Gall fer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tetrao urogallus cantabricus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gall fer
Tetrao urogallus Richard Bartz.jpg
Mascle i femella
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Tetraonidae
Gènere: Tetrao
Espècie: T. urogallus
Nom binomial
Tetrao urogallus[1]
(Linnaeus, 1758)[2]
Subespècies

Vegeu el text

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans. És nadiu d'Albània, Andorra, Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Herzegovina, Bulgària, la Xina, Croàcia, Txèquia, Estònia, Finlàndia, la França, Alemanya, Grècia, Itàlia, el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Macedònia, Mongòlia, Montenegro, Noruega, Polònia, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la península Ibèrica, Suècia, Suïssa i Ucraïna. És itinerant a Dinamarca, extint a Irlanda i reintroduït a la Gran Bretanya.[3]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La raça que viu als Països Catalans (Tetrao urogallus aquitanicus) és diferent de la que habita la zona cantàbrica (Tetrao urogallus cantabricus) i ocupa la zona més meridional de la seva àrea de distribució mundial com a espècie. El dimorfisme sexual és molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors més vius i majors proporcions. Dos trets molt característics del mascle són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de l'ull, més conspícues durant l'època de zel, i les taques de plomes blanques a l'altura de les espatlles. La femella és clarament diferent: el seu plomatge és molt críptic i les seues dimensions són més reduïdes.

Hàbitat i ecologia[modifica | modifica el codi]

És sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d'alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d'aquests vegetals. A l'hivern ho fa bàsicament d'acícules de pi (folífag), alimentació molt especialitzada. És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d'una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg. És tímid i recelós, i quan es desplaça, gairebé corrent pel bosc, es mostra àgil i silenciós.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cap a l'abril o maig comença l'època de zel. Els mascles són polígams i llurs territoris se situen en un lloc d'exhibició col·lectiva, anomenat "cantador", on es reuneixen els mascles de les rodalies bo i efectuant el cant, els estufaments i les cerimònies rituals. Aquests "cantadors" són llocs tradicionals en l'espai i en el temps. L'estufament del mascle, quan canta, en un moment de màxima agitació sexual, és un dels fenòmens més vistosos que hom pot observar a les muntanyes del Pirineu. Malgrat això, també és el moment per a caçar-lo, aprofitant que resta privat de l'oïda. De la incubació i de la cura dels pollets, que són nidífugs, en té cura molt sol·lícita la femella.[4]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 The Taxonomicon (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Tomus I. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decima, reformata. Holmiae. (Laurentii Salvii).: (1-4), 1-824
  3. IUCN (anglès)
  4. Knowlton, Frank Hall; Lucas, Frederic Augustus. Birds of the world: a popular account (en anglès). Holt, 1909, p.289. 
  5. Animal Diversity Web (anglès)
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 The Internet Bird Collection (anglès)
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. AviBase (català)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. AviBase (català)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. AviBase (català)
  13. BioLib (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. Animal Diversity Web (anglès)
  16. Animal Diversity Web (anglès)
  17. Animal Diversity Web (anglès)
  18. Animal Diversity Web (anglès)
  19. «Tetrao urogallus» (en anglès). Catalogue of Life. (anglès)
  20. Subespècies de gall fer (català)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 145. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0
  • Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a. edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039.
  • Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, ISBN 84-282-1317-8.
  • Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]