Vés al contingut

Harold Lloyd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHarold Lloyd

(1953) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHarold Clayton Lloyd
20 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Burchard (Nebraska) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1971 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióSan Diego High School
East High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, productor executiu, comediant, escriptor, pintor, productor, especialista de cinema, guionista, actor, fotògraf, director de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913 Modifica el valor a Wikidata - 1963 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereComèdia, cinema mut, cinema d'aventures, drama, cinema independent, cinema d'acció, cinema d'esports, thriller, western i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeMildred Davis (1923–1969) Modifica el valor a Wikidata
FillsGloria Lloyd, Harold Lloyd Jr. Modifica el valor a Wikidata
GermansGaylord Fraser Lloyd Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webharoldlloyd.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0516001 Allocine: 12724 Rottentomatoes: celebrity/harold_lloyd Allmovie: p99974 TCM: 115143 TV.com: people/harold-lloyd TMDB.org: 88953
Musicbrainz: 63d8600a-90fc-4a66-984e-6ad57ddf3402 Find a Grave: 634 Modifica el valor a Wikidata
Harold Lloyd a Safety Last! (1923)
Anunci (1919)

Harold Clayton Lloyd (Burchard, Nebraska, 20 d'abril del 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 8 de març del 1971) va ser un actor i productor de pel·lícules estatunidenc, va ser especialment famós per les seves comèdies durant el període del cinema mut.[1]

Harold Lloyd junt amb Charlie Chaplin i Buster Keaton va estar entre els actors més populars del seu temps. Lloyd va fer prop de 200 pel·lícules, tant mudes com parlades entre els anys de 1914 a 1947.

En les seves pel·lícules ja hi havia efectes especials i escenes d'habilitat física per les quals se'l recorda encara actualment. Harold Lloyd penjat d'un rellotge per les busques sobre el carrer a la pel·lícula Safety Last! és una de les imatges clàssiques del cinema de tots els temps.[2] Malgrat que Lloyd havia perdut dos dits (el polze i l'índex) en un accident durant el rodatge de la pel·lícula de 1919 Haunted Spooks[3] va actuar sense que el doblessin en les escenes de perill.

Encara que les seves pel·lícules no van tenir tant èxit comercial com les de Charlot, Lloyd va fer més pel·lícules i va guanyar més diners que aquest últim (a la dècada de 1920).

Harold Lloyd va rebre un Oscar honorífic el 1953. També té dues estrelles al famós Passeig de la Fama de Hollywood. El 1994 es va emetre un segell amb la seva efígie.

Biografia

[modifica]

Els seus pares eren gal·lesos.[4] Els seus pares es van divorciar quan ell era encara un vailet i Harold va escollir viure amb el seu pare. Es van traslladar a Omaha, on Harold va tenir la seva primera experiència amb el món del teatre en una companyia local, i a partir de 1912 a San Diego, Califòrnia. Allà Harold va treballar actuant a la companyia cinematogràfica de Thomas Edison i després, entre 1915 i 1919, amb la companyia de Hal Roach.

En les seves primeres pel·lícules Lloyd imitava frenèticament a Chaplin.[5]

Cap a 1918, Lloyd van desenvolupar la seva manera pròpia d'interpretar en la que portar ulleres era una característica essencial (Glass Character).

A partir de 1921, Roach i Lloyd van passar a fer llargmetratges.

Lloyd i Roach es van separar el 1924, i Lloyd esdevingué un productor independent de les seves pròpies pel·lícules, dins la seva companyia The Harold Lloyd Film Corporation, com van ser Girl Shy, The Freshman, The Kid Brother, i Speedy, la seva última pel·lícula muda va ser Welcome Danger de la qual després es va fer la versió sonora.

En l'època de cinema sonor va treballar també per a Paramount Pictures i Twentieth Century-Fox i cap a la dècada de 1940 per a RKO Radio Pictures.

El 1953, Lloyd va rebre un Oscar honorífic per a ser un mestre de la comèdia i un bon ciutadà. Aquesta citació de ser un bon ciutadà anava dirigida contra Chaplin, ja que en aquell moment era el punt àlgid de la caça de bruixes del Maccarthisme. També compta amb dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood. I, el 1994, amb la seva imatge es va fer un segell als Estats Units. Clark Kent, l'àlies de Superman, està parcialment inspirat en Harold Lloyd.

Lloyd morí el 8 de març de 1971 a causa d'un càncer de pròstata.[6][7][8] Està enterrat en una cripta del Gran Mausoleu de Forest Lawn Memorial Park cementiri a Glendale, Califòrnia.

Vida personal

[modifica]

Es va casar amb Mildred Davis el 10 de febrer de 1923 a Los Angeles.[9] Junts van tenir tres fills: Gloria Lloyd (1923-2012),[10][11] Harold Clayton Lloyd, Jr. (1931-1971)[12] i Gloria Freeman (1924–1986) el setembre de 1930, a qui van canviar el nom per Marjorie Elizabeth Lloyd[13] però va ser coneguda com a Peggy durant la major part de la seva vida.[13] Lloyd va desanimar Davis de continuar la seva carrera d'actriu. Més tard va cedir, però en aquell moment la seva carrera professional es va perdre. El 18 d'agost de 1969, Davis va morir a l'Hospital St. John's de Santa Monica, Califòrnia, d'un atac de cor dos anys abans de la mort de Lloyd.[14] Tot i que la seva edat real era un secret guardat, un portaveu de la família en aquell moment va indicar que tenia 66 anys. Altres fonts afirmen que tenia 68 anys en el moment de la seva mort.[a] El seu fill, Harold Clayton Lloyd Jr., que també era actor, va morir per complicacions d'un ictus tres mesos després del seu pare.

The Lloyds el 1936 (d'esquerra a dreta): Peggy, Harold Jr., Harold, Gloria i Mildred

El 1925, a l'altura de la seva carrera cinematogràfica, Lloyd es va convertir en francmaçó a l'Alexander Hamilton Lodge No. 535 de Hollywood,[16] avançant ràpidament tant pel ritu de York com pel ritu escocès, i després es va incorporar al santuari Al Malaikah a Los Angeles. Va cursar els graus de l’Arc Reial amb el seu pare. El 1926, es va convertir en maçó de ritu escocès 32° a la vall de Los Angeles, Califòrnia. Va ser investit amb el Grau i la Condecoració de Cavaller Comandant de la Cort d'Honor (KCCH) i, finalment, amb l'Inspector General Honorari, 33è grau.

La casa de Lloyd's Beverly Hills, Greenacres, va ser construïda entre 1926 i 1929, amb 44 habitacions,[17] 26 banys, 12 fonts, 12 jardins i un camp de golf de nou forats. Una part de l'inventari personal de Lloyd de les seves pel·lícules mudes (aleshores s'estimava que tenia un valor de 2 milions de dòlars) va ser destruït l'agost de 1943 quan la seva caixa de cinema es va incendiar.[18] Set bombers van quedar ferits mentre inhalaven gas clor de l'incendi. Lloyd va ser salvat per la seva dona, que el va arrossegar a un lloc segur a l'aire lliure després que s'ensorrés a la porta de la sala de cinema. El foc va salvar la casa principal i les dependències. Després d'intentar mantenir la casa com a museu d'història del cinema, com Lloyd havia desitjat, la família Lloyd la va vendre a un desenvolupador el 1975.[19][20]

Els terrenys es van subdividir[21] però la casa principal i els jardins principals de la finca es mantenen i s'utilitzen freqüentment per a esdeveniments cívics de recaptació de fons i com a lloc de rodatge, apareixent en pel·lícules com Ànimes de metall i Estimats difunts. Està inclòs al Registre Nacional de Llocs Històrics.

Lloyd va ser un republicà que va fer campanya per Thomas E. Dewey[22] i Dwight D. Eisenhower.[23] També va ser membre fundador del Comitè de Hollywood del senador Joseph R. McCarthy.[24]

Mort

[modifica]

Lloyd va morir de càncer de pròstata el 8 de març de 1971, als 77 anys a la seva casa de Greenacres a Beverly Hills, Califòrnia.[6][25][26] Va ser enterrat en una cripta al Gran Mausoleu del cementiri Forest Lawn Memorial Park de Glendale, Califòrnia.[27] La seva antiga coprotagonista Bebe Daniels va morir vuit dies després d'ell,[28] i el seu fill Harold Lloyd Jr. va morir tres mesos després d'ell.[29][30]

Honors

[modifica]

El 1927, la seva va ser la quarta cerimònia concreta al Grauman's Chinese Theatre, conservant les seves empremtes de mans, petjades i autògrafs, juntament amb el contorn de les seves famoses ulleres (que en realitat eren un parell d'ulleres de sol amb les lents eliminades).[31] La cerimònia va tenir lloc directament davant del temple maçònic de Hollywood, que era el lloc de reunió de la lògia maçònica a la qual pertanyia.[32]

El 1953, Lloyd va rebre un premi honorífic de l'Acadèmia per ser un mestre còmic i bon ciutadà. La segona citació va ser un desaire a Chaplin, que en aquell moment havia caigut malament amb el Maccarthisme i se li va revocar el visat d'entrada als Estats Units. Independentment dels matisos polítics, Lloyd va acceptar el premi amb bon ànim.

Lloyd va ser homenatjat el 1960 per la seva contribució al cinema amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood situat al 1503 de Vine Street.[33] El 1994, va ser honorat amb la seva imatge en un segell postal dels Estats Units dissenyat pel caricaturista Al Hirschfeld.[34][35]

El lloc de naixement de Lloyd a Burchard, Nebraska es manté com a museu i s'obre amb cita prèvia.[36]

Filmografia seleccionada

[modifica]

Curts

[modifica]
  • Luke's Movie Muddle, 1916
  • Why Pick on Me?, 1918
  • The Chef / On the Fire, 1919
  • Don't Shove, 1919
  • His Only Father / The Baby Sitter and the Girl, 1919
  • Bumping into Broadway, 1919
  • From Hand to Mouth, 1919
  • Haunted Spooks, 1920
  • Get Out and Get Under, 1920

Llarmetratges muts

[modifica]

Llargmetratges sonors

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ El llibre de referència Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory dona 1 de gener de 1900 com la data de naixement de Davis.[15]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Obituary Variety, 10 de març de 1971, pàgina 55.
  2. ↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses. Univ. Press of Kentucky, 27 setembre 2002, p. 221. ISBN 978-0813122496. 
  3. ↑ An American Comedy; Lloyd and Stout; 1928; page 129
  4. ↑ «worldconnect.rootsweb.com». Arxivat de l'original el 2007-11-18. [Consulta: 8 març 2010].
  5. ↑ «Harold Lloyd». Arxivat de l'original el 2010-05-27. [Consulta: 8 març 2010].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Died». Time, 22-03-1971 [Consulta: 8 juny 2008]. Arxivat 21 de desembre 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-21. [Consulta: 6 maig 2021].
  7. ↑ Dick Main «Harold Lloyd, Bespectacled Film Comic, Dies of Cancer at 77». Los Angeles Times, 09-03-1971, p. 1, 12 [Consulta: 16 abril 2020]. «Comedian Harold Lloyd, 77, who bumbled through more than 300 films as a bespectacled victim of life's difficulties, died of cancer Monday at his Beverly Hills home.»
  8. ↑ Illson, Murray «Horn-Rims His Trademark; Harold Lloyd, Screen Comedian, Dies at 77». The New York Times, 09-03-1971 [Consulta: 8 juny 2008]. «A pair of inexpensive, horn-rimmed eyeglass frames without lenses, the shy expression of a somewhat bewildered adolescent and a single-track ambition made Harold Clayton Lloyd the highest-paid screen actor in Hollywood's golden age of the nineteen twenties.»
  9. ↑ Los Angeles, California, County Marriages 1850-1952
  10. ↑ «Còpia arxivada». Variety, 11-02-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-13 [Consulta: 11 febrer 2012].
  11. ↑ The Independent, 27-02-2012. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2022 [Consulta: 30 setembre 2015].
  12. ↑ «Còpia arxivada». Thé New York Times, 10-06-1971. Arxivat de l'original el 2023-04-29 [Consulta: 8 juny 2008].
  13. ↑ 13,0 13,1 Lloyd, Annette D'Agostino. The Harold Lloyd Encyclopedia (en anglès). McFarland, 2004, p. 197. ISBN 978-0-7864-1514-4. 
  14. ↑ «Còpia arxivada». Associated Press, 19 d’agost 1969. Arxivat de l'original el 2023-04-17 [Consulta: 31 desembre 2021].
  15. ↑ Ellenberger, Allan R. Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory (en anglès). McFarland, 2001. ISBN 9780786409839.  Arxivat 2024-09-29 a Wayback Machine.
  16. ↑ Freemasons California. Grand Lodge. One Hundred Years of Freemasonry in California. 4, 1950, p. 1857.  Arxivat 2024-09-29 a Wayback Machine.
  17. ↑ DiMare, Philip C. Movies in American History: An Encyclopedia [3 volumes: An Encyclopedia] (en anglès). 1. ABC-CLIO, 17 juny 2011, p. 724. ISBN 978-1-59884-297-5.  Arxivat 29 de setembre 2024 a Wayback Machine.
  18. ↑ Vance, Jeffrey. Harold Lloyd: Master Comedian (en anglès). Harry N. Abrams, 2002, p. 25. ISBN 978-0-8109-1674-6.  Arxivat 2024-09-29 a Wayback Machine.
  19. ↑ «Lloyd Property Sold to Iranian for $1.6 Million». Los Angeles Times, 31-07-1975.
  20. ↑ «Harold Lloyd's Heirs Lose Fight on Estate Funds». Los Angeles Times, 30-04-1976.
  21. ↑ «Hot Property: Harold Lloyd's Mansion on Market?». Los Angeles Times, 01-09-1985.
  22. ↑ «Dewey Coliseum Address Cheered». Los Angeles Times, 23-09-1944, pàg. 1.
  23. ↑ «Eisenhower Speaks Here Twice Today». Los Angeles Times, 19-10-1956, pàg. 1.
  24. ↑ «Any Patriotic American Should Be Proud To Associate Himself With 'McCarthyism'». Rapid City Journal, 26-08-1952, pàg. 9.
  25. ↑ Main, Dick «Harold Lloyd, Bespectacled Film Comic, Dies of Cancer at 77» (en anglès). Los Angeles Times, 09-03-1971, pàg. 1, 12. Arxivat de l'original el 2024-09-29 [Consulta: 16 d’abril 2020].
  26. ↑ «Horn-Rims His Trademark; Harold Lloyd, Screen Comedian, Dies at 77» (en anglès). The New York Times, 09-03-1971. Arxivat de l'original el 2021-05-06 [Consulta: 8 juny 2008].
  27. ↑ Ellenberger, Allan R. Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory. McFarland, maig 1, 2001. ISBN 9780786450190.  Arxivat de setembre 29, 2024, a Wayback Machine.
  28. ↑ «Bebe Daniels, 70, Star in Silents, Early Talkies, Dies in London». Los Angeles Times, 16-03-1971. Arxivat de l'original el 2022-12-04 [Consulta: 29 setembre 2024].
  29. ↑ D'Agostino 1994. pàgines 54-55.
  30. ↑ «Movie Comic Harold Lloyd's Son Dies at 40». Los Angeles Times, 10-06-1971. Arxivat de l'original el 2022-12-04 [Consulta: 29 setembre 2024].
  31. ↑ (en anglès) Gettyimages. Arxivat de l'original el 30 d’abril de 2019 [Consulta: 27 juny 2017].
  32. ↑ (en anglès) Los Angeles Times, 02-05-2002, pàg. 1–2. Arxivat de l'original el 22 de setembre de 2015. ISSN: 0458-3035 [Consulta: 27 juny 2017].
  33. ↑ «Harold Lloyd | Hollywood Walk of Fame» (en anglès americà). Walkoffame.com. Arxivat de l'original el 2023-05-30. [Consulta: 27 juny 2017].
  34. ↑ Hirschfeld, Al. The Hirschfeld Century: Portrait of an Artist and His Age (en anglès). Nova York: Alfred A. Knopf, 2015, p. 291, 293. ISBN 9781101874974. OCLC 898029267. 
  35. ↑ «Còpia arxivada» (en anglès). The Washington Post, 15 d’abril 1994. Arxivat de l'original el 2020-08-18. ISSN: 0190-8286 [Consulta: 27 juny 2017].
  36. ↑ «Harold Lloyd Birthplace». Pawneecountyhistory.com. Arxivat de l'original el 2023-04-29. [Consulta: 29 setembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harold Lloyd
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harold_Lloyd&oldid=34049377»