Hittites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb hetites.

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indo-aris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els hittites[1] eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC. Van fundar un gran imperi, l'imperi Hittita, unificat sota la llengua hitita i la seva capital, Hattusa. La seva fama es deu al fet que van ser els descobridors de la tècnica de la forja i del treball del ferro, i això els va donar un gran poder militar i comercial. La pressió d'Assíria i de l'antic Egipte, sobretot, va fragmentar l'imperi en petits regnes que van anar desapareixent.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de les migracions indoeuropees del 4000-1000 aC, segons el model Kurgan. La migració d'Anatòlia (indicada amb una fletxa de punts) podria haver tingut lloc ja sigui a través del Caucas o a través dels Balcans. L'àrea magenta correspon a la suposada Urheimat (Cultura de Samara, cultura de Sredny Stog). La zona vermella correspon a la zona on es podrien haver assentat els pobles de parla indoeuropea fins al voltant del 2500 AC, i la zona de color taronja al 1000 abans de Crist.

Al voltant de 5000 aC, la regió al voltant d'Hattusa, que posteriorment es convertiria en el nucli del regne hitita, va ser habitada per persones amb una cultura diferent que parlaven una llengua no indoeuropea. El nom de "hatti" l'utilitzen els anatolianistes per a distingir aquest idioma de l'indoeuropeu hittita que va aparèixer en escena al començament del mil·lenni II aC i es va convertir en la llengua administrativa del regne hitita en els següents sis o set segles.

Els primers hitites, el parador anterior dels quals es desconeix, van prendre molt de les cultures hattiana i hurrita preexistents, i també de la dels colonitzadors assiris - en particular, l'escriptura cuneïforme i l'ús de segells cilíndrics.[2][3]

Atès que el hatti es va seguir utilitzant en el regne hitita amb fins religiosos, i hi ha una continuïtat substancial entre les dues cultures, no se sap si els parlants de hatti - els hattites-van ser desplaçats pels parlants d'hittita, van ser absorbits per ells, o sols van adoptar el seu idioma.[cal citació]

Les primeres notícies que hi ha dels hittites es refereixen a època remota, ja que en els principis del tercer mil·lenni s'esmenta una colònia semítica[4] a Ganish, que sembla ser la que més tard s'anomenà Kanesh la qual és auxiliada per Sargon d'Accad contra el rei de Buruixkhanda, que se suposa ser una ciutat hittita que per aquell temps gaudia de certa hegemonia sobre les tribus hittites. En el regnat de Naram-Sin d'Accàdia es formà contra Accad una coalició de pobles, entre els quals hi ha els hittites amb el seu rei Pamba, sent vençuts i devent restar pendent en certa forma d'Accad.

L'imperi Hittita (vermell) al clímax del seu poder vora el 1290 aC, amb la frontera amb l'Imperi Egipci (verd).

Poc després coneixem en Biystuis, rei dels hittites i, sembla, vassall d'Annites de Zalpa (nord de Síria: Alep), i la continuïtat del regne hittita ens la proven els documents que es conserven de la ciutat de Ganish, que ens parlen de la ciutat de Buruixkhanda i dels hittites. Contemporani i vassall d'Hammurabi és el rei hittita Tudhalias I, que s'identifica amb el Tidal del Gènesi. Amb la mort d'Hammurabi i la consegüent decadència del primer Imperi babilònic els hittites assoleixen, igual que a Assíria, la independència, arribant aconseguir considerable importància. Aprofitant la debilitat babilònica, Mursil I, rei dels hittites, envaeix el 1926 aC Babilònia, sent monarca d'aquesta última Samsu-Ditana, amb el que arriba a la seva fi la dinastia amorrita; aquest fet fou el que va fer possible l'establiment a Babilònia de la dinastia que es podria nomenar bàrbara dels cassites o cosseus.

Llavors lliures del poder de Babilònia i no sent Assíria encara suficient forta, els hittites aconsegueixen constituir un regne poderós la qual definitiva capital era ja Hattusa o Khatti, en el lloc de l'actual Boğazkale i de l'antiga Pteria, prop del riu Kizil Irmak. La història de la formació d'aquest Imperi podem seguir-la des del temps del monarca Labarnas I, posterior a Dudkhalia I, el qual inicià la tendència a conquerir els territoris situats al Migdia dels seus dominis; així, sembla que passà a les seves mans el Sud de la Capadòcia, arribant inclús fins al mar per la part de la Cilícia.

Expansió hittita[modifica | modifica el codi]

Després trobem els regnats de Hattusilis I i Mursilis II, el qual, dirigint-se vers el Sud, conquerí Alep i Karkemiš, arribant fins a Babilònia i saquejant-la, portant el botí a la seva capital, Hattussa (1926 aC). En aquesta expansió degueren quedar dominats els hurrites, almenys els que formaven el poble de Mittani, al Nord de la Mesopotàmia. També sembla que va tenir altres conseqüències importants aquest moviment d'expansió dels hittites, ja que pel que sembla determinaren una empenta vers el Sud, que potser contribuí a l'entrada dels hikses a Egipte (vers l'any 1800 aC).

Un usurpador, Khantilis, sufocà diverses rebel·lions i lluità contra els hurrites, que des d'Armènia envaeixen la Capadòcia, tornant a fortificar la capital. Hi ha una època en què sembla que el regne hittita pateix la pressió i infiltracions dels elements indo-germànics que procedeixen del Caucas, a la que potser es deguin els moviments al·ludits dels hurrites, i que arriben vers el Sud, intervenint també potser en l'entrada dels hikses a Egipte. Després d'aquesta època l'Imperi hittita augmenta el seu poder fins a arribar aconseguir l'hegemonia en aquella part del món antic.

Subiluliuma I domina tota la Capadòcia, arriba fins a la Cilícia i sotmet part de Síria, fundant en aquests regnes vassalls al davant dels quals col·loca els seus fills. El seu fill i successor, Mursilis II, continuà l'obra del seu pare i tornà envair Babilònia a mitjan segle XVI aC.

L'existència d'estats hittites a Síria la veiem confirmada en aquesta època per la lluita del príncep hittita de Cadeix (Síria) amb Tuthmosis III, el gran conqueridor egipci, amb el que es preludien les guerres posteriors entre ambdós països pel domini de Síria.

L'Imperi hittita s'enfosqueix[modifica | modifica el codi]

Restes del Gran Temple d'Hattusa, ciutat molt important en el regne Hittita

Durant la segona meitat del segle XVI, el XV i part del XIV aC, el poder dels hittites s'ha anat enfosquint per l'apogeu de l'Imperi mitanni, format amb elements indígenes amb una noblesa indo-germànica que ocupa el Nord de la Mesopotàmia i inclús part d'Assíria, a l'Est de l'Èufrates. Aquesta hegemonia de Mitanni acaba amb el conqueridor hittita Subiluliuma I. Mitanni fou una presa fàcil pels hittites. Aquests mantenen la unitat del seu Imperi i encara efectuen diverses expedicions, coneixent-se entre els seus monarques Hattusilis III, Tudhalias II, i, per fi, al gran conqueridor i organitzador de l'Imperi, Subiluliuma I. Aquest monarca (1411 o 1380-1350) aC. hagué de sufocar les rebel·lions que es promogueren en començar el seu regnat, arribant inclús a sotmetre el regne d'Arzawa, el qual s'havia aliat amb Egipte.

Després d'haver organitzat degudament el seu Imperi, donant-se el títol de gran rei, es disposa a intervenir en els assumptes de Síria, on afavoreix les rebel·lions contra Egipte i procura formar una coalició per a destruir el regne de Mitanni i incorporar els seus territoris. Subiluliuma, també lluità amb Aziru, el príncep amorrita de Damasc, que tan aviat es passava als egipcis com als hittites, encara que en definitiva el major poder i proximitat d'aquests últims decidí la qüestió. Subiluliuma degué estar amb relació amb Egipte, els quals monarques sembla que cercaren la seva amistat després de la mort d'Amenofis IV, arribant a oferir-li la mà de la vídua de Tutankhamon; també apareixen en relació amb ell els aqueus, que visitaven les costes de l'Àsia Menor i que, amb altres pobles i monarques coneguts fins ara tan sols per l'epopeia, veuen aparèixer els seus noms en els documents que es van descobrint en els arxius d'aquells països. La relació amb Egipte es pot comprovar per l'existència d'un tractat entre Subiluliuma i Horemheb, últim faraó de la dinastia XVIII, pel qual es reparteixen el domini de Síria, restant el Nord (Naharin i Amurru) pels hittites, i el Sud (Fenícia i Canaan per Egipte.

Mort de Subiluliuma[modifica | modifica el codi]

A la mort de Subiluliuma es disputen la corona els seus dos fills Arnuwandas II i Mursilis II, i després d'un breu regnat del primer, puja al tron el segon, el qual s'ha d'enfrontar amb els egipcis. Aquests amb la nova dinastia XIX agafen nou ímpetu, i Seti I va a Síria a ocupar la part que li corresponia: Mursilius, després d'haver-se mantingut quiet, avança contra la Fenícia, però llavors Seti atacà Kadesh, donant-se un dur combat en què triomfaren els egipcis, els quals no intentaren conquerir els territoris situats més al Nord, signant-se un nou tractat de pau que mantenia l'Statu quo sense que res interrompis la tranquil·litat durant els últims quinze anys del regnat de Seti I.

Durant el regnat de Mursilius continent les relacions amb els aqueus, el rei dels quals, Tavglavas (Etèocles), posseeix l'illa de Lesbos i, a més, la Pantilia com a feu dels hittites. Però amb Ramsès II fou difícil mantenir la pau, ja que el nou faraó, de caràcter impetuós i amant de les glòries militars, es proposà, refer les conquistes de Tutmosis III, dirigint-se vers el Nord de Síria. Com a conseqüències d'ell, quedava el país d'Amurru definitivament per als hittites. Durant el regnat de Hattusilis I juga un paper molt important la seva esposa Kaddusis o (Kaddušiš), hereva de Katawadana.

Per un moment s'atura encara la decadència que havia d'afligir fatalment al país dels hittites, si es té en compte el gran nombre d'Estats vassalls que comprenia l'Imperi i els enemics que anaven sorgint, a part el desgast de forces que la llarga guerra amb Egipte significà per ambdós països.

Successors d'Hattusilis[modifica | modifica el codi]

Succeeixen a Hattusilis III, el seu fill Tudhalias IV (1255 o 1260, 1229 o 1225) aC. i Arnuwandas III fill de l'anterior (1229 o 1225-1200) aC. durant el regnat del qual perdurà l'amistat amb Egipte, un dels quals faraons (Merenptah o (Merenptà) envià blat als hittites. Arzawa es converteix en el focus d'una rebel·lió contra els hittites, en la qual prenen part el rei dels aqueus, anomenat Attarisiya o Attarisiyas, nom identificat amb Atreu. Aquesta lluita amb Tudhalias IV, intentant posar peu en les costes de Cària, i en fracassar aquest intent, conquerí Xipre.

Monumet en honor d'Hattusilis III

Les expedicions dels aqueus provocaren un estat d'intranquil·litat general a l'Egeu, que es traduí per continus moviments i expedicions de les diverses tribus que poblaven les seves ribes, originant la invasió dels pobles del mar a Egipte i tenint lloc llavors la guerra de Troia, promoguda pels mateixos aqueus. En aquest temps també s'hi troba l'Imperi hittita amb dificultats per part d'Assíria, el poder del qual ha anat creixent; en un tractat de Tudhalias IV i el país d'Amurru (amorites de Damasc), aquest últim es compromet a no comerciar amb Assíria. Amb Arnuwandas III poden encara recobrar els hittites, Karkemiš, aprofitant una nova època de debilitat d'Assíria, que l'havia ocupat en envair l'antic regne de Mitanni.

Fi de l'Imperi hittita[modifica | modifica el codi]

Vers l'any 1220 aC, poc temps després d'haver començat a governar Tudhalias V, envaeixen l'Àsia Menor els pobles traco-frigis, que acaben amb l'Imperi hittita, destruint la seva capital i dissolent-se el conglomerat de pobles que el formaven. Altres hosts d'escites vinguts del Caucas col·laboraren en aquesta labor, mentre a Síria els arameus envaïen grans regions, arribant al Nord de l'Eufrates. Aquesta destrucció fou definitiva, ja que mai més tornem a trobar un Estat hittita, que foren incorporats als diversos Imperis que s'estaven formant en l'Àsia Anterior, no sense certa resistència, doncs al voltant de l'any 1000 aC encara veiem alguns nuclis que aconsegueixen mantenir-se independents enfront dels assiris a l'extrem Nord de Síria, en la Commagena i la Melitene. Aquells en el segle VIII aC, amb la conquesta de Karkemiš i Marash, acabaven amb tota la resta d'independència hittita.

Sens dubte, les característiques racials d'aquest poble degueren contribuir més endavant a formar els pobles diversos que en el transcurs de la història trobem a l'Àsia Menor.

Art i arqueologia[modifica | modifica el codi]

Encara resta molt per explorar malgrat les excavacions fetes durant el segle XX, de les restes deixades pels hittites, sobretot per l'arqueòleg Hugo Winckler, han permès descobrir les fortificacions i alguns edificis de l'antiga capital dels hittites Hattusa, prop de l'actual ciutat de Bogazköy i de l'antiga Pteria. Hi ha restes de la ciutat emmurallada amb palaus i escultures a Sakçagöze, Sendjirli i Ürgüp. A Karkemiš també hi ha un relleu amb inscripcions d'influència assíria.

El més important de les restes escultòriques que dels hittites que ens resten ho constitueixen els famosos relleus que decoren la roca d'un lloc proper a Bogazköy, segurament un santuari, Iasili-Kaia. En aquestes roques resten representades dues processons, en les que hi prenen part unes 70 persones i què, sens dubte, tenen caràcter religiós. A Fraktiu[5] existeixen altres relleus en les roques representant escenes de sacrifici davant un altar. En el que sembla foren molt hàbil en el treball dels metalls; es conserven algunes peces hittites de plata i bronze que mostren molts coneixements tècnics en aquesta matèria.

Religió[modifica | modifica el codi]

Se'n sap molt poc vers la religió dels hittites; en aquest país tenia el seu centre el culte a una divinitat femenina, la deessa Mare Ma, la Cibeles de l'època clàssica, associada amb Atis (Adonis); al seu culte si dedicaven els gallas, sacerdots eunucs: com a divinitat masculina hi ha Teshub, déu de la guerra.

A més, en el tractat entre Egipte i els hittites es mencionen altres divinitats, com «el déu solar d'Arnena», el «déu de Khilpantiris», «la deessa de Kaukas», «els déus del cel, de la terra, del gran mar, del vent i de les tempestes», Taskhil, «senyora de les muntanyes», etc. Existeixen sacerdots eunucs representats amb un bastó o gaiata, sacerdotesses, de les que més tard s'originà potser la llegenda de les amazones.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «hittites». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. T. P. J. van den Hout, "The Rise and Fall of Cuneiform Script in Hittite Anatolia", en: C. Woods (dir.), "Visible Language, Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond", Chicago, 2010, p. 99-106
  3. Kurt Bittel,"Les Hittites", París, ed.Gallimard, col·lecció « L’univers des formes », 1976, p. 148-149
  4. Laistner, Max Ludwig Wolfram. A survey of ancient history to the death of Constantine (en anglès). Heath, 1929, p.52-53. 
  5. Mitteilungen der Österreichischen Geographischen Gesellschaft (en alemany). Österreichische Geographische Gesellschaft, 1916, p. vol.16, p.657. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hittites