1 de març: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
;Països Catalans: |
;Països Catalans: |
||
* [[1716]], [[Barcelona]]: es posa la primera pedra de la [[fortalesa de la Ciutadella]]. |
* [[1716]], [[Barcelona]]: es posa la primera pedra de la [[fortalesa de la Ciutadella]]. |
||
* [[1838]] |
* [[1838]], [[El Morell]] i [[Vilallonga del Camp]] ([[Tarragonès]]): els carlins protagonitzen el '''[[Combat de Morell i Vilallonga]]''' en el context de la [[Primera Guerra Carlina]]. |
||
* [[1951]], [[Barcelona]]: hi comença la '''"[[Vaga de tramvies]]",''' com a resposta a l'increment del preu del [[tramvia]] que el [[govern espanyol]] havia aprovat el [[19 de desembre]] de l'any anterior, aquesta resulta ser la protesta ciutadana de més volada des de la fi de la [[Guerra Civil espanyola]]. |
* [[1951]], [[Barcelona]]: hi comença la '''"[[Vaga de tramvies]]",''' com a resposta a l'increment del preu del [[tramvia]] que el [[govern espanyol]] havia aprovat el [[19 de desembre]] de l'any anterior, aquesta resulta ser la protesta ciutadana de més volada des de la fi de la [[Guerra Civil espanyola]]. |
||
* [[1974]], [[Palau Reial d'El Pardo]], [[Comunitat de Madrid]], [[Espanya]]: el consell de ministres presidit per [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] confirma la pena de mort per a [[Salvador Puig i Antich|Puig Antich]] i Heinz Ches (el nom real del qual era [[Georg Michael Welzel]]: els executen [[2 de març|l'endemà]] a [[Barcelona]] i [[Tarragona]], respectivament. |
* [[1974]], [[Palau Reial d'El Pardo]], [[Comunitat de Madrid]], [[Espanya]]: el consell de ministres presidit per [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]] confirma la pena de mort per a [[Salvador Puig i Antich|Puig Antich]] i Heinz Ches (el nom real del qual era [[Georg Michael Welzel]]: els executen [[2 de març|l'endemà]] a [[Barcelona]] i [[Tarragona]], respectivament. |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
;Resta del món: |
;Resta del món: |
||
* [[1493]], [[Baiona (Galícia)]]: hi arriba la [[caravel·la]] "[[La Pinta]]" després del primer viatge a [[Amèrica]] de [[Cristòfor Colom]]. |
* [[1493]], [[Baiona (Galícia)]]: hi arriba la [[caravel·la]] "[[La Pinta]]" després del primer viatge a [[Amèrica]] de [[Cristòfor Colom]]. |
||
* [[1776]] |
* [[1776]], [[Purandhar]] ([[Índia]]): el [[peshwa]] [[Maratha]] i el governador de l'[[Índia Britànica]] a [[Calcuta]] signen el '''[[tractat de Purandhar]]''' que anul·lava l'anterior [[tractat de Surat]]. |
||
* [[1814]] |
* [[1814]], [[Àustria]], [[Prússia]], l'[[Imperi Rus]] i la [[Gran Bretanya]] signen el '''[[Tractat de Chaumont]]''' en el que es prometen ajuda mútua contra [[Napoleó Bonaparte]] durant la [[Sisena Coalició]] restauren els [[Dinastia borbònica|borbons]] com a reis d'[[Espanya]], donen [[Bèlgica]] als [[Països Baixos]] i s'estableix la [[Confederació del Rin]], que significa la confederació d'[[Alemanya]]. Després es ratificarà en el [[Congrés de Viena]]. |
||
* [[1871]], [[França]]: la creixent impopularitat i el [[desastre de Sedan]] provoquen l'enderrocament de [[Napoleó III]], el qual fuig a [[Anglaterra]]. |
* [[1871]], [[França]]: la creixent impopularitat i el [[desastre de Sedan]] provoquen l'enderrocament de [[Napoleó III]], el qual fuig a [[Anglaterra]]. |
||
* [[1896]], [[París]]: [[Antoine Henri Becquerel|Henri Becquerel]] descobreix una propietat nova de la [[matèria]]: la [[radioactivitat]]. |
* [[1896]], [[París]]: [[Antoine Henri Becquerel|Henri Becquerel]] descobreix una propietat nova de la [[matèria]]: la [[radioactivitat]]. |
||
Revisió del 18:49, 22 feb 2019
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 305 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1716, Barcelona: es posa la primera pedra de la fortalesa de la Ciutadella.
- 1838, El Morell i Vilallonga del Camp (Tarragonès): els carlins protagonitzen el Combat de Morell i Vilallonga en el context de la Primera Guerra Carlina.
- 1951, Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior, aquesta resulta ser la protesta ciutadana de més volada des de la fi de la Guerra Civil espanyola.
- 1974, Palau Reial d'El Pardo, Comunitat de Madrid, Espanya: el consell de ministres presidit per Franco confirma la pena de mort per a Puig Antich i Heinz Ches (el nom real del qual era Georg Michael Welzel: els executen l'endemà a Barcelona i Tarragona, respectivament.
- 1983, Illes Balears: hi entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
- 1991, Madrid: el Tribunal Constitucional espanyol no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 2002, Espanya: les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n'és l'única moneda de curs legal.
- 2005, Calvià, Mallorca: hi comença a emetre la Radiotelevisió de Balears IB3.
- 2007, Illes Balears: es publica i entra en vigor el nou Estatut d'autonomia.
- Resta del món
- 1493, Baiona (Galícia): hi arriba la caravel·la "La Pinta" després del primer viatge a Amèrica de Cristòfor Colom.
- 1776, Purandhar (Índia): el peshwa Maratha i el governador de l'Índia Britànica a Calcuta signen el tractat de Purandhar que anul·lava l'anterior tractat de Surat.
- 1814, Àustria, Prússia, l'Imperi Rus i la Gran Bretanya signen el Tractat de Chaumont en el que es prometen ajuda mútua contra Napoleó Bonaparte durant la Sisena Coalició restauren els borbons com a reis d'Espanya, donen Bèlgica als Països Baixos i s'estableix la Confederació del Rin, que significa la confederació d'Alemanya. Després es ratificarà en el Congrés de Viena.
- 1871, França: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napoleó III, el qual fuig a Anglaterra.
- 1896, París: Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat.
- 1976, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
- 1981, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Bobby Sands es posa en vaga de fam. Va ser el primer a iniciar la segona Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Va morir al 5 de maig per causa de la vaga de fam, 66 dies després.
- 1983, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
- 1992, Bòsnia-Herzegovina: El sí guanya amb un 99,7% (amb un 66,4% de participació) en el referèndum d'independència de Iugoslàvia, convocat pel Parlament Bosnià.[2]
- 1994, Europa: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea: serà l'Europa dels Quinze.
- 2005, Montevideo, Uruguai: Tabaré Vázquez, guanyador de les eleccions del 31 d'octubre de l'any anterior, pren possessió com a president del país.
Naixements
- Països Catalans
- 1793, la Ribera, Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista català.
- 1870, Barcelona, Barcelonès: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català.
- 1897, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor mallorquí.
- 1973, Silla, Horta Sud: Andrés Valero Castells, compositor, pedagog musical i director d'orquestra valencià.
- Resta del món
- 1810, Żelazowa Wola, Polònia: Frédéric Chopin, compositor polonès del romanticisme.
- 1852, Petilla de Aragón, Espanya: Santiago Ramón y Cajal, biòleg espanyol, Premi Nobel de Medicina.
- 1904:
- Clarinda, EUA: Glenn Miller, compositor estatunidenc.
- Bilbao, País Basc: José Antonio Aguirre, polític basc, lehendakari d'Euskadi.
- 1910, Londres, Anglaterra:
- David Niven, actor anglès.
- Archer John Porter Martin, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952.
- 1922, Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina: Yitshaq Rabbín, polític israelià, Primer ministre d'Israel.
- 1933: Rosa Francisca Fadul, advocada, funcionària i política dominicana.
- 1939 - Sofia, Bulgària: Tzvetan Todorov, lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès (m. 2017).
- 1969, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Javier Bardem, actor espanyol.
- 1994, Stratford, Canadà: Justin Bieber, cantant canadenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1058, Sant Quirze de Besora, Osona: Ermessenda de Carcassona, aristòcrata catalana, comtessa de Barcelona, Girona i Osona.
- 1882, Sabadell, Vallès Occidental: Domènec Buxeda i Crehuet, industrial tèxtil català.
- 1932, Vic, Osona: Jaume Collell i Bancells, eclesiàstic, periodista i escriptor català.
- 1990, Barcelona, Barcelonès: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf periodista català.
- 2009, Barcelona, Barcelonès: Pepe Rubianes, humorista galaicocatalà.
- 2015, Mataró, Maresme: Jordi Tardà i Castells, periodista i crític musical català.
- 2017, València, l'Horta: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola.
- Resta del món
- 1820, Cremona, Llombardia: Antoni Ludenya, jesuïta i matemàtic valencià.[3][4]
- 1907, Londres, Anglaterra: August Manns, director musical prussià.
- 1911, Berlín, Alemanya: Jacobus Henricus van 't Hoff, químic alemany.
- 1925, París, França: Ramon Pichot i Gironès, pintor català.
- 1962, Buenos Aires, Argentina, Felipe Romito, cantant argentí.
Festes i commemoracions
- Diada de les Illes Balears
- Santoral:
- sants David de Gal·les;
- Eudòcia i Antonina,
- Fèlix III, papa;
- Lleó de Carentan, bisbe;
- Rossend de Celanova, abat i bisbe;
- beat Cristòfor de Taggia, predicador;
- George Herbert, prevere al luteranisme
Vegeu també
Referències
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «The Referendum on Independence in Bosnia-Herzegovina: February 29-March 1, 1992». Commission on Security and Cooperation in Europe (CSCE), 12-03-1992.
- ↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). Tom 2. València: Imp. Ildefonso Mompié, 1830, p. 415 s.
- ↑ Batllori, Miquel. Vuit segles de cultura catalana a Europa. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 146. ISBN 8429719636.
