Ex-libris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ex libris de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona.

Un ex-libris és una marca de propietat que es posa en un llibre. Des del segle XVI ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les guardes del llibre, que a part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment escuts d'armes del propietari. A les acaballes del segle XIX els ex-libris començaren a ser objecte de col·leccionisme arreu, i s'inicià una nova moda d'ex-libris artístics en la que participaren molts dibuixants reconeguts. A Catalunya l'edat d'or de l'ex-librisme fou durant el Modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'Alexandre de Riquer, Josep Triadó, Joaquim Renart i Cristòfor Ricart. La "Revista Ibérica de ex-libris" (1903-06), apareguda a Barcelona, va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment l'ex-libris ha continuat tenint una presència notable, fins el punt que el 1958 la seu del Congrés Europeu d'ex-libris d'aquell any va ser Barcelona.

N'hi ha bones col·leccions a la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el MNAC.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Maria Carme Illa i Munné. Catàleg raonat dels ex-libris catalans de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Barcelona: 2007. Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Vegeu a més[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ex-libris