Cullera: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Es desfà la revisió 16070711 de 37.136.79.198 (Discussió) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|l'estri de cuina|la ciutat valenciana|Cullera (Ribera Baixa)}} |
|||
Me ollaa fatsquad mothafuckas suck dick |
|||
[[Fitxer:Soup Spoon.jpg|thumb|Cullera metàl·lica.]] |
|||
Una '''cullera''' és un [[estri]] que s'empra en cuinar, servir o menjar [[aliment]]s que no poden ser agafats fàcilment amb [[forquilla]] ([[líquid]]s, semi-líquids o alguns [[sòlid]]s de petites dimensions com ara [[arròs]] o [[cereals]]). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com [[postres]], [[còctel]]s i [[cafè]]s. La cavitat que sosté el menjar té forma [[còncau|còncava]] i va unida al mànec per on s'agafa.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.150|consulta=28 de novembre de 2014}}</ref> |
|||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 11:48, 27 nov 2015
Una cullera és un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fàcilment amb forquilla (líquids, semi-líquids o alguns sòlids de petites dimensions com ara arròs o cereals). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, còctels i cafès. La cavitat que sosté el menjar té forma còncava i va unida al mànec per on s'agafa.[1]
Història
En l'Antiga Roma hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada cochlea. Aquesta última tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos. Per tant complia amb algunes funcions de l'actual forquilla. Fins al segle XIX la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- l'únic estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la fusta. Després es va començar la fabricació industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i, per a la gent més adinerada, de plata. Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, postres, cafè amb llet o sense, etc.
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.150. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].
