Vés al contingut

Llista de celebritats alcoianes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'afusellament de Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga, obra d'Antoni Gisbert Pérez

Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial. Segons dades de l'INE 60.590 habitants el 2006.

Des de molt prompte, segle xiv, es van creant unes condicions que desemboquen a pesar de l'orografia alcoiana, que a finals del segle xix Alcoi siga la ciutat industrial puntera del País Valencià i de les principals d'Espanya, arribant a pugnar amb Alacant per la capitalitat de la província en els temps d'Isabel II. És així mateix un important focus de conflictes socials.

Per tot això es creen unes condicions en què les classes adinerades creen un entorn propici a l'activitat tant artística com política, amb la proliferació de periòdics de diverses tendències i una activitat sindical excepcional a l'altura de ciutats com Barcelona, a pesar de la seua escassa població.

Tota aquesta producció, artística, política i d'investigació, ha tingut la seua continuïtat al segle xx, malgrat la crisi industrial de 1985.

Per posar uns exemples els pintors Gisbert, Ferran Cabrera Cantó o Emili Sala Francés. A la seua altura el catedràtic de composició a Madrid Joan Cantó Francés.

El ministre republicà Joan Botella Asensi, el químic Pare Eduard Vitòria, els poetes Joan Valls o Juan Gil Albert, l'escriptora Isabel-Clara Simó, Sol Picó, Ovidi Montllor, el "Lobo" Carrasco i un llarg etc..

Segle XIV

[modifica]

Segle XVI

[modifica]

Segle xvii

[modifica]

Segle xviii

[modifica]
  • Vicent Albors i Gisbert (mossèn Albors), (Alcoi, 17191785) Fundador del primer molí de paper a la vora del riu Molinar el 1755. Subministrador oficial de paper de l'Estat.
  • Juan Carbonell Satorre, arquitecte. (Alcoi, 17741854) Dels seus treballs cal destacar el tabernacle de l'església de Santa Maria. Els plànols de l'altar de la Mare de Déu del Pilar i Sant Jaume. El projecte del pont de Maria Cristina. El Teatre Principal i l'ajuntament també són obra seua.
  • Tomàs Merita i Llàcer, mossèn. (València, ? – 1760)

Segle xix

[modifica]

Càrrecs públics

[modifica]

Empresaris

[modifica]

Enginyers i arquitectes

[modifica]

Músics

[modifica]

Periodistes

[modifica]

Pintors i escultors

[modifica]

Durant el segle xix són molts els artistes d'Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. L'il·lustrador i gravador Antonio Pascual Abad, Plácido Francés Pascual, Antonio Gisbert Pérez, Lorenzo Casanova Ruiz, Francisco Laporta Valor, Emilio Sala Francés, el granadí Manuel Cara y Espí (Granada, 1860 - Leganés, 1915), Fernando Cabrera Cantó i Milagros Gómez Vitoria entre altres.

Polítics

[modifica]

Segle XX

[modifica]

Actors

[modifica]

Esportistes

[modifica]

Escriptors i poetes

[modifica]
Membres del grup Arthur Caravan
El polifacètic Ovidi Montllor

Músics

[modifica]

Pintors i escultors

[modifica]

Polítics

[modifica]

Metges i infermeres

[modifica]

Represaliades de la Guerra Civil[5]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Llista de celebritats alcoianes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Senador Santiago Mataix i Soler
  3. Ferrero, Sixto. «Arthur Caravan, un grup que 'fa com va'». La Veu del País Valencià, 17-11-2016. [Consulta: 20 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 MORENO SAÉZ, Francisco (2006). "Tres polítics alcoians" en Història d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (pp. 528-529). ISBN 84-89136-50-5
  5. «La repressió franquista en la província d'Alacant». Universitat d'Alacant. [Consulta: 12 març 2022].