Ginecotopia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ginecotopies)
Jump to navigation Jump to search
Christine de Pisan presenta el Livre de la cité des dames a Margaret de Burgundy

Una ginecotopia s'entén com una societat formada exclusivament per dones; poden ser irreals (mitològiques o creacions literàries contemporànies) i/o reals (verídiques, presents a la història).

El terme ginecotopia, etimològicament lloc per a les dones, és un neologisme[1] que sovint es fa servir per a referir-se a utopies[2] en què només hi ha dones.[3]

La investigació feta per el CNL ha localitzat la paraula 'ginecotopia' al pròleg de La ciutat de les dames de Christine de Pisan, traduït al 1990 per la catedràtica en llengües clàssiques Mercè Otero Vidal.[4] Es fa servir a la presentació de l'obra,[5] on es reivindica la necessitat d'un espai propi per al desenvolupament de les dones i així:

"...compartimentar els espais destinats a home-dona, amb eixamplament de dimensions i de funcions, professionals, culturals o de tota mena que sigui capaç de desenvolupar la dona, en igualtat de possibilitats amb l’home".[6]

Al llarg de l'història, ginecotopia és un vocable que varen fer servir altres autores com Charlote Perkins Gilman,[7] Ursula K. Le Guin,[8] Eulàlia Lledó[9] i Pilar Godayol.[10]

Història de les societats feministes en la ficció literària[modifica]

La participació de les dones a la escriptura de ficció i certament les seves obres al llarg dels segles, ha estat sovint invisibilitzada.

A l'àmbit literari, els precedents històrics de les societats de dones es troben amb els feminaris medievals protofeministes, més endavant desenvolupats a les ginecotopies noucentistes, fins a les modernes utopies feministes a la ciència-ficció i les darreres utopies queer on es dinamiten les fronteres dels gèneres tradicionals dona-home i es parla de la hibridació de cossos i tecnologia a la ficció literària.

Primera ginecotopia renaixentista: Livre de la cité des dames (1405)

Època medieval: els feminaris[modifica]

Els feminaris medievals representen el protofeminisme literari i són obres on es fa un recull de dones rellevants, reals i literàries, a la història.

Al 1405 es publica la primera ginecotopia de tots els temps Le livre de la cité des dames de Christine de Pisan[11]. La seva aportació als cercles humanistes del moment inicia la Querelle des femmes, debat que continua fins a la Revolució francesa.

Pisan ubica la seva història a un lloc físic i simbòlic governat exclusivament per dones que al·legòricament representa el restabliment dels antics matriarcats i "per primera vegada a Occident s’arriba a imaginar un espai polític exclusivament de dones i a proclamar la necessitat material i mental de la seva existència".[12] La ciutat de Pisan s’alça paral·lelament com una edificació al·legòrica de la història occidental en femení, la primera de tots els temps; combina histories de dones mitològiques i santes cristianes amb apunts biogràfics de dones reals.

Amb aquesta obra[13], Pisan s’avança més d’un segle a la utopia més celebrada i tòpica, Utopia de Thomas More, publicada el 1516.

S.XIX i 1a meitat S.XX: ginecotopies noucentistes[modifica]

Les ginecotopies noucentistes presenten societats matriarcals amb majoria femenina o bé països exclusius de dones, representen un protofeminisme separatista que reivindica les capacitats de les dones com qualsevol altra persona, per a treballar, estudiar, conviure amb sororitat, governar i fer una societat equilibrada i justa per tothom.

Mizora[modifica]

Mizora: un món de dones[14] obra publicada de forma anònima en el Cincinnati Commercial a l'hivern de 1880-1881, és la primera utopia feminista a proposar un societat exclusivament femenina.

A la novel·la una noble russa-francesa exiliada a Sibèria, Vera Zarovitch, escapa cap al nord amb vaixell. A través d'una obertura al pol nord arriba al món interior de Mizora, una societat femenina il·lustrada que conviu en perfecta harmonia. Tenen tecnologies avançades que permeten l'oci per a l'educació contínua, la manipulació genètica dels cultius i la creació d'aliments sans. Es mostra a les dones com persones intel·ligents, cooperatives i capaçitades per al desenvolupament d'una civilització productiva i pacífica més elevada.

La interpretació del desenvolupament de la societat de Mizora, com a resultat principal dels avenços en la ciència, és bastant notable. Destaca l'existència de videophones, l'enriquiment de diòxid de carboni dels cultius d'hivernacle i la preparació d'aliments fent servir química experimental.

Al seu enfocament de la Ciència, hi ha algunes similituds interessants amb Margaret Cavendish i la seva descripció d'un nou món lluent anomenat The Blazing World (1666)[15]. Cavendish, duquessa consort de Newcastle, va ser una científica molt competent que va ingressar a la British Royal Philosophical Society[16] i la primera dona escriptora a la seva època en publicar amb el seu nom real, la primera novel·la de ciència-ficció a Europa.[17]

Ambdues novel·les s'estableixen en un món alternatiu aconseguit per un mar polar obert: Mizora, a l'interior de la Terra i el Món LLuent un altre planeta a la part superior del nostre, com un collaret. A Mizora [18]es mostren els resultats dels descobriments científics en el context del seu poder per millorar la societat mentre que la Duquessa de Newcastle utilitza els habitants i animals del seu món lluent per a debatre tota mena de teories científiques a partir de l'estructura molecular, la naturalesa de la llum i altres fenòmens físics.[19]

Nova Amazònia[modifica]

A finals del s. XIX l'anglesa Elizabeth Burgoyne Corbett (Wigan, 1846 - Suffolk, 1930), també coneguda amb el pseudònim de Mrs. George Corbett, publica New Amazonia: A Foretaste of the Future / Nova Amazònia: un futur anticipat [20].


Es una ginecotopia noucentista[21] escrita el 1889, en què una escriptora disgustada per una declaració antifeminista signada per dones que s'oposen a la causa del sufragi femení, s'adorm i desperta en companyia d'un fumador d'haixix en un món futur a l'any 2472, una societat socialista ubicada a Irlanda dirigida per dones vegetarianes. La Nova Amazònia conta la història d'aquest món futur i revela les seves brillants i futuristes meravelles[22], així com també els seus aspectes més controvertits administrats pel govern.[23]

1a ginecotopia moderna: Herland (1915)

Terra d'elles[modifica]

El 1915 es publica Herland/'Terra d’elles',[9] escrita per Charlotte Perkins Gillman, considerada per les especialistes la primera ginecotopia moderna després de La ciutat de les dames de Pisan al 1405. A l'obra, Gilman dissenya una societat exclusivament femenina aïllada en algun lloc d’Amèrica del Sud. És una utopia feminista que té al darrere més de dos mil anys d’evolució i progrés sense dependències del sexe masculí, que no es reconeix com cap model de referència. En aquesta terra fèrtil, de climes variats i saborosos fruits, tres milions d’amazones viuen en comunitat i basen la seva convivència en la sororitat, la cooperació i la comunió amb la natura. Amb el temps totes plegades han desenvolupat uns valors i uns sentiments propis. Les amazones es reprodueixen per la partenogènesi i la seva religió és el «panteisme matern». Els dos eixos de comportament que regeixen aquesta societat femenina són, com apunta Eulàlia Lledó, el pacifisme i l’exclusió de la violència com a resposta davant el conflicte.[24] Tots dos llibres, el de Pisan i el de Gilmam, no es limiten a meres obres de ficció, sinó que incorporen filosofia, política i tesis vindicatives.[10]

Terra d'elles[9] és considerat un autèntic text fundacional dels estudis feministes. Ann J. Lane també tracta la influència d'Herland en altres utopies dels anys setanta del segle XX[25]. Moltes de les idees recollides a l'obra com l’ús de la persuasió i el consens per a mantenir l’ordre social, la igualtat de classes, la manera comunal d’educar les criatures, la relació mare-criatura i la llar ideal com a models d’institucions socials, etc., seran una clara influència per a altres ginecotopies modernes d'escriptores com Ursula K. Le Guin, Mary Staton, Marge Pierce i Joanna Russ, entre d'altres.

2a meitat del S.XX i S.XXI[modifica]

A la segona meitat del segle XX hi ha moltes més dones escriptores i per tant la proporció d'autores de ginecotopies modernes ha crescut exponencialment i, a més a més, se'n conserven les obres. Després de l'època d'or de la ciència-ficció i amb l'auge del feminisme estatunidenc les utopies feministes de dones troben lloc a dins del gènere de ciència-ficció i van popularitzar-se molt més. Aprofitarem per fer uns cinc cèntims del gènere especulatiu:

Orígens de la ciència-ficció amb enfocament de gènere[modifica]

Metropolis, la pel·lícula.

L’inici del gènere de la ciència-ficció data del 1818, tal com reconeix un històric com Brian Aldiss,[26] amb Frankenstein, o El Prometeu modern[27] de Mary Wollstonecraft Shelley, una dona familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços cientificotècnics, filla de la memorable feminista Mary Wollstonecraft i del filòsof William Godwin. Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblament de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació, que es veu incompresa per la resta del món.

Aquí també es pot afegir el treball literari de Thea von Harbou (1888-1954), autora de la novel·la Metropolis (1926)[28] i el guió cinematogràfic de la pel·lícula Metropolis (1927) dirigida per el seu marit Fritz Lang, amb molt d'èxit.

L'abast geogràfic avui en dia és molt ampli; la ciència-ficció va néixer a Europa amb Mary Shelley oficialment, Herbert G. Wells i el francès Jules Verne. Al segle XX s’estableix com un gènere bàsicament anglosaxó després del treball del luxemburguès Hugo Gernsback i el nord-americà John W. Campbell. També hi ha un treball molt destacat al Japó en l'àmbit de l’anime i el manga.

Hi ha diverses tipologies d'utopies: steampunk, ucronies, ciberpunk, distopies i ginecotopies, per citar-ne algunes. Les steampunk per a amants del maquinisme del s. XIX, les ucronies irreals amb contingut històric real, les ciberpunk plenes de hackers i tecnofetixisme per tot arreu, les distòpies d'ambient asfixiant i angoixador, i les ginecotopies, unes utopies que van nàixer amb una finalitat d'empoderament feminista, que van evolucionar cap a societats utòpiques amb nous gèneres i noves alteritats amb un enfocament menys heterocentrista i més inclusiu, amb clara temàtica LGTBI / queer de caràcter postfeminista.

« La lectura del gènere CF m'ha semblat sempre essencial per a configurar una mentalitat oberta, dotada d'un gran relativisme cultural (…) La contínua exposició a altres mons, altres cultures, altres maneres d'entendre la vida i organitzar la societat obliga a relativitzar la nostra pròpia manera d'organitzar-nos i viure. »
— Miquel Barceló, Ciencia ficción : nueva guía de lectura. ISBN 9788466657358.

Existeix una llarga tradició de dones que escriuen ciència-ficció:[29] Vonda Mclntyre, Marge Piercy, Suzette Haden Elgin, James Tiptree Jr. (pseudònim), Chelsea Quinn Yarbro, Naomi Mitchison, Sally Miller Gearhart i Suzy McKee Charnas destacant especialment el treball d'Úrsula Le Guin, Anne McCaffrey, Connie Willis i Joanna Russ.

Octavia E. Butler en un acte promocional signant la seva obra Fledgling (2005)

Recull alfabètic de les obres més rellevants[modifica]

Hi ha molta més informació disponible a la base de dades especialitzada Terminus Trantor[36] i a la internacional The Internet Speculative Fiction Database.[37]

Ginecotopies modernes: Les Guérillères (1969)[modifica]

És una obra inspirada en els corrents revolucionaris dels anys 70: l'escriptora Monique Wittig viatja més enllà de les limitacions temporals i en recrea la cultura, alimentada per l'antiguitat o la prehistòria reals o inventades. Aquests viatges transtemporals són comuns entre les escriptores feministes, ja inspirats per Christine de Pisan al segle XV.

A Les Guérillères, les parts no se succeeixen, sinó que existeixen com un mosaic en paraules. La invenció de Wittig de la cultura circular (i el seu avançament) significa, en general, l'alliberament del pensament dels models imposats. Wittig substitueix la història amb històries, però inventa un mètode per dissenyar i experimentar el passat, donant-li regnes lliures a l'inconscient col·lectiu i la imaginació. Per a Wittig, la societat està ordenada d'acord amb conceptes filosòfics que són independents d'una realitat objectiva. Fins i tot la divisió del món en dos sexes serà arbitrària. A diferència de Marcuse, Wittig creu que és possible una revolta real; la solució rau en l'abolició dels sexes com a realitats sociològiques. Les seves obres novel·lístiques són també projectes polítics, revolucionaris, tant en contingut com en forma.[38]

Ginecotopies queer[modifica]

Per a aquest article utilitzarem com a guia la llista d'autores i autors premiats en dos premis de ciència-ficció especialitzats en temes de gènere i literatura LGTBIQ[39], així com autores i autors amb una trajectòria feminista reconeguda al sector.[40] També hi ha enciclopèdies especialitzades[41] per a ampliar informació d'autores concretes, temàtiques preferides o premis en el sector que aporten un munt d'informació addicional de gran rellevància així com antologies especialitzades en el sector.[42][43]

« ...Recordo vells temps amb éssers d'un sol sexe, éssers d'abans de sexes binaris de acoblaments reproductors. Éssers previs a la mutació. Ja no ens queda res d'aquells humans. Només el desig. »
— Post-Op, Fantasia Postnuclear 0.01. Post-Op, 2013
Alice Sheldon amb el seus 2 pseudònims (1984)
Noves alteritats sexuals als Premi James Tiptree Jr.[modifica]

Premi nord-americà, creat el 1991 per Pat Murphy i Karen Joy Fowler en homenatge a Alice B. Sheldon,[32] escriptora de ciència-ficció que va fer servir el pseudònim de James Tiptree Jr. i el de Racoona Sheldon. Es premien novel·les i novel·les curtes de ciència-ficció i fantasia que explorin i expandeixin els rols de dones i homes (…), és a dir, ficció que tracti temes de gènere, modificant-los i superant-los. En anglès es fa servir el terme gender-bending fiction.[44] En destaquem algunes de les obres premiades ja traduïdes:

  • (1991) Arnasson, Eleanor.Una mujer del Pueblo de Hierro. Barcelona: Ediciones B, 2005. ISBN 8466621431
  • (1992) McHugh, Maureen F., China montaña Zhang. Traducció de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2007. ISBN 9788496575356
  • (1992 Llista d'Honor) Tuttle, Lisa. Futuros perdidos. Barcelona: Gigamesh, 2016. ISBN 9788416035540
  • (1992 Llista d'Honor) Robinson, Kim Stanley. Marte rojo. Barcelona: Minotauro, 2008. ISBN 9788445076811
  • (1995 Llista Especial d'Honor) Wittig, Monique. Las Guerrilleras. Traducció de Josep Elías i Juan Viñoly. Barcelona: Seix Barral, 1971[34]
  • (1995 Llista Especial d'Honor) Sargent, Pamela. (ed.) Women of Wonder (Series)| Mujeres y maravillas. Trad. de Manuela Díez. Barcelona: Bruguera, 1977. ISBN 8402051707
  • (1995 Llista Especial d'Honor) McIntyre, Vonda N., Serpiente del sueño. Barcelona: Ediciones B, 1989. ISBN 8440606346
  • (1995 Llista Especial d'Honor) Delany, Samuel R., Tritón. Traducció: Domingo Santos. Barcelona: Ultramar, 1991. ISBN 8473866150
  • (1995 Llista Especial d'Honor) Atwood, Margaret. El Cuento de la criada. Trad. d'Elsa Mateo Blanco. Barcelona: Salamandra, 2017. ISBN 9788498388015
  • (1995 Premi Especial) Russ, Joanna. L’home femella. Alella: Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090
  • (1995 Premi Especial) Le Guin, Ursula K. La mà esquerra de la foscor. Traducció de Sílvia Aymerich. Barcelona: Proa, 1997. ISBN 8482564412
  • (1995 Premi Especial) Charnas, Suzy McKee. Caminando hacia el fin del mundo. Traducció: Teresa Gottlieb. Barcelona: Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875
  • (1997 Llista d'Honor) MacIntyre, Vonda N., La Luna y el sol. Traducció: Pedro Jorge Romero. Barcelona: Ediciones B, Grupo Z, 1999. ISBN 8440693052
  • (2000 Llista d'Honor) Miéville, China, La estación de la calle Perdido. Trad. de Carlos Lacasa Martín y Manuel Mata Álvarez-Santuliano. Barcelona: B, Grupo Zeta, febrero, 2017. ISBN 9788466660853
  • (2000 Llista d'Honor) Ebershoff David., La chica danesa. Traducció de Jesús Pardo. Barcelona: Anagrama, 2001. ISBN 9788433969378
  • (2004) Haldeman, Joe. Camuflaje. Traducció de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2006. ISBN 8496575233
  • (2006 Premi Especial) Phillips, Julie., La doble vida de Alice B. Sheldon, James Tiptree, Jr. Barcelona: Circe, 2007. ISBN 9788477652571

Per a ampliar informació, al seu web oficial trobareu la llista sencera de tots els premis atorgats (de 1991 fins al 2016) exportables en format CSV.[45]

Maureen F. McHugh, Premi Lambda
Noves alteritats sexuals als Premi Lambda[modifica]

Els concedeix la Lambda Fundation Literature des de 1989 a obres de ciència-ficció, fantasia i terror que encaixin en la categoria de literatura lesbiana, gai, transsexual o bisexual: LGBT themed speculative fiction. Un petit recull d'obres en anglès molt interessants és:

  • Steam-powered: Lesbian Steampunk Stories, edited by JoSelle Vanderhooft (2011) ISBN 9781610401500
  • The Collection: Short Fiction From The Transgender Vanguard, edited by Tom Léger and Riley MacLeod (2012) ISBN 9780983242215
  • Beyond Binary: Genderqueer and Sexually Fluid Speculative Fiction. Brit Mandelo (2012) ISBN 9781452416236
  • No Straight Lines: Four Decades of Queer Comics, edited by Justin Hall (2012) ISBN 9781606997185
  • Queer Africa: New and Collected Fiction. Karen Martin and Makhosazana Xaba, MaThoko’s Books (2014) ISBN 9781920590635
  • Beyond: The Queer Sci-Fi & Fantasy Comic Anthology, edited by Sfé R. Monster (2015) ISBN 9780990995692

Per a ampliar la informació, al seu web oficial trobareu la llista de tots els premis atorgats (de 1989 fins al 2017).[46]

Ginecotopies en el cinema[modifica]

En el món cinematogràfic hi ha poques pel·lícules que s'ambientin en societats completament femenines; malgrat ser un gènere poc desenvolupat en el cinema, se'n troben algunes pel·lícules com La città delle donne de Federico Fellini, adaptació del llibre La ciutat de les dames de Christine de Pisan. En aquesta pel·lícula, un home de negocis es troba atrapat en un hotel, amenaçat per les dones que allà "governen".[4][47][48]

Referències[modifica]

  1. Biosca, Montserrat. Una Història necessària. Col·lectiu Dones en l'Església. 25 anys (1986-2011). Barcelona: Viena Edicions, 2011. ISBN 9788483306369. 
  2. Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició (en ca). Punctum, 2013. ISBN 9788494069475. 
  3. Garretas, María-Milagros Rivera. Mujeres en relación: feminismo 1970-2000 (en es). Icaria Editorial, 2001. ISBN 9788474265156. 
  4. 4,0 4,1 de Pizan, Christine. La ciutat de les dames. Pròleg i traducció de Mercè Otero i Vidal. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216. 
  5. de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990, p. 18. ISBN 8486279216. 
  6. Col·lectiu de dones en l'Església. Una Història necessària: Col·lectiu de dones en l'Església. 25 anys (1986-2011). Barcelona: Viena edicions, 2011, p. 181. ISBN 9788483306369. 
  7. Fa servir el terme "Ginecocentrisme" i "Androcentrisme" a la seva obra El Món de l'home : o la nostra cultura androcèntrica (1898) ISBN 9788417082147
  8. Ward, Jonathan «Entrevista a Úrsula K. Le Guin». Nueva Dimensión, nº 89, Mayo 1977, pp. 135-139.
  9. 9,0 9,1 9,2 Lledó, Eulàlia (introducció). Terra d’elles. Traducció: Jordi Vidal Tubau. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 8475844782. 
  10. 10,0 10,1 Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció, 19, 2012, p.169-182.
  11. De Pisan, Christine. Le livre de la cité des dames (en francès). 
  12. Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV) (en castellà). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. ISBN 8474261686. 
  13. de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216. 
  14. «Mizora (online)» (en anglès), 1880.
  15. Cavendish, Margaret. The Description of a New World, Called the Blazing-World (en anglès). ebook. Londres, 1666: Project Gutemberg, [darrera consulta 30/10/2018]. 
  16. Encara que per ser dona era discriminada i no li permetien assistir a les seves reunions exclusives d’homes.
  17. «Biography of Margaret Cavendish, Duchess of Newcastle upon Tyne (c. 1623-1673)». Manuscripts and Special Collections. University of Nottingham. [Consulta: 25 setembre 2017].
  18. «Mizora: review» (en anglès). [Consulta: 24 gener 2018].
  19. Sarasohn, Lisa T. The Natural Philosophy of Margaret Cavendish: Reason and Fancy During the Scientific Revolution (en anglès), 2010. 
  20. Corbett, George, Mrs. New Amazonia: A Foretaste of the Future (en anglès). by Elizabeth Burgoyne Corbett ; with an introduction by Alexis Lothian. Seattle, WA: Aqueduct Press, 2014. ISBN 9781619760486. 
  21. «New amazonia online» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  22. Sargent, Lyman Tower «New Amazonia; a Foretaste of the Future». Utopian Literature in English: An Annotated Bibliography From 1516 to the Present, 2016.
  23. Rose, Anita «Elizabeth Burgoyne Corbett's New Amazonia: Gender Equity, Science, Utopia». English Literature in Transition, 1880-1920 Volume 40, Number 1, 1997, pp. 6-20.
  24. Lledó, Eulàlia. Dona finestrera: escriptores com catedrals. Barcelona ISBN: Laertes, 1997. ISBN 8475843263. 
  25. Gilman, Carlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel. (en anglès). Introducció: Ann J. Lane.. Nova York: Pantheon Books, 1979. 
  26. Aldiss, Brian Wilson. Billion year spree: the true history of science fiction (en anglès). Garden City, N.Y.: Doubleday, 1973. 
  27. Shelley, Mary Wollstonecraft. Frankenstein, o, El Promoteu modern. Barcelona: Barcanova, 2015. ISBN 9788448934927. 
  28. Harbou, Thea von. Metropolis (novel·la). Berlín: August Scherl, 1926. 
  29. Sargent, Pamela. Mujeres y maravillas (en castellà). Traducció de Manuela Diez. Barcelona: Bruguera, 1977. ISBN 8402051707. 
  30. «Entrevista Premi Gran Mestre de Fantasia (2003)».
  31. «In Memoriam: Anne McCaffrey (1926-2011)» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
  32. 32,0 32,1 Phillips, Julie. Alice B. Sheldon : la doble vida de Alice B. Sheldon, James Tiptree, Jr. (en castellà). Premi Hugo 2007 "Novel·la de no ficció". Barcelona: Circe, 2007. ISBN 9788477652571. 
  33. «SFWA Names Connie Willis Recipient of the 2011 Damon Knight Memorial Grand Master Award» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2018].
  34. 34,0 34,1 «Las Guerrilleras (online)» (en castellà). [Consulta: 28 desembre 2017].
  35. «Les Guerrilleres - online» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2017].
  36. «Base de dades especialitzada en CF» (en castellà).
  37. «Base de dades especialitzada en CF» (en anglès).
  38. «Kate Robin. "Del no-res cap a on vulguin: Utopia de Wittig per transformar el present i el futur".» (en francès). [Consulta: 30 gener 2018].
  39. Solá & Urko (ed.), Mirian & Elena. Transfeminismos. epistemes, fricciones y flujos.. Tafalla: Txalaparta, 2014. ISBN 9788415313663. 
  40. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015. ISBN 9788466657358. 
  41. MacFarlane, Alex Dally. The Mammoth Book of Science Fiction Stories by Women (en anglès). Londres: Running Press Book Publishers, 2014. ISBN 978-0762454709. 
  42. McIntyre & Anderson, Vonda N ; Susan Janice. Aurora : beyond equality (en anglès). Greenwich, Conn. : Fawcett, 1976. 
  43. MacFarlane, Alex Dally. The Mammoth Book of SF Stories by Women (en anglès). Londres: Running Press Book Publishers, 2014. ISBN 978-0762454709. 
  44. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015, p. 155. ISBN 9788466657358. 
  45. «Lloc web oficial Premi James Triptree Jr.» (en anglès).
  46. «Lloc web oficial Premis Lambda» (en anglès).
  47. «La ciudad de las mujeres (1980)». IMDb.
  48. «Glossari». [Consulta: 10 gener 2018]. «Vegeu Cristina de Pizan»