Ginecotopia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ginecotopies)
Salta a: navegació, cerca
Christine de Pizan presenta la seva obra Livre de la cité des dames a Margaret de Burgundy, il·lustració (1475).

El terme ginecotopia actualment és un neologisme no inclòs en els diccionaris[1] que s'usa per referir-se, normalment, a utopies[2] on només hi ha dones.[3] Es una paraula utilitzatda per Christine de Pisan, Charlote Perkins Gilman[4], Ursula K Le Guin[5], Eulalia LLedó[6] i Pilar Godayol[7] entre altres dones escriptores.

Introducció en la Ciència-ficció[modifica]

La ciència-ficció es un gènere literari que la seva explicació sovint es difícil de fer, al ser un recull de propostes i plantejaments sobre unes realitats desubicades d'autores i autores que reneguen de les etiquetes i mai param de buscar respostes interpel·lant de manera critica la realitat present. Algunes definicions senzilles de la ciència-ficció recollides per Miquel Barceló[8], gran historiador del gènere son:

"Branca de la literatura que se ocupa de la resposta humana als canvis científics i tecnològics." Isaac Asimov

"Especulació realista al voltant d’uns possibles esdeveniments, basada de manera sòlida en un coneixement adequat del món real, passat i present, i en una profunda comprensió del mètode científic". Robert A. Heilein

"Literatura del canvi que canvia al mateix temps que s’està tractant de definir-la". Tom Shippey

«La lectura del gènere que ens ocupa m'ha semblat sempre essencial per configurar una mentalitat oberta, dotada d'un gran relativisme cultural (…) La contínua exposició a altres mons, altres cultures, altres maneres d'entendre la vida i organitzar la societat obliga a relativitzar nostra pròpia manera d'organitzar-nos i viure.« Miquel Barceló

El abast geogràfic avui en dia es molt ample. La ciència-ficció va néixer a Europa amb Mary Shelley oficialment (i amb Christine de Pisan molt abans), Herbert G. Wells i el francès Jules Verne. Al segle XX s’estableix com un gènere bàsicament anglosaxó desprès del treball del luxemburguès Hugo Gernsback i el nordamericá John W. Campbell. També hi ha un treball molt destacat en Japó en l'àmbit de l’anime i el manga.

Societats alternatives: utopies versus ginecotopies[modifica]

El terme Utopia fa referència a una societat alternativa[9] ubicada en un passat remot o en un futur incert, que obre la possibilitat de generar models alternatius. L'anàlisi de les utopies, societats imaginaries on són abolides les contradiccions de la societat existent, ens permet diagnosticar les causes de la misèria i el descontent de les societats presents.

Com exemple molt significatiu del context que es donava a la denominada època d'or de la ciència-ficció (anys 70 del segle XX), podem citar l'estudi[10] que Lisa Tuttle[11] , escriptora i crítica de ciència-ficció va realitzar. Un llistat crític de quins eren els rols tradicionals assignats a les dones dins el gènere literari:  hi havia "la verge tímida" personatge neutre i passiu, la "reina de les amazones" com personatge dolent, la "científica" com personatge dolent, conca i frustrada, la "bona muller" con personatge bo que s'atén als rols socials masclistes i la germana petita "tomboy" com personatge bo, sempre i quan al final esdevingui en bona muller, es clar.

Hi ha diverses tipologies d'utopies: steampunk, ucronies, ciberpunk, distopies i ginecotopies per citar algunes. Les steampunk per amants del maquinisme del S.XIX, les ucronies irreals amb contingut històric real, les ciberpunk plenes de hackers i tecnofetixisme per tot arreu, les distòpies d'ambient asfixiant i angoixador, i les ginecotopies, unes utopies que van nàixer amb una finalitat d'empoderament feminista i van evolucionar cap a societats utòpiques amb un enfocament menys heterocentriste i més inclusiu amb clara temàtica LGTBIQ.

El terme ginecotopia ten el seu origen amb Ursula K Le Guin el segle XX com una proposta utòpica per a les dones, «un espai propi on poder viure en pau sense la misogínia dominant, amb les manifestacions de la pròpia cultura, amb una genealogia femenina que justifica i protegeix el benestar de les dones i promou i respecta les diferències»[12] Una definició que recorda molt a l'habitació pròpia que reivindicava Virginia Woolf però des d`un enfocament molt més col·lectiu i aplicat a l'ampli món especulatiu de la Ciència-Ficció.

El punt de partida de les utopies clàssiques i les utopies feministes es completament diferent a cadascuna:

  • A les "utopies tradicionals" tota es modificable menys els rols de gènere assignats a homes i dones que es presentam com una veritat irrefutable i perenne a qualsevol societat, època, país, planeta. Tampoc es reconeixen altres sexualitats, identitats de gènere i/o relacions afectives. Per tant encara que les utopies es mostren con un relat rompedor d'esquemes i revolucionari veurem com les "utopies tradicionals" sempre reflectiran una vision política interessada de la societat ratificant uns esquemes patriarcals i heterocentristes.
  • A les "ginecotopies" tot es modificable a la societat, s'inclouen per tant els rols de gènere assignats a homes i dones. Als arguments de les obres modernes també es trencara el marc conceptual del heterocentrisme donant-la veu a més sexualitats (lesbianes, gais), més gèneres (transsexuals, intersexuals). A les ginecotopies s'articula un discurs amb una visió favorable al drets humans de les dones, progressista amb el rol de la dona tant en l'àmbit public com privat i que poc a poc a les darreres èpoques anirà recollint tots els avenços del post-feminisme i la teoria queer oferint un discurs més aperturista cap a les relacions afectives i sexuals que es poden donar en aquestes utopies.

Mentre l'estil dels escriptors masculins reproduïa acríticament la posició subordinada de les dones dins la societat a partir dels estereotipus vigents, les figures femenines a les ginecotopies[13] en les escriptores de ciència-ficció acostumaven a subvertir els rols de gènere dominants. Sovint ens presentaven altres models de societats on les relacions de dominació de gènere es trobaven alterades o eren inexistents. El 2016 Jen Green i Sarah Lefanu[14] van fer un recull interessant de ginecotopies, en format de relats breus, com primer apropament al gènere. Entre les autores a l'obre destaquen; Joanna Russ amb Tòpics de l'espai exterior, Lisa Tuttle amb En un naufragi i Penny Casdagli amb Mab on es tracta el mite de la partenogénesi. En conjunt s'aprecia en ells una fèrria convicció en la força i eficàcia de les dones, tant aïllades com col·lectivament.

Història de les societats feministes[modifica]

Certament, la participació de les dones en la ciència-ficció ha estat sovint invisibilitzada. Existeix una llarga tradició de dones que escriuen ciència-ficció[15]: Vonda Mclntyre, Marge Piercy, Suzette Haden Elgin, James Tiptree Jr. (pseudònim), Chelsea Quinn Yarbro, Naomi Mitchison, Sally Miller Gearhart i Suzy McKee Charnas destacant especialment el treball d'Úrsula Le Guin, Anne McCaffrey i Joanna Russ. Recapitulem, en primer lloc, els precedents històrics de les societats de dones i desprès les utopies feministes i les modernes ginecotopies.

Proto-historia, S.XIX i 1ª meitat S.XX[modifica]

Livre de la cité des dames (1405) de Christine de Pisan a la Bibliothèque Nationale de France.

Al 1405 es dona la publicació de la primera utopia feminista de tots els temps, La ciutat de les dames [16] / Le livre de la cité des dames[17], de Christine de Pisan. La seva aportació en els cercles humanistes del moment inicia la querelle des femmes, debat que continua fins a la Revolució Francesa. Pisan ubica el llibre en un lloc físic i simbòlic governat per dones que representa al·legòricament el restabliment dels antics matriarcats i «per primera vegada a Occident s’arriba a imaginar un espai polític exclusivament de dones i a proclamar la necessitat material i mental de la seva existència»[18] La ciutat de Pisan s’alça paral·lelament a una edificació al·legòrica de la història occidental en femení, la primera de tots els temps. Amb aquesta obra, Pisan s’avança més d’un segle a la utopia més celebrada i tòpica, Utopia de Thomas More, publicada el 1516.

Cartel filme Metròpolis (1927)

L’inici del gènere de la ciència-ficció té el seu origen el 1818, tal com reconeix un històric al sector com el Brian Aldiss [19] amb Frankenstein, o, El Promoteu modern [20] de Mary Wollstonecraft Shelley. Una dona familiaritzada amb la reivindicació feminista i coneixedora dels avenços científic-tècnics, filla de la memorable feminista Mary Wollstonecraft i del filòsof William Godwin.

Frankestein es distancia de la novel·la gòtica precedent, poblada de fantasmes i castells medievals, per encetar una lúcida i escèptica reflexió al voltant de les responsabilitats ètiques i morals de la tecnociència, representades en la seva voluntat de traspassar els límits de generar vida de la mort. La figura del monstre creada per Mary Shelley no representa la personificació del mal, sinó el desdoblament de la voluntat del creador, amb el desig d'autonomia de la seva creació que es veu incompresa per la resta del món.

Escriptora feminista Charlotte Perkins Gilman.

El 1915 es publica Terra d’elles[6] / Herland[21] escrita per Charlotte Perkins Gillman, considerada per les especialistes, la primera utopia feminista moderna desprès de La ciutat de les dames de Pisan al 1405. A l'obre, Gilman dissenya una societat exclusivament femenina aïllada en algun lloc d’Amèrica del Sud. Es una ginecotopia que té al darrere més de dos mil anys d’evolució i progrés sense dependències del sexe masculí, que no és reconeix com cap model de referència. En aquesta terra fèrtil, de climes variats i saborosos fruits, tres milions d’amazones viuen en comunitat i basen la seva convivència en la sororitat, la cooperació i la comunió amb la naturalesa. Amb el temps totes plegades han desenvolupat uns valors i uns sentiments propis. Les amazones es reprodueixen per mitjà de la partenogènesi i la seva religió és el «panteisme matern». Els dos eixos de comportament que regeixen aquesta societat femenina són, com apunta Eulàlia Lledó el pacifisme i l’exclusió de la violència com a resposta davant el conflicte[22].Tots dos llibres, el de Pisan i el de Gilmam, no es limiten a les ginecotopies o a la ciència-ficció sinó que incorporen filosofia, política i tesis vindicatives.[7]

Herland es considerat un autentic text fundacional dels estudis feministes. Lane, Ann J.[23] també tracta la influència de Herland en altres utopies dels anys setanta del segle XX . Moltes de les idees recollides a l'obre com l’ús de la persuasió i el consens per a mantenir l’ordre social, la igualtat de classes, la manera comunal d’educar les criatures, la relació mare-criatura i la llar ideal com a models d’institucions socials, etc. seran una clara influència per altres ginecotopies modernes de escriptores com Ursula K. Le Guin, Mary Staton, Marge Pierce i Joanna Russ, entre altres.

Hi ha una traducció al català de l'obre escrita al 2002 amb la introducció d'Eulàlia Lledó, Terra d’elles [6], molt recomanable.

També es pot afegir aquí a Thea Von Harbou autora de la novel·la i el guió cinematogràfic de la pel·lícula Metrópolis (1927) dirigida per Fritz Lang, amb molt d'èxit.

Període 2 meitat del S.XX i S.XXI[modifica]

A la segona meitat del segle XX hi ha moltes més autores i a més a més es conserven les seves obres. De totes maneres es desprès de l'època d'or de la ciència-ficció amb l'auge del feminisme nord-americà que les ginecotopies van popularitzar-se molt més. Llistat abreviat de les obres rellevants a aquest període. A la bibliografia recomanada es recopilam les traduccions que existeixen d'aquests llibres.

Octavia E. Butler en un acte promocional signant la seva obra Fledgling (2005)
  • Eleanor Arnason: Ring of swords // Woman of the iron people // Premi James Tiptree Jr.
  • Catherine Asaro: Quantum rose
  • Margaret Atwood: The Handmaid's tale // Ory and Crake (2003)
  • Marion Zimmer Bradley: Mists of Avalon // The bloody sun // v. Sèrie Darkover
  • David Brin: Glory season
  • Lois McMaster Bujold: Warrior's apprentice // v. Sèrie de Miles Vorkosigan
  • Octavia Butler: Trilogia Lilith's Brood també coneguda com Xenogenesis
  • Pat Cadigan (editora): The Ultimate cyberpunk
  • Angela Carter: Heroes and villains
  • Suzy McKee Charnas: Premi James Tiptree Jr. v. següent secció
  • C J Cherryh: Història de Chanur / Sèrie Cyteen
  • Suzette Haden Elgin: Native tongue
  • Harlan Ellison: Dangerous Visions
  • Nicola Griffith: Slow river // Premi Lambda
  • Joe Haldeman: Camouflage Sèrie guerres i paus // Premi James Tiptree Jr.
  • Barbara Hambly: Dragonsbane
  • Nalo Hopkinson: Midnight robber
  • Nancy Kress: Sèrie dels captaires // Alien light
  • Ursula K Le Guin Tota la seva obra es molt recomanable; Els desposseïts, Sèrie de Terramar, La ma esquerra de la foscor // Premi Damon Knight Memorial Grand Master[24]
  • Anne McCaffrey: Sèrie de Pern
  • Maureen F. McHugh: Half the Day is Night // Mission Child // Premi Lambda
  • Vonda McIntyre: Tota la seva obra és molt recomanable, algunes obres son: Serp del somni // La lluna i el sol
  • Katherine MacLean: Premi Autors Emèrit de la SFWA
  • Julian May: Saga de l'exili Plioceno
  • Judith Merril: Premi Autors Emèrit de la SFWA
  • Elizabeth Moon: Restes de la població
  • Marge Pierce: Women on the edge time
  • Kim Stanley Robinson: Trilogia Marciana (Mart Roig, Mart Verd i Mart Blau)
  • Frank M. Robinson: The dark beyond the stars // Premi Lambda
  • Joanna Russ: L’Home femella // Premi James Tiptree Jr.
  • Mary Doria Russell: The sparrow
  • Pamela Sargent: Sèrie de Venus
  • Robert J. Sawyer: Paralatge Neanderthal
  • Mary Staton: From the legend of Biel
  • Sheri S. Tepper: La porta al país de les dones / La bella endormiscada
  • James Tiptree Jr[25] v. secció Premi James Tiptree Jr.
  • Kate Wilhelm: On solien cantar els dolços ocells
  • Connie Willis: Sèrie Historiadors d'Oxford // El llibre del dia del judici final // Premi Damon Knight Memorial Grand Master
  • Monique Wittig: Les guérillères

No tots els llibres, escrits normalment en anglès, han sigut traduïts al català. Entre les destacades excepcions consta: L’Home femella de Joanna Russ, Venus más X i Més que humà les dues obres de Theodore Sturgeon i por suposat l'obra de Ursula K. Le Guin, batejada Gran Mestre de Fantasia al 2002[26]. Hi ha molta més informació disponible a la base de dades especialitzada Terminus Trantor[27] i a la bibliografia senyalada al final del article, un petit apropament al gènere de la ciència-ficció feminista.

Premis rellevants[modifica]

Per aquest estudi utilitzarem com a guia el llistat d'autores i autors premiats a dos premis de ciència-ficció especialitzats en temes de gènere i literatura LGTBIQ així com autores i autors amb una trajectòria feminista reconeguda al sector[28].

També hi ha enciclopèdies especialitzades[29] per ampliar informació d'autores concretes, temàtiques preferides o premis al sector que aporten un munt d'informació addicional de gran rellevància.

Signatures originals manuscrites.

Premi James Tiptree Jr.[modifica]

Premi nord-americà, creat en 1991 per Pat Murphy i Karen Joy Fowler en homenatge a Alice B. Sheldon[25], escriptora de Sci-Fi que va fer servir el pseudònim de James Tiptree Jr. Es premien novel·les i novel·les curtes de ciència-ficció i fantasia que explorin i expandeixin els rols de dones i homes (…) és a dir ficció que tracti temes de genere, modificant-los. A anglès es fa servir el terme gender-bending fiction.[30]. Destaquem algunes de les escriptores i escriptors premiats:

Eleanor Arnasson amb Una Dona del Poble de Ferro; Joe Haldeman amb Camuflatge; Ursula K Le Guin amb La mà esquerra de la foscor; Joanna Russ amb L’Home femella; Suzy McKee Charnas amb Caminant cap a la fi del món i Àngela Carter, que va rebre una menció especial al 1997.

Per ampliar més informació al seu web oficial encontrareu el llistat sencer de tots els premis atorgats.[31]

Maureen F. McHugh, Premi Lambda.

Premi Lambda[modifica]

Els concedeix la Lambda Fundation Literature des de 1989 a obres de ciència-ficció, fantasia i terror que encaixin en la categoria de literatura lesbiana, gai, transsexual o bisexual. Hi ha llistats de LGBT themed speculative fiction molt interessants a la xarxa per ampliar este petit recull d'obres.

Destaquem algunes de les escriptores i escriptors premiats:

Frank M. Robinson amb The dark beyond the stars; Maureen F. McHugh amb China montaña Zhang; Nicola Griffith amb Riu lent.

Per ampliar més informació al seu web oficial encontrareu el llistat sencer de tots els premis atorgats.[32]

Ginecotopies en la literatura[modifica]

Com deia la novel·lista Virginia Woolf a la seva obra Una cambra pròpia [33], els llibres es continuen els uns als altres, tot i que tenim costum de jutjar-los separadament. Si això afegim el que deia Maria-Mercè Marçal, la dona autoritat esdevé, doncs, punt de referència central, meditació inestimable, palanca eficaç per al propi desig. Aquí tenim doncs l’esperit de celebrar la influència de les figures verticals, les mares simbòliques.[34]

A continuació es presenta una llista breu de ginecotopies en la histèria de la ciència-ficció ordenades alfabèticament:

  • Arnasson, Eleanor. Ring of swords | Círculo de espadas. Traducció: Elsa Mateo. Barcelona : Ediciones B, 1996. ISBN 8440660685
  • Arnasson, Eleanor. Woman of the iron people | Una Mujer del Pueblo de Hierro. Barcelona: Ediciones B, 2005. ISBN 8466621431
  • Asaro, Catherine. Quantum rose | Rosa cuántica. Trad. Manuel Mata Álvarez-Santullano. Madrid : La Factoría de Ideas, 2012. ISBN 9788498009132
  • Atwood, Margaret. The Handmaid's tale | El Cuento de la criada. Traducción del inglés de Elsa Mateo Blanco. Barcelona: Salamandra, 2017. ISBN 9788498388015
  • Bradley, Marion Zimmer. Caminando hacia el fin del mundo. Traducció Teresa Gottlieb. Barcelona: Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875
  • Bradley, Marion Zimmer. Mists of Avalon | Las Nieblas de Avalon. Barcelona : Acervo, 1997. ISBN 8470023896
  • Bradley, Marion Zimmer. The bloody sun | Darkover, el sol sangriento. Traducción: Mirta Rosenberg. Barcelona : Ediciones B, 2007. ISBN 9788466632386
  • Brin, David. Glory season | Tiempos de gloria. Traducción: Rafael Marín Trechera. Barcelona : Ediciones B, Grupo Z, 1996. ISBN 8440665857
  • Bujold, Lois McMaster. Warrior's apprentice | El Aprendiz de guerrero. Traducción: Paola Tizzano. Barcelona: Ediciones B, 2003. ISBN 8466617833
  • Bujold, Lois McMaster. En caída libre. Barcelona: Ediciones B, 1990. ISBN 8440612044
  • Butler, Octavia E. Amanecer. Barcelona: Ultramar, 1989. ISBN 8473865456
  • Cadigan, Pat. (editora) The Ultimate cyberpunk. New York: Ibooks, 2004. ISBN 0743486528
  • Carter, Angela. The Infernal desire machines of Doctor Hoffman 1940-1992. London : Penguin, 2010. ISBN 9780141046686
  • Carter, Angela. Heroes and villains | Héroes y villanos. Traducción de Ana María Valdivieso. Barcelona : Minotauro, 1989. ISBN 8445070673
  • Charnas, Suzy McKee. Motherlines New York, NY: Tor Books, 2012. ISBN 9781466821156
  • Charnas, Suzy McKee. Caminando hacia el fin del mundo. Traducción Teresa Gottlieb. Barcelona : Minotauro, 1997. ISBN 9788445072875
  • Cherryh, C. J. El Orgullo de Chanur. Traducción: Albert Solé. Madrid: La Factoría de Ideas, 2004. ISBN 849502442X
  • Cherryh, C. J. Cyteen I : la traición. Barcelona : Ediciones B, 1990. ISBN 8440617607
  • Elgin, Suzette Haden. Native tongue | Lengua materna. Traducción: Rafael Marín Trechera. Barcelona : Ultramar, 1989. ISBN 847386543X
  • Ellison, Harlan (ed.) Dangerous Visions | Visiones peligrosas. Traducción de Domingo Santos y Francisco Blanco. Barcelona : Martínez Roca, cop. 1983. ISBN 8427008082 (Vol.I)
  • Griffith, Nicola. Slow river | Río lento. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440681976
  • Haldeman, Joe. Camouflage | Camuflaje. Traducción de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2006. ISBN 8496575233
  • Hambly, Barbara. Dragonsbane | Vencer al dragón. Barcelona: Ediciones B, 2017. ISBN 9788466661584
  • Hopkinson, Nalo. Ladrona de medianoche. Traducció Isabel Merino Bodes. Madrid: La Factoría de Ideas, 2012. ISBN 9788498008999
  • Kress, Nancy. Alien light | Una Luz extraña. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 9788466609180
  • Kress, Nancy. Beggars in Spain | Mendigos en España. Barcelona: Ediciones B, cop. 2006. ISBN 8440620144
  • Leckie, Ann. Ancillary sword | Justicia auxiliar. Traducción de Victoria Morera. Barcelona : Ediciones B, 2015. ISBN 9788466656887
  • Le Guin, Ursula K. La Mà esquerra de la foscor. Traducció de Sílvia Aymerich. Barcelona : Proa, 1997. ISBN 8482564412
  • Le Guin, Ursula K. Les Dotze direccions del vent. Traducció d'Alfred Bosch i Pascual. Alella : Pleniluni, 1985. ISBN 8485752112
  • Le Guin, Ursula K L'Ull de la garsa. Traducció d'Isabel-Clara Simó. Barcelona : Columna, 1997. ISBN 848300304X
  • Le Guin, Ursula K. The Dispossessed. New York : Avon Books, 1975. ISBN 0380003821
  • Le Guin, Ursula K. Word for world is forest / El Nombre del mundo es bosque. Traducció de Matilde Horne. Barcelona : Minotauro, 2002. ISBN 9788445074084
  • MacIntyre, Vonda N. Serpiente del sueño. Barcelona: Ediciones B, 1989. ISBN 8440606346
  • McCaffey, Anne. El Vuelo del Dragón. Traducción de José María Aroca. Barcelona: Roca, 2008. ISBN 978-84-92429-15-8
  • McHugh, Maureen F. China montaña Zhang. Traducción de Pedro Jorge Romero. Barcelona: Libros del Atril, 2007. ISBN 9788496575356
  • Moon, Elizabeth. Restos de población. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440684894
  • Robinson, Frank M. The dark beyond the stars. New York : Saint Martin's Press, 1998. ISBN 9780312866242
  • Robinson, Kim Stanley. The dark beyond the stars. New York: Saint Martin's Press, 1998. ISBN 9780312866242
  • Russ, Joanna. L’Home femella. Alella : Pleniluni, 1989. ISBN 8485752090
  • Russell, Mary Doria. The sparrow. New York : Ballantine Books , 2016. ISBN 9780449912553
  • Sturgeon, Theodore. Més que humà. Traducció d'Eduard Castanyo. Barcelona : Laertes, 1993. ISBN 8475842143
  • Sturgeon, Theodore. Venus más X. Barcelona : Orbis, 1985. ISBN 8476344244
  • Tepper, Sheri S. La Puerta al país de las mujeres. Barcelona: Ediciones B, 2008. ISBN 844064731X
  • Tepper, Sheri S. La Bella durmiente. Barcelona: Ediciones B, 2007. ISBN 9788466633109
  • Tiptree, James (pseudònim d'Alice Sheldon). The Women Men Don`t See (relat breu a l'antologia 39 de Bruguera, ISBN 9788402070272)
  • Varley, John. Titán. Barcelona : Edhasa, 2004. ISBN 8435020967
  • Wilhelm, Kate. Donde solían cantar los dulces pájaros. Barcelona: Bruguera, 1979. ISBN 8402062113
  • Willis, Connie. El Libro del día del juicio final. Madrid: La Factoría de Ideas, 2014. ISBN 9788490184004
  • Willis, Connie. Oveja mansa. Trad. Rafael Marín Trechera. Barcelona: Ediciones B, 1997 ISBN 84-406-7715-4
  • Las Guerrilleras. Traducción de Josep Elías i Juan Viñoly. Barcelona : Seix Barral,1971.

Referències[modifica]

  1. Biosca, Montserrat. Una Història necessària. Col·lectiu Dones en l'Església. 25 anys (1986-2011). Barcelona: Viena Edicions, 2011. ISBN 9788483306369. 
  2. Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició (en ca). Punctum, 2013. ISBN 9788494069475. 
  3. Garretas, María-Milagros Rivera. Mujeres en relación: feminismo 1970-2000 (en es). Icaria Editorial, 2001. ISBN 9788474265156. 
  4. Fa servir el terme "ginecocentrisme" i "androcentrisme" a la seva obra El Món de l'home : o la nostra cultura androcèntrica (1898) ISBN 9788417082147
  5. Ward, Jonathan «Entrevista a Úrsula K. Le Guin». Nueva Dimensión, nº 89, Mayo 1977, pp. 135-139.
  6. 6,0 6,1 6,2 Lledó, Eulàlia (introducció). Terra d’elles. Traducció: Jordi Vidal Tubau. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 8475844782. 
  7. 7,0 7,1 Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció, 19, 2012, p.169-182.
  8. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015, p. 22, 28. ISBN 9788466657358. 
  9. Krotz, Esteban. La otredad cultural entre utopia y ciencia : un estudio sobre el origen, el desarrollo y la reorientacion de la antropologia. (en castellà). México: UAM, 2002. ISBN 9789681659684. 
  10. Lara, Rafael «Mujer, feminismo y ciencia-ficción». Página Abierta, 162, 2005.
  11. Tuttle, Lisa. Futuros perdidos (en castellà). Traducció Laura Martín. Barcelona: Gigamesh, 2016. ISBN 9788416035540. 
  12. Otero i Vidal, Mercè «¿Una ciudad de la damas sin libertad?». Arenal: Revista de historia de mujeres. Vol. 10, Nº 1., 2003, pàg. 36.
  13. Russell, Elizabeth. Somnis d’utopies. "Dia Internacional de les Dones 2006". Barcelona: Generalitat de Catalunya & Institut Català de la Dona, 2007. ISBN 9788439373872. 
  14. Jen i Sarah, Green & Lefanu. Desde las fronteras de la mente femenina : antología de relatos de ciencia ficción (en castellà). Recopilació, introducció de Jen Green i Sarah Lefanu. Barcelona: Ultramar, 1986. ISBN 8473864018. 
  15. Sargent, Pamela. Mujeres y maravillas (en castellà). Traducció de Manuela Diez. Barcelona: Bruguera, 1977. ISBN 8402051707. 
  16. de Pisan, Christine. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990. ISBN 8486279216. 
  17. De Pisan, Christine. Le livre de la cité des dames (en francès). 
  18. Rivera Garretas, María-Milagros. Textos y espacios de mujeres (Europa siglos IV-XV) (en castellà). Barcelona: Icaria, 1990, p. 179. ISBN 8474261686. 
  19. Aldiss, Brian Wilson. Billion year spree: the true history of science fiction (en anglès). Garden City, N.Y.: Doubleday, 1973. 
  20. Shelley, Mary Wollstonecraft. Frankenstein, o, El Promoteu modern. Barcelona: Barcanova, 2015. ISBN 9788448934927. 
  21. Gilman, Charlotte Perkins. Herland. Open Library. 
  22. Lledó, Eulàlia. Dona finestrera: escriptores com catedrals. Barcelona ISBN: Laertes, 1997. ISBN 8475843263. 
  23. Gilman, Carlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel. (en anglès). Introducció: Ann J. Lane.. Nova York: Pantheon Books, 1979. 
  24. «Entrevista Premi Gran Mestre de Fantasia (2002)».
  25. 25,0 25,1 Phillips, Julie. Alice B. Sheldon : la doble vida de Alice B. Sheldon, James Tiptree, Jr. (en castellà). Premi Hugo 2007 "Novel·la de no ficció". Barcelona: Circe, 2007. ISBN 9788477652571. 
  26. «Entrevista a Le Guin en "Amazing Stories" (2003)».
  27. «Base de dades especialitzada en CF».
  28. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015. ISBN 9788466657358. 
  29. Mann, George (ed.). The Mammoth Encyclopedia of Science Fiction.. Edited By George Mann. Londres: Robinson, 2001. ISBN 1-84119-177-9. 
  30. Barceló, Miquel. Ciencia ficción : nueva guía de lectura (en castellà). Barcelona: Ediciones B, 2015, p. 155. ISBN 9788466657358. 
  31. «Lloc web oficial Premi James Triptree Jr.» (en anglès).
  32. «Lloc web oficial Premis Lambda» (en anglès).
  33. Woolf, Virginia. Una Cambra pròpia. Traducció catalana d'Helena Valentí. Barcelona: Grijalbo, 1985. ISBN 8425316405. 
  34. Godayol, Pilar «De mares simbòliques i verticalitats literàries». Universitat de Vic & Universitat Central de Catalunya, 2014.