Plácido Domingo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPlácido Domingo

Plácido Domingo, el 2008.
Biografia
Naixement(es) José Plácido Domingo Embil Modifica el valor a Wikidata
21 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de Bona Voluntat de l'UNESCO
novembre 2012 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Nacional de Música de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióTenor i director d'orquestra
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIgor Markevitch Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor heroic, baríton i tenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Classics Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarta Domingo (1962–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPlácido Domingo Jr. Modifica el valor a Wikidata
ParesPlácido Domingo Ferrer Modifica el valor a Wikidata  i Pepita Embil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webplacidodomingo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0004881 Allocine: 1663 Allmovie: p87994 TMDB.org: 77886
Facebook: PlacidoDomingo Twitter (X): PlacidoDomingo Spotify: 4pU3BpenOZFEBzORx2YBJW iTunes: 375956 Musicbrainz: 521df2bd-01f6-456e-9d5f-f081068819c2 Songkick: 506528 Discogs: 270225 Allmusic: mn0000851639 Modifica el valor a Wikidata
Placido Domingo, el 2014

José Plácido Domingo Embil (Madrid, 21 de gener de 1941) és un cantant líric i director d'orquestra espanyol. Té una veu enormement versàtil, que li ha permès de cantar com a tenor i baríton.[1]

La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l'obertura de la temporada de l'Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus quaranta anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes. La Fundació Birgit Nilsson va anunciar el 20 de febrer de 2009 que Plácido Domingo seria el primer guanyador del milió de dòlars del Premi Birgit Nilsson, el més important de la història de la música clàssica.[2]

El 9 de juliol de 2013 va ser ingressat en un hospital de Madrid a causa d'una embòlia pulmonar.[3][4][5]

El 13 d'agost de 2019, l'agència Associated Press va publicar els testimonis de nou dones, vuit d'elles cantants i una ballarina, de les quals només una va donar la cara públicament. Aquestes van denunciar que quan començaven en la professió van ser víctimes d'assetjament sexual per part del cantant.[6] Les víctimes van explicar que Domingo les obligava a tenir relacions sexuals i que, si rebutjaven, eren castigades professionalment.[7] El dimarts 25 de febrer de 2020 Plácido Domingo demanà finalment perdó a totes les dones que l'havien acusat d'agressió sexual i acceptà la seva responsabilitat de tots els actes de què se l'acusava.[8] La investigació realitzada per advocats contractats per American Guild of Music Artists (AGMA), el sindicat de l'òpera dels Estats Units, conclogué que fins a almenys 27 persones haurien patit la conducta sexual inapropiada i abús de poder de Plácido durant dues dècades quan aquest era a la direcció de l'Òpera Nacional de Washington i la de Los Angeles.[9]

Biografia[modifica]

Nasqué a la ciutat de Madrid el 21 de gener de 1941, fill dels cantants de sarsuela Plácido Domingo, nascut a Barcelona (28 de febrer de 1918 - 28 d'agost de 1994)[10] —el seu pare Pere Domingo va néixer a Tordera—,[11] i Pepita Embil, nascuda a Guetaria (Guipúscoa).[12][13] El seu pare va començar com a violinista actuant per a orquestres d'òpera i sarsuela. Aviat també va assumir papers de baríton a les sarsueles. Tot i que va fer malbé la seva veu actuant mentre patia un refredat, va continuar cantant fins als anys setanta. La mare de Domingo era una soprano consolidada que va debutar a l'escenari al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va conèixer el seu marit als 21 anys mentre actuava a Sor Navarra de Federico Moreno Torroba. Domingo va recordar més tard que els experts van animar el seu pare a cantar els papers wagnerians, mentre que el Liceu va oferir a la seva mare un contracte per cantar òpera.[14] El 1946 els pares de Moreno Torroba i Domingo van formar una companyia de sarsuela i van fer gires per Amèrica Llatina. Els seus pares posteriorment es van quedar permanentment a Mèxic i van establir la seva pròpia companyia de sarsuela, la Domingo-Embil Company.[15] A més del seu fill, també van tenir una filla, Maria José "Mari Pepa" Domingo de Fernandez (1942–2015).

Conegut en la seva família com "El Granado", per cantar des de ben petit la cançó Granada d'Agustín Lara. El 1949 la família es va traslladar a la Ciutat de Mèxic per treballar en teatre musical. Ben aviat va destacar en les lliçons de piano i després estudià a l'Escola Nacional d'Arts i al Conservatori Nacional de Música de la capital mexicana.

Allà va ser on va conèixer la seva primera dona, la pianista Ana Maria Guerra Cué, una soprano lírica de Veracruz, Mèxic, a qui va conèixer durant els seus dies de conservatori i amb qui es va casar el 1957, a setze anys. El 16 de juny de 1958 va néixer el seu fill, José Plácido Domingo Guerra (anomenat Pepe de nen i més tard Joe), ara fotògraf.[16] Tanmateix, el matrimoni no va durar gaire, i la parella es va separar poc després. A Mèxic també va trobar la segona i definitiva muller, Marta Ornelas, una soprano lírica de Veracruz, Mèxic, a qui va conèixer durant els seus dies de conservatori.[17]i amb qui es va casar l'any 1962.[18][19] El mateix any, Marta havia estat votada com a "Cantant mexicana de l'any". Després del seu matrimoni, la parella va actuar junts amb freqüència a l'Òpera Nacional d'Israel. Tanmateix, després de quedar embarassada del seu primer fill, va abandonar la seva prometedora carrera per dedicar temps a la seva família. Tenen dos fills, Plácido Francisco (conegut com a Plácido Domingo Jr.), nascut el 21 d'octubre de 1965, i Alvaro Maurizio, nascut l'11 d'octubre de 1968.

A la ciutat mexicana de Monterrey, debutà en l'òpera amb La Traviata, en el personatge d'Alfredo Germont, al costat de la soprano Alicia Aguilar. Posteriorment, Domingo va passar dos anys amb l'Òpera Nacional d'Israel, de la qual naixeria la fama que actualment no cessa des de llavors. Feu nombrosos debuts als Estats Units, sobretot a Nova York i San Francisco, encara que tampoc va deixar de fer gires per ciutats d'Europa, durant els anys seixanta, interpretant nombrosos papers musicals. Ha cantat sota la batuta d'una àmplia gamma de directors entre els quals hi ha Herbert von Karajan, Zubin Mehta i James Levine, entre altres. A Barcelona va debutar el 1966, al Liceu, amb tres òperes curtes de Salvador Moreno Manzano, Luis Sandi i J. P. Moncayo; i temps després va residir durant anys a la ciutat. Com a director d'òpera, va iniciar les activitats el 1973 i avui dia encara manté aquesta activitat com a director general de l'Òpera Nacional de Washington així com de l'Òpera de Los Angeles.

Ha gravat duos amb diversos cantants com John Denver, José María Cano, Alejandro Fernández, Carlos Santana, Luis Cobos, Caetano Veloso, Patricia Kaas, etc. Amb Josep Carreras i Luciano Pavarotti, va formar el 1990 la cèlebre societat artística Els Tres Tenors a Roma, amb motiu del Mundial de futbol Itàlia 1990. Repetí aquesta associació el 1994 en un magne concert a Los Angeles per la Copa del Món de Futbol 1994, i reincidí novament a París, amb motiu de la Copa del Món de Futbol 1998.

El seu repertori és molt variat i en diversos idiomes des dels clàssics, passant per cançons de Nadal, cançons infantils i música llatinoamericana.

Reconeixements[modifica]

El govern mexicà li va atorgar el premi de l'orde Àguila Asteca, màxim guardó atorgat a un estranger, per part del Govern de Mèxic, per la seva gran labor en l'atenció als damnificats pel terratrèmol de 1985, sense que li sabés greu de perdre la veu a causa de les tasques de rescat. Entre els afectats hi havia familiars del tenor.

El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Alfredo Kraus.

El 2002 va gravar l'himne del centenari del Reial Madrid, peça que va interpretar sota la pluja a la gespa de l'estadi Santiago Bernabéu, en la celebració del centenari del club.

Premis Grammy[modifica]

Entre els molts premis rebuts, ha guanyat set Premis Grammy:

Premis Emmy[modifica]

També ha rebut dos premis Emmy, en especials de televisió fets als EUA:

  • 1984 - Millor programa de música clàssica per Great Performances: Placido Domingo Celebrates Seville.
  • 1992 - Millor interpretació individual clàssica per The Metropolitan Opera Silver Anniversary Gala.

a més de dues nominacions:

  • 1986 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Cavalleria rusticana.
  • 1988 - Millor interpretació individual clàssica per Great Performances: Aïda: From the Houston Grand Opera.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Plácido Domingo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Plácido Domingo guanya el Premi Birgit Nilsson de música clàssica[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Plácido Domingo, ingressat per una embòlia pulmonar, a El Periódico de Catalunya
  4. ↑ Plácido Domingo, ingressat a Madrid per una embòlia pulmonar , a Ara
  5. ↑ Plácido Domingo, ingresado por una embolia pulmonar, a El País (castellà)
  6. ↑ Ximénez de Sandoval, Pablo. «Nueve mujeres acusan a Plácido Domingo de acoso sexual». El País, 14-08-2019. [Consulta: 14 agost 2019].
  7. ↑ «Mujeres del mundo de la ópera acusan a Plácido Domingo de acoso sexual». La Vanguardia, 13-08-2019. [Consulta: 13 agost 2019].
  8. ↑ «Plácido Domingo acepta "toda la responsabilidad" de las acusaciones de acoso sexual y pide perdón por "el dolor" causado». Europa Press, 25-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
  9. ↑ «Plácido Domingo pide perdón después de que una investigación en EEUU confirme el acoso sexual del tenor». El Diario, 25-02-2020 [Consulta: 25 febrer 2020].
  10. ↑ "Placido Domingo Ferrer, Baritone, 80", (obit.) The New York Times, 26 novembre 1987
  11. ↑ «El tenor acunado por la jota aragonesa». heraldo.es.
  12. ↑ Amón, Rubén. Plácido Domingo: Un coloso en el teatro del mundo. Editorial Planeta, 2011. ISBN 9788408101123. 
  13. ↑ "Pepita Embil Domingo; Soprano and Tenor's Mother, 76" (obit.), The New York Times, 1 setembre 1994
  14. ↑ Domingo, 1983, p. 5-7.
  15. ↑ Placido Domingo Summary. 
  16. ↑ «His son José from first marriage». Arxivat de l'original el 12 octubre 2007.
  17. ↑ «Plácido Domingo (biography)». IMDb.
  18. ↑ «Marta Ornelas, la fiel consejera» (en castellà). ABC, 22-01-2011. [Consulta: 9 juny 2011].
  19. ↑ «Plácido Domingo (biography)». IMDb.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plácido Domingo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plácido_Domingo&oldid=33424354»