Gastronomia de Grècia
|
Aquest article tracta sobre Gastronomia de la Grècia moderna. Vegeu-ne altres significats a «Alimentació a l'antiga Grècia». |
 Aperitiu de formatge i olives | |
| Regió | Grècia  |
|---|---|
| País d'origen | Grècia |
| Tipus de cuina | mediterrània |
| Plat(s) estrella | moussaka |
| Ingredients destacats | oli d'oliva, formatges, espècies, peix, xai |
La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia. És una típica cuina mediterrània amb característiques compartides amb cuines veïnes com la turca i la italiana, ja que històricament la major part dels territoris actualment grecs havien estat dominats per turcs o italians. Cada regió té la seua cuina particular, però les característiques comunes són la preferència pels productes frescos i de temporada, i la presència gairebé obligada de pa, oli d'oliva i vi.[1]
Hi ha plats que tenen noms d'origen turc, el que indica un origen oriental, sigui turc, àrab o persa, entre ells la mussaka, el tzatziki, el iogurt, o les keftedes.
Ingredients principals
[modifica]
L'element més característic de la cuina grega és l'oli d'oliva, com a la resta de la Mediterrània. Altres elements bàsics són el pa de blat, la mel, les olives, el iogurt, i els formatges. Les herbes aromàtiques tenen una importància destacada en la cuina grega, en plats a base de verdures, carn o peix: orenga, menta, anet, llorer, farigola, i llavors de fonoll.
Les verdures més utilitzades són la tomaca, l'albergínia, la ceba, el fesol, l'ocra i el cogombre.
Les postres estan dominades pels fruits secs i la mel, com per exemple la halva o la baklava.
Alguns plats fan servir pasta fil·lo, com els boureki o les pastes de l'estil de les spanakópita o tirópita.
Hi ha una gran varietat de formatges: feta, kasseri, kefalotiri, graviera, kefalograviera, ksinomizithra kritis, anthótiros, manuri, metsovon, mizithra.
El màstic és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color ivori, d'una planta endèmica que es cultiva a l'illa de Quios. Es pot consumir sense processar, encara que el seu preu elevat (uns 180 €/kg)[2] fa que normalment s'utilitze com a ingredient complementari a gelats, xiclets i altres dolços.
Alguns plats típics
[modifica]
|
|
Dolços i postres
[modifica]
A les receptes dolces gregues, els ingredients principals són la mel, els fruits secs, la pasta fil·lo i algunes espècies com ara canyella, clau, i makhlepi, una espècia del cirerer de guineu utilitzada per exemple al tsureki (un brioix típic de Pàsqua). Alguns dolços són comuns amb Turquia, com ara el baklava (pastetes a base de capes de pasta fil·lo amb mantega, mel i fruita seca) i els loukoúmia (una mena de gominoles casolanes).
Algunes receptes estan molt relacionades amb les tradicions religioses, com el fanurópita, un pa de pessic aromàtic, fet amb oli d'oliva, sucs de taronja i llimona, fruita seca i espècies, que es prepara per agrair a Sant Fanuri que s'ha trobat un objecte perdut,[3] o el vasilópita, un pa de pessic que porta dins una moneda amagada i es menja els dies de cap d'any i d'any nou. Per Nadal hi ha principalment dos dolços típics, els melomakárona, amb canyella i coberts de mel, i els kurabiedes, a base d'ametlles i mantega.
Altres postres típiques són el galaktobúreko, a base de crema i pasta fil·lo; l'halva, que pot recordar un torró fort però en versió tova; el iogurt amb mel i els loukoumades, que són unes boletes de massa de pa fregida cobertes de mel i sèsam.
Begudes
[modifica]
El cafè grec és el cafè més habitual a Grècia, com a molts altres països de la Mediterrània oriental. L'any 2006 el seu consum va suposar el 53% del consum total de cafè al país,[4] encara que el seu consum baixa a poc a poc, al voltant d'un 1% a l'any.[5] En estiu, la beguda freda de cafè més estesa és el cafè frappé, fet amb cafè instantani.
L'ouzo és potser la beguda alcohòlica més típica de Grècia. És semblant al rakí, tots són anisats i es consumeixen normalment rebaixats amb aigua. Als ports de les ciutats costaneres és habitual trobar restaurants anomenats ouzeris, on se serveix marisc amb ouzo. En hivern, és típic mesclar rakí amb mel i fer rakómelo calent.
Altres begudes gregues són la retsina, el tsípuro i el metaxà. D'altra banda, el vi és la beguda alcohòlica més habitual al país.[6]
Vi
[modifica]La superfície total de vinyes conreades a Grècia és de 132.226 hectàrees, entre les quals hi ha gairebé 300 varietats de raïm.[7] D'aquestes, només hi ha unes 24 el vi de les quals s'exporta.[7]
La meitat de la producció de les vinyes es dedica a la producció de raïm i panses de taula.[7] Hi ha vinyes tant a la costa com en regions de muntanya, fins a 1.000 d'altitud, des de Macedònia fins a Creta i Rodes, passant per Tessàlia, l'Àtica, el Peloponès (amb 60.419 hectàrees de conreus de vinyes)[7] i algunes illes.
Gairebé el 60% de la producció de vi grec és vi blanc, parcialment gràcies a la retsina.[7]
Algunes varietats de raïm grec són:
- Moskofílero: Del Peloponès, recorda al moscatell. Dona un vi blanc i sec amb aroma de roses.[8]
- Ksinómavro: Raïm àcid del nord amb aroma de fruites del bosc i una quantitat moderada de tanins.[8]
- Agiorgítiko: Varietat molt apreciada de Nemea, molt aromàtica, que dona vins afruitats.[8]
- Limnió: Varietat de Limnos, de la qual ja va parlar Aristòtil.[8]
- Mavrodafni: Literalment "llorer negre", de la regió de Patres i Cefalònia.[8]
- Kotsifali: Raïm de Creta, amb molta aroma i sucre.[8]
- Mandilaria: Varietat tradicional de les Cíclades i de Creta, que dona vins de color intens i amb poca graduació.[8]
- Savatianó: És la varietat més conreada, base de la retsina.[8] També s'utilitza per a fer vins blancs.[8]
- Rhodítis: Raïm tradicional del Peloponès, molt àcid.[8]
- Moscato: Raïm moscatel, cultivat a Patres, amb què es fa el vi de postres dolç de Samos.[8]
- Assirtiko: Raïm blanc de bona qualitat, conreada a Santorini.[8]
- Robóla: Conreada especialment a Cefalònia per a fer vins blancs secs, amb aroma de llima.[8]
- Malagousia: Varietat de la Grècia continental, produeix vins aromàtics.[8]
- Vilana: Varietat antiga, blanca i molt aromàtica.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Milona 2007: p.9 "Prólogo"
- ↑ www.masticha.gr Arxivat 2011-09-13 a Wayback Machine. 50gr de Màstic per 9 € [Consulta: 28 de gener del 2012] (grec)
- ↑ Φανουρόπιτα, συνταγή: Σήμερα του Αγίου Φανουρίου, www.madata.gr, [Consulta: 9 de desembre del 2010] (grec)
- ↑ Κορεσμένη η αγορά καφέ: Από τον καφέ στη χόβολη, στη νέα εποχή με στιγμιαίο, φίλτρου και espresso Arxivat 2010-03-26 a Wayback Machine. www.express.gr (grec)
- ↑ Σταθερή η κατανάλωση καφέ στην ελληνική αγορά. Ο καφές espresso αναμένεται να κερδίσει σημαντικό μερίδιο Arxivat 2011-10-18 a Wayback Machine. www.plant-management.gr 20 de setembre del 2002 (grec)
- ↑ www.nline.gr, El vi, la primera elecció dels grecs [Consulta: 5 d'abril del 2011] (grec)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Milona 2007: p.93 "El vino en Grecia"
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Milona 2007: p.94-95 "Variedades de vid griegas"
Bibliografia
[modifica]- Milona, Marianthi. Culinaria Grecia (en castellà). Barcelona: Ullmann & Könemann, 2007. ISBN 3-8331-1051-1.
