Jorge Fernández Díaz
_S%C3%A1enz_de_Santamar%C3%ADa_y_el_ministro_del_Interior_reciben_al_vicepresidente_del_Consejo_de_Ministros_y_ministro_del_Interior_del_Gobierno_de_Italia._Pool_Moncloa._25_de_noviembre_de_2013_(cropped).jpeg)
Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol. Professionalment, és enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l'Opus Dei.[1] Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser Ministre de l'Interior d'Espanya.
És fill d'un militar falangista[2] i germà del també polític Alberto Fernández Díaz, actualment regidor i president del grup municipal del Partit Popular Català a l'Ajuntament de Barcelona.
Biografia[modifica]
Fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria i subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan era governador civil Felipe Acedo Colunga.[3] Establert a Barcelona des de 1953, estudià enginyeria industrial (especialitzat en organització industrial) i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l'Institut nacional de seguretat i higiene al treball.
Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, Governador Civil d'Astúries (1980-1981) i de Barcelona (1981-1982) i president provincial d'Aliança Popular a Barcelona des de 1983, posteriorment Partit Popular de Catalunya, que presidí entre 1989 i 1991.[1]
Fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983) i senador designat per la Comunitat Autònoma el 1986.
Durant el govern de José María Aznar ocupà diversos càrrecs públics: Secretari d'estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 - 22 de gener de 1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 - 5 de maig de 2000) i Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 - 19 d'abril de 2004). Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser, durant el govern de Mariano Rajoy Brey, Ministre de l'interior de l'Estat Espanyol.[1] Va deixar el seu càrrec forçat pel Congrés dels Diputats que el van reprobar, sent aquesta la primera reprobació de la democràcia.[4]
Acusacions d'ús partidista del Ministeri de l'Interior amb la policia[modifica]
El cas Antifrau[modifica]
El 21 de juny de 2016, en plena campanya electoral espanyola, el diari Público va fer pública una conversa entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que es va dur a terme l'octubre del 2014, en la qual presumptament conspirava per fabricar escàndols contra ERC i CDC[5] en la coneguda com Operació Catalunya.[6]
El 26 de maig de 2022, el president del govern Pedro Sánchez va assegurar al ple del Congrés dels Diputats, que a setanta policies van treballar per combatre adversaris polítics i l'independentisme català i que responsables polítics al màxim nivell com l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez van participar en comportaments o maniobres clarament il·legals.[7]
Operació Kitchen[modifica]
Al setembre de 2020, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, l'exministre va quedar formalment imputat per l'ús de fons públics per finançar l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas.[8]
Honors[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pardo de Vera, Ana. «El círculo piadoso de Fernández Díaz» (en castellà). publico.es, 02-02-2014. [Consulta: 25 abril 2014].
- ↑ «Fernández Díaz, el fill del repressor». L'Accent, 03-01-2014 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Fernández Díaz, el hijo del represor, al web de Súmate, gener de 2014
- ↑ Ortega Dolz, Patricia; Garea, Fernando «El Congreso reprueba a Fernández Díaz con los votos de todos salvo del PP» (en castellà). EL PAÍS, 18-10-2016.
- ↑ Bayo, Carlos Enrique; López, Patrícia «Fernández Díaz conspiró con el jefe de la Oficina Antifraude catalana para fabricar escándalos contra ERC y CDC» (en castellà). Público, 21-06-2016 [Consulta: 22 juny 2016].
- ↑ «Qui és qui en l'operació Catalunya». Rac1, 21-06-2017. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «El govern espanyol reconeix la ‘policia patriòtica’ i il·legalitats d'acusats de coaccions a Andorra». Altaveu, 26-05-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ Martialay, Ángela «Kitchen: el juez imputa al ex ministro Jorge Fernández Díaz por el espionaje ilegal a Bárcenas». El Mundo, 18-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Manuel Valls condecora Fernández Díaz amb la Legió d'Honor francesa
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Fernández Díaz |
- Blog Personat de Jorge Fernández Díaz
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat Arxivat 2006-03-03 a Wayback Machine.
- «Jorge Fernández Díaz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | Joan Carles I d'Espanya fins el 19 de juny de 2014 i Felip VI d'Espanya a partir del 19 de juny de 2014 | .jpg) |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidenta de govern | Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta, presidència i portaveu del govern) | |
| Ministres | Jorge Fernández Díaz (Interior) • José Manuel García-Margallo y Marfil (Afers Exteriors) • Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez/Rafael Catalá Polo (Justícia) • Pedro Morenés y Álvarez de Eulate (Defensa) • Ana María Pastor Julián/Rafael Catalá Polo (Foment) • Luis de Guindos Jurado (economia) • Miguel Arias Cañete/Isabel García Tejerina (agricultura) • José Manuel Soria López/Luis de Guindos Jurado (indústria) • Ana Mato Adrover/Alfonso Alonso Aranegui (sanitat i consum) • Cristóbal Montoro Romero (hisenda i administracions públiques) • José Ignacio Wert Ortega/Iñigo Méndez de Vigo Montojo (Educació i cultura) • María Fátima Báñez García (Treball) | |
_Logo.svg){kind=logo}
- Persones vives
- Comandants de la Legió d'Honor
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PP
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PP
- Governadors civils de Barcelona
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Ministres de l'Interior d'Espanya
- Regidors de l'Ajuntament de Barcelona de la corporació 1983-1987
- Governadors civils d'Oviedo
- Alumnes de la Universitat Politècnica de Catalunya
- Diputats al Congrés dels Diputats (IV Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (V Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (VI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (VII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (VIII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (IX Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (X Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XII Legislatura)
- Alumnes de l'ETSEIB
- Enginyers castellanolleonesos
- Enginyers industrials barcelonins
- Polítics val·lisoletans
- Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya
- Diputats castellanolleonesos al Congrés dels Diputats
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Naixements del 1950
- Diputats de la tercera legislatura del Parlament de Catalunya
- Diputats de la segona legislatura del Parlament de Catalunya