Menorca

Menorca

Bandera
Localització
39° 58′ N, 4° 05′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Capital	Maó
Conté la subdivisió	Alaior Ciutadella de Menorca Es Migjorn Gran Ferreries Maó Sant Lluís es Castell es Mercadal
Població humana
Població	96.467 (2022) (139,4 hab./km²)
Gentilici	menorquí, menorquina
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Part de	Gimnèsies
Superfície	692 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	el Toro (350 m)
Dades històriques
Anterior	Manurqa
Esdeveniment clau 5 febrer 1782 Conquesta de Menorca de 1782
Codi NUTS	ES533
Lloc web	cime.es

Menorca

[[file:|alt=Bandera]] Bandera [[file:|alt=]]
Localització
39° 58′ N, 4° 05′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Capital	Maó
Conté la subdivisió	Alaior Ciutadella de Menorca Es Migjorn Gran Ferreries Maó Sant Lluís es Castell es Mercadal
Població humana
Població	96.467 (2022) (139,4 hab./km²)
Gentilici	menorquí, menorquina
Idioma oficial	Català
Geografia
Part de	Gimnèsies
Superfície	692 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	el Toro (350 m)
Dades històriques
Anterior	Manurqa
Esdeveniment clau 5 febrer 1782 Conquesta de Menorca de 1782
Codi NUTS	ES533
Lloc web	cime.es

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana. El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues Illes Balears (el mot llatí minor va donar el català menor). Lingüísticament, a Menorca es parla (o ralla) el menorquí, un dialecte del bloc oriental de la llengua catalana. Fins i tot, els ròdols de Maó i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronúncia de la 'e' tònica i per l'entonació, que és terminal ascendent a l'àrea de Maó, i descendent a l'àrea de Ciutadella (Veny, J. 2002).

Menorca és Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1993.

Història

Cronologia

La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent:

• Primeres proves de presència humana: 2000 aC
• Pretalaiòtics: 2000-1500/1000 aC
• Talaiòtics: 1500/1000-123 aC

La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és la següent:

• Romanització de Menorca: 123 aC-284, alt imperi
• Cristianització de Menorca: 284-455, baix imperi
• Vàndals i bizantins: 455-628
• Segles foscos de saquejos sarraïns i protecció franca, i incursions posteriors d'andalusins i normands: 628-903
• Islamització, el califat de Còrdova: 903-1015
• Taifa de Dàniyya i assalt dels croats noruecs: 1015-1114
• Almoràvits i almohades: 1114-1231
• Taifa autònoma en mans del moixerif: 1231-1287
• Conquesta de Menorca i repoblació catalana: 1287-1472
• Victòria dels seguidors de Joan el Gran. Regnat de Ferran el Catòlic. Atacs àrabs: 1472-1701
• Regnat de Felip V. Comença un segle d'Il·lustració: 1701-1708
• La Guerra de Successió espanyola, Conquesta anglesa i tractat d'Utrecht: 1708-1756
• Conquesta francesa i Tractat de París (1763): 1756-1763
• Govern britànic 1763-1782
• Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798
• Tercera dominació britànica: el general Charles Steward va ocupar l'illa per a la Gran Bretanya després d'haver desembarcat a la vora occidental del port d'Addaia; i tractat d'Amiens: 1798-1802
• Retorn a la monarquia espanyola: 1802-1869
• Primera República Espanyola i sexenni revolucionari: 1869-1874
• Restauració espanyola: 1874-1931
• Segona República Espanyola i Guerra Civil: 1931-1939
• Franquisme: 1939-1978
• Tercer període democràtic. De la transició a l'autonomia: 1978-1983

Edat antiga

Taula de Talatí de Dalt, poblat talaiòtic de Menorca

Foner balear

Vista satèl·lit de Menorca

Des de les primeres civilitzacions presents a l'illa, nombrosos pobles s'han anat alternant en l'ocupació del seu territori. A una primera etapa de civilització primitiva, que se suposa vinguda de la península, va seguir una altra de molt brillant durant l'edat del bronze, coneguda com a cultura talaiòtica, caracteritzada per construccions megalítiques similars a les de Mallorca, Sardenya o Malta, tot i que amb alguns elements originals com són les taules.

A les visites de fenicis, a la qual anomenaven Nura ('terra de foc'), i grecs focenses que l'anomenaven Meloussa ('lloc de bestiar'), de manera pacífica per establir vincles comercials, va seguir la dels cartaginesos amb diferent actitud. Van desembarcar a les ordres de Magó, germà d'Aníbal, i van reclutar a la força els hàbils foners balears, que van ser protagonistes destacats durant les guerres púniques. Els cartaginesos van fundar al segle VII aC els enclavaments de Jamma (actual Ciutadella, i Magon, Maó). La cultura talaiòtica perduraria a Menorca més enllà que Quint Cecili Metel (que rebria més tard el sobrenom de Balearicus) conquerís l'illa per a la República romana l'any 123 aC (juntament amb la resta de les Illes Balears).

L'any 427 l'illa va viure la conquesta dels vàndals. Menorca es va convertir en territori bizantí a la caiguda del Regne vàndal, conquerida per Belisari. En qualsevol cas, segueixen segles de foscor i aïllament, en què l'illa va ser atacada per normands i àrabs.

Edat mitjana

Els àrabs no es van assentar definitivament a Menorca fins a l'any 903, en què va ser conquerida i unida al califat de Còrdova. Malgrat la tardana conquesta, la islamització de l'illa va ser intensa. El 1232, tres anys després de la conquesta de Mallorca per Jaume I el Conqueridor, la Menorca musulmana es va fer tributària de la corona d'Aragó, romanent amb una important autonomia mig segle més.

L'illa va ser conquerida per Alfons III d'Aragó el 17 de gener de 1287, festivitat de Sant Antoni (aquesta és la raó que el 17 de gener sigui el dia de Menorca o Diada), el qual, segons Ramon Muntaner, va procedir a la deportació i venda com a esclaus de la població musulmana que residia a l'illa i la seva repoblació amb colons catalans. El seu successor Jaume II el Just la cedeix a Jaume II de Mallorca després del tractat d'Anagni (1295), passant a formar part del Regne de Mallorca. El 1343, Pere el Cerimoniós pren Menorca al rei de Mallorca, Jaume III (pas previ a la mateixa desaparició del regne, annexionat a la corona d'Aragó).

La Menorca de la corona d'Aragó es va beneficiar de l'esplendor marítima i comercial d'aquesta corona, però a partir de finals del segle XIV, l'illa experimenta un dràstic procés de despoblació i decadència econòmica. Aquest procés va aconseguir cotes alarmants en els segles XV i XVI, a causa d'una pluralitat de motius. Fonamentalment, les lluites socials entre la pagesia i l'aristocràcia, similars i coetànies a les Germanies del Regne de València i de Mallorca o a les de la revolta catalana contra Joan II. També van influir els atacs otomans, que van saquejar i van destruir Maó (1535, pel corsari otomà Aruj, governador d'Alger per a la Sublim Porta, així com germà del que va ser l'almirall otomà Barba-roja) i la llavors capital Ciutadella (1558, pel corsari otomà Piali), cosa que va amenaçar amb la despoblació gairebé absoluta de l'illa.

Edat moderna

Envaïda pels britànics el 1708 durant la Guerra de Successió espanyola i reconeguda oficialment com a territori sota sobirania britànica arran del tractat d'Utrecht (1713), va ser durant més de setanta anys una dependència britànica (i el port de Maó una base naval britànica a la Mediterrània) al segle XVIII. La presència britànica, especialment durant el mandat del Governador Kane, va impulsar l'economia de l'illa i la ciutat de Maó es va convertir en un centre comercial i de contraban de primer ordre en el Mediterrani, a més de desplaçar Ciutadella de la capitalitat que va ocupar fins aleshores, fet que continua perpetuant entrat el segle XXI una rivalitat entre ambdues ciutats. La influència britànica es pot apreciar en l'arquitectura local, en la gent, en alguns llinatges com Victory, propis de l'illa i de la Gran Bretanya, també la influència anglosaxona es pot notar en el català menorquí i el camp, que va canviar radicalment després de l'arribada dels britànics a l'illa.

Durant la Guerra dels Set anys, Menorca va ser presa per França (1756). No obstant això, pel tractat de París (1763), la Gran Bretanya va guanyar el control de l'illa. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, que també va involucrar França i Espanya, forces francoespanyoles van derrotar les forces britàniques i van recuperar l'illa el 4 de febrer de 1782, i fou recuperada pels britànics el 1798, en la Guerra angloespanyola durant les guerres contra la França revolucionària. Va ser lliurada a Espanya finalment i permanentment en virtut del tractat d'Amiens el 1802. La puixança marítima de Maó es va perllongar durant els primers anys del segle XIX, encara que després de revertir a domini espanyol.

Menorca sota domini francès

Menorca fou francesa durant un breu període de vuit anys, però que van deixar, com els anglesos, petjades de gran rellevància a l'illa. Durant la seva estada, els francesos van fundar el poble de Sant Lluís, anomenat així en honor al seu rei, Louis. A més, van construir vinyes a les voreres de Sant Lluís, i avui en dia aquestes vinyes duen el vi de Binifadet. També van introduir qualque paraula com per exemple merci ('mercès, gràcies'), que es diu molt a Menorca.

Menorca sota domini britànic

Article principal: Menorca sota domini britànic

El darrer gran imperi a governar l'illa de Menorca va ser l'Imperi britànic. L'Imperi britànic va fer per Menorca en poc més de 70 anys el que Espanya no havia fet en 200 anys. Els anglesos van construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, la que avui coneixem com el camí d'en Kane; també van ajudar a comercialitzar el formatge de Maó, a més de perfeccionar-lo (gràcies al fet que van ser ells qui van introduir les vaques de raça frisona holandesa, i crearen la de raça menorquina amb l'ajuda local, és clar), aquests forans van aconseguir treure moltíssim profit al camp de Menorca, canviant per complet l'estil de ramaderia i agricultura illenca. Tant, que avui en dia no ha canviat en absolut, excepte en la tecnologia, que lògicament ha evolucionat. S'utilitzen les mateixes tècniques per a cridar les vaques, fent el xiulo de wooks, referent a les paraules oaks o cows, així com van ensenyar als illencs les tècniques per a elaborar millor el formatge de Maó, el que avui en dia coneixem; gràcies al fet que en la tercera dominació britànica els espanyols i els anglesos no es duien malament, va ajudar a preservar-ho tot millor.

Les famoses finestres de guillotina que tant es poden observar a Anglaterra i les Illes Britàniques en general, també es poden veure a Menorca en moltes edificacions històriques (i també en d'altres no tan històriques). Van importar la gallina anglesa, que avui és una mescla amb la menorquina i que adopta un color característic marró fosc-negre. Els anglesos també van ser els qui van crear els primers nuclis d'antics llocs, que ara són nuclis urbans com el de Trebalúger, a l'antiga George Town (Es Castell), poble que va ser fundat pels britànics en honor al seu rei en aquell moment. També és gràcies als anglesos que Maó sigui la capital avui en dia, i que l'aljub d'es Mercadal pugui tractar les aigües del centre rural de l'illa.

Actualment, encara existeixen mots que han perdurat al llarg dels 205 anys, anglicismes del menorquí com mèrvil, (marble), xoc (chalk), etc., amb una pronunciació molt similar. Tot i la semblança entre les paraules bòtil i bottle, aquest mot no és un anglicisme.

Les diferents torres de defensa que hi ha a l'illa, de sud a nord i de llevant a ponent, es van construir contra els atacs de corsaris d'Àfrica i del sud d'Europa (turcs, grecs, etc.).

Guerra civil

Durant la Guerra Civil espanyola, Menorca va romandre fidel al govern de la República, mantenint la postura fins a la Batalla de Menorca al febrer de 1939, quan no hi va haver més remei que pactar la rendició de l'illa, mentre que Mallorca es va unir al bàndol revoltat. El brigada republicà Pere Marquès, després d'aconseguir que el general Bosch rendís el comandament de l'illa, es va erigir en la màxima autoritat militar de Menorca i va ser el responsable dels afusellaments realitzats durant el 2 i 3 d'agost de 1936 a la fortalesa de la Mola de Maó, en què es va executar el cap d'aquesta penitenciària militar, el tinent coronel Rafael Perelló Cerdó i una desena més de comandaments militars, capturats els primers dies de la revolta. També durant el seu mandat van ser executats molts civils i clergues afectes al bàndol revoltat, entre ells el sacerdot Joan Huguet. Aquesta situació va poder ser controlada, al setembre de 1936, amb el nomenament pel govern republicà del tinent coronel d'artilleria José Brandaris de la Costa com a governador militar de Menorca. El brigada Marquès seria afusellat pels revoltats després de la presa de l'illa.

Durant el conflicte, a més dels bombardeigs, també hi va haver un intent de desembarcament el 1937 per part del creuer Balears i la seva flota. L'exèrcit republicà tenia defenses previstes al llarg de tota la costa de l'illa amb artilleria considerada moderna en aquesta època, els famosos canons Vikers de procedència britànica, en tot Espanya només hi havia 8 peces d'artilleria com aquesta, i 6 n'estaven a Menorca. Els republicans tenien previst el gairebé segur desembarcament a la platja de Sa Mesquida, fent fortes fortificacions subterrànies per tot el penyal que cobreix la platja, però per a la seva sorpresa, van albirar que la flota de combat dels feixistes s'estava dirigint cap al port de Maó (capital de l'illa). La famosa fortalesa de la Mola, equipada amb dos Vikers, va disparar tan sols un tret amb cada u. Immediatament, la flota de combat revoltada es va batre en retirada, a causa del gran abast de l'artilleria i la potència de foc. No hi va haver més intents de desembarcament, però l'illa va patir en canvi forts bombardeigs italians.

Durant la guerra, es van desenvolupar combats a l'illa com la Batalla de Menorca el 1939 i un bombardeig a càrrec de l'aviació italiana. Al final de la guerra, el 1939, la marina britànica va supervisar una transferència pacífica de poder a Menorca i va procedir a l'evacuació d'alguns refugiats polítics.

Geografia

Platja d'Algaiarens, a la vall

Ubicació

Illa d'en Colom

Menorca, amb una extensió de 701 km², se situa al bell mig de la Mediterrània occidental (40°N 4°E), gairebé equidistant de terres africanes, itàliques i ibèriques, i és la més septentrional de les Balears. L'illa i els illots que l'envolten constitueixen un resum de la Mediterrània occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes característics d'aquesta regió, excepte els fluvials i els muntanyencs. Però alhora, Menorca conté nombroses espècies endèmiques o tirrèniques, és a dir, exclusives d'aquesta illa o bé compartides només amb altres terres properes com Mallorca, Còrsega i Sardenya. Aquesta barreja de generalitats i singularitats fa especialment atractiu el patrimoni natural d'aquest territori, alhora fortament humanitzat des de fa 4.000 anys.

Clima

El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7°C. Les precipitacions anuals mitjanes són de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual amb llargs períodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. Això fa que a Menorca només puguin viure espècies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment de nord (tramuntana), encara que des de l'abril fins al juliol augmenta la importància dels vents de component sud. Tot i la importància relativa del vent de tramuntana, l'illa, com a mínim el migjorn, no és tan ventosa com es podria pensar o com es podria deduir d'un paisatge on sovintegen els arbres i arbusts de formes abanderades o pulviniformes (la freqüència de vents sostinguts forts no és alta, és del 9%, i la freqüència de puntes de vent fortes tampoc és exagerada, tot i que supera el 12% dels dies). Així doncs, cal cercar una explicació addicional per explicar el modelat que pateix la vegetació en tota l'illa, d'orientació cap al sud, ja que les pures dades de vent no ho justifiquen prou. L'explicació és la salinització eòlica d'impacte, la gran càrrega de sals marines que transporta l'aire, sobretot els vents forts de tramuntana (que són els que s'originen més lluny, i que en el seu viatge travessen i encrespen més mar). L'impacte de l'aerosol salí sobre les superfícies foliars exposades provoca la mort dels teixits per deshidratació i provoca que en un sol dia de fort vent el 50% dels folíols exposats al nord d'un llentiscle sucumbeixin. Així és com arbres i arbustos perden massa en el seu costat nord en relació al sud, i adquireixen la forma abanderada. És un modelat que no necessita forts vents sostinguts, sinó cops de vent de tramuntana forta o molt forta en dies puntuals. En els períodes intermedis, hi ha un procés de recuperació de la forma arrodonida, però que no arriba mai a completar-se a causa d'un següent episodi de tramuntanada.

Dades climàtiques a Menorca, Aeroport
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	20.2 (68.4)	21.6 (70.9)	27.2 (81)	27.7 (81.9)	30.7 (87.3)	34.4 (93.9)	39.6 (103.3)	36.6 (97.9)	32.6 (90.7)	30.2 (86.4)	34.8 (94.6)	20.8 (69.4)	39.6 (103.3)
Màxima mitjana °C (°F)	14.1 (57.4)	14.2 (57.6)	15.9 (60.6)	18.0 (64.4)	21.6 (70.9)	25.8 (78.4)	28.9 (84)	29.2 (84.6)	26.2 (79.2)	22.7 (72.9)	18.1 (64.6)	15.2 (59.4)	20.8 (69.4)
Mitjana diària °C (°F)	10.8 (51.4)	10.8 (51.4)	12.3 (54.1)	14.3 (57.7)	17.8 (64)	21.8 (71.2)	24.9 (76.8)	25.4 (77.7)	22.6 (72.7)	19.4 (66.9)	14.9 (58.8)	12.1 (53.8)	17.2 (63)
Mínima mitjana °C (°F)	7.5 (45.5)	7.4 (45.3)	8.6 (47.5)	10.6 (51.1)	13.9 (57)	17.8 (64)	20.8 (69.4)	21.5 (70.7)	18.9 (66)	16.1 (61)	11.6 (52.9)	9.0 (48.2)	13.6 (56.5)
Mínima rècord °C (°F)	−2.4 (27.7)	−1.1 (30)	−0.1 (31.8)	1.6 (34.9)	6.4 (43.5)	10.2 (50.4)	13.6 (56.5)	13.6 (56.5)	9.4 (48.9)	5.2 (41.4)	2.0 (35.6)	−1.0 (30.2)	−2.4 (27.7)
Precipitació mitjana mm (polzades)	52 (2.05)	54 (2.13)	38 (1.5)	45 (1.77)	37 (1.46)	14 (0.55)	3 (0.12)	20 (0.79)	61 (2.4)	78 (3.07)	88 (3.46)	61 (2.4)	546 (21.5)
Mitjana de dies de precipitació	7.1	6.9	5.8	6.0	4.4	2.9	0.6	2.0	5.4	7.4	8.1	8.7	63.6
Mitjana de dies de neu	0.2	0.4	0.1	0	0	0	0	0	0	0	0	0.1	0.9
Humitat relativa mitjana (%)	77	76	73	72	70	64	63	65	70	75	75	77	72
Mitjana mensual d'hores de sol	144	146	202	222	270	311	347	312	225	183	142	130	2.632
Font #1: amet.es
Font #2: amet.es (valors extrems, 1920–2015)

Formació geològica

A finals de l'Oligocè i principis del Miocè l'illa va patir un procés de distensió tectònica. El resultat en va ser la formació de petites fosses al nord i l'enfonsament de tota la part meridional, que va quedar per davall de la mar durant un període de gairebé 12 milions d'anys. Ocasionalment, el nord també es va veure envaït per aigües marines durant períodes molt més curts, de manera que Menorca en aquests períodes degué estar coberta totalment per les aigües marines. Això se sap perquè, segons recents campanyes i malgrat l'exhaustivitat de les prospeccions, cada vegada és més clar que a Menorca no es troben veritables troglobis terrestres, i per tant, no hi ha cap vestigi vivent d'una fauna arcaica. Aquestes dades bioespeleològiques actualment disponibles fan concloure que Menorca hauria quedat submergida durant les transgressions marines del Tortonià. D'aquesta manera, l'origen de la fauna cavernícola (i de la fauna en general) de Menorca caldria interpretar-lo sobre la base de repoblaments succeïts entre el Tortonià i el Messinià, a partir d'estocs faunístics procedents fonamentalment del SE ibèric, ja que entre els dos estatges esmentats es donaren connexions de terra ferma entre Ibèria i Balears (vegeu, per exemple, RÖGL i STEININGER, 1983).

Durant la immersió del sud de l'illa es van desenvolupar esculls de corall. Aquests ecosistemes generen grans quantitats de sediments calcaris que es van acumulant per donar lloc finalment a roques calcàries. Això és el que va passar a Menorca, de manera que la majoria de la roca que hi ha a la regió de migjorn deriva d'aquells antics esculls coral·lins. Són terrenys terciaris semblants als que podem trobar a les altres illes de l'arxipèlag. Però la meitat nord que va quedar emergida, sa tramuntana, són terrenys primaris i secundaris, molt menys freqüents a les illes (i fins i tot hi ha pissarres del Carbonífer que no trobem enlloc més).

Això dóna una personalitat pròpia a l'illa, tant des del punt de vista paisatgístic, com biològic. La història geològica d'aquesta illa ha estat molt moguda, però es podria dir que des de mitjans de l'era terciària (al Miocè mitjà, ara fa uns 15 milions d'anys) l'illa és semblant a com la trobem ara.

Fauna

Fauna del passat

La colonització faunística de les Balears es pot classificar en quatre episodis diferents:

1. Primer episodi faunístic: la regressió marina de Languià-serraval·lià, és a dir, la davallada del nivell del mar, que va tenir lloc en el Miocè mitjà, fa uns 14,8 milions d'anys, va permetre el pas d'espècies del continent cap a Menorca. Una transgressió marina posterior, és a dir, un augment del nivell del mar, va isolar aquests animals. Només es coneix un jaciment que dati d'aquest període tan remot (el de punta Nati). S'ha trobat un ocotònid (llebre xiuladora de mida molt gran, el Gymnesicolagus), un glírid, una tortuga i un ocell (aquests dos últims sense poder determinar per causa del mal estat de les mostres).
2. Segon episodi faunístic: el tancament de l'estret de Gibraltar pel xoc de les dues plaques tectòniques a principis del Messinès, l'etapa del Miocè superior de l'era terciària, entre els 5,6 i 5,35 milions d'anys, va fer davallar les aigües fins a un màxim de 1.500 m per sota del nivell actual. Aquest assecament del Mediterrani va permetre la connexió de nou amb la península i el pas d'un nou grup faunístic que substitueix l'anterior. Aquesta fauna consta d'una tortuga molt grossa, la Cheirogaster gymnesica, un conill gegant (els exemplars més grans s'estima que tenien 24 kg), un nou glírid molt gros, el Muscardinus cyclopeus, una rata pinyada, el Rhinolopus grivensis, una granota, una sargantana i diversos ocells. Un cop es torna a obrir l'estret, i torna a pujar el nivell del mar, es constitueixen dos elements geogràfics que es mantindran sempre més separats: les Pitiüses (2.000 km²) i les Gimnèsies (9.600 km²). Les primeres són les terres que ara formen Eivissa i Formentera, a només 90 km del continent (la península Ibèrica). Les segones són les terres que ara formen Mallorca i Menorca. A partir de la crisi messiniana, la Mediterrània ha variat més vegades el nivell de les seves aigües, fins a 130 m, cosa que ha portat a molts episodis de retrobament i d'aïllament entre Mallorca i Menorca (tants com glaciacions, que són més de 30), però sempre romandrà un canal marí infranquejable per a la fauna terrestre de com a mínim 70 km entre Mallorca i Eivissa. Això fa que les espècies de les Gimnèsiques evolucionin diferentment de les Pitiüses.
3. Tercer episodi faunístic: comença amb l'inici de les glaciacions, ara fa 2,35 milions d'anys. La fauna del Myotragus que es troba a Mallorca entra en contacte amb la del conill gegant de Menorca, i és substituïda. Aquesta està composta per dues espècies d'amfibis, una de rèptils, tres mamífers terrestres i un nombre abundant de rates pinyades i d'ocells.
4. Quart episodi faunístic: l'ésser humà introdueix animals que seran la causa d'una nova substitució faunística. Mostels, serps d'aigua, granotes, sargantanes, conills, gats, etc., delmaran ràpidament la fauna autòctona, i imposaran la seva superioritat competitiva.

Fauna actual

Albufera des Grau

La costa de tramuntana és una costa molt ventosa a causa de la proximitat amb el golf de Lleó, i de naturalesa silícica en gran part (a partir de cala Morell fins a Maó, excepte els caps de Cavalleria i de Fornells, i la costa oest d'Addaia). Això ha conreat endemismes que ni tan sols els trobem a Mallorca, espècies úniques de Menorca.

Com ja s'ha dit, quan l'ésser humà s'estableix a l'illa, ara fa 5.500 anys, s'hi donen profundes modificacions. El boix endèmic (Buxus balearica) que recobria gran part de Mallorca i Menorca desapareix, i amb ell, l'únic mamífer en el món que se'l menjava, una cabreta anomenada Myotragus. La sargantana pròpia de les Gimnèsies també va desaparèixer de Menorca i Mallorca, i només van restar representants seus en els illots dels voltants (30 subespècies diferents, una per cada illot, la darrera trobada en un illot al mig de l'Albufera d'es Grau, que prova l'antiguitat d'aquesta llenca d'aigua dolça que s'endinsa dins l'illa). Però aquesta desaparició és més recent, durant els primers segles de la nostra era, i es deu a la introducció dels mostels pels romans per controlar els conills que es menjaven els seus conreus.

Amb tot, es coneixen actualment un total de 582 espècies de vertebrats que es reparteixen de la següent manera: 324 peixos, 3 amfibis, 12 rèptils, 218 aus i 26 mamífers.

La fauna vertebrada terrestre és més aviat pobra (ha perdut els endemismes que tenia per l'efecte humà: la cabreta gimnèsica, el conill gegant de Menorca, la sargantana gimnèsica, la musaranya gimnèsica, la rata cellarda gimnèsica, el ferraret). Destaca la presència de la marta, animal introduït i que s'ha adaptat molt bé als racons forestals de l'illa. Les aus també han perdut exemplars per l'efecte humà (l'òliba gegant), però malgrat tot es troben molt ben representades a l'illa.

La situació geogràfica estratègica de l'illa fa que sigui un territori on abunden les visites d'aus migratòries que travessen la Mediterrània per traspassar els continents europeu i africà. També és terra de nidificants tan rars com són la baldriga pufí baleàrica (Puffinus mauretanicus), l'àliga pescadora (Pandion haliaetus) o l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus).

Recents estudis d'anellament reconeixen la presència de 31 espècies d'ocells passeriformes nidificants a Menorca.

Amb tot, la llista de fauna endèmica a Menorca presenta més de 150 espècies, en què també s'hi troben algunes en perill d'extinció.

La fauna invertebrada terrestre de Menorca ha estat objecte d'estudi i seguiment durant aquesta darrera dècada. Es coneixen una trentena d'espècies de papallones diürnes citades a l'illa. Els valors enregistrats els anys 2001, 2002 i 2004 d'abundància de papallones diürnes en recorreguts fets per Algendar i el 2004 per Es Grau són notòriament més alts del que caldria esperar per a una zona que es pot considerar litoral, si es comparen amb altres itineraris BMS (Butterfly Monitoring Scheme) de les costes catalanes.

Flora

Flora actual

Vegetació de Menorca

La flora de Menorca ha estat llargament estudiada en aquests darrers dos segles. Són moltes les llistes florístiques que s'han extret, de manera que a hores d'ara es pot inferir una bona visió de la vegetació de l'illa, dels seus endemismes, de les espècies de nova aparició, així com del vessant etnobotànic: els seus noms vernaculars i els seus usos en la medicina tradicional i en la cultura illenca.

La vegetació potencial de l'illa (entesa com a climàcica) seria majoritàriament forestal i estaria formada per l'ullastrar a la zona de migjorn, i l'alzinar a les muntanyes interiors i barrancs.

També hi cabrien comunitats permanents que formarien conjunts no forestals, com són les dels boscs de ribera d'alguns torrents importants, les dels coixinets espinosos i eixorba-rates als penya-segats costaners i promontoris elevats d'una mica més endins, la nitrohalòfila d'illots, o les d'aiguamolls i sorrals costaners.

Tipus de vegetació actual (mapa de cobertes forestals de 1995):

La vegetació forestal representa actualment el 33% del territori menorquí, i d'aquesta el 45% és ullastrar i el 15% alzinar. La resta són brolles o marines, és a dir, formacions arbustives baixes que disten encara molt de ser les comunitats arbòries climàciques esmentades.

Les comunitats permanents representen actualment el 3% del territori menorquí. Així doncs, la vegetació natural a Menorca es troba reduïda al 36% del territori.

Vegetació

• Vegetació forestal (vegetació zonal):
  • Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis): 34,21 km² (16,88 km² segons l'Institut Balear d'Estadística). Alzinar madur que s'estén per les zones més muntanyenques de l'interior de l'illa (termes d'Alaior i Es Mercadal) i pels barrancs més llargs i profunds.
  • Alzinar amb ullastrar (Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion): 3,55 km². Alzinar mixt, ullastrar de transició.
  • Ullastrar menorquí (associació Prasio-Oleetum Silvestris): 104,42 km². Ullastrar característic de l'illa molt abundant sobretot a la zona de migjorn.
  • Marina calcícola de cipell i romaní (associació Loto-Ericetum): 20,77 km². Brolles dels terrenys calcaris de tramuntana.
  • Marina silicícola de bruc i estepa (associació Ampelodesmo-Ericetum scopariae: 16,05 km², landes dels terrenys silícics de tramuntana.
  • Alzinar amb marina de cipell (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum): 17,43 km². Alzinar de regeneració amb cipell i romaní dels terrenys calcaris de l'interior de l'illa.
  • Marina de bruc amb alzinar (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum): 19,45 km². Alzinar de regeneració amb estepes i bruc dels terrenys silícics de l'interior de l'illa (termes des Mercadal i Ferreries).
  • Marina de bruc amb ullastrar (Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleetum): 3,35 km². Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silícics de tramuntana (sa Mesquida, Mongofre, illa d'en Colom, es Verger).
  • Marina de cipell amb ullastrar (Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion): 5,51 km². Ullastrar amb cipell (bruc d'hivern) i romer entre barrancs de la costa sud (termes des Migjorn Gran, Ferreries i Ciutadella).
  • Màquia d'aladern femella (associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii): 3,10 km². Marines molt localitzades d'aladern femella de la costa de tramuntana.
  • Savinar (Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae): 1,17 km². Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de tramuntana.

• Vegetació arbòria, arbustiva, pradenca, aquàtica o rupícola de tipus azonal:
  • Vegetació dunar (classe Ammophilletea): 1,55 km². S'estén en els sorrals de les cales més importants de l'illa.
  • Tamarellar i alocar (associació Leucojum-Viticetum, classe Nerio-Tamaricetea): 0,90 km². Molt dispersa. Vora torrents i fondals d'algunes cales.
  • Vegetació de plantes aqüàtiques: 2,28 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia a tramuntana, i Son Bou i Trebalúger al migjorn en són els indrets més notables.
  • Matolls halòfils mediterranis de saladars (aliança Salicornion fruticosae): 1,61 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia.
  • Comunitat halòfila de roquissar litoral (subaliança Crithmo-Limonienion): 8,12 km². Vegetació que trobem en primer terme dalt dels penyals litorals de l'illa.
  • Matollar nitrohalòfil litoral (associació Suaedetum verae): 1,80 km². Matolls dels illots, adaptats a altes concentracions de nitrats provinents dels excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol marí.
  • Comunitat de socarrells (subaliança Launaeenion cervicornis): 8,40 km². Acantonada als penya-segats litorals, en segon terme.
  • Comunitat de tapareres (associació Capparietum rupestris): 1,11 km². Vegetació prelitoral entre cap de Bajolí i punta Nati.
  • Comunitats xerocàntiques no estrictament litorals (associació Astragalo balearici-Teucrietum mari): 0,33 km². Eixorba-rates costaners d'alguns punts de la costa de tramuntana.
  • Comunitats xerocàntiques estrictament litorals (comunitat d'Antemis marítima i Melilotus indica): 0,3 km². Vegetació en primer terme dels roquissars litorals de punta Nati.

Cal també fer esment de la presència de rodals de sureres en els llocs d'Algarrovet, Alfavaret, Binimoti, Binillubet, es Puig Mal, Llinaritx Nou i Sant Isidre. Són poblacions marginals que presenten una peculiar estructura genètica. La singularitat de les poblacions de sureres menorquines radica en la presència de dues filiacions diferents: d'una banda, les que serien de filiació ibèrica (banda oest de l'illa), i les que serien de filiació tirrènica (banda est de l'illa).

Amb tot, la flora endèmica de Menorca presenta 83 tàxons (entre espècies, subespècies i varietats). La flora autòctona no endèmica presenta 1.070 tàxons (dels quals 132 són cosmopolites) i l'al·lòctona (amb xenòfits arquèòfits i neòfits) presenta 160 tàxons.

Reserva de la biosfera

Menorca fou declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993. El territori de la reserva inclou principalment tota la part terrestre i la seva franja marina circumdant. El 1999 es va crear la reserva marina del nord de Menorca.

Municipis de Menorca

Terme municipal	Superfície TM (km²)	Població (empadronada)	Població total (empadronada + flotant)	Densitat població empadronada	Densitat població total
Alaior	109,76	8.972	11.395	70,01	103,81
Ciutadella	186,03	28.017	34.569	127,43	185,83
Es Castell	11,61	7.629	6.087	575,23	524,09
Es Mercadal	136,93	4.838	9.219	23,87	67,33
Es Migjorn Gran	32,41	1.518	2.651	37,15	81,80
Ferreries	66,00	5.030	6.008	62,64	91,03
Maó	117,05	28.284	28.507	204,98	243,55
Sant Lluís	34,62	6.414	8.697	133,61	251,19
Total	694,41	90.235	107.133	108,43	154,28

Demografia

Localització de Menorca

La cova d'en Xoroi, un dels principals reclams turístics de l'illa

El turisme a Menorca aporta una població visitant que supera amb escreix la població resident a l'illa. Així, segons l'IBAE (Institut Balear d'Estatística), l'any 2003 van visitar Menorca 1.058.019 turistes amb avió i 61.174 amb vaixell. De tots ells, 278.000 eren de nacionalitat espanyola i 840.000 eren d'altres nacionalitats, la majoria britànics (602.588).

Aquesta gran freqüentació de turistes ha conduït a posar en perill moltes àrees protegides (platges verges), com ha assenyalat darrerament l'OBSAM.

Un altre fenomen que s'està donant aquests darrers anys és l'arribada d'immigrants fomentada pel creixement turístic. L'any 1996, hi havia 1.888 persones nascudes a l'estranger que residien a Menorca; l'any 2003 n'hi havia 8.889, és a dir, més de 4 vegades més, i l'any 2007 n'hi havia 15.098, el 17% del padró. Cal tenir en compte que existeixen dos tipus d'immigrants a Menorca: l'immigrant que ve a passar la seva jubilació a Menorca, i que majoritàriament és de nacionalitat anglesa (2.094 anglesos empadronats l'any 2003 i 3.241 l'any 2007) o del continent europeu (italians: 479 al 2003 i 996 al 2007, alemanys: 448 al 2003 i 676 al 2007, francesos: 274 al 2003 i 483 al 2007), i l'immigrant que ve a treballar a Menorca, i que majoritàriament és sud-americà (equatorians: 1.176 al 2003 i 1.597 al 2007, colombians: 443 al 2003 i 565 al 2007, argentins: 357 al 2003 i 608 al 2007, bolivians: 139 al 2003 i 691 al 2007, Brasil: 88 al 2003 i 406 al 2007, etc.) o magrebí (marroquins: 855 al 2003 i 1.449 al 2007).

També hi ha la població nascuda en altres comunitats autònomes, que en termes absoluts també augmenta (l'any 2001 era de 16.181 persones, el 2003 de 19.430 i el 2007 de 21.454), però que en termes relatius porta temps estancada (el 22-23% de la població empadronada). D'aquests, andalusos (5.039) i catalans (4.577) eren el 2001 les procedències més nombroses. Aquí també es poden distingir dos tipus d'immigració: un de motivat per raons més aviat socioeconòmiques (andalusos) i un altre motivat per raons més aviat sentimentals, culturals o comercials (catalans).

En tot cas, l'èxit turístic de Menorca ha provocat que tant la classe mitjana com la classe obrera d'arreu hagi decidit fixar el seu lloc de residència permanent en l'illa. I això ha conduït a fer que aproximadament un 40% de la població empadronada actual (2007) no sigui menorquina d'origen. Aquesta és una tendència que es preveu que continuï incrementant-se, de manera que en pocs anys es pot arribar a la paradoxal situació que a Menorca hi visquin més persones no nascudes a l'illa (o sigui, immigrants) que menorquins d'origen (o sigui, autòctons).

Economia

Es jaleo a Menorca

A diferència de les altres illes de l'arxipèlag, Menorca es va començar a dedicar al turisme més tard, ja que l'economia que hi havia en aquell moment a Menorca (calçat, indústria agrícola) podia mantenir l'illa sense necessitat que hi hagués turisme. Aquest fet ha tingut com a conseqüència que les platges i els paisatges naturals estiguin molt ben conservats. El principal mercat de turistes que va a Menorca són el britànic, que ve des de la colonització de l'illa, i el mercat nacional, encara que últimament els mercats alemany, italià, holandès, escandinau, polonès i francès estan guanyant molta força.

Són també de vital importància per a l'economia de l'illa la ramaderia i la fabricació de formatge amb denominació d'origen "Maó/Menorca" (formatge de Maó), la indústria i l'artesania del calçat, marroquineria i pell en general, la bijuteria, la pastisseria, la xarcuteria i altres petites indústries conformen el segon pilar de l'economia, que és molt més notable que en altres illes i una alternativa al turisme.

Monuments

Naveta des Tudons

Existeixen a l'illa gran quantitat de monuments megalítics (navetes, talaiots i taules), però juntament amb aquests es troben també galeries, sales hipòstiles, recintes coberts, coves, etc. S'han trobat importants jaciments arqueològics en els poblats prehistòrics de Trepucó i Talatí, la naveta des Tudons, lloc d'enterrament que data de la transició del pretalaiòtic al talaiòtic inicial, entre Ciutadella i Ferreries.

També hi ha una basílica paleocristiana a la proximitat de la platja de Son Bou (basílica paleocristiana de Son Bou) i la ruïna d'una fortalesa a la muntanya de Santa Àgueda, l'últim punt de resistència dels musulmans abans de la seva conquesta per Alfons III el 1287.

Al Toro, al centre de l'illa, es troba el santuari de la Verge del Toro (patrona de Menorca). A Ciutadella destaca la catedral-basílica de Santa Maria de Ciutadella, construïda entre 1300 i 1365, que combina estils gòtic i neoclàssic.

L'illa està circumval·lada per un antic sender, el camí de Cavalls (GR-223), que té una longitud al voltant dels 210 km.

Festes de Menorca

Es jaleo

Jaleo de nit

El jaleo o ball de cavalls menorquí és una manifestació festiva tradicional de Menorca i present en totes les festes patronals de l'illa, en la qual cavalls engalanats i genets demostren la seva elegància i destresa al so de la música.

Les festes populars de Menorca són protagonitzades pels cavalls (adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors) i genets, entre els quals hi ha els "caixers" (genet que representa un dels estaments principals de poder) i els cavallers (la resta). Tant els cavalls com els genets van convenientment engalanats i conjuntats, sovint en colors sobris per a destacar els brodats i clavells dels cavalls. Els adorns de cavalls i genets varien segons el municipi. Es reviu cada any un ritual que neix a principis del segle XIV i és d'origen religiós. Els diferents caixers representen els estaments socials. Els més importants són el caixer senyor, caixer batlle i el caixer capellà, però se'n poden trobar més modernament i en certes viles d'altres que poden representar gent del poble, com el caixer fadrí, sa capellana, pagesos, artesans diversos, etc.

Els caixers es van arreplegant amb el "flabioler" al capdavant i una vegada reunits van sortint a la plaça del poble a celebrar el tradicional jaleo. Els caixers fan botar els cavalls mentre sona la seva música típica. La gent participa en la festa ajudant a botar al cavall i donant ànims als seus genets.

El jaleo s'acaba amb el lliurament de canyes i una cullereta de plata. La música que sona és diferent de la d'abans. Aquestes festes se celebren al llarg de tot l'estiu menorquí als diferents pobles de l'illa. Cada poble té les seves particularitats a l'hora de celebrar la festa. Finalment, un cop acabat Es Jaleo, té lloc la tradicional samba per la banda de música des Migjorn Gran.

Les primeres festes a celebrar-se són les de Sant Joan a Ciutadella i les darreres les de la Mare de Déu de Gràcia a Maó, quan surten els gegants de Maó, un atracció que es va iniciar el 1934 als temps de la Segona República espanyola. Aquestes són totes a l'estiu, entre la fi de juny i primers de setembre, però al gener hi ha la festa de Sant Antoni, patró de l'illa, que se celebra a tot arreu.

Gastronomia de Menorca

Article principal: Gastronomia de Menorca

Sobrassada

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de Menorca.

Menorca és una illa rocallosa de set municipis. El clima del sud és més suau mentre que al nord hi ha fortes ventades tot l'any. És precisament la sal marina que el vent porta a la gespa on mengen les vaques el que dóna un gust característic al formatge. Menorca destaca per haver volgut ser una illa bastant autònoma; la pesca està assegurada, però a més hi ha ramaderia de cavalls (que no es mengen!), de porcs (que serveixen per a fer embotits que vendran als viatgers de passada) i vaques (amb la pell de les quals es desenvolupa l'artesania del cuir i es fan formatges per vendre als passants). L'agricultura és variada i a petita escala, amb els productes típics mediterranis. A aquesta cuina típica mediterrània, cal afegir les successives influències dels diferents pobles invasors, en especial dels anglesos, que van aportar el plum cake, els púdings i el "puny d'ous" (el ponx o punch en anglès). La seua gastronomia, marinera i camperola, es basa sobretot en hortalisses i verdures de l'hort propi, carns pròpies i peix fresc i marisc pescats el mateix dia. Els embotits s'utilitzen com a condiments. L'oli d'oliva, tot i que actualment ja no es produeix a l'illa, n'és també un pilar fonamental.

La cuina menorquina és de vegades una cuina de supervivència i que cuida al màxim el gust original dels productes de primera qualitat. És senzilla, poc artificiosa, però sobretot és cuina de temporada. És una cuina sobretot de peix, sobretot palangre, i de marisc, crustacis, petxines i calamars especialment. Les fruites i verdures es cultiven de manera al més variada possible i a petita escala, només per al consum local.

Fins a mitjans del segle XX, les cabres eren tan abundants que es menyspreaven, es menjaven només quan hi havia fam (collites espatllades, mala pesca, etc.) i d'amagat. Avui són un luxe. En especial, són molt apreciats els peus de cabrit menorquins.

L'emperador romà August va haver d'enviar fures per ajudar a caçar els conills a l'illa, de tants que n'hi havia; no és estrany que el conill sigui present especialment a la cuina de l'illa. Després hi ha hagut períodes on estava prohibit caçar. Al segle XVII els anglesos van intentar, sense èxit, introduir cérvols i llebres. Ara en queden molt poques peces, però encara es cacen (i crien) conills i diverses aus.

Formatge de Maó

Formatge de Maó

El formatge de Maó és un producte autòcton produït a Menorca. És un formatge amb denominació d'origen protegida, de pasta premsada no cuita, d'un color ataronjat característic i de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides. Està elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DO. Va ser l'any 1985 quan se li atorgà de manera definitiva la denominació d'origen formatge Mahón i posteriorment a l'any 1998 s'incorporà la paraula Menorca al formatge emparat, el qual passà a anomenar-se Mahón-Menorca. N'hi ha quatre varietats principals segons el temps de maduració: el tendre, el semicurat, el curat i l'anyenc. A Menorca, a les formatgeries mateixes, es fa també brossat o recuit fresc de gran qualitat, però no té cap nom específic ni és gaire conegut enfora perquè la seva consumició és local.

Fills il·lustres

• Samuel Webbe (jr.) (1740-1825), compositor anglès
• Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista i filòleg
• Joan Pons Álvarez, baríton dramàtic

Vegeu també

• Menorca, informació i comunicació.
• Cuina de Menorca.
• Doma menorquina.
• Camí de Cavalls.
• Talaiot.
• Pedra seca.
• Llista de monuments de Menorca.
• Llista de governadors de Menorca.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menorca

• Menorca Facebook Page.
• Consell Insular de Menorca.
• Vídeo de les festes de Menorca 2012.
• Talayots.es: Lloc web de la prehistòria de Mallorca i Menorca (castellà).
• Arqueobalear: El portal de l'arqueologia balear.
• Vídeo TV3 Quèquicom. Menorca, mosaic de biodiversitat. 9 de maig de 2011.