Jebero

Jebero
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	30 (2011 )
Autòcton de	Jeberos, Regió de l'Amazones i Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües jívaro-capahuanes; llengües cahuapanes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	jeb
Glottolog	jebe1250
Ethnologue	jeb
UNESCO	608
IETF	jeb
Endangered languages	852

Jebero (Chebero, Xebero, Xihuila) és una llengua amazònica moribunda parlada pels jeberos, Perú. Només el parlen un nombre reduït d’adults ancians (uns 30 de 2.500 individus) i pertany a la família cahuapanesa juntament amb chayahuita.

Fonologia

Vocals

Fonemes monoftongs^[1]
	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i		u
Mitjana		ɘ
Oberta		a

/i/ varia entre el frontal tancat sense arrodonir [i], el frontal gairebé tancat sense arrodonir [i̞] i el frontal mitjà sense arrodonir [e].^[1]
/u/ vvaria entre [ʊ] arrodonit gairebé a prop gairebé a prop i mig a darrere dèbilment arrodonit [o̜], sent la darrera realització la que més habitual.^[1]
/ɘ/ varia entre mitjana gairebé anterior arrodonida [ɛ̽] i mitjana tencada sense arrodonir [ɘ].^[1]
- /ɘ/ és més curta que les altres vocals, sobretot entre consonants sense veu.^[1]
- The sequence /ɘn/ is sometimes realized as a syllabic [n̩].^[1]
/a/ varia entre oberta central no arrodonida [ä] i anterior retractada gairebé oberta [æ̠].^[1] La carta vocàlica a Valenzuela i Gussenhoven (2013) posa /a/ en la posició central gairebé oberta [ɐ].
- En síl·labes tancades, /a/ es realitza com a central oberta mitjana sense arrodonir [ɜ].^[1]

Consonants

Fonoemes consonàntics ^[2]
		Labial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Nasal		m	n	ɲ
Oclusiva		p	t	tʃ	k	ʔ
Fricativa			s	ʃ		(h)
Vibrant	plana		r
Vibrant	glotalitzada		ˀr
Aproximant	central	w	ð	j
Aproximant	lateral		l	ʎ

/m, p/ són bilabiald, mentre que /w/ és velar labialitzada.
/tʃ/ és una africada, en lloc d'una oclusiva.^[2] Tot i això, s'ha col·locat a la taula a d’aquesta manera per estalviar espai.
/n, t, ð, l/ són laminal denti-alveolar [[n̪], [t̪], [ð̪], [l̪]].^[3]
- En la cosa sil·làbica, /n/ es realitza amb un contacte més ampli, màxim dentoalveolo-velar [n̪͡ŋ].^[3]
- Després d'/u, a/, el contacte denti-alveolar sovint no es fa, cosa que fa que /n/ soni més com un velar nasal [ŋ].^[3]
- /ð/ de vegades pot sonar com si fos la consonant lateral, però mai es realitza com a lateral.^[1]
/ɲ, ʎ/ són dentoalveolo-palatal [[ɲ̪], [ʎ̪]].^[3]
- /ʎ/ de vegades es realitza com una fricativa feble [ʎ̪˔].^[1]
/h/ només es produeix en la interjecció afirmativa [ahã].^[2]
/r/ es realitza com una bategant [ɾ] a l'aparició de la síl·laba i com una vibrant [r] en la coda sil·làbica.^[3]
/ˀr/ és uan bategant glotalitzada [ˀɾ]. Intervocalicalment, és realitzada com una seqüència [ɾʔ].^[3]

Referències

↑ ^1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 101.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 98.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 100.

Bibliografia

Valenzuela, Pilar M. & Gussenhoven, Carlos (2013), "Shiwilu (Jebero)", Journal of the International Phonetic Association 43 (1): 97–106, doi:10.1017/S0025100312000370, <http://gep.ruhosting.nl/carlos/shiwilu_jipa19.pdf>
(castellà) Butler, Lindsay Kay, Diccionario Shiwilu-Castellano, Castellano-Shiwilu Arxivat 2021-07-24 a Wayback Machine.

[FOOTNOTEValenzuelaGussenhoven2013101-1] 1,00 ^1,01 ^1,02 ^1,03 ^1,04 ^1,05 ^1,06 ^1,07 ^1,08 ^1,09 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 101.

[FOOTNOTEValenzuelaGussenhoven201398-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 98.

[FOOTNOTEValenzuelaGussenhoven2013100-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Valenzuela i Gussenhoven, 2013, p. 100.

[1]

[2]

[3]