* [[2008]] - [[Amman]], [[Jordània]]: '''[[George Habash]],''' polític palestí, fundador del [[Front Popular per a l'Alliberament de Palestina]] (n. [[1925]]).
 == Festes i commemoracions ==