Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

RCD Espanyol

(ca) Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona S.A.D.
logo
Dades
Tipus	club de futbol equip de futbol de l’associació masculina
Creació	1900
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Lliga BBVA
Instal·lació esportiva del club	Estadi Cornellà-El Prat, Cornellà, Catalunya (40.500 espectadors)
Governança corporativa
Seu	Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)
Presidència	Ramon Condal
President	Chen Yansheng
Entrenador principal	Mauricio Pochettino
Propietari de	Estadi de Sarrià RCDE Stadium
Altres
Color
Lloc web	rcdespanyol.com

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és una societat anònima esportiva catalana fundada a la ciutat de Barcelona el 13 d'octubre de 1900 per una colla de joves estudiants encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz, que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

El capital social de l'entitat és de 24.439.616,20 euros, dividit en 406.641 accions, amb valor nominal 60,10121 euros, estant subscrit i desemborsat en la seva totalitat.

Actualment, el primer equip de l'Espanyol juga a la primera divisió de la Lliga espanyola. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment "periquitos". El club organitza anualment des de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu.

Els símbols

Equipament

El primer uniforme fou groc perquè rebé un donatiu de roba d'aquest color per part del propietari d'una indústria tèxtil, amb faixa i pantaló llarg, blanc o negre (1900). Quan aquest soci va deixar de participar en les activitats de l'entitat, cada jugador aportava el seu vestuari, però s'utilitzà bàsicament samarreta blanca, amb faixa blava i pantaló negre o blau (1901), tot i que en aquell moment era més important el fet de jugar que el vestuari que s'hi duia.

El 20 de febrer de 1910, després de la reactivació de l'entitat per la manca de jugadors entre els anys 1906 i 1909, i a proposta d'Eduard Corrons, l'assamblea de socis decideix canviar l'antic uniforme tot blanc pel blanc-i-blau barrat que encara ara llueix, demostrant una vegada més el seu compromís amb Catalunya, ja que eren els colors que portaven els Almogàvers amb l'almirall Roger de Llúria, figura emblemàtica de la història dels Països Catalans, combinació que ha perdurat fins als nostres dies.

Mentre el primer equipament ha sofert lleugers canvis en tonalitats de blau, i l'amplada i nombre de franges, atès que es van canviant els contractes amb firmes de roba esportiva, el segon equipament ha variat contínuament de combinacions de colors i franges. Des de l'any 1980, les samarretes del club han estat proveïdes succesivament per Meyba, Massana, Puma, John Smith, Umbro, Uhlsport i des de la temporada 2010-2011 per la companyia xinesa Li Ning.

L'any 2000, amb motiu del centenari del club, es creà un uniforme commemoratiu on els colors blanc i blau es combinen, tant a samarreta com a pantaló, seguint un patró proper a un taulell d'escacs.

Evolució de l'uniforme: Primer equipament

1900

1901-06

1906 X Sporting

1909-15

1915-41

1941-66

1966-84

1984-93

1993-98

1998-99

1999-01

2000 Centenari

2001-02

2002-04

2004-05

2005-06

2006-07

2007-08

2008-09

2009-10

2010 Aniversari

2010-11

2011-12

Evolució de l'uniforme: Segon equipament

1974-83

1983-84

1984-89

1989-90

1990-92

1992-93

1994-95

1995-96

1996-97

1997-98

1998-99

1999-00

2000-01

2001-02

2002-04

2004-05

2005-06

2006-07

2007-08

2008-09

2009-10

2010-11

2011-12

L'escut

Escut del club a una de les parets de l'Estadi Cornellà - el Prat.

El primer escut de l'entitat fou un cercle vermell amb una franja central groga i una de cada inicials CEF en cada camp, en lletres negres, imitant una pilota de futbol.

En la mateixa assemblea del 20 de febrer de 1910, en la que es decideix canviar els colors de l'equip, i també a proposta d'Eduard Corrons, es va decidir canviar l'escut radicalment per adaptar-lo a la nova simbologia: una franja vermella envoltaria un cercle blanc amb tres franges verticals blaves on se sobreposarien les inicials en negre. El 1912, en rebre el club el títol de Real, se li va afegir a l'escut una corona reial, i la franja vermella va fer-se més ample per encabir el nom complet en lletres negres.

Durant la Segona República Espanyola es va suprimir el títol i la corona, que van tornar a aparèixer quan els nacionals van guanyar la Guerra Civil Espanyola.

L'any 1998 es va fer una nova modificació a l'escut, a mans de Pere Duran. Es tracta d'un escut basat en el clàssic, però més esquemàtic, i la llegenda apareix en català i en lletres grogues. El darrer canvi es va produir l'any 2006. El nou escut presenta una única evolució dins la corona, respecte a l'últim disseny de Pere Duran, consistent en què les quatre barres vermelles interiors augmenten lleugerament fins a completar l'espai interior, formant així la senyera catalana.

• 
  1900-1910
• 
  1910-1912
• 
  1912-1931 i 1939-1998
• 
  1931-1939
• 
  des de 1998

Himne

L'Espanyol ha tingut tres himnes popularment reconeguts. El primer s'anomenava Somos espanyolistas i fou creat el 1975 amb música de Josep Guardiola i lletra de Ricard Pastor. Es tractava d'una poesia dedicada als colors blanc-i-blaus de l'equip i d'en Roger de Llúria. El segon himne va ser el més reconegut i estimat pels records que impregnava als seguidors "periquitos". Fou creat el 1983 pel mestre Carles Lopart i el locutor de Ràdio Barcelona Isidre Sola, tenint la peculiaritat de ser bilingüe. L'any 1992 es traduí totalment al català. L'himne actual del RCD Espanyol va ser gravat per l'Orfeó Català i l'Orquestra Simfònica del Vallès. La música va ser composta per l'ex-director de l'orquestra La Selvatana: Antoni Mas. La lletra és obra de l'historiador espanyolista Joan Segura Palomares. L'himne es va presentar el 14 de novembre de 1999 a l'Estadi Olímpic durant l'acte inaugural del Centenari.

El periquito

La procedència més creïble del mot "periquitos" pertany al gran humorista català Valentí Castanys (1898-1965) mitjançant els acudits que publicava al setmanari humorístic-esportiu "El Xut" (1922-1936); ja que, cap els anys 20, Castanys satiritzava el petit nombre de socis de l'Espanyol representant-los com a "quatre gats negres". Aquests mateixos anys, Pat Sullivan va crear el primer gat antropomòrfic del cine, "Felix the cat", i arriben les seves versions al nostre país cap al 1929 però amb el nom del "gat perico" o "gat periquito", segurament a causa que, amb la introducció del cine sonor, destacava la seva característica d'animal parlant. I és a partir d'aquí, quan els quatre gats habituals - es veu que aquest fenomen no és exclusiu d´aquesta època - dels acudits passen a ser els quatre gats "pericos" o "periquitos".

Durant el 75è aniversari del Club (any 1975), ja es va fer un logotip on ja hi apareixia un perico (la història dels gats estava quasi oblidada), i més endavant han anat sorgint diverses versions de pericos, sobretot en els logotips o escuts de diverses penyes; fins que ja fa uns anys, la directiva va decidir, explotar la imatge simpàtica del periquito creant finalment la mascota oficial del club, en "Pericu".

Les instal·lacions

Estadi de Cornellà - El Prat

Article principal: Estadi Cornellà-El Prat

Estadi de Cornellà - El Prat

Ciutat Esportiva de Sant Adrià

Estadi de Sarrià

El 2003 es col·locà la primera pedra de l'Estadi Nou del RCD Espanyol als termes municipals de Cornellà - El Prat. Després de sis anys d'obres, amb un cost de 65 milions d'euros, el 5 de juny de 2009 va tenir lloc el simbòlic acte de lliurament de claus. La inauguració fou el 2 d'agost del mateix any amb un partit contra el Liverpool FC i victòria de l'Espanyol per 3 a 0.

És un estadi de quatre estrelles construït seguint criteris d'eficiència energètica amb una innovadora coberta de plaques fotovoltaiques.

L'aforament és de 40.500 espectadors, tots asseguts.

Ciutat esportiva

Article principal: Ciutat Esportiva del RCD Espanyol

El 2001 s'inaugurà la Ciutat Esportiva del club a Sant Adrià de Besòs, de 60.000 m² de superfície, a més d'entrenar el primer equip hi entrenen i juguen el futbol base i femení de futbol, i consta de 2 camps de gespa natural, 2 Camps de gespa artificial i un camp de fútbol-7 de gespa artificial, un camp d'entrenament de porters de gespa natural i la pista poliesportiva de gespa artificial.

Camps anteriors

Fins a set emplaçaments diferents va utilitzar l'Espanyol abans no arribés l'era Sarrià:

• Temporada 1900-1901: els primers amistosos es van jugar al camp de Can Grassot (carrers Mallorca, Sardenya, Provença, Sicília) just al costat de la Sagrada Família, fins al 10 de març de 1901 quan l'Hispània AC alliberà el seu camp del Frare Blanch, a l'estació del Tibidabo. Aquest darrer, però, pràcticament no va ser utilitzat ja que poc després hi ha constància d'entrenaments al costat de l'Hospital Clínic.
• Temporada 1901-1902: l'equip va jugar els partits com a local de la Copa Macaya en un solar pròxim a la plaça de braus de Les Arenes (carrers de València, Aragó, Vilamarí).
• Temporada 1902-1903: es va tornar a utilitzar el camp de l'Hospital Clínic Sud (carrers Provença, Villarroel, Mallorca, Urgell) disputant-hi el primer partit en competició oficial el 30 de novembre de 1902 amb una victòria sobre el FC Internacional per 6 a 0.
• Temporada 1903-1904: el 6 de desembre de 1903 el club va inaugurar el camp de l'Hospital Clínic Nord (carrers París, Muntaner, Còrsega, Casanova) guanyant al Català FC per 2 a 0 i al cap de dos dies al FC Barcelona per 3 a 1.
• L'únic camp sota el nom d'X Sporting Club va ser al Carrer Marina, prop de la plaça de braus de La Monumental. El 2 de febrer de 1908 s'hi juga el primer partit oficial guanyant al FC Espanya per 1 a 0.
• El Velòdrom Parc de Sports (carrers Muntaner, Londres, Aribau, París) es va començar a utilitzar al juny de 1910. Anomenat popularment Camp de les Faves, no es va inaugurar oficialment fins l'1 de març de 1911 amb un partit contra l'Español de Madrid, al que derroten per 2 a 0.
• El 18 de febrer de 1923 es va inaugurar l'estadi de Sarrià amb el partit Espanyol - Sants (4-1), del Campionat de Catalunya. El primer gol en el nou estadi el va marcar Vicenç Tonijuan. Donada la situació i l'arbrat de tota mena que el rodejava li valgué el sobrenom de La Manigua de Can Ràbia, i d'aquí el malnom de periquitos. Sarrià també va rebre el sobrenom de "la bombonera". El 21 de juny de 1997 es va jugar el darrer partit a l'estadi de Sarrià. L'Espanyol va vèncer el València Club de Futbol per 3 a 2. L'equip es va veure obligat a vendre l'estadi per pagar el seu dèficit econòmic.
• Des d'aquella data va jugar els seus partits a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona, es va renovar completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana, i va obtenir la categoria cinc estrelles per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors pels actes esportius i fins a 68.000 espectadors per concerts.

Història

Orígens i fundació

L'escut de la Societat Gimnàstica Espanyola.

La Copa Macaya.

El 1897, Àngel Rodríguez, un estudiant d'enginyeria barceloní, juntament amb altres companys universitaris com Octavi Aballí i Lluís Roca, creen la Societat Gimnàstica Espanyola dedicada a la pràctica de diversos esports. Tres anys més tard, quan l'eclosió del futbol s'ha fet manifesta a la ciutat comtal, aquest grup d'amics se sent atret per aquest joc en particular, de tal manera que l'Àngel Rodríguez decideix crear-ne una secció coincidint amb la data del seu aniversari, el 13 d'octubre de 1900, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-ball. Aquesta denominació atén d'una banda a les dels altres equips de la ciutat —Català FC, FC Barcelona, Hispània AC—, representatives de llur ubicació; i d'altra banda al fet de no jugar-hi estrangers —a imatge del Català—, sinó una majoria de catalans, a més d'un parell de bascos i un andalús. Immediatament s'afilïen a la Federació Gimnàstica Espanyola, de la que n'és president el seu pare, Rafael Rodríguez Méndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona.

Els primers anys

La Societat Espanyola de Foot-ball debuta el 25 de novembre de 1900 empatant a quatre gols un amistós contra l'Hispània Athletic Club. El 8 de desembre següent torna a jugar contra l'equip vermell perdent aquest cop per 1 a 7, i a l'endemà ho fa contra la Societat Deportiva Santanach perdent per 4 a 0, tot i que en aquest partit es presentà amb només set jugadors. El 3 de gener de 1901 es crea la primera Junta Directiva formada per Àngel Rodríguez Ruiz (president), Jordi Serra Serra (vice-president), Antoni Ros Vila (secretari), Octavi Aballí Aballí (tresorer), i els vocals Enric Montells Gatell, Telesforo Álvarez Quevedo i Marcel·lí Martino Arroyo. Al mateix mes de gener, just abans de començar la primera edició de la Copa Macaya, l'entitat canvia de nom i passa a dir-se 'Club Espanyol de Foot-ball després d'ingressar-hi la dissolta SD Santanach.

El 1902 el futbol comença a organitzar-se seriosament: el maig s'inaugura la primera Copa d'Espanya en la que els catalans marquen el primer gol de la història de la competició, obra d'Àngel Ponz i Junyent. El 23 de febrer de 1903 el Reial Madrid juga el seu primer partit a Barcelona contra l'Espanyol (0-0). El 13 d'abril del mateix any l'Espanyol guanya la seva primera Copa Macaya —competició decana del territori estatal—, trofeu que s'enduu en propietat en guanyar també l'edició de l'any següent. El primer partit que disputa l'entitat amb un club internacional fou el 31 de desembre de 1904: Espanyol - Stade Olympien des Étudiants de Toulouse (7-2). Aquests primers anys són mecenes del club els germans Josep Maria i Laureà Miró i Trepat.

Suspensió de les activitats

Del 1906 al 1909 l'Espanyol suspèn les seves activitats per manca de jugadors, ja que la majoria d'ells eren estudiants universitaris i es matricularen per estudiar a universitats de fora de Catalunya, i la resta ingressaren a l'X Sporting Club.

Reactivació i canvi de símbols

El ressorgiment de l'entitat data del 27 de desembre de 1908, quan els socis de l'X Sporting Club decideixen canviar el nom a 'Club Deportiu Espanyol i fusionar-se amb el Club Espanyol de Jujitsu —fundat el 1906 per Julià Clapera Roca— tot coincidint amb la renovació de la Junta Directiva. A més de les seccions d'esgrima, boxa, jujutsu i una secció recreativa dedicada a l'art de Talia, s'aprofita per incorporar aquells jugadors del Club Espanyol de Foot-ball que marxaren a estudiar a l'estranger, ja de retorn a Barcelona per aquestes dates. Emili Sampere i el mateix Julià Clapera seran els portaestandards d'aquesta nova etapa.

El 1910 l'assamblea de socis decideix canviar l'antic uniforme tot blanc pel blanc-i-blau barrat que encara ara llueix ja que eren els colors que portaven els Almogàvers amb l'almirall Roger de Llúria, figura emblemàtica de la història de la Corona d'Aragó.

El 1911 l'Espanyol contracta, per primer cop, 3 anglesos del Plumstead FC de Londres, John Allack, Hodge i Gibson. Era un pas cap el professionalisme del club. El 1912 Alfons XIII li atorga el títol de Reial.

Dos directius donaren un impuls important a l'Espanyol d'aquella època, principalment pel que fa a l'aspecte econòmic, els senyors Evelí Doncos i Genaro de la Riva. El 1914-15, l'Espanyol inaugura el seu historial de partits a l'estranger després de jugar a Barcelona bastants partits durant els anys anteriors contra diferents clubs forasters, guanyant a Portugal enfront el Benfica (1-2 i 1-2) i una selecció de Lisboa per 1-4.

La compra de Sarrià i la consolidació del club els anys 20

En arribar els anys vint, l'Espanyol ja era per dret propi el segon club de futbol de Catalunya, amb l'obtenció dels Campionats de Catalunya dels anys 1904, 1912, 1915 i 1918. Després del desnonament del camp del carrer Muntaner, la família La Riba compra per 170.000 pessetes de l'època la finca Can Ràbia, on el 18 de febrer de 1923 s'inagura l'estadi de Sarrià, equipat únicament amb les instal·lacions imprescindibles, pagades per la directiva, ja que l'empresa constructora, a la que s'havia avançat una part important dels diners, va fer fallida. Amb el temps, aquest estadi esdevindrà un espai mític per al club.

La dècada dels vint estigué plena d'èxits per l'Espanyol, que disputà molts encontres amb equips internacionals, entre els que destacaren: Neumünster, Imperial de Lisboa, SK Csechie Karlin de Praga, Sparta de Praga, Viktoria Zizkov i Nuselsky. L'Espanyol fa el 1925 un viatge per Portugal i les Canàries on fitxa el jugador Padrón, i al finalitzar la temporada 1925-26, l'Espanyol fa unes reeixides gires per Amèrica i l'Europa Central que serveixen per finançar la tribuna i que l'enfronta amb seleccions argentines i uruguaianes en les que hi ha una enorme expectació, aprofitant la fama aconseguida per Ricard Zamora.

Les primeres lligues

L'Espanyol aconsegueix el seu primer Campionat d'Espanya el 1929, i participa en la primera lliga espanyola, entrant en la història del futbol espanyol de nou al marcar el primer gol oficial en aquesta competició. La figura mítica més destacada d'aquells anys fou Ricard Zamora. Al final de la temporada 1928-29, s'homenatja Patrici Caicedo, qui es convertiria durant molts anys en l'entrenador de l'equip de futbol, i es realitzà una gira per Suècia, però es traspassa a Zamora al Real Madrid l'any 1930 per la xifra rècord de 100.000 pessetes.

La guerra civil

Amb l'adveniment de la República, com moltes altres institucions, l'Espanyol deixa d'anomenar-se Reial. El 1935, en ser eliminat prematurament de la copa, l'Espanyol realitzà una gira pel Marroc, i després, conjuntament amb l'Athletic de Madrid realitzà una nova gira per Amèrica. Durant la Guerra Civil Espanyola, un comitè de socis va dirigir l'entitat, oposant-se a la col·lectivització de l'entitat, i Crisant Bosch es va negar a lliurar els llistats de socis a les milícies, però tot i això seixanta-dos socis del RCD Espanyol van ser assassinats durant la guerra civil.

L'Espanyol durant la postguerra

La postguerra s'inicia amb un gran èxit per al club, que guanya la seva segona Copa d'Espanya el 1940. A les temporades 1943, 1944, 1946 es retiraren tres grans jugadors de l'Espanyol: en Pere Solé, Crisant Bosch i Albert Martorell, i el club els hi va fer sengles homenatges. El desembre de 1949 l'Espanyol es desplaça a Filipines, on juga una série d'encontres amistosos.

El soci número 1, Julià Clapera, dóna compte que l'octubre de 1950 es complia el 50è aniversari de la fundació del club. Tanmateix, es tracta d'unes noces d'or anticipades, ja que per la suspensió que va sofrir el club no se celebraran fins pel març de 1953, amb un encontre de celebració en el que es derrotà el Malmö FF per 3 a 2 amb una alineació que mantenia la filosofia inicial de no incorporar jugadors estrangers.

Entre les temporades 1950-51 i 1951-52 l'equip, dirigit per Pepe Nogués aconsegueix guanyar com a local de manera consecutiva en setze partits, la més llarga de la història.

El juliol de 1951 s'iniciaren les obres d'ampliació de Sarrià, i l'estadi, que pertanyia a la família De la Riva, va passar a propietat de l'Espanyol que presidia Francisco Javier Sáenz. Durant els anys 1950 juga un altre dels grans mites de l'Espanyol, l'andalús Julià Arcas i es fitxa a l'entrenador argentí Alejandro Scopelli, que farà grans temporades al club i que es féu famós perquè feia respirar oxigen als jugadors als descansos dels partits.

Els anys 1960

L'equip del RCD Espanyol als anys 80

La temporada 1961-62 l'equip participa per primera vegada a la Copa de Fires, en què és eliminat en quarts de final. En la lliga regular, l'equip du una mala trajectòria i es fan càrrec de l'equip en Ricard Zamora i en Julià Arcas però no aconsegueixen evitar el primer descens del club a Segona Divisió. La temporada següent, s'assegué a la banqueta l'home que entrenant el Valladolid havia enviat l'Espanyol a Segona, Heriberto Herrera, i es recupera la divisió d'honor. Quan en Kubala va abandonar la banqueta blau-grana, encara en bona forma, juga amb la samarreta de l'Espanyol (temporada 1961-62), passant més tard a la banqueta blanc-i-blava; on coincidí amb Alfredo Di Stefano a les seves ordres, que fitxà per l'Espanyol la temporada 1964-65. La temporada següent l'equip va participar de nou en la Copa de Fires sent eliminat de nou en quarts de final.

L'estiu del 1966 és nou president Joan Vilà Reyes. D'aquesta època és la famosa davantera espanyolista anomenada "Els 5 dofins", que en realitat eren sis, Amas, Marcial, Re, Rodilla, José María i Miralles.

Els anys 1970

El juny del 1971, amb José Emilio Santamaría com a entrenador, l'Espanyol torna a ser pioner en les seves gires a l'estranger i viatja a la Unió Soviètica per fer una gira. Amb ell a la banqueta realitzà grans campanyes a la Lliga espanyola. En aquesta dècada, després del canvi de format de la Copa de Fires, que passa a ser la Copa de la UEFA, hi participa les temporades 1973-1974 i 1976-1977, sent eliminat en trentadosens i vuitens de final, respectivament.

El 8 de setembre de 1978 mor a Barcelona en Ricard Zamora, possiblement la més gran figura de la història del club. Durant la dècada dels 70 i començament dels 80 destacà a l'Espanyol, especialment, la figura del navarrès Rafael Marañón, que amb 111 gols és el jugador que més n'ha marcat, fins avui, a la història del club.

Els anys 80 i 90

Entrada de la tornada de la final de la copa de la UEFA del 1988

L'equip del RCD Espanyol la temporada 2007-2008

Les darreres dècades de la història blanc-i-blava són temps d'alts i baixos, amb grans campanyes amb entrenadors com Javier Clemente, amb qui s'arriba a la final de la copa de la UEFA el 1988), i dos descensos a Segona Divisió en la dècada dels 90 en un context d'una greu crisi econòmica, especialment durant els mandats de Juli Pardo i Francesc Perelló.

El 4 de desembre de 1992, l'Espanyol s'inscriu al Registre Mercantil com a Societat Anònima Esportiva, i poc després, el 1994 es crea el RCD Espanyol B, filial blanc-i-blau, en absorbir els drets del FC Cristinenc, de Santa Cristina d'Aro.

El 1995, per adaptar-se a la nova legislació esportiva espanyola, el club modifica lleugerament el seu nom afegint "de Barcelona" al final i passa a nomenar-se Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona S.A.D., el 21 de juny de 1997 es juga el darrer partit a l'estadi de Sarrià, que ha de ser venut per eixugar el gran deute que arrossega la societat, provocat per unes males gestions econòmiques i esportives dels equips directius, i en els terrenys s'enderroca l'històric estadi i s'hi construeixen habitatges. Uns dies després de la venda de Sarrià, Daniel Sánchez Llibre és escollit president de l'entitat. El club passa a jugar els seus partits a l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

A principis de la dècada de 1990 la mort de dos aficionats van sacsejar el club, la de Frederic Rouquier asassinat per Boixos Nois el gener de 1991, i la del nen Guillem Alfonso per l'impacte d'una bengala disparada per un altre aficionat el 15 de març de 1992,

Un club centenari

Fitxer:Final Uefa 2007.JPG

Hampden Park, escenari de la segona final de la UEFA

En honor al centenari de l'entitat, rep de la Generalitat de Catalunya el Premi Creu de Sant Jordi. El 14 de novembre de 1999, en el partit que inagurava els actes del Centenari del club a l'estadi Olímpic de Montjuïc, es derrota la selecció argentina per 2 a 0.

La remuntada patrimonial de l'entitat s'inicia amb la Ciutat Esportiva del club a Sant Adrià de Besòs, inaugurada el 2001 i la col·locació de la primera pedra del Nou Estadi del RCD Espanyol el 2003, entre els termes municipals de Cornellà de Llobregat i El Prat, i finançat amb un crèdit sindicat concedit per cinc entitats financeres, amb un total de 55 milions.

Esportivament, aquests darrers anys l'equip s'instal·la en la part baixa de la classificació amb excepció de la temporada 2005-06, en la que s'acaba a un punt d'accedir a la Lliga de Campions. Amb l'entrenador Paco Flores, el club aconsegueix la seva tercera Copa del Rei en la temporada 1999-2000 a València en la final disputada enfront l'Atlético de Madrid, i Miguel Ángel Lotina, la quarta la temporada 2005-2006 a Madrid en la final disputada enfront el Real Zaragoza, sent així, juntament amb les victòries a la Copa Catalunya i dues participacions consecutives a la copa de la UEFA, les temporades 2005-06 i la 2006-07, en la que perdè la final, dirigit per Ernesto Valverde, contra el Sevilla FC, l'època amb més títols oficials de la història de l'Espanyol, des dels anys dels triomfs al Campionat de Catalunya, i que va arribar a situar-lo a finals de la temporada 2006 com el 16è millor equip del mon segons l'IFFHS.

Seccions esportives

Històricament el club ha estat sempre una entitat poliesportiva:

El 1918 es funda la secció d'atletisme, la que ha donat més triomfs a les vitrines blanc-i-blaves, amb la destacada participació d'atletes del nivell de Tomàs Barris, Àngel Mur, Gregorio Rojo, Antoni Amoròs i Josep Molins entre altres.

El 1923 es creen les seccions de bàsquet i rugbi. El 1941 es funda la secció de ciclisme, i el 1942 la d'hoquei patins una de les pioneres d'aquest esport a Catalunya. També ha tingut seccions de voleibol femení, beisbol, futbol sala i hoquei herba (1912).

En l'actualitat només compta amb secció de futbol (masculí i femení), i fruit de la col·laboració amb el Club Bàsquet Olesa, el seu equip femení du el nom de les dues entitats per mantenir-lo a la màxima categoria estatal femenina. Tot i que formalment no estigui vinculada al club, l'Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions, un club d'atletisme, du els colors i l'escut del club, amb la intenció de fer-lo esportivament viable i que es lligui a l'entitat un cop l'estadi de Cornellà estigui finalitzat.

Per més informació sobre les seccions vegeu els articles:

• Secció d'atletisme del RCD Espanyol
• Secció de bàsquet del RCD Espanyol
• Secció d'hoquei patins del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
• Associació Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions
• CB Olesa - Espanyol

Palmarès

Futbol

• 2 Sots-campionats de la Copa de la UEFA: 1987-88, 2006-07
• 4 Copes del Rei: 1928-29, 1939-40, 1999-2000, 2005-06
• 9 Campionats de Catalunya: 1902-03 (Copa Macaya), 1903-04, 1911-12, 1914-15, 1917-18, 1928-29, 1932-33, 1936-37, 1939-40
• 6 Copes de Catalunya: 1994-95, 1995-96, 1998-99, 2005-06, 2009-10, 2010-11
• 2 Copes Duward: 1952-53,1953-54
• 1 Campionat de Segona Divisió: 1993-94

Futbol femení

• 1 Lliga espanyola: 2005-06
• 5 Copes espanyoles: 1995-96, 1996-97, 2005-06, 2008-09, 2009-10
• 4 Copa Catalunya: 2005, 2006, 2007, 2008

Hoquei Patins

• 11 Copes d'Espanya: 1944, 1947, 1948, 1949, 1951, 1954, 1955, 1956, 1957, 1961, 1962

Voleibol femení

• 3 Lligues espanyoles: 1985, 1988, 1991
• 5 Copes d'Espanya: 1984, 1985, 1986, 1990, 1992

Beisbol

• 2 Campionats d'Espanya: 1944, 1953

Bàsquet

• Pel que fa als títols aconseguits en bàsquet vegeu: Secció de bàsquet del RCD Espanyol.

Atletisme

• Pel que fa als títols aconseguits en atletisme vegeu: Secció d'atletisme del RCD Espanyol.

Dates per recordar

Fitxer:Raul Tamudo.jpg

Raúl Tamudo, màxim golejador de la història de l'Espanyol

• 13 d'octubre de 1900: Àngel Rodríguez Ruiz, juntament amb els seus companys estudiants de la Universitat de Barcelona Aballí i Roca, funda el RCD Espanyol de Barcelona.
• 13 de maig de 1902: L'espanyolista Àngel Ponz marca el primer gol de la història de la Copa del Rei.
• 25 de gener de 1903: S'aconsegueix la Copa Macaya, el primer títol oficial.
• 25 d'abril de 1912: El Rei Alfons XIII concedeix a l'Entitat el títol de Reial i l'ús de la Corona que figura al seu escut.
• 18 de febrer de 1923: S'inaugura l'Estadi de Sarrià, que fou comprat en propietat en els anys 50.
• 3 de febrer de 1929: L'Espanyol guanya la primera Copa del Rei (Espanyol 2, Real Madrid 1).
• 10 de febrer de 1929: L'espanyolista "Pitus" Prats aconsegueix el primer gol de la història de la Lliga (Espanyol 3, Real Irún 2).
• 30 de juny de 1940: L'entitat s'adjudica la segona Copa del Rei (Espanyol 3, Real Madrid, 2).
• 18 de maig de 1988: Assoleix el sots-campionat de la Copa de la UEFA.
• 29 de juny de 1992: El club passa a ser Societat Anònima Esportiva (SAD).
• 1997: Es ven Sarrià i l'Entitat es trasllada a l'Estadi Olímpic.
• 14 de novembre de 1999: S'inaugura l'any del Centenari amb una espectacular cerimònia a l'Estadi.
• 27 de maig de 2000: L'Espanyol, Campió de la Copa del Rei per tercera vegada a la seva història a l'estadi de Mestalla (Espanyol 2 Atl Madrid 1).
• 10 de setembre de 2001: S'inaugura la Ciutat Esportiva.
• 15 de febrer de 2006: Barcelona dedica una plaça a Àngel Rodríguez Ruiz, fundador de l'Espanyol.
• 12 d'abril de 2006: L'Espanyol es proclama campió de la Copa del Rei per quarta vegada, en la final disputada a l'Estadi Santiago Bernabéu de Madrid (Espanyol 4, Saragossa 1).
• 16 de maig de 2007: El RCD Espanyol assoleix el sots-campionat de la Copa de la UEFA a l'estadi Hampden Park de Glasgow. Els pericos perdrien a la tanda de penals davant el Sevilla FC després d'empatar a dos. Els gols dels blanc-i-blaus van ser d'Albert Riera i de Jonatas Domingos.
• 1 de juny de 2007: Amb la participació a la final de la Copa de la UEFA, l'equip de futbol masculí aconsegueix situar-se temporalment com el 10è de la classificació mundial de clubs que elabora l'IFFHS, sent el millor equip català.
• 9 de juny de 2007: Raúl Tamudo, marcant els dos gols del partit contra el FC Barcelona al Camp Nou (2-2), iguala i bat el rècord de gols en competició de l'equip espanyolista que el 1983 va establir Rafael Marañón.
• 31 de maig de 2009: El RCD Espanyol juga el seu últim partit a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, en partit de Lliga, amb el resultat de 3-0 contra el Màlaga CF, amb un hat-trick de Raúl Tamudo.
• 2 d'agost de 2009: S'inaugura el nou estadi de Cornellà-El Prat. Resultat: Espanyol 3 - 0 Liverpool
• 8 d'agost de 2009: El capità de l'equip, Daniel Jarque, mor a la localitat italiana de Coverciano a causa d'una aturada cardíaca.

Classificació al Campionat de Catalunya per temporades

1900-01 CM 3r (Es retirà) 1901-02 CM 3r 1902-03 CM 1r / CB 2n 1903-04 CC 1r 1904-05 CC 2n 1905-06 CC Es retirà 1906-07 Sense activitat 1907-08 Sense activitat 1908-09 CC 3r 1909-10 CC 2n

1910-11 CC 5è 1911-12 CC 1r 1912-13 CC 2n 1913-14 CC 3r 1914-15 CC 1r 1915-16 CC 4t 1916-17 CC 2n 1917-18 CC 1r 1918-19 CC 2n 1919-20 CC 3r

1920-21 CC 3r 1921-22 CC 6è 1922-23 CC 4t 1923-24 CC 3r 1924-25 CC 2n 1925-26 CC 7è 1926-27 CC 3r 1927-28 CC 3r 1928-29 CC 1r 1929-30 CC 2n

1930-31 CC 5è 1931-32 CC 2n 1932-33 CC 1r 1933-34 CC 2n 1934-35 CC 4t 1935-36 CC 4t 1936-37 CC 1r / LM 2n 1937-38 CC 6è / LC 4t 1938-39 Sense competició 1939-40 CC 1r

Llegenda: CM: Copa Macaya, CB: Copa Barcelona, CC: Campionat de Catalunya, LM: Lliga Mediterrània, LC: Lliga Catalana

Classificació al Campionat Nacional de Lliga per temporades

1928-29 1a Divisió 7è 1929-30 1a Divisió 4t 1930-31 1a Divisió 9è 1931-32 1a Divisió 6è 1932-33 1a Divisió 3r 1933-34 1a Divisió 8è 1934-35 1a Divisió 8è 1935-36 1a Divisió 9è 1936-39 Sense competició 1939-40 1a Divisió 5è 1940-41 1a Divisió 7è 1941-42 1a Divisió 9è 1942-43 1a Divisió 11è 1943-44 1a Divisió 11è 1944-45 1a Divisió 9è 1945-46 1a Divisió 12è 1946-47 1a Divisió 11è 1947-48 1a Divisió 8è 1948-49 1a Divisió 7è 1949-50 1a Divisió 11è 1950-51 1a Divisió 11è

1951-52 1a Divisió 7è 1952-53 1a Divisió 4t 1953-54 1a Divisió 4t 1954-55 1a Divisió 13è 1955-56 1a Divisió 7è 1956-57 1a Divisió 7è 1957-58 1a Divisió 8è 1958-59 1a Divisió 7è 1959-60 1a Divisió 8è 1960-61 1a Divisió 10è 1961-62 1a Divisió 13è 1962-63 2a Divisió 2n 1963-64 1a Divisió 13è 1964-65 1a Divisió 11è 1965-66 1a Divisió 12è 1966-67 1a Divisió 3r 1967-68 1a Divisió 9è 1968-69 1a Divisió 15è 1969-70 2a Divisió 3r 1970-71 1a Divisió 11è 1971-72 1a Divisió 12è

1972-73 1a Divisió 3r 1973-74 1a Divisió 9è 1974-75 1a Divisió 11è 1975-76 1a Divisió 4t 1976-77 1a Divisió 6è 1977-78 1a Divisió 14è 1978-79 1a Divisió 8è 1979-80 1a Divisió 14è 1980-81 1a Divisió 10è 1981-82 1a Divisió 13è 1982-83 1a Divisió 9è 1983-84 1a Divisió 10è 1984-85 1a Divisió 8è 1985-86 1a Divisió 11è 1986-87 1a Divisió 3er 1987-88 1a Divisió 15è 1988-89 1a Divisió 17è 1989-90 2a Divisió 5è 1990-91 1a Divisió 16è 1991-92 1a Divisió 16è 1992-93 1a Divisió 18è

1993-94 2a Divisió 1r 1994-95 1a Divisió 6è 1995-96 1a Divisió 4t 1996-97 1a Divisió 12è 1997-98 1a Divisió 10è 1998-99 1a Divisió 7è 1999-00 1a Divisió 14è 2000-01 1a Divisió 9è 2001-02 1a Divisió 14è 2002-03 1a Divisió 17è 2003-04 1a Divisió 16è 2004-05 1a Divisió 5è 2005-06 1a Divisió 15è 2006-07 1a Divisió 11è 2007-08 1a Divisió 12è 2008-09 1a Divisió 10è 2009-10 1a Divisió 11è 2010-11 1a Divisió 8è 2011-12 1a Divisió En joc

Copa del Rei
Copa Catalunya

Plantilla de futbol 2011-12

N. Pos. Nac. Jugador 2 DEF Felipe Mattioni 3 DEF Raúl Rodríguez 4 MIG Javi Márquez (3r capità) 5 DEF Jordi Amat 6 DAV Rui Fonte 7 MIG Raúl Baena 8 DAV Álvaro Vázquez 9 DAV Sergio García 10 MIG Joan Verdú (2n capità) 11 MIG Koffi Ndri Romaric 12 DAV Kalu Uche 13 POR Kiko Casilla 14 DEF Ernesto Galán 15 DEF Héctor Moreno 16 MIG Javi López 17 DAV Vladimir Weiss 18 DEF Juan Forlín

N. Pos. Nac. Jugador 19 MIG Víctor Sánchez 20 DAV Walter Pandiani (4t capità) 22 DEF Dídac Vilà 23 MIG Philippe Coutinho 24 DAV Juan Albín 25 POR Cristian Álvarez (1r capità) 26 POR Dinu Bogdan 28 DEF Carlos Clerc 34 DEF Víctor Álvarez 38 DEF Albert Canal 39 DAV Thievy Bifouma 40 DEF Zouhair Feddal 41 MIG Cristian Alfonso 42 MIG Cristian Gómez 44 DAV Bakari 45 MIG Paul Quaye 50 POR Edgar Badia

Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pais de la UE:

• Mattioni té passaport italià .
• Cristian Álvarez té passaport espanyol .
• Juan Albín té passaport italià .
• Koffi Ndri Romaric té passaport francès .
• Walter Pandiani té passaport italià .
• Kalu Uche té passaport espanyol .
• Zouhair Feddal té passaport espanyol .

Altes

N. Pos. Nac. Jugador 22 DEF Dídac Vilà (del AC Milan) 24 DAV Juan Albín (del Getafe)  — DAV Adrián Luna (del Defensor) 15 DEF Héctor Moreno (de l'AZ Alkmaar) 17 DAV Vladimir Weiss (cedit pel Manchester City) 11 DAV Koffi Ndri Romaric (cedit pel Sevilla) 20 DAV Walter Pandiani (de l'Osasuna) 23 MIG Philippe Coutinho (cedit per l'Inter de Milà) 12 DAV Kalu Uche (del Neuchâtel Xamax) 19 MIG Víctor Sánchez (del Neuchâtel Xamax)

Baixes

N. Pos. Nac. Jugador 2 DEF Javi Chica (al Betis) 3 DEF David García (al Girona) 8 DAV José Callejón (al Real Madrid) 9 MIG Iván de la Peña (retirat) 10 DAV Luis García (al Zaragoza) 17 DAV Dani Osvaldo (a la Roma) 20 DAV Ferran Corominas (al Girona) 22 MIG Aldo Duscher (al Barcelona de Guayaquil) 24 DAV Iván Alonso (al Deportivo Toluca) 1 POR Carlos Kameni (al Málaga) 23 DAV Jesús Dátolo (a l'Internacional de Porto Alegre)

Cessions

N. Pos. Nac. Jugador 14 DAV Ben Sahar (cedit a l'Auxerre) 29 MIG Manu Molina (cedit al Huesca) ?? DAV Adrián Luna (cedit al Sabadell)

Equip tècnic

• Entrenador: Mauricio Pochettino
• Segon entrenador: Toni Jiménez
• Entrenador de porters: Tommy N'Kono
• Assistent tècnic: Toni Borrell Fabré
• Assistent tècnic: Miguel D'Agostino
• Doctor: Jordi Marcos Morta
• Preparador físic: Jesús Pérez Pérez
• Preparador físic: Toni Clavero
• Preparador físic: Jaume Bartrés Arenas

Presidents

Llistat dels presidents del RCD Espanyol.

Àngel Rodríguez Ruiz (1900-1902) Josep Maria Miró i Trepat (1902-1906) Suspensió de les activitats (1906-1909) Julià Clapera Roca (1909-1909) Àngel Rodríguez Ruiz (1909-1910) Evelio Doncos (1910-1911) Josep García Hardoy (1911-1912) Santiago de la Riva (1912-1913) Alfons Ardura (1913-1914) Josep García Hardoy (1914-1915) Josep Bernadas Viladesau (1915-1918) Manuel Allende (1918-1919) Victorià de la Riva (1919-1920) Genaro de la Riva (1920-1922) Victorià de la Riva (1922-1924) Santiago de la Riva (1924-1925) Genaro de la Riva (1925-1930) Santiago de la Riva (1930-1931)

Javier de Salas Milans (1931-1933) Genaro de la Riva (1933-1942) Francisco Román Cenarro (1942-1947) José Salas Paniello (1947-1948) Francisco Javier Saénz y Sáenz (1948-1958) Frederic Marimón Grifell (1958-1960) Victorià Oliveras de la Riva (1960-1962) Cesáreo Castilla Delgado (1962-1963) Josep Fusté Noguera (1963-1967) Joan Vilà Reyes (1967-1969) Josep Fusté Noguera (1969-1970) Manuel Méler Urchaga (1970-1982) Antoni Baró Armengol (1982-1989) Juli Pardo Padrós (1989-1993) Francesc Perelló i Picchi (1993-1997) Daniel Sánchez Llibre (1997-2011) Ramon Condal Escudé (2011-)

Entrenadors destacats

Article principal: Entrenadors del Reial Club Deportiu Espanyol

Jack Greenwell Patricio Caicedo Ricard Zamora Josep Espada Alejandro Scopelli

Janos Kalmar José Emilio Santamaría José María Maguregui Xabier Azkargorta Javier Clemente

José Antonio Camacho Paco Flores Miguel Ángel Lotina Ernesto Valverde Mauricio Pochettino

Jugadors destacats

El rècord de partits de lliga jugats el té Raúl Tamudo amb 340, i el de gols marcats a la Lliga també el té Raúl Tamudo, amb 129

1900-1910 Àngel Ponz Guillem Galiardo Joaquín Carril Sebastià Casanellas Enric Montells Josep Maria Soler Julià Mora Emili Sampere Gustavo Green 1910-1919 Pere Gibert Alfred Massana Santiago Massana Francesc Bru 1920-1929 Ricard Zamora Ricardo Saprissa José Luis Zabala Patricio Caicedo José Padrón Pere Solé Martí Ventolrà 1930-1939 Josep 'Pitus' Prat Crisant Bosch Josep Garreta i Sabadell

1940-1949 Albert Martorell Josep Trias Ricard Teruel Isidre Rovira Gabriel Jorge Rosendo Hernández Ángel Calvo Josep Juncosa 1950-1959 Josep Vicente Josep Parra Antoni Argilés Josep Artigas Josep Mauri Julià Arcas Francesc Xavier Marcet 1960-1969 László Kubala Alfredo Di Stefano Cayetano Re Ramón Miralles Marcial Pina José María García Lavilla José M. Sánchez Rodilla Carmelo Amas

1970-1979 Roberto 'gato' Fernández Juan Verdugo Daniel Solsona Carlos Caszely Rafael Marañón Javier Urruticoechea 1980-1989 José Cano 'Canito' Miguel Ángel García Josep Maria Gallart Miquel Soler Joan Golobart Fernando Molinos Manuel Zúñiga Thomas N'Kono John Lauridsen Urbano Ortega Ernesto Valverde Àngel 'Pitxi' Alonso Michel Pineda

1990-1999 Toni Jiménez Cristóbal Parralo Mauricio R. Pochettino Francisco López Alfaro Branko Brnovic Roberto Fresnedoso Moisés Arteaga Miguel Ángel Benítez Jordi Lardín Sergio Gonzàlez Constantin Galca 2000-2010 Iván de la Peña Roger García Alberto Lopo Maxi Rodríguez Raúl Tamudo Carlos Idriss Kameni Ferran Corominas Luis García Albert Riera Pablo Zabaleta Daniel Jarque 2011- Pablo Daniel Osvaldo

Equip filial

Article principal: Reial Club Deportiu Espanyol B

Bibliografia

• Cent anys d'Història del RCD Espanyol de Barcelona. Segura Palomares, Joan. Barcelona: Fundació Privada del RCD Espanyol (2000)
• Història del futbol català. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968)

Vegeu també

• Temporades del RCD Espanyol
• Història del futbol a Catalunya
• Història de l'hoquei patins a Catalunya
• Blanc-i-blau
• El derbi barceloní

Enllaços externs

• Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona - Lloc web oficial
• Pàgina oficial del club a Facebook
• Portal d'informació espanyolista