Grill domèstic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 10: Línia 10:


Aquest [[Grill (zoologia)|grill]] típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.<ref>{{Ref-web|títol=EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)|url=https://edis.ifas.ufl.edu/publication/IN220|consulta=2022-10-08|llengua=en}}</ref> El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les [[Antena (biologia)|antenes]], les quals poden assolir la longitud del cos.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable|url=https://intellectum.unisabana.edu.co/handle/10818/49395|editorial=Universidad de La Sabana|data=2021|isbn=978-958-12-0594-3|nom=Diego|cognom=Cruz Fagua|nom2=Helbert|cognom2=Arévalo Arévalo}}</ref> Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta [[dimorfisme sexual]].<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Acheta domesticus|url=https://www.inaturalist.org/taxa/133220-Acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=ca}}</ref> Mentre que l'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen]] dels mascles finalitza en dos [[Apèndix (artròpodes)|apèndix]], les femelles tenen un tercer ([[oviscapte]] o [[ovopositor]]) a través del qual dipositen els ous, d'uns 12 mm i pot arribar fins a 20 mm.<ref name=":3" /> <ref>{{ref-web|url=http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|títol=Breeding Crickets|editor=Herp Center|consulta=2010-07-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110306031307/http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|arxiudata=2011-03-06}}</ref> El juvenils s'assemblen als adults però són més petits i sense ales. A més, els adults presenten un major contingut de [[quitina]] en el seu [[exoesquelet]], fet que els fa menys digeribles en termes de consum.<ref name=":2" /> <ref name="IFAS">{{ref-web|autor=Walker TJ.|any=2007|url=http://entomology.ifas.ufl.edu/creatures/misc/crickets/adomest.html|títol=House cricket, ''Acheta domesticus''|obra=Featured Creatures|editor=[[Universitat de Florida]]/[[Institute of Food and Agricultural Sciences|IFAS]]}}</ref>
Aquest [[Grill (zoologia)|grill]] típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.<ref>{{Ref-web|títol=EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)|url=https://edis.ifas.ufl.edu/publication/IN220|consulta=2022-10-08|llengua=en}}</ref> El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les [[Antena (biologia)|antenes]], les quals poden assolir la longitud del cos.<ref name=":2">{{Ref-llibre|títol=Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable|url=https://intellectum.unisabana.edu.co/handle/10818/49395|editorial=Universidad de La Sabana|data=2021|isbn=978-958-12-0594-3|nom=Diego|cognom=Cruz Fagua|nom2=Helbert|cognom2=Arévalo Arévalo}}</ref> Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta [[dimorfisme sexual]].<ref name=":3">{{Ref-web|títol=Acheta domesticus|url=https://www.inaturalist.org/taxa/133220-Acheta-domesticus|consulta=2022-10-26|llengua=ca}}</ref> Mentre que l'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen]] dels mascles finalitza en dos [[Apèndix (artròpodes)|apèndix]], les femelles tenen un tercer ([[oviscapte]] o [[ovopositor]]) a través del qual dipositen els ous, d'uns 12 mm i pot arribar fins a 20 mm.<ref name=":3" /> <ref>{{ref-web|url=http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|títol=Breeding Crickets|editor=Herp Center|consulta=2010-07-08|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110306031307/http://www.herpcenter.com/breeding-feeder-insects/breeding-crickets-2.html|arxiudata=2011-03-06}}</ref> El juvenils s'assemblen als adults però són més petits i sense ales. A més, els adults presenten un major contingut de [[quitina]] en el seu [[exoesquelet]], fet que els fa menys digeribles en termes de consum.<ref name=":2" /> <ref name="IFAS">{{ref-web|autor=Walker TJ.|any=2007|url=http://entomology.ifas.ufl.edu/creatures/misc/crickets/adomest.html|títol=House cricket, ''Acheta domesticus''|obra=Featured Creatures|editor=[[Universitat de Florida]]/[[Institute of Food and Agricultural Sciences|IFAS]]}}</ref>

Aquests grills, aixi com altres insectes ortópters son capaços de sentir flux d'aire gràcies a les cercis, un parell d'apèndixs abdominals semblants a les antenes.<ref name=":11">{{Ref-publicació|article=A model of filiform hair distribution on the cricket cercus|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/23056357/|publicació=PloS One|data=2012|issn=1932-6203|pmc=3464291|pmid=23056357|pàgines=e46588|volum=7|exemplar=10|doi=10.1371/journal.pone.0046588|nom=Jeffrey J.|cognom=Heys|nom2=Prathish K.|cognom2=Rajaraman|nom3=Tomas|cognom3=Gedeon|nom4=John P.|cognom4=Miller}}</ref> Cada cerc està cobert presenta pèls mecanosensorials filamentosos (de 500 a 750). <ref name=":11" /> El moviment d'aquestes cercs aixi com la seva distribució, estàn molt esterotipat i aquestes sistemes han estat estudiats molt a fons. <ref name=":11" />No obstant, no n'hi ha estudis publicats, de moment trobem nomès hipòtesis no comprovades. <ref name=":11" />


Si es miren diferents aspectes de la seva [[anatomia]], a nivell circulatori disposen d'un sistema obert per on circula la [[hemolimfa]], com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja la [[hemolimfa]] a la cavitat central del cos, connectant amb els òrgans interns i els teixits. També existeixen cors auxiliars, com el descrit en l'[[ovopositor]] d'aquesta espècie.<ref>{{Ref-publicació|article=A new kind of auxiliary heart in insects: functional morphology and neuronal control of the accessory pulsatile organs of the cricket ovipositor|url=https://doi.org/10.1186/1742-9994-11-43|publicació=Frontiers in Zoology|data=2014-06-08|issn=1742-9994|pmc=PMC4094452|pmid=25018774|pàgines=43|volum=11|exemplar=1|doi=10.1186/1742-9994-11-43|nom=Reinhold|cognom=Hustert|nom2=Matthias|cognom2=Frisch|nom3=Alexander|cognom3=Böhm|nom4=Günther|cognom4=Pass}}</ref> Pel que fa al seu [[sistema immunitari]], s'ha vist que disposen tant d'una [[immunitat innata]] com d'una [[immunitat adaptativa]]. L'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar en aquestes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vivas Piñera|nom=Angelica|publicació=THE MATURATION OF THE IMMUNE SYSTEM AND THE EFFECTS OF CROWDING AND LIGHT STRESS DURING DEVELOPMENT ON THE IMMUNE FUNCTION OF THE ADULT HOUSE CRICKET ACHETA DOMESTICUS|url=https://etd.ohiolink.edu/apexprod/rws_etd/send_file/send?accession=miami1344570343&disposition=inline}}</ref>
Si es miren diferents aspectes de la seva [[anatomia]], a nivell circulatori disposen d'un sistema obert per on circula la [[hemolimfa]], com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja la [[hemolimfa]] a la cavitat central del cos, connectant amb els òrgans interns i els teixits. També existeixen cors auxiliars, com el descrit en l'[[ovopositor]] d'aquesta espècie.<ref>{{Ref-publicació|article=A new kind of auxiliary heart in insects: functional morphology and neuronal control of the accessory pulsatile organs of the cricket ovipositor|url=https://doi.org/10.1186/1742-9994-11-43|publicació=Frontiers in Zoology|data=2014-06-08|issn=1742-9994|pmc=PMC4094452|pmid=25018774|pàgines=43|volum=11|exemplar=1|doi=10.1186/1742-9994-11-43|nom=Reinhold|cognom=Hustert|nom2=Matthias|cognom2=Frisch|nom3=Alexander|cognom3=Böhm|nom4=Günther|cognom4=Pass}}</ref> Pel que fa al seu [[sistema immunitari]], s'ha vist que disposen tant d'una [[immunitat innata]] com d'una [[immunitat adaptativa]]. L'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar en aquestes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vivas Piñera|nom=Angelica|publicació=THE MATURATION OF THE IMMUNE SYSTEM AND THE EFFECTS OF CROWDING AND LIGHT STRESS DURING DEVELOPMENT ON THE IMMUNE FUNCTION OF THE ADULT HOUSE CRICKET ACHETA DOMESTICUS|url=https://etd.ohiolink.edu/apexprod/rws_etd/send_file/send?accession=miami1344570343&disposition=inline}}</ref>

Revisió del 08:07, 12 nov 2022

Infotaula d'ésser viuGrill domèstic
Acheta domesticus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOrthoptera
FamíliaGryllidae
TribuGryllini
GènereAcheta
EspècieAcheta domesticus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

El grill domèstic[1] (Acheta domesticus) antigament conegut amb el basiònim de Gryllus domesticus [2]és una espècie d'ortòpter de la família Gryllidae.[3] Va ser descrit per Carl von Linné l'any 1758.[4] És originari del sud-est asiàtic.[5]

És una de les espècies de grills més consumides a nivell global junt amb d'altres com Brachytrupes membranaceus, Gryllus similis, Gryllus bimaculatus i Gryllotalpa orientalis.[6]

Història

Descripció: morfologia, cicle vital, ecologia

Morfologia i anatomia

Aquest grill típicament és de color entre groc i marronós i mesura entre 16 i 21 mm de llargària.[7] El cap és marró i té tres bandes transversals fosques, dos a la part superior i una entre les antenes, les quals poden assolir la longitud del cos.[8] Els mascles són més petits que les femelles, és a dir, l'espècie presenta dimorfisme sexual.[9] Mentre que l'abdomen dels mascles finalitza en dos apèndix, les femelles tenen un tercer (oviscapte o ovopositor) a través del qual dipositen els ous, d'uns 12 mm i pot arribar fins a 20 mm.[9] [10] El juvenils s'assemblen als adults però són més petits i sense ales. A més, els adults presenten un major contingut de quitina en el seu exoesquelet, fet que els fa menys digeribles en termes de consum.[8] [11]

Aquests grills, aixi com altres insectes ortópters son capaços de sentir flux d'aire gràcies a les cercis, un parell d'apèndixs abdominals semblants a les antenes.[12] Cada cerc està cobert presenta pèls mecanosensorials filamentosos (de 500 a 750). [12] El moviment d'aquestes cercs aixi com la seva distribució, estàn molt esterotipat i aquestes sistemes han estat estudiats molt a fons. [12]No obstant, no n'hi ha estudis publicats, de moment trobem nomès hipòtesis no comprovades. [12]

Si es miren diferents aspectes de la seva anatomia, a nivell circulatori disposen d'un sistema obert per on circula la hemolimfa, com a la resta d'insectes. Aquest sistema conté un cor dorsal que bombeja la hemolimfa a la cavitat central del cos, connectant amb els òrgans interns i els teixits. També existeixen cors auxiliars, com el descrit en l'ovopositor d'aquesta espècie.[13] Pel que fa al seu sistema immunitari, s'ha vist que disposen tant d'una immunitat innata com d'una immunitat adaptativa. L'edat, el sexe i l'etapa de desenvolupament poden influenciar en aquestes.[14]

S'ha vist que un dels factors que permet l'activació de les defenses de l'organisme és l'enzim fenoloxidasa. Molts microorganismes, com és el cas de Bacillus subtilis , són sensibles a la reacció en cascada que ve donada pel precursor d'aquest enzim. A més, aquest enzim pot unir-se a les superfícies bacterianes i facilitar-ne l'adhesió dels hemòcits.[15]

Cicle vital

Fases del cicle vital del grill domèstic i durada de cadascuna.

El seu cicle vital, com en la resta d'ortòpters, és hemimetàbol.[16] Consisteix en tres fases diferenciades: els ous, la fase de nimfa i l'estadi adult.[17] Triguen dos o tres mesos en completar-lo.[18] Els ous són ovalats , de color crema i mesuren de 2 a 3 mm de llarg.[19] Una femella pot tenir entre 200 i 300 cries al llarg de la seva vida.[20] Calen entre 10 i 14 dies perquè aquests eclosionin i donguin lloc a les nimfes.[19] En un primer moment, les nimfes són blanques i, en el cas de les femelles, a diferència dels adults, no tenen ales ni ovopositor.[19] Aquestes han de mudar la coberta entre vuit i deu vegades, i poden tenir diferents estadis de desenvolupament o instàrs.[21] Un cop les nimfes esdevenen adultes , pasats entre 40 i 45 dies, començen a crèixer les ales.[19] Aquestes estaran completament desenvolupades quan arribin a la maduresa, així com l’ ovopositor en les femelles, que permetrà l’aparellament amb els mascles. En l'ovopositor té lloc l'ovoposició, procès que ve regulat pels alts nivells de GMPc , molècula que conté el mascle a la glàndula reproductora i que transmet a la femella. A més, també intervenen les prostaglandines E i F , motiu pel qual també allibera l'enzim prostaglandina sintetasa a la femella durant l'aparellament.[22] L'esperança de vida dels adults es troba entre 40 i 55 dies.[19]

Els mascles adults, sexualment madurs es reconeixen pel seu soroll característic que prové del fregament de les ales.[20]

Ecologia

En termes metabòlics és un animal ectoterm, per tant aquest i el seu desenvolupament depenen de la temperatura ambiental.[23] S'ha vist que factors, com l' oxid de grafè , poden afectar a les cèl·lules, l'estabilitat del DNA, la generació d'espècies reactives d'oxigen i al potencial reproductiu d'aquesta espècie.[24] La seva distribució és ubiqua i es pot trobar en hàbitats molt diversos, principalment en espais amb herba com prats, pastures, camps o boscos.[25] Són animals omnívors .[25] S'alimenten principalment de fulles, tiges , fruites i verdures i també d'alguns insectes.[8]

Pel que fa a les relacions ecològiques el grill domèstic és social, poc agressiu i exergeix un comportament de territorialitat en presència d'altres grills.[8] En relació amb altres espècies, pot ser parasitat pel nemàtode Steinernema scapterisci [26] i predat pel centcames Scolopocryptops sexspinosus.[27] També s'han descrit altres espècies relacionades com el parasitoid dels ous Euphasiopteryx depleta.[28]

Ens casos extranys poden suposar casos de plaga domèstica, fent malbé la roba, les flors i les llavors dels vegetals. En aquetes situacions, es poden emprar espècies enemigues, que actuaràn com a controladors, o plaguicides com a últim recurs.[29]

Genètica i Filogènia

El genoma de referència d'aquesta espècie té una mida de 929,2 Mb, un percentatge de GC del 38,5% i actualment es troba en estat de còntig.[30] El seu transcriptoma conté 45866 contigs.[31]Codifica per a diverses proteïnes importants, entre les quals es troba HSP40, que regula el dimorfisme de les ales.[32]

El seu genoma mitocondrial té 16,423 pb i el conformen un conjunt de 37 sets de gens, 13 dels quals codifiquen per a proteïnes , 2 per ARN ribosòmic i 22 per ARN de transferència i una proteïna putativa en D-loop.[33]

Propietats nutricionals

Valor nutricional d'un grill adult[34]
Elements Contingut d'aquests
Proteïnes 64,4-70,8%
Lípids 18,6-22,8% dels quals: 32,8% (àcids saturats), 33,5% (monoinsaturats) i 33,9% (poliinsaturats). [35]
linoleic (53%), oleic (24%), palmític (15%), estèaric (3%), mirístic (2%) i àcid linolènic (2%). [36]
Fibra 16,4-19,1%
Vitamines A, E, C i el complex de B (vitamines B2, B9 (o àcid fòlic) i B12). [35]
compostos fenòlics Àcid 4-hidroxibenzoic, àcid p-cumàric, àcid ferúlic i àcid siringic
Aminoàcids (per gram de proteïna) 396,8 mg d' aminoàcids essencial (histidina, isoleucina, leucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan i valina).

412,8 mg d'aminoàcids no essencials.

Micronutrients principals (per cada 100 g) Calci 132-210 mg

Potassi 1126,6 mg Magnesi 109,42 mg Fòsfor 957,8 mg Sodi 435 mg Zinc 21,79 mg Ferro 11,23 mg Manganès 3,73 mg Coure 2,01 mg Seleni 0,06 mg

Altres usos

A mès, els greixos extrets d'aquest grill, així com d'altres espècies com Hermetia illucens i Locusta migratoria , s'utilitzen per a la fabricació d'olis emprats en la industria cosmètica.[37] S'ha estudiat l'ús d'aquest insecte, així com també el de Bombyx mori , per a la producció de farina d'au, en la que es basen les dietes canines, sense mostrar resultats adversos.[38] En aquesta espècie, així com en altres insectes s'ha determinat la presència de compostos bioactius amb diverses propietats com ara antibacterianes, antiinflamatòries [39] així com de fenols i diversos compostos antioxidants.[40] Els compostos fenòlics d'A.domesticus impliquen que aquesta espècie d'insecte pugui tenir la capacitat per segrestar i absorbir els fenólics de la dieta, desencadenant beneficis potencials per a la salut quan es consumeixen.[40]

Addicionalment, s'ha considerat la possibilitat d'utilitzar aïllats de proteïnes de grills per crer menjars altament proteics amb una amplia gamma d'usos, inclosa la impressió en 3D.[41]

Usos en medicina

En alguns països indígenes s'ha emprat al grill domèstic per les seves propietats terapeútiques, a mode d'exemple, s'ha emprat per al tractament de la sordesa a Burkina Faso, o a l'Amèrica Llatina per la sarna, l'asma, l' èczema, la litiasi, el dolor d'oïda, l'oliguresis, el reumatisme, la retenció d'orina, la incontinència urinària i problemes oftalmològics.[42]

Els insectes, com els grills, són excel·lents models per caracterizar le respostes immunes als patógens, dons no estan sota les influéncies de la immunitat adaptativa dels vertebrats.[40]

Processament i distribució

Durant els últims anys, s'han establert granges comercials de grills en molts països, sent Tailàndia el dominant, i sent aquesta la espècie de major producció a gran escala.[6] Per aquestes raons, la FAO estableix una guia de bones pràctiques [19] que considera els aspectes que es descriuen a continuació:

Localització i distribució de les granges de grills

Les explotacions comercials grans de grills s'han de situar lluny de zones urbanes, mentre que les més petites sí que podrien estar situades més prop d'aquests.[19]

És important mantenir totes les granges de grills allunyades de llocs amb possible contaminacion per plaguicides, de llocs industrials on pugui contaminar-se l'aigua o l'aire i de zones inundades amb freqüència.[19]

Instal·lacions per a la cria

En l'actualitat, els corrals són de forma rectangular, amb entre 1-3 metres d'ample i 2.4-5 metres de longitud, amb els costats de 0.6 metres d'altura.[19]

Les instal·lacions per a la cria necessiten un sostre que els protegeixi de la pluja i el sol, podent adaptar la temperatura dins de la nau i parets que permetin que circuli l'aire per a aconseguir una bona ventilació.[19]La instal·lació de finestres i persianes ajuda a regular la temperatura i el flux de l'aire.[19]Cada nau de cria compta amb termòmetres, que controlen que la temperatura oscil·li els 30 °C,[19] i instruments de mesura d'humitat relativa, perquè aquesta estigui entre el 40-70%.[19]Algunes de les mesures que ajudarien a mantenir aquestes condicions podrien ser la instal·lació de ventiladors en el sostre o parets que mantinguin l'aire en moviment i enfrien la instalacion, o aspersors generadors de boira refrescant.[19]

Per a mantenir la granja aïllada de plagues i de situacions de contaminació, el sòl hauria de ser de formigó i la instal·lació hauria de comptar amb un fossat ple d'aigua amb 5-10 cm de profunditat.[19]El formigó emmagatzema i irradia calor, per la qual cosa si els corrals no estan a l'ombra amb una estructura ensostrada i amb moviment d'aire, pot produir-se l'aparició de nombroses malalties que acabi amb els individus de la granja.[19]

Localització dels contenidors d'aigua i d'aliments
Contenidors d'aigua:

Els contenidors d'aigua compten amb esponges o estores de tela per a evitar així la mort dels grills joves per ofegament. Aquestes esponges i estores han de netejar-se regularment perquè la seva funció continuï sent eficaç.[19]

En els corrals de grandària petita, comptem aproximadament amb un dispensador d'aigua per metre quadrat de corral; mentre que en els més grans, els dispensadors es distribueixen al llarg del corral.[19]

Els tipus de contenidors d'aigua de les granges de grills són similars als de les granges destinades a la cria d'ocells, però amb algunes adaptacions.[19]

Altres mètodes de subministrament d'aigua podrien ser l'emmagatzematge amb tubs de PVC amb extrems segellats o la rosada dels vegetals que s'usen com a aliments complementari per a aquests grills.[19] En el cas dels tubs de PVC, la canonada posseeix una ranura amb una “metxa” de tela que raciona l'aigua adaptant-se a les necessitats del grill.[19]És important mantenir les teles netes per a eliminar els microorganismes contaminants.[19]

Contenidors d'aliment:

L'aliment es col·loca en plats de plàstic o safates.[19] La superfície d'aquestes últimes ha de permetre que els grills puguin caminar sobre elles, per la qual cosa solen ser rugoses.[19]

Tot l'aliment ha de conservar-se protegit de possibles contaminants, en llocs nets i sense humitat.[19] Per a evitar ambients humits, el pinso es col·loca a una determinada altura facilitant el moviment de l'aire i per tant, evitant l'exposició a la humitat.[19] Una distribució en forma de prestatgeria o de bastidor compliria totes aquestes característiques i seria molt útil.[19]

A més, en corrals amb estructura oberta, seria important cobrir la part superior amb una espècie de malla que eviti possibles plagues i depredadors.[19]També seria útil per a prevenir que els grills s'escapin volant del corral.[19]

Recol·lecció i contenidors per als ous

Quant a la incubació dels ous de grill, podem apilar els recipients o cobrir-los amb bosses de plàstic o de materials diferents perquè augmenti la temperatura.[19] Es podria fins i tot introduir una bombeta elèctrica per a generar calor.[19]Després que els ous hagin fet eclosió (una o dues setmanes després de la posada dels ous), les cubetes es poden moure a les instal·lacions per a la cria.[19]

Existeixen diferents sistemes de cria per a grills. Aquests es confinen en contenidors que han de ser ho suficienment grans (de 80 a 100 cm) [19]per evitar que saltin fora, llisos per facilitar la neteja i proporcionar el suficient espai per tal que els insectes es puguin moure.[19] Hi han descrits dos tipus principals de sistemes el de gàbies i el de contenidors de plàstic i gàbies de Perspex.[43]

Ubicació dels llocs on es duu a terme el processament i el procès d'envasat

Tant el processament dels grills com l'envasat, han de tenir lloc fora de les instal·lacions de cria d'aquests, en una localització separada o en un altre edifici de la granja.[19] En el procès de manipulació i processament els grills, es renten amb aigua neta sense afegir-los-hi cap substancia.[19]Es bullen en aigua neta, es tornen a rentar i s'envasen en bosses de plàstic que després es pesen i que posteriorment són emmagatzemades en fred, en neveres o refrigeradors.[19] Poden estar un any emmagatzemats a temperatures de -18 Cº a -20 Cº, [19] tot i que habitualment es processen ràpidament per al consum posterior.[44]

Malalties i patògens que afecten al grill domèstic

Patògens que afecten el grill domèstic durant el seu processament

En l'escala de producció aquest grill es pot veure afectat per diversos patògens, aquests poden ser virus, com Densovirus (AdDV).[45] S'han donat diversos casos d'aquest a les instalacions encarregades del processament d'insectes sobretot a Europa i a Amèrica del Nord.[46]Els simptomes que produeix són la liqüació dels teixits interns, la paràlisi de les potes posteriors, lentitud i inflamació, tot i que aquesta no és sempre perceptible.[47] S'han identificat altres virus, entre els quals es troben el Volvovirus (AdVVV), l'Iflavirus ( AdIV), el virus d'Acheta domesticus (AdV) i el Virus de la paràlisi del grill (CrPV).[48] No obstant, aquests grills poden trobar-se parasitats per altres grups de patògens, com els bacteris, els fongs i els àcars.

Mesures de control de malalties i plagues

Les malalties i plagues en granjes d'insectes són inevitables i moltes no arriben a detectar-se fins que no hi ha infectada gran part de la colònia.[49] Per per aquest motiu, es precisa d'inspeccions exhaustives i bones condicions higièniques de la maquinària implicada en el procés, en alguns casos pot arribar a ser necessari iniciar-ho de nou, l'IPIFF (International Platform of Insects for Food and Feed) aporta una guia bones pràctiques en la producció d'insectes i el processament de productes derivats.[50]L'efectivitat d'aquestes mesures varia en funció del sistema de producció, la biologia de cada espècie d'inscte, els patògens presents en cada granja i la legislació del país o la regió on aquesta es trobi situada, entre d'altres. Els diagnòstics han d'estar corroborats per experts, aquests són habitualment més complicats quan es tracta d'nfeccions silencioses i/o cròniques.

A nivell general, es recomana, com a mesura per a una correcta praxis, la incorporació d'agents desinfectants a la cadena de producció, sempre i quan el seu ús en la indústria alimentaria sigui lícit. Els instruments implicats en el procés hauran d'ésser constantment netejats i desinfectats. L'alimentació dels insectes ha d'estar vigilada, i els aliments s'han de tractar i emmagatzemar sota les condicions requerides en cada cas. En el cas dels aliments frescs, aquests han d'administrar-se de manera regular, evitant l'aparició de floridures. Aquests fongs poden aparèixer també a l'aigua, de mode que és indispensable comptar amb sistemes que proporcionin aigua neta i apta per al consum per part dels l'insectes. Els excrements dels insectes han de sotmetre's a tractament previ a la seva eliminació, per escalfament o fermentació. Per últim, si el sistema de cria de la planta en qüestió ho permet, és aconsellable comptar amb un bon equip de filtració de l'aire.

Consum

Localització dels diferents països consumidors de grills.

Globalment es consumeixen més de 2.000 espècies d'insectes.[51]La entomofàgia ja estava descrita en l'Antic Testament, tot i que les seves arrels són més antigues i s'ha associat a les societats agrícoles i ramaderes.[52] Existeixen referències en el món clàssic, com ara el consum de cigales descrit per Aristòtil a la seva obra Historia Animalium, però no en l'Edat mitjana.[53] El consum d’aquests animals s’ha donat en diverses circumstàncies com són els períodes de fam, però també com a base de la dieta, i s’ha emprat en rituals ancestrals i medicina tradicional.[52] L' Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) va estimar al any 2013 que existeixen més de 2000 milions de persones en el món que incorporen insectes en la seva dieta, principalment a Àsia, Àfrica i Amèrica.[52][54]

La producció i comercialització d'insectes a Europa estan governades pel reglament 2015/ 2283 relatiu als Nous aliments.[55] Aquesta normativa va ser arreclada al febrer de 2022 per el Reglament de Execució (UE) 2022/188 de la Comisió, que autoritza la comercialització del grill domèstic congelat, dessecat o en pols.[56] Actualment, sota el reglament 2015/ 2283, existeixen tres espècies d’insectes autoritzades: Tenebrio molitor, Locusta migratoria i, recentment, Acheta domesticus.[57]

Grills domèstics fregits a Tailàndia

A Tailàndia es crien aquests grills per al consum humà, i són preferits a les espècies natives de grills per la seva textura i gust superior.[58] Es mengen fregits i també es presenten comercialment en pols o en extracte de proteïna.[59][60] A més, també es poden emprar com a ingredient per a l'elaboració de batuts i magdalenes, entre d'altres.[61]

Un altre punt important a considerar és que el consum d'aquests contribueix al medi ambient, ja que en ser animals de sang freda són molt eficients en la conversió d'altres aliments. També produeixen menys gasos d'efecte hivernacle i el consum d'aigua i la dependència de la terra és molt menor comparats amb el sector ramader.[61]

Riscos per a la salut

S'han descrit diversos riscos associats al consum d'aquest grill. Abans de que fos aprovat l'aliment per la legislació del Reglament de Execució (UE) 2022/188 de la Comisió la seva comercializació, va generar certa controvèrsia degut a que el seu consum havia estat relacionat amb casos d' anafilaxi.[61] Segons la EFSA ( European Food Safety Authority), en termes referents al consum d'insectes,[62] és important l'estudi de la microbiota associada a aquests, així com la que es pot introduir en qualsevol etapa del processament de l'aliment, ja que pot comportar un risc microbiològic.[63] A través de l'ús de tècniques de seqüenciació de nova generació (Next-Generation Sequencing) s'han pogut caracteritzar les comunitats bacterianes presents en el grill domèstic sent Porphyromonadaceae, Bacteroidaceae i Rikenellaceae les families més freqüents.[63] Alguns dels riscos són la presència de bacteris esporulats després del procès tèrmic o l'alt recompte de bacteris aerobis.[64] Segons diferents autors i les diferents autoritats de seguretat alimentària, s’estableix un criteri de ufc/ g el recompte d’anaerobis totals en la carn picada, mentre que en els grills emprats com a matèries primeres és de ufc/ g.[65] Una càrrega microbiana del grill domèstic elevada es pot solucionar amb l'aplicació de tractaments tèrmics com ara la pasteurització, o altres mètodes com el processament a elevada pressió pels bacteris esporulats. No obstant, no s'ha trobat cap dels bacteris patogens que solen ser més freqüents en els aliments, com ara Listeria monocytogenes, i en altres casos com Escherichia coli o Salmonel·la s'han trobat rarament.[64]

Una altra problemàtica és l'acumulació de metalls pesants com el cadmi [66] o els efectes inflamatoris associats a la quitina [67] i les possibles reaccions al·lèrgiques derivades del consum dels grills,[68] tot i que en aquests casos venen donades freqüentment per casos de reactivitat creuada amb altres artròpodes.[64] Concretament s'han identificat, a través de la técnica immunoblot, 46 proteïnes homològues a les d'artròpodes en aquesta espècie que poden produir aquest fenòmen.[69] Altres exemples descrits, també anomenats pan-alèrgens, són la tropomiosina, l'alfa actina, l'arginina quinasa, la enolasa, la fructosa 1,6-bisfosfat aldolasa i la gliceraldehid-3-fosfat deshidrogenasa.[70] També cal destacar la presència de micotoxines, com les aflatoxines, el desoxinivalenol, l'ocratoxina A i dioxines i bifenils policlorats (PBC),[71] entre d'altres substàncies tòxiques.

Especificacions per al pols del grill domèstic [72]
Paràmetre element i unitats Especificació
Micotoxines Aflatoxines (B1, B2, G1, G2) μg/ kg

Desoxinivalenol μg/ kg Ocratoxina A μg/ kg

≤ 0,4

≤ 10 ≤ 0,5

Metalls pesants Plom mg/kg

Cadmi mg/ kg

≤ 0,1

≤ 0,025

Dioxines i PBCs pg/ g de greix ≤1,25
Microbiològiques Recompte d'aerobis totals (TAMC) cfu/g

Recompte total de llevats i floridures (TYMC) cfu/g Enterobacteriaceae (pressumptius) cfu/g Escherichia coli cfu/g Listeria monocytogenes en 25 g Salmonella spp en 25 g Bacillus cereus (pressumptiu) cfu/g Estafilococs coagulasa positius cfu/g

<≤100

≤100 ≤ 50 No detectat No detectat ≤100 ≤100

Referències

  1. ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 11 desembre 2021].
  2. ↑ taxonomy. «Taxonomy browser (Acheta domesticus)». [Consulta: 5 novembre 2022].
  3. ↑ «ITIS - Report: Acheta domesticus». [Consulta: 7 octubre 2022].
  4. ↑ Otte, Daniel. Australian Crickets (Orthoptera: Gryllidae) (en anglès). Academy of Natural Sciences, 01-03-1983, p. 162. 
  5. ↑ Ghouri, A. S. K. «Home and Distribution of the House Cricket Acheta domesticus L.» (en anglès). Nature, 192, 4806, 1961-12, pàg. 1000–1000. DOI: 10.1038/1921000a0. ISSN: 1476-4687.
  6. ↑ 6,0 6,1 Magara, Henlay J. O.; Niassy, Saliou; Ayieko, Monica A.; Mukundamago, Mukundi; Egonyu, James P. «Edible Crickets (Orthoptera) Around the World: Distribution, Nutritional Value, and Other Benefits—A Review». Frontiers in Nutrition, 7, 2021. DOI: 10.3389/fnut.2020.537915. ISSN: 2296-861X. PMC: PMC7835793. PMID: 33511150.
  7. ↑ «EENY-063/IN220: House Cricket, Acheta domesticus (Linnaeus) (Insecta: Orthoptera: Gryllidae)» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Cruz Fagua, Diego; Arévalo Arévalo, Helbert. Artrópodos. Producción de grillos de forma sustentable. Universidad de La Sabana, 2021. ISBN 978-958-12-0594-3. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Acheta domesticus». [Consulta: 26 octubre 2022].
  10. ↑ «Breeding Crickets». Herp Center. Arxivat de l'original el 2011-03-06. [Consulta: 8 juliol 2010].
  11. ↑ Walker TJ. «House cricket, Acheta domesticus». Featured Creatures. Universitat de Florida/IFAS, 2007.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Heys, Jeffrey J.; Rajaraman, Prathish K.; Gedeon, Tomas; Miller, John P. «A model of filiform hair distribution on the cricket cercus». PloS One, 7, 10, 2012, pàg. e46588. DOI: 10.1371/journal.pone.0046588. ISSN: 1932-6203. PMC: 3464291. PMID: 23056357.
  13. ↑ Hustert, Reinhold; Frisch, Matthias; Böhm, Alexander; Pass, Günther «A new kind of auxiliary heart in insects: functional morphology and neuronal control of the accessory pulsatile organs of the cricket ovipositor». Frontiers in Zoology, 11, 1, 08-06-2014, pàg. 43. DOI: 10.1186/1742-9994-11-43. ISSN: 1742-9994. PMC: PMC4094452. PMID: 25018774.
  14. ↑ Vivas Piñera, Angelica THE MATURATION OF THE IMMUNE SYSTEM AND THE EFFECTS OF CROWDING AND LIGHT STRESS DURING DEVELOPMENT ON THE IMMUNE FUNCTION OF THE ADULT HOUSE CRICKET ACHETA DOMESTICUS.
  15. ↑ Silva, Cleonor C. a. Da «Activation of Prophenoloxidase and Removal of Bacillus subtilis from the Hemolymph of Acheta domesticus (L.) (Orthoptera: Gryllidae)» (en anglès). Neotropical Entomology, 31, 2002-07, pàg. 487–491. DOI: 10.1590/S1519-566X2002000300024. ISSN: 1519-566X.
  16. ↑ «Orthoptera - Bugwoodwiki». [Consulta: 8 octubre 2022].
  17. ↑ «Acheta domesticus (Linnaeus, 1758) | Insects as Food and Feed». [Consulta: 26 octubre 2022].
  18. ↑ Shah, Assar Ali; Wanapat, Metha «Gryllus testaceus walker (crickets) farming management, chemical composition, nutritive profile, and their effect on animal digestibility» (en anglès). Entomological Research, 51, 12, 2021-12, pàg. 639–649. DOI: 10.1111/1748-5967.12557. ISSN: 1738-2297.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 19,24 19,25 19,26 19,27 19,28 19,29 19,30 19,31 19,32 19,33 19,34 19,35 19,36 19,37 Hanboonsong, Yupa; Durst, Patrick. Guidance on sustainable cricket farming (en anglès). Bangkok: FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations), 2020, p. 57-58. ISBN 978-92-5-133739-4. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Quente, Sabrina. «Grillo doméstico (Acheta domesticus) | zooplus Magazine» (en castellà). [Consulta: 26 octubre 2022].
  21. ↑ [https://www.zobodat.at/pdf/LBB_0050_1_0855-0863.pdf Theoretical and experimental study on the nymphal growth of the Australian field cricket (Insecta: Orthoptera)] (en anglès). Linzer biol. Beitr, 27-07-2018, p. 2. 
  22. ↑ Murtaugh, Michael P.; Denlinger, David L. «Physiological regulation of long-term oviposition in the house cricket, Acheta domesticus» (en anglès). Journal of Insect Physiology, 31, 8, 01-01-1985, pàg. 611–617. DOI: 10.1016/0022-1910(85)90059-9. ISSN: 0022-1910.
  23. ↑ «[https://stud.epsilon.slu.se/13728/11/von-hackewitz_l_180906.pdf The house cricket Acheta domesticus, a potential source of protein for human consumption]». [Consulta: 22 octubre 2018].
  24. ↑ Flasz, Barbara; Dziewięcka, Marta; Kędziorski, Andrzej; Tarnawska, Monika; Augustyniak, Maria «Vitellogenin expression, DNA damage, health status of cells and catalase activity in Acheta domesticus selected according to their longevity after graphene oxide treatment» (en anglès). Science of The Total Environment, 737, 01-10-2020, pàg. 140274. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2020.140274. ISSN: 0048-9697.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Field Crickets» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2022].
  26. ↑ «mole cricket nematode - Steinernema scapterisci». [Consulta: 26 octubre 2022].
  27. ↑ Hoefler, Chad D.; Durso, Lisa C.; McIntyre, Kyle D. «Chemical‐Mediated Predator Avoidance in the European House Cricket (Acheta domesticus) is Modulated by Predator Diet» (en anglès). Ethology, 2012. ISSN: 0179-1613.
  28. ↑ «BioStor-Lite». [Consulta: 5 novembre 2022].
  29. ↑ «House Cricket (Acheta domesticus) - Insects» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
  30. ↑ «Acheta domesticus genome assembly NU_Adom_1.1» (en anglès). [Consulta: 26 octubre 2022].
  31. ↑ Oppert, Brenda; Perkin, Lindsey C.; Lorenzen, Marcé; Dossey, Aaron T. «Transcriptome analysis of life stages of the house cricket, Acheta domesticus, to improve insect crop production» (en anglès). Scientific Reports, 10, 1, 26-02-2020, pàg. 3471. DOI: 10.1038/s41598-020-59087-z. ISSN: 2045-2322.
  32. ↑ Chen, Qi; Wen, Ming; Li, Jiaxin; Zhou, Haifeng; Jin, Sha «Involvement of heat shock protein 40 in the wing dimorphism of the house cricket Acheta domesticus». Journal of Insect Physiology, 114, 2019-04, pàg. 35–44. DOI: 10.1016/j.jinsphys.2019.02.007. ISSN: 1879-1611. PMID: 30776423.
  33. ↑ Xu, Caoling; Li, Qingyue; Wang, Chong; Liu, Gang «The complete mitochondrial genome of Acheta domesticu». Mitochondrial DNA Part B, 4, 1, 02-01-2019, pàg. 703–704. DOI: 10.1080/23802359.2019.1574629.
  34. ↑ «Acheta domesticus - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 26 octubre 2022].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Acheta Domesticus | Alimento vivo para reptiles, peces, aves y anfibios.» (en castellà). [Consulta: 5 novembre 2022].
  36. ↑ Hutchins, R. F.; Martin, M. M. «The lipids of the common house cricket,Acheta domesticus L. I. Lipid classes and fatty acid distribution». Lipids, 3, 3, 1968-05, pàg. 247–249. DOI: 10.1007/BF02531195. ISSN: 0024-4201. PMID: 17805864.
  37. ↑ Arthropods : are they beneficial for mankind? (en anglès), 2021, p. 3. ISBN 978-1-78984-166-4. 
  38. ↑ Areerat, Sathita; Chundang, Pipatpong; Lekcharoensuk, Chalermpol; Kovitvadhi, Attawit «Possibility of Using House Cricket (Acheta domesticus) or Mulberry Silkworm (Bombyx mori) Pupae Meal to Replace Poultry Meal in Canine Diets Based on Health and Nutrient Digestibility» (en anglès). Animals, 11, 9, 2021-09, pàg. 2680. DOI: 10.3390/ani11092680. ISSN: 2076-2615.
  39. ↑ Castro-López, Cecilia; Santiago-López, Lourdes; Vallejo-Cordoba, Belinda; González-Córdova, Aarón F.; Liceaga, Andrea M. «An insight to fermented edible insects: A global perspective and prospective» (en anglès). Food Research International, 137, 01-11-2020, pàg. 109750. DOI: 10.1016/j.foodres.2020.109750. ISSN: 0963-9969.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Nino, Maria Catalina; Reddivari, Lavanya; Ferruzzi, Mario G.; Liceaga, Andrea M. «Targeted Phenolic Characterization and Antioxidant Bioactivity of Extracts from Edible Acheta domesticus». Foods (Basel, Switzerland), 10, 10, 28-09-2021, pàg. 2295. DOI: 10.3390/foods10102295. ISSN: 2304-8158. PMC: 8535266. PMID: 34681345.
  41. ↑ Urbina, Pietro; Marin, Cuauhtemoc; Sanz, Teresa; Rodrigo, Dolores; Martinez, Antonio «Effect of HHP, Enzymes and Gelatin on Physicochemical Factors of Gels Made by Using Protein Isolated from Common Cricket (Acheta domesticus)». Foods (Basel, Switzerland), 10, 4, 15-04-2021, pàg. 858. DOI: 10.3390/foods10040858. ISSN: 2304-8158. PMC: 8071182. PMID: 33920844.
  42. ↑ Ouango, Mamadou; Romba, Rahim; Drabo, Samuel Fogné; Ouedraogo, Noufou; Gnankiné, Olivier «Indigenous knowledge system associated with the uses of insects for therapeutic or medicinal purposes in two main provinces of Burkina Faso, West Africa». Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 18, 05-07-2022, pàg. 50. DOI: 10.1186/s13002-022-00547-3. ISSN: 1746-4269. PMC: 9254572. PMID: 35790988.
  43. ↑ «Cricket Reading Handbook – Services for Science & Education» (en anglès americà). [Consulta: 8 novembre 2022].
  44. ↑ «Cricket farming for human consumption» (en anglès). TECA - Technologies and Practices for Small Agricultural Producers (FAO), desembre 2013. [Consulta: 30 octubre 2022].
  45. ↑ «Diseases in edible insect rearing systems» (en anglès). DOI: 10.3920/jiff2021.0024. [Consulta: 22 octubre 2022].
  46. ↑ S. Niassy* (1), E.R. Omuse (1) , N. Roos (2) , A. Halloran (2), J. Eilenberg (2) , J.P. Egonyu (1), C. Tanga (1) , F. Meutchieye (3) , R. Mwangi (4) , S. Subramanian (1) , R. Musundire (5) , P.O.Y. Nkunika (6), J.P. Anankware (7), J. Kinyuru (8), A. Yusuf (9) & S. Ekesi «[https://www.woah.org/app/uploads/2022/03/41-1-10-niassy-pre-print.pdf Safety, regulatory, and environmental issues related to breeding and international trade of edible insects in Africa]». Safety, regulatory, and environmental issues related to breeding and international trade of edible insects in Africa, 2022.
  47. ↑ «Diseases and other health issues in cricket rearing».
  48. ↑ Duffield, Kristin R.; Hunt, John; Sadd, Ben M.; Sakaluk, Scott K.; Oppert, Brenda «Active and Covert Infections of Cricket Iridovirus and Acheta domesticus Densovirus in Reared Gryllodes sigillatus Crickets». Frontiers in Microbiology, 12, 30-11-2021, pàg. 780796. DOI: 10.3389/fmicb.2021.780796. ISSN: 1664-302X. PMC: 8670987. PMID: 34917059.
  49. ↑ «Diseases in edible insect rearing systems» (en anglès). DOI: 10.3920/jiff2021.0024. [Consulta: 11 novembre 2022].
  50. ↑ Magara, Henlay J. O.; Niassy, Saliou; Ayieko, Monica A.; Mukundamago, Mukundi; Egonyu, James P. «Edible Crickets (Orthoptera) Around the World: Distribution, Nutritional Value, and Other Benefits—A Review». Frontiers in Nutrition, 7, 2021. DOI: 10.3389/fnut.2020.537915/full. ISSN: 2296-861X.
  51. ↑ «Insect Farming – Growing Bugs for Protein» (en anglès americà). [Consulta: 8 novembre 2022].
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Huis, Arnold van. Edible insects : future prospects for food and feed security, 2013. ISBN 978-92-5-107596-8. 
  53. ↑ «Entomofagia (consumo de insectos) y especismo» (en castellà). [Consulta: 26 octubre 2022].
  54. ↑ [https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/CONSUMO_INSECTOS.pdf Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición (AECOSAN) en relación a los riesgos microbiológicos y alergénicos asociados al consumo de insectos] (en castellà), 23-05-2018. 
  55. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 26 octubre 2022].
  56. ↑ «Aesan - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición». [Consulta: 26 octubre 2022].
  57. ↑ SITUACIÓN DE LOS INSECTOS EN ALIMENTACIÓN HUMANA (en castellà), 27-09-2022. 
  58. ↑ [enllaç sense format] http://www.fao.org/docrep/017/i3246e/i3246e.pdf
  59. ↑ [enllaç sense format] http://fortune.com/2014/07/18/bugs-in-your-protein-bar-are-edible-insects-the-next-food-craze/
  60. ↑ [enllaç sense format] http://insecta.maryno.net/?page_id=406
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 Peña, Andrea. «Grillos en el plato: los beneficios para la salud detrás del consumo de insectos» (en castellà), 08-03-2022. [Consulta: 29 octubre 2022].
  62. ↑ «Insects as food and feed: what are the risks? | EFSA» (en anglès). [Consulta: 22 octubre 2022].
  63. ↑ 63,0 63,1 Aleknavičius, Dominykas; Lukša, Juliana; Strazdaitė-Žielienė, Živilė; Servienė, Elena «The Bacterial Microbiota of Edible Insects Acheta domesticus and Gryllus assimilis Revealed by High Content Analysis». Foods, 11, 8, 07-04-2022, pàg. 1073. DOI: 10.3390/foods11081073. ISSN: 2304-8158. PMC: 9032608. PMID: 35454659.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 «The house cricket (Acheta domesticus) as a novel food: a risk profile» (en anglès). DOI: 10.3920/jiff2018.0021. [Consulta: 21 octubre 2022].
  65. ↑ Caparros Megido, Rudy; Desmedt, Sandrine; Blecker, Christophe; Béra, François; Haubruge, Éric «Microbiological Load of Edible Insects Found in Belgium». Insects, 8, 1, 13-01-2017, pàg. E12. DOI: 10.3390/insects8010012. ISSN: 2075-4450. PMC: 5371940. PMID: 28098752.
  66. ↑ Bednarska, Agnieszka J.; Opyd, Marta; Żurawicz, Ewelina; Laskowski, Ryszard «Regulation of body metal concentrations: Toxicokinetics of cadmium and zinc in crickets». Ecotoxicology and Environmental Safety, 119, 2015-09, pàg. 9–14. DOI: 10.1016/j.ecoenv.2015.04.056. ISSN: 1090-2414. PMID: 25958030.
  67. ↑ Villar, Irene Ruiz. «APPCC aplicado a los Novel Foods. El caso de Acheta domesticus.» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 9 novembre 2022].
  68. ↑ Bagenstose, Abner H.; Mathews, Kenneth P.; Homburger, Henry A.; Saaveard-Delgado, Anamari P. «Inhalant allergy due to crickets» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 65, 1, 01-01-1980, pàg. 71–74. DOI: 10.1016/0091-6749(80)90180-3. ISSN: 0091-6749. PMID: 6153085.
  69. ↑ EFSA Panel on Nutrition, Novel Foods and Food Allergens (NDA); Turck, Dominique; Bohn, Torsten; Castenmiller, Jacqueline; De Henauw, Stefaan «Safety of frozen and dried formulations from whole house crickets (Acheta domesticus) as a Novel food pursuant to Regulation (EU) 2015/2283». EFSA Journal, 19, 8, 2021-08. DOI: 10.2903/j.efsa.2021.6779. PMC: PMC8369844. PMID: 34429777.
  70. ↑ Barre, Annick; Pichereaux, Carole; Simplicien, Mathias; Burlet-Schiltz, Odile; Benoist, Hervé «A Proteomic- and Bioinformatic-Based Identification of Specific Allergens from Edible Insects: Probes for Future Detection as Food Ingredients» (en anglès). Foods, 10, 2, 30-01-2021, pàg. 280. DOI: 10.3390/foods10020280. ISSN: 2304-8158.
  71. ↑ «Dioxinas y PCB | EFSA» (en castellà). [Consulta: 30 octubre 2022].
  72. ↑ EFSA Panel on Nutrition, Novel Foods and Food Allergens (NDA); Turck, Dominique; Bohn, Torsten; Castenmiller, Jacqueline; De Henauw, Stefaan «Safety of partially defatted house cricket (Acheta domesticus) powder as a novel food pursuant to Regulation (EU) 2015/2283». EFSA Journal, 20, 5, 2022-05. DOI: 10.2903/j.efsa.2022.7258. PMC: PMC9104259. PMID: 35592022.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grill_domèstic&oldid=30913834»