2 de juny
(S'ha redirigit des de: 2 juny)
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 212 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1442 - Nàpols: Alfons el Magnànim conquereix el regne, després de 6 mesos de setge.
- 1888 - Barcelonaː Apareix la publicació anarquista Tierra y Libertad, que dirigeix Federico Urales.[1]
- 1979 - Barcelona: Un atemptat fallit de Terra Lliure es cobra la vida del seu membre Fèlix Goñi i Roura i fereix al militant Quim Pelegrí.[2]
- Resta del món
- 455: Els vàndals entren a Roma i perpetren el saqueig de Roma durant dues setmanes. S'emporten riqueses incalculables, espolien joies del Temple de Jerusalem portades a Roma per Titus, i segresten l'emperadriu Eudòxia i les seves filles Eudòxia i Placídia.[3]
- 553 - Constantinoble, actual Istanbul: Finalitza el Segon concili de Constantinoble que començà al 5 de maig. El concili condemna del nestorianisme.
- 1485 - Qasr Bunayra, avui Casarabonela (Màlaga, Andalusia, Espanya): les tropes castellanes ocupen la vila.
- 1835 - Port de Deskarga (País Basc): els carlins guanyen la batalla de Deskarga durant la primera guerra carlina.
- 1858: L'astrònom italià Giovanni Battista Donati descobreix el Cometa Donati.
- 1940 - Estats Units d'Amèrica: es produeix la primera aparició del personatge de còmic The Spirit.
- 1977 - Espanya: El govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
- 1979 - Varsòvia, Polònia: El Papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 2014 - Espanya: El rei Joan Carles I abdica i deixa el tron al seu fill Felip.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1565 - Solsona: Francesc Ribalta, pintor català influït pel tenebrisme (m. 1628).[4]
- 1928 - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (m. 1989).[5]
- 1941 - Reus: Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (m. 2024).[6]
- 1952 - Barcelonaː Maria Pau Corominas i Guerin, nedadora catalana, una de les millors de la història.[7]
- 1984 - Barcelonaː Erika Villaécija, nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana.[8]
- Resta del món
- 1731 - comtat de New Kent, Virginiaː Martha Washington, primera Primera dama dels Estats Units (m. 1802).[9]
- 1737 - Crassier, Suïssa: Suzanne Curchod, salonnière i escriptora francosuïssa (m. 1794).[10]
- 1740 - París: Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francès (m. 1814).[11]
- 1801 - Montevideo (Banda Oriental): Atanasio Cruz Aguirre, president de l'Uruguai (m. 1875).
- 1839 - Colòniaː Anna vom Rath, salonnière alemanya a Berlín (m. 1918).[12]
- 1840 - Stinsford, Dorset, Anglaterra: Thomas Hardy, literat anglès. (m. 1928).[13]
- 1846 - Altenau, Baixa Saxònia: Hermine Hartleben, professora alemanya, biògrafa de Champollion (m.1919).[14]
- 1857 - Roholte, Dinamarca: Karl Adolph Gjellerup, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura 1917 (m. 1919).[15]
- 1857 - Broadheath, Worcestershire, Anglaterra: Sir Edward Elgar, compositor anglès. (m. 1934).[16]
- 1863 - Zadar, Dalmàcia, Croàcia: Felix Weingartner, Edler von Münzberg, director d'orquestra austríac i també un compositor neoromàntic, pianista i escriptor (m. 1942).[17]
- 1874 - Ciutat de Luxemburg, Luxemburg: Émile Reuter, primer ministre de Luxemburg (m. 1973).
- 1886 - Ciutat Lerdo, Durango, Mèxicː Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (m. 1954).[18]
- 1899 - Berlínː Lotte Reiniger, pionera directora de cinema d'animació alemanya (m. 1981).[19]
- 1903 - París: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (m. 1972).[20]
- 1904 - Timişoara, Imperi Austrohongarès: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (m. 1984).
- 1906 - Venècia (Itàlia): Carlo Scarpa, arquitecte i dissenyador italià (m. 1978).[21]
- 1907 - Boston (EUA): Dorothy West ,escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (m. 1998).[22]
- 1911 - Hulan, Heilongjiang (Xina): Xiao Hong, escriptora xinesa (m. 1942[23]).
- 1920 - Włocławek, Polònia: Marcel Reich-Ranicki, crític literari alemany, un dels més influents en el camp de la literatura alemanya contemporània (m. 2013).[24]
- 1922 - Catacaos, Piura (Perú): Judith Westphalen, pintora peruana (m. 1976).[25]
- 1923 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Lloyd Shapley, economista i matemàtic estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012 (m. 2016).[26]
- 1938 - Pamplona (Navarra): Carlos Garaikoetxea Urriza ,polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica.[27]
- 1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany. (m. 1977).
- 1951 - Osloː Marianne Borgen, sociòloga i política noruega, alcaldessa d'Oslo.[28]
- 1959 - Rochester, Nova Yorkː Lydia Lunch, guitarrista, poeta, escriptora, cantant, la figura més destacada del moviment No Wave.[29]
- 1964 - Bad Nauheim, Hessenː Caroline Link, directora i guionista de cinema alemanya.[30]
- 1987 - Estocolm: Darin Zanyar, artista pop suec.
- 1978 - Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.[31]
- 1988 - Quilmes, Argentina: Sergio Agüero, jugador de futbol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1906 - Torrejón de Ardoz, Comunitat de Madrid: Mateu Morral Roca, anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia (n. 1880).[32]
- 1970 - València: Lucía Sánchez Saornil, poeta ultraïsta, militant anarquista i feminista; telefonista, afiliada a la CNT des de 1931, l'abril de 1936 fou cofundadora de Mujeres Libres i en fou la secretària nacional (n. Madrid, 1895).
- 1973 - Barcelona: Consol Tomàs-Salvany i Claramunt, pintora catalana (n. 1883).[33]
- 1979 - Barcelona: Fèlix Goñi i Roura, militant de Terra Lliure. (n. 1958).
- 1989 - Escaldes-Engordany, Andorra: Josep Viladomat i Massanas, escultor català (n. 1899).
- 2002 - Picassent, l'Horta Sud: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (n. 1910).
- 2016 - Argelaguer, la Garrotxa: Josep Pujiula i Vila, el Tarzan d'Argelaguer, torner català (n. 1937).
- Resta del món
- 1701 - Parísː Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa (n. 1607).[34]
- 1828 - París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol. (n. 1760).
- 1882 - Caprera, Sardenya: Giuseppe Garibaldi, guerriller i activista italià (n. 1807).[35]
- 1900 - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[36]
- 1907 - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès. (n. 1848).
- 1956 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units. (n. 1886).
- 1962 - castell de Sissinghurst, Kent: Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (n. 1892).[37]
- 1970 - circuit de Goodwood, Anglaterra: Bruce McLaren, pilot, dissenyador, enginyer de cotxes de carreres i inventor, fundador de l'escuderia McLaren (n. 1937).[38]
- 1983 - Hebron, Kentucky, Estats Units: Stanley Allison "Stan" Rogers, músic i compositor canadenc. (n. 1949).
- 1987 - Madrid: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (n. 1893).
- 1996 - Berlín, Alemanya: Pilar Lorengar, soprano espanyola (n. 1926).[39]
- 2005 - San Isidro, Buenos Aires: Isabel Aretz, compositora, investigadora, escriptora i etnomusicòloga argentina (n. 1909).[40]
- 2008:
- Archer (Florida), EUA: Bo Diddley, músic estatunidenc. (n. 1928).
- Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Mel Ferrer, actor, director de cinema i productor estatunidenc. (n. 1917)
- 2011 - São Paulo (Brasil): Itamar Franco ,polític brasiler. Fou President del Brasil entre el 2 d'octubre de 1992 i 1 de gener de 1995 (n. 1930).[41]
- 2018 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Paul Delos Boyer, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1997 (n. 1918).[42]
Festes i commemoracions
[modifica]- Catifes de flors a les Borges Blanques (Garrigues)
- Festa local a Berga, la Nou, a la comarca del Berguedà, i Sallent a la comarca del Bages.
Santoral
[modifica]- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Marcel·lí i Pere de Roma, màrtirs;
- Erasme de Formia, bisbe i màrtir;
- Eugeni I, papa;
- Màrtirs de Lió i Viena,
- Potí de Lió,
- Blandina de Lió;
- Nicèfor I de Constantinoble, patriarca;
- Nicolau de Trani, pelegrí;
- Domènec Ninh, màrtir.
- Beats Sadoc i 48 màrtirs de Sandomierz, dominics;
- Quatre Sants Màrtirs de Girona;
- Dictini d'Astorga, bisbe;
- Joan d'Ortega, prevere.
- Comici de Catània, màrtir;
- Església Copta
- 25 baixans:
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 15 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) (Corresponen al 20 de maig del calendari julià litúrgic)
- Església Episcopal dels Estats Units
- Sants Màrtirs de Lió.
Referències
[modifica]- ↑ «Tierra y Libertad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Fernàndez Calvet, Jaume. Terra Lliure (1979-1985). Barcelona: editorial El Llamp, 1986, p. 35-39 (col·lecció La Rella). ISBN 84-86066-77-8.
- ↑ Merrills, Andrew H.; Miles, Richard. The Vandals (en anglès). John Wiley and Sons, 2010, p.117. ISBN 1405160683.
- ↑ «Francesc Ribalta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Carles Barral i Agesta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «S’ha mort Joaquim Mallafrè, traductor al català de l'‘Ulisses’ de Joyce i els grans clàssics anglesos». [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Pereda Peláez, Carmen María. Historia del deporte de las mujeres españolas (1939-1975): circunstancias de la participación en los Juegos Olímpicos de verano (tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 2017, p. 489.
- ↑ «Erika Villaécija i Garcia | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Martha Washington» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Necker, Suzanne» (en alemany). Historische Lexikon der Schweiz (HLS). [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Donatien Alphonse François comte de Sade dit le marquis de Sade» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Anna Jung vom Rath (1839-1918) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2024].
- ↑ «Thomas Hardy | Biography, Books, Poems, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Hartleben, Hermine». Deutsche Biographie. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1917» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Edward Elgar». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ López, Alberto «Hermila Galindo, pionera feminista y primera candidata a diputada federal» (en castellà). El País [Madrid], 02-06-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Guerin, Frances; Mebold, Anke. «Lotte Reiniger» (en anglès). Women Film Pioneers Project. [Consulta: 18 abril 2024].
- ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ (alemany) Who's Who - Marcel Reich-Ranicki
- ↑ «Judith Westphalen: Peruvian painter (1922-1976) - Biography and Life» (en anglès americà). PeoplePill. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2012» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Garaikoetxea Urriza, Carlos - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Marianne Borgen» (en noruec). Allkunne. Levande Leksikon. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ Calero, Rafael; Gestal González, Andrea. «Lydia Lunch, ruido y anarquismo» (en castellà). La Giganta digital, 22-11-2018. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Caroline Link» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ «Nicolas Mathieu : biographie, actualités et émissions France Culture» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Mateu Morral i Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Barcelona. Registre de defuncions». [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Madeleine de Scudéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «GARIBALDI, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Victoria Mary Sackville-West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Race car driver and designer Bruce McLaren dies in crash». [Consulta: 14 maig 2002].
- ↑ «Pilar Lorengar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Letralia 125 | Noticias | Murió en Argentina la investigadora Isabel Aretz» (en castellà). Letralia. Tierra de Letras, Nº 125, 04-07-2005. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1997» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
