Vés al contingut

Llengües kra-dai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües kra-dai
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües asiàtiques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Lengas kadai (oc) Tradueix
llengües kam-sui
llengües tais
llengües hlai
jiamao
Ong Be (en) Tradueix
Jizhao (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica

Les llengües kradai, llengües kadai o llengües taikadai, són una família lingüística del sud-est asiàtic continental, el sud de la Xina i el nord-est de l'Índia. Tots els idiomes de la família són tonals, inclosos el tailandès i el laosià, les llengües nacionals de Tailàndia i Laos, respectivament.[1] La família té vora 93 milions de parlants, el 60% dels quals parlen tailandès.[2] Segons Ethnologue, de les 95 llengües, 62 pertanyen a la branca tai.[3]

Noms

[modifica]

El nom "Kra-Dai" va ser proposat per Weera Ostapirat (2000), ja que Kra i Dai són els autònims reconstruïts de les branques Kra i Tai, respectivament.[4] "Kra-Dai" ha estat utilitzat des d'aleshores per la majoria d'especialistes que treballen en lingüística del sud-est asiàtic, inclosos Norquest (2007),[5] Pittayaporn (2009),[6][7] Baxter & Sagart (2014),[8] i Enfield & Comrie (2015).[9]

El nom "Tai–Kadai" també rep força us, com a Ethnologue i Glottolog, malgrat que Ostapirat (2000) i d'altres suggereixin que és un nom problemàtic i ambigu, tot preferint el nom "Kra–Dai".[4] "Tai–Kadai" prové d'una bifurcació obsoleta de la família en dues branques, Tai i Kadai, que havia estat proposada per primera vegada per Paul K. Benedict (1942).[10] El 1942, Benedict va identificar tres llengües kra (gelao, qabiao i lachi), juntament amb l'hlai com a llengües relacionades i les va anomenar "Kadai", a partir de les paraula ka, que significa "persona" en Gelao i Laqua i dai, un autònim pel poble Hlai.[10] La família Kadai es va basar en l'observació que va fer Benedict del dels numerals en les llengües Kra i Hlai, que s'assemblaven a l'austronesi. Tanmateix, aquesta classificació és considerada obsoleta després que Ostapirat (2000) demostrés la coherència de la branca Kra, que no subagrupa amb la branca Hlai com havia proposat Benedict (1942). "Kadai" s'utilitza de vegades per referir-se a tota la família Kra-Dai.[11]

Roger Blench, per la seva banda, fa ús del nom "Daic".[12]

Orígens

[modifica]
Migracions tai–kadai segons Matthias Gerner a la seva obra Northeast to Southwest Hypothesis.[13]

James R. Chamberlain (2016) proposa que la família lingüística Tai–Kadai (Kra–Dai) té els seus orígens al segle XII a.C., al bell mig de la conca del riu Iang-Tsé, tot coincidint aproximadament amb l'establiment de l'Estat de Chu i l'inici del la dinastia Zhou.[14] La diversitat de llengües kra-dai al sud de la Xina, especialment a Guizhou i Hainan, apunta que va ser, probablement, l'origen d'aquesta família lingüística, els primers parlants de la qual van fundar les nacions que després es van convertir en Tailàndia i Laos en el que hauria estat territori austroasiàtic. Les anàlisis genètiques i lingüístiques mostren una gran homogeneïtat entre les persones que parlen Kra-Dai a Tailàndia.[15]

Tot i que la relació entre les llengües kra-dai i les austronèsiques no és del tot clara, hi ha lingüistes que proposen un ancestre comú per a les dues famílies. Weera Ostapirat (2005 i 2013) estableix una sèrie de correspondències sonores regulars, tot assumint un model d'escisió primària entre totes dues i proposant que serien branques coordinades.[16][17] D'altra banda, Laurent Sagart (2008) proposa que Kra–Dai és una forma posterior de "FATK",[18] una branca de l'austronesi que pertany al subgrup "Puluqic", originari de Taiwan, els parlants del qual van emigrar al continent, a Guangdong, Hainan i al nord del Vietnam, al voltant de la segona meitat del 3r mil·lenni a.C.. A la seva arribada a aquesta regió, van experimentar un contacte lingüístic amb una població desconeguda, donant lloc a una relexificació parcial del vocabulari FATK.[19] Si la hipòtesi de Sagart que Kra-Dai és un subgrup d'austronesis emigrats de Taiwan i de tornada a les regions costaneres de Guangdong, Guangxi, Hainan i (possiblement) Vietnam és correcta, simplement no haurien tingut un desenvolupament semblant al d'altres llengües austronèsies que van emigrar de Taiwan cap a les Filipines i altres illes del sud-est asiàtic.[20] A més de diverses proves concretes de l'existència de Kra-Dai a l'actual Guangdong, es poden trobar restes de llengües Kra-Dai parlades més al nord en materials d'inscripció desenterrats i en substrats no han en xinès min i Wu.

A principis de la dècada de 1980, Wei Qingwen (韦庆稳), un lingüista zhuang, va proposar que la llengua antiga Yue registrada a la Cançó del Barquer Yue és de fet una llengua ancestral de Zhuang.[21] Wei va utilitzar el xinès antic reconstruït per als caràcters i va descobrir que el vocabulari resultant mostrava una gran semblança amb el Zhuang modern. Més tard, Zhengzhang Shangfang (1991) va seguir la proposta de Wei però va utilitzar l'escriptura tailandesa per a la comparació, ja que aquesta ortografia data del segle XIII i conserva arcaismes que no es troben en la pronunciació moderna.[22][23] Zhengzhang assenyala que "vespre, nit, fosc" porta el to C a Wuming Zhuang xam C2 i ɣam C2 "nit". L'element raa normalment significa "nosaltres (inclosos)", però en alguns llocs, per exemple, Tai Lue i White Tai, significa "jo".[22] Tanmateix, Laurent Sagart critica la interpretació de Zhengzhang com a anacrònica, perquè per molt arcaica que sigui l'escriptura tailandesa, la llengua tailandesa només es va escriure 2.000 anys després que la cançó s'hagués gravat; fins i tot si el proto-Kam–Tai hagués sorgit al segle VI aC, la seva pronunciació hauria estat substancialment diferent de la tailandesa.[19]

Llista de les llengües kradai

[modifica]

El nombre de llengües d'un grup està marcat entre parèntesis.

Referències

[modifica]
  1. Diller, Anthony Van Nostrand; Edmondson, Jerold A.; Luo, Yongxian. The Tai-Kadai Languages (en anglès). Routledge, 2008. ISBN 978-0-7007-1457-5. 
  2. «Taikadai». www.languagesgulper.com. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2018. [Consulta: 15 octubre 2017].
  3. «Ethnologue Tai–Kadai family tree». Arxivat de l'original el 2013-02-02. [Consulta: 15 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 Ostapirat, Weera «Proto-Kra» ( PDF) (en anglès). Linguistics of the Tibeto-Burman Area, 23 (1), 2000, pàg. 1–251. Arxivat de l'original el 2023-09-06.
  5. Norquest, Peter K. A Phonological Reconstruction of Proto-Hlai (en anglès). Brill, 2015. ISBN 978-90-04-30016-3. 
  6. Pittayaporn, Pittayawat. The phonology of Proto-Tai (tesi) (en anglès). Cornell University, agost 2009. 
  7. Jenks, Peter; Pittayaporn, Pittayawat. Kra-Dai Languages (en anglès). Oxford University Press, 2014-02-25. DOI 10.1093/obo/9780199772810-0178. ISBN 978-0-19-977281-0. 
  8. Baxter, William H. Old Chinese: A New Reconstruction (en anglès). OUP USA, 2014. ISBN 978-0-19-994537-5. 
  9. Enfield, N. J.. The Languages of Mainland Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 2021-04-01. ISBN 978-1-108-75840-6. 
  10. 10,0 10,1 Benedict, Paul K. «Thai, Kadai, and Indonesian: A new alignment in South-Eastern Asia». American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 576–601. DOI: 10.1525/aa.1942.44.4.02a00040. JSTOR: 663309.
  11. Solnit, David B. «The position of Lakkia within Kadai». A: Comparative Kadai : linguistic studies beyond Tai (en anglès). Dallas: Summer Institute of Linguistics and University of Texas at Arlington, 1988. ISBN 0883120666. OCLC 20064620.  Arxivat 2024-05-15 a Wayback Machine.
  12. Blench, Roger «THE PREHISTORY OF THE DAIC (TAI-KADAI) SPEAKING PEOPLES and the Austronesian connection». 12th EURASEAA meeting Leiden, 9-2008. Arxivat de l'original el 2024-05-15 [Consulta: 15 maig 2024].
  13. Gerner, Matthias «Project Discussion: The Austro-Tai Hypothesis» (en anglès). The 14th International Symposium on Chinese Languages and Linguistics (IsCLL-14), 2014, pàg. 156-161. Arxivat de l'original el 2014-06-11.
  14. Chamberlain, James R. «Kra-Dai and the Proto-History of South China and Vietnam» (en anglès). Journal of the Siam Society, Vol. 104, 2016, pàg. 27–77.
  15. Srithawong, Suparat; Srikummool, Metawee; Pittayaporn, Pittayawat; Ghirotto, Silvia; Chantawannakul, Panuwan «Genetic and linguistic correlation of the Kra–Dai-speaking groups in Thailand». Journal of Human Genetics, 60, 7, 7-2015, pàg. 371–380. Arxivat de l'original el 2024-05-15. DOI: 10.1038/jhg.2015.32. ISSN: 1435-232X. PMID: 25833471 [Consulta: free].
  16. Handbook of East and Southeast Asian archaeology. Corrected publication. New York, NY: Springer, 2018. ISBN 978-1-4939-6521-2. 
  17. Ostapirat, Weera «The Rime System of Proto-Tai». Bulletin of Chinese Linguistics, 7, 1, 24-01-2013, pàg. 189–227. Arxivat de l'original el 2024-05-15. DOI: 10.1163/2405478x-90000112. ISSN: 1933-6985 [Consulta: 15 maig 2024].
  18. Formosan ancestor of Tai–Kadai.
  19. 19,0 19,1 Sagart, Laurent. «The expansion of Setaria farmers in East Asia». A: Sanchez-Mazas, Alicia; Blench, Roger; Ross, Malcolm D.; Peiros, Ilia; Lin, Marie (eds.). Past Human Migrations in East Asia: Matching Archaeology, Linguistics and Genetics (en anglès). Routledge, 2008-07-25, p. 133–157. ISBN 978-1-134-14962-9.  Arxivat 2024-05-15 a Wayback Machine.
  20. Brindley, Erica. Ancient China and the Yue: Perceptions and Identities on the Southern Frontier, C. 400 BCE-50 CE (en anglès). Cambridge University Press, 2015. ISBN 978-1-316-36368-3.  Arxivat 2024-05-15 a Wayback Machine.
  21. Holm, David. Mapping the Old Zhuang Character Script: A Vernacular Writing System from Southern China (en anglès). BRILL, 2013-01-28. ISBN 978-90-04-24216-6.  Arxivat 2024-05-15 a Wayback Machine.
  22. 22,0 22,1 Edmondson, Jerold A. «The power of language over the past: Tai settlement and Tai linguistics in southern China and northern Vietnam». A: Jimmy G. Harris; Somsonge Burusphat; James E. Harris (eds.). Studies in Tai and Southeast Asian linguistics (en anglès). Bangkok: Ekphimthai, 2007, p. 1-25. ISBN 9789748130064. 
  23. Zhengzhang, Shangfang «Decipherment of Yue-Ren-Ge (Song of the Yue boatman)». Cahiers de Linguistique - Asie Orientale, 20, 2, 1991, pàg. 159–168. Arxivat de l'original el 2018-08-19. DOI: 10.3406/clao.1991.1345 [Consulta: 15 maig 2024].

Enllaços externs

[modifica]