Tour de França de 1988

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tour de França 1988)
Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1988
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.281 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaPontchâteau Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants198, inici
151, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatFrança i Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps4 juliol 1988 – 24 juliol 1988 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició75 Modifica el valor a Wikidata
Competició

Primer lloc Pedro Delgado Robledo
Segon lloc Steven Rooks
Tercer lloc Fabio Enrique Parra Pinto
Venç muntanya Steven Rooks
Venç per punts Eddy Planckaert
Venç juvenil Erik Breukink
Venç per equips PDM
Modifica el valor a Wikidata

1987 Modifica el valor a Wikidata
1989 Modifica el valor a Wikidata

L'edició del Tour de França de 1988,[1] 75a edició de la cursa francesa, es disputà entre el 4 i el 24 de juliol de 1988, amb un recorregut de 3.286 km distribuïts en un pròleg i 22 etapes, una d'elles amb dos sectors. D'aquestes, 5 foren contrarellotges, una per equips i 4 individuals. En aquesta ocasió el pròleg era més aviat un preludi perquè tan sols tenia un km, sent aquesta l'etapa més curta de la història del Tour de França.

Hi van prendre part 22 equips, amb un total de 198 corredors, dels quals 151 arribaren a París. Jacques Goddet deixa la direcció del Tour després de més de 50 anys al capdavant, des que el 1936 agafés les regnes d'Henri Desgrange.

Després de perdre el Tour per tan sols 40 segons, Pedro Delgado tornava el 1988 amb ganes de guanyar la ronda gal·la i després d'haver entrenat al Giro d'Itàlia i no a la Vuelta a Espanya.

Delgado es posaria líder després de l'etapa a l'Aup d'Uès i ja no deixaria el mallot groc fins a l'Avinguda dels Camps Elisis de París. Amb tot, la seva victòria es va veure esquitxada per un cas de positiu en un control antidopatge per un medicament, la promenicida, que no formava part de la llista de productes prohibits per l'UCI i això li va permetre continuar en cursa.

Fabio Parra es convertí en el primer, ciclista sud-americà en pujar al podi del Tour, èxit que sols ha repetit Nairo Quintana l'any 2013.[2]

Resultats[modifica]

Classificació general[modifica]

Maillot groc Classificació General
1. Espanya Pedro Delgado Reynolds 84h 27' 53"
2. Països Baixos Steven Rooks PDM-Ultima-Concorde + 7' 13"
3. Colòmbia Fabio Parra Kelme + 9' 58"
4. Canadà Steve Bauer Weinmann-La Suisse + 12' 15"
5. França Eric Boyer Systeme U + 14' 04"
6. Colòmbia Luis Herrera Café de Colombia + 14' 36"
7. França Ronan Pensec Z-Peugeot + 16' 52"
8. Espanya Álvaro Pino B.H. + 18' 36"
9. Països Baixos Peter Winnen Panasonic-Isostar + 19' 12"
10. França Denis Roux Z-Peugeot + 20' 08"
198 participants, 151 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya[modifica]

1r Països Baixos Steven Rooks Gran Premi de la Muntanya PDM-Ultima-Concorde 326 pts
2n Països Baixos Gert-Jan Theunisse PDM-Ultima-Concorde 248 pts
3r Espanya Pedro Delgado Reynolds 223 pts

Classificació de la Regularitat[modifica]

1r Bèlgica Eddy Planckaert Maillot verd A.D.R-Mini Flat-IOC 278 pts
2n Estats Units Davis Phinney 7 Eleven-Hoonved 193 pts
3r Irlanda Seán Kelly KAS-Canal 10-Mavic 183 pts

Classificació dels joves[modifica]

1. Països Baixos Erik Breukink Maillot blanc Panasonic-Isostar 84h 50' 59"
2. Mèxic Raúl Alcalá 7 Eleven-Hoonved + 8' 08"
3. Noruega Janus Kuum A.D.R-Mini Flat-IOC + 15' 47"

Classificació per equips[modifica]

1r Països Baixos PDM
2n Espanya BH
3r França Z-Peugeot

Etapes[modifica]

Etapa Data Recorregut km Vencedor d'etapa Líder de la general
Pròleg 3 de juliol Pornichet-La Baule 1 (CRI) Itàlia Guido Bontempi Itàlia Guido Bontempi
4 de juliol Pontchâteau-Machecoul 91,5 Canadà Steve Bauer Canadà Steve Bauer
4 de juliol La Haie-Fouassière-Ancenis 48 (CRE) Països Baixos Panasonic Països Baixos Teun Van Vliet
5 de juliol Nantes-Le Mans 213,5 Països Baixos Jean Paul Van Poppel Països Baixos Teun Van Vliet
6 de juliol Le Mans-Évreux 158 Portugal Acacio da Silva Països Baixos Teun Van Vliet
7 de juliol Neufchâtel-en-Bray-Liévin 147,5 Països Baixos Jelle Nijdam Països Baixos Henk Lubberding
8 de juliol Liévin-Wasquehal 52 (CRI) Regne Unit Sean Yates Països Baixos Jelle Nijdam
9 de juliol Wasquehal-Reims 225,5 Itàlia Valerio Tebaldi Països Baixos Jelle Nijdam
10 de juliol Reims-Nancy 219 Alemanya Rolf Golz Canadà Steve Bauer
11 de juliol Nancy-Estrasburg 160,5 França Jérôme Simon Canadà Steve Bauer
10ª 12 de juliol Belfort-Besançon 149,5 Països Baixos Jean Paul Van Poppel Canadà Steve Bauer
11ª 13 de juliol Besançon-Morzine 232 Colòmbia Fabio Parra Canadà Steve Bauer
12ª 14 de juliol Morzine-Aup d'Uès 227 Països Baixos Steven Rooks Espanya Pedro Delgado
13ª 15 de juliol Grenoble-Villard de Lans 38 (CRI) Espanya Pedro Delgado Espanya Pedro Delgado
14ª 17 de juliol Blagnac-Guzet-Neige 163 Itàlia Massimo Ghirotto Espanya Pedro Delgado
15ª 18 de juliol Saint Girons-Luz Ardiden 187,5 Espanya Laudelino Cubino Espanya Pedro Delgado
16ª 19 de juliol Tarbes-Pau 38 Països Baixos Adri Van der Poel Espanya Pedro Delgado
17ª 19 de juliol Pau-Bordeus 210 Països Baixos Jean Paul Van Poppel Espanya Pedro Delgado
18ª 20 de juliol Ruelle sur Touvre-Llemotges 93,5 Itàlia Gianni Bugno Espanya Pedro Delgado
19ª 21 de juliol Llemotges-Puy de Dôme 188 Dinamarca Johnny Weltz Espanya Pedro Delgado
20ª 22 de juliol Clarmont-Ferrand-Chalon-sur-Saône 223,5 França Thierry Marie Espanya Pedro Delgado
21ª 23 de juliol Santenay 46 (CRI) Espanya Juan Martínez Oliver Espanya Pedro Delgado
22ª 24 de juliol Nemours-París 172,5 Països Baixos Jean Paul Van Poppel Espanya Pedro Delgado

Equips Participants[modifica]

Equip Cap de files
Carrera Urs Zimmermann
PDM Steven Rooks
Toshiba Jean François Bernard
Systeme U Laurent Fignon
Café de Colombia Luis Herrera
BH Anselmo Fuerte
7 Eleven-Hoonved Andrew Hampsten
Caja Rural-Orbea Marino Lejarreta
Hitachi-Bosal Claude Criquelion
Chateau d'Ax Gianni Bugno
Fagor Robert Millar
Equip Cap de files
Panasonic-Isostar Erik Breukink
Z-Peugeot Ronan Pensec
Teka Raymund Dietzen
KAS-Canal 10 Sean Kelly
RMO-Liberia-Mavic Patrice Esnault
Superconfex-Yoko Rolf Golz
Reynolds Pedro Delgado
Kelme Fabio Parra
Weinmann-La Suisse Niki Ruttimann
ADR-Mini Flat Dirk Demol
Sigma-Fina Hennie Kuiper

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1988