7 de juliol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
| Línia 52: | Línia 52: | ||
* [[1951]] - [[París]], [[França]]: '''[[Francesc Boix i Campo]]''', fotògraf català, conegut per les seves fotografies de [[Mauthausen-Gusen|Mauthausen]] (n. 1920). |
* [[1951]] - [[París]], [[França]]: '''[[Francesc Boix i Campo]]''', fotògraf català, conegut per les seves fotografies de [[Mauthausen-Gusen|Mauthausen]] (n. 1920). |
||
* [[1976]] - [[Santa Monica]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]]: '''[[Norman Foster (director)|Norman Foster]]''', director, actor i guionista estatunidenc. |
* [[1976]] - [[Santa Monica]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]]: '''[[Norman Foster (director)|Norman Foster]]''', director, actor i guionista estatunidenc. |
||
* [[2006]] - [[Cambridge]], [[Anglaterra]]: '''[[Syd Barrett]]''', un dels fundadors del grup de [[rock psicodèlic]] [[Pink Floyd]]. |
|||
* [[2014]] |
* [[2014]] |
||
** [[Tiblisi]]: '''[[Eduard Xevardnadze]]''', polític [[Geòrgia|georgià]]. |
** [[Tiblisi]]: '''[[Eduard Xevardnadze]]''', polític [[Geòrgia|georgià]]. |
||
Revisió del 19:09, 24 maig 2019
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar la seva urbanització.[1]
- Resta del món
- 1807 - Tilsit (Prússia Oriental, a l'actualitat a la Província de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el txar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.
- 1937 - Xina: Comença la segona Segona Guerra Sinojaponesa.
- 1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 1985 - Wimbledon (Regne Unit): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als disset anys i n'esdevé el campió més jove.
- 2005 - Londres, Anglaterra: atemptats de Londres 2005, tres explosions en el metro i una altra en un autobús, atribuïdes a Al-Qaida, fan 56 morts i uns set-cents ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012.[2]
- 2006 - Madrid, Espanya: el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria, Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.[3]
Naixements
- Països Catalans
- 1872
- Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
- Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (m. 1949).
- 1874, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
- 1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.
- Resta del món
- 1752, Lió, França: Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard.
- 1843, Corteno, Itàlia: Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (m. 1926).
- 1860, Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor, director d'orquestra i pianista austríac, un dels més importants del postromanticisme (m. 1911).
- 1887, Vítsiebsk, Bielorússia: Marc Chagall, pintor.
- 1901, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).
- 1907, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).
- 1931, Dayton (Ohio), Estats Units: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 1940, Liverpool, West Derby, Regne Unit: Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1724, Viena: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
- 1895, Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 1955, Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
- 1959, el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 1982, Terrassa: Agustí Bartra i Lleonart, poeta, prosista i professor universitari català.
- 2003, Esparreguera, Baix Llobregat: Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).
- 2005, València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).
- Resta del món
- 1304, Perusa, Estats Pontificis: Benet XI, papa.
- 1826 - Würzburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
- 1930 - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (n. 1859).
- 1998 - Abuja, Nigèria: Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com a Moshood Abiola, cap de l'oposició i expresident del país (1971-1988), mort en arrest domiciliari (n. 1937).[4]
- 1951 - París, França: Francesc Boix i Campo, fotògraf català, conegut per les seves fotografies de Mauthausen (n. 1920).
- 1976 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 2006 - Cambridge, Anglaterra: Syd Barrett, un dels fundadors del grup de rock psicodèlic Pink Floyd.
- 2014
- Tiblisi: Eduard Xevardnadze, polític georgià.
- Madrid: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.
Festes i commemoracions
- Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
- Fins a mitjan segle XX, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
- Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
- Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.
Santoral[5]
- Església Catòlica[6]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122);
- només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra;
- Pantè d'Alexandria, catequista (211);
- Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695);
- Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706);
- Willibald d'Eichstätt, bisbe (787);
- Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
- Beats al Martirologi romà (2011): Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400);
- Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591);
- Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794);
- Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
- Sants que no són al Martirologi: Apol·loni de Brèscia;
- Màrtirs de Dyrrhachium (120);
- Eufrosina i Florència, verges;
- Il·lidi de Clarmont, bisbe (385);
- Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI);
- Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir;
- Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582);
- Ercongota de Faremoutiers, monja (660);
- Setrida de Faremoutiers, abadessa (660);
- Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672);
- Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700);
- Angelelm d'Auxerre, bisbe (828);
- Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
- Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
- Teobald de Marly, abat.
- A l'Orde del Cister:
- trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; a Anglaterra i França:
- trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.
- Església Copta
- 30 Baoni: sant Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir; Marta i Maria de Betània, seguidores de Jesús.
- Església Armènia (segons el calendari gregorià)
- 18 Margats: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
- Taís, penitent.
- Església Ortodoxa d'Etiòpia
- 30 Sane: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Gabra Krestos, monjo (s. XV)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 20 de juliol del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa de Síria (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Febrònia de Nisibis màrtir;
- Joan el Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
- Set màrtirs de Samòsata
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan el Baptista, profeta;
- Orenci, Farnaci, Heros, Ferm, Firmí, Ciríac i Longí de Geòrgia, màrtirs (s. III-IV);
- Niceti de Remesiana, bisbe (414);
- Ivan de Karlstein, eremita (900);
- Antoni de Dimsk (1224);
- Miquel de Tver, príncep (1319);
- Joan el Jove, màrtir (1332);
- Joan de Jarensk, monjo (1561);
- Joan i Jaume de Menjugi (1566-1569);
- Panagiotis de Cesarea, màrtir (1765);
- Atanasi de Paros (1813);
- Geràssim Dobroserdov, bisbe d'Astrakan (1880).
- Església Ortodoxa Grega
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Tilman Riemenschneider, escultor (1531).
- Esglésies anglicanes
- Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury i màrtir.
Referències
- ↑ Anthropos, Edicions 86-91, 1988, p. xv.
- ↑ Goodhart, David. The British Dream. Atlantic Books, London (2013): p. 222
- ↑ «Agricultura confirma el primer caso de gripe aviar por una cepa H5N1 de alta virulencia» (en castellà). El Mundo, 10-07-2006. [Consulta: 22 febrer 2004].
- ↑ Mwakikagile, Godfrey. Ethnic politics in Kenya and Nigeria. Nova Publishers, 2001, p.99. ISBN 1560729678.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
