Cullera: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ku:Kevçî |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Una '''cullera''' és un [[estri]] que s'empra en cuinar, servir o menjar [[aliment]]s que no poden ser agafats fàcilment amb [[forquilla]] ([[líquid]]s, semi-líquids o alguns [[sòlid]]s de petites dimensions com ara [[arròs]] o [[cereals]]). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com [[postres]], [[còctel]]s i [[cafè]]s. La cavitat que sosté el menjar té forma [[còncau|còncava]] i va unida al mànec per on s'agafa. |
Una '''cullera''' és un [[estri]] que s'empra en cuinar, servir o menjar [[aliment]]s que no poden ser agafats fàcilment amb [[forquilla]] ([[líquid]]s, semi-líquids o alguns [[sòlid]]s de petites dimensions com ara [[arròs]] o [[cereals]]). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com [[postres]], [[còctel]]s i [[cafè]]s. La cavitat que sosté el menjar té forma [[còncau|còncava]] i va unida al mànec per on s'agafa. |
||
S'han trobat culleres fetes de fusta o d'os en jaciments que daten del [[paleolític]].{{text imprecís}} En l'[[antiga Roma]] hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada ''[[cochlea]]''. Aquesta última tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir [[musclo]]s. Per tant complia amb algunes funcions de la actual [[forquilla]]. Fins al [[segle XIX]] la cullera sovint era -a part del [[ganivet]] o [[ganivet de butxaca|navalla]]- l'únic estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la [[fusta]]. Després es va començar la [[fabricació]] industrial de culleres de [[ferro]] o [[acer]] recobert d'[[Estany (element)|estany]] i, per a la gent més adinerada, de [[plata]]. Per als aliments rics en [[sofre]] com els [[ou (aliment)|ous]] o el [[peix]] se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a [[sopa|sopes]], [[amanida|amanides]], [[postres]], [[cafè amb llet]] o [[cafè sol|sense]], etc. |
|||
== Història == |
|||
S'han trobat culleres fetes de fusta o d'os en jaciments que daten del [[paleolític]]. |
|||
En l'[[antiga Roma]] va haver dos tipus de cullera, la major o ''lígula'' i la menor anomenada ''cochlea''. Aquesta última tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir [[musclo]]s. Per tant complia amb algunes funcions de la actual [[forquilla]]. |
|||
Fins al [[segle XIX]] la cullera sovint era -a part del [[ganivet]] o [[navalla]]- l'únic estri utilitzat en els menjars. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la [[fusta]]. Després es va començar la [[fabricació]] industrial de culleres de [[ferro]] o [[acer]] recobert d'[[Estany (element)|estany]] i, per a la gent més adinerada, de [[plata]]. |
|||
Per als aliments rics en [[sofre]] com els [[ou (aliment)|ous]] o el [[peix]] se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a [[sopa|sopes]], [[amanida|amanides]], [[postres]], [[cafè amb llet]] o [[cafè sol|sense]], etc. |
|||
{{commonscat|Spoons}} |
{{commonscat|Spoons}} |
||
Revisió del 13:11, 5 feb 2012
Una cullera és un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fàcilment amb forquilla (líquids, semi-líquids o alguns sòlids de petites dimensions com ara arròs o cereals). També s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, còctels i cafès. La cavitat que sosté el menjar té forma còncava i va unida al mànec per on s'agafa.
S'han trobat culleres fetes de fusta o d'os en jaciments que daten del paleolític.[text imprecís] En l'antiga Roma hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada cochlea. Aquesta última tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos. Per tant complia amb algunes funcions de la actual forquilla. Fins al segle XIX la cullera sovint era -a part del ganivet o navalla- l'únic estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la fusta. Després es va començar la fabricació industrial de culleres de ferro o acer recobert d'estany i, per a la gent més adinerada, de plata. Per als aliments rics en sofre com els ous o el peix se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. Des de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a sopes, amanides, postres, cafè amb llet o sense, etc.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cullera |
